Cine – 2015 | M.A.Confidential

TRUMBO

Posted by Martí on 16 de Mai de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: anys 40, biografia, Bryan Cranston, Dalton Trumbo, Diane Lane, drama, elle fanning, Helen Mirren, hollywood, Jay Roach, John Goodman, Louis C.K., michael stuhlbarg, Trumbo. Deixa un comentari

Trumbo

Director: Jay Roach

Intèrprets: Bryan Cranston, Diane Lane, Helen Mirren, John Goodman, Elle Fanning, Louis C.K., Michael Stuhlbarg, David James Elliott

Gènere: Drama. USA, 2015. 120 min.

Als anys 40, Dalton Trumbo s’ha convertit en el guionista més ben pagat de Hollywood gràcies a la seva inigualable capacitat d’escriure pel·lícules exitoses i guanyadores. No obstant, tot canvia quan a Estats Units comença el moviment de la “caça de bruixes” i Trumbo és inclòs a la llista negra degut a la seva ideologia comunista i les seves pràctiques suposadament antiamericanes. Ell i altres guionistes i figures de la indústria de Hollywood miren de defensar-se davant la justícia, però la maquinària a la qual s’enfronten és massa poderosa i populista.

Des de l’eclosió de l’anomenat “star system”, poc després de finalitzar la 1a Guerra Mundial, el poder que la indústria de Hollywood pot arribar a exercir vers la societat nord-americana no ha deixat de posar-se en pràctica de forma continuada. Tot i que el concepte s’associa originàriament al cinema com a font d’alegria, emmirallament o il·lusió, el pes social i polític de tota aquesta maquinària també s’ha evidenciat de forma força més obscura, i és el període de la “caça de bruixes” el que millor ho exemplifica. Ja sigui per vergonya o per mala consciència, poques vegades el propi Hollywood ho ha volgut plasmar en les seves pel·lícules, però amb l’arribada de Trumbo, no hi ha dubte que, si més no aquest nom i el dels seus companys de l’època, mereixien que la seva història fos reivindicada amb cara i ulls. Es tracta d’un biopic que té més valor pel seu context que no pas per la potència individual del personatge, i que compensa certa manca d’estil amb un to agredolç que acaba funcionant.

LA INVITACIÓN

Posted by Martí on 10 d'Abril de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: intriga, John Carroll Lynch, Karyn Kusama, Logan Marshall-Green, Michiel Huisman, Tammy Blanchard, The Invitation, thriller. Deixa un comentari

The Invitation

Directora: Karyn Kusama

Intèrprets: Logan Marshall-Green, Michiel Huisman, Tammy Blanchard, John Carroll Lynch, Mike Doyle, Emayatzy Corinealdi, Karl Yune

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2015. 90 min.

Dos anys després de desaparèixer sobtadament quan mirava de superar la mort del fill que tenien en comú, Eden convida el seu exmarit Will a un sopar de retrobada amb d’altres amics. El sopar no resulta especialment còmode per a Will, no només perquè no sabia res d’Eden en tot aquest temps, sinó perquè, a més, té lloc a la mateixa casa on els dos vivien quan va passar la tragèdia. Quan arriben al sopar, tot sembla transcórrer amb certa cordialitat, però Will de seguida comença a fixar-se en alguns detalls que el fan sospitar que alguna cosa passa.

La distància que hi ha entre la sospita i la certesa pot ser molt punyetera, i a vegades molt traïdora. També pot convertir-se en una arma molt efectiva a l’hora de construir un bon thriller cinematogràfic si se sap gestionar amb la dosificació correcta i també amb un punt de mala llet, i és exactament això el que ha fet la directora novaiorquesa Karyn Kusama a La Invitación, flamant i merescudíssima guanyadora del passat Festival de Sitges 2015. Amb una trama lineal relativament simple i una acció ambientada pràcticament en un sol espai durant la seva hora i mitja, la pel·lícula absorbeix l’espectador en una atmosfera que augmenta la seva incomoditat de forma continua des del primer minut, alimentant la seva suspicàcia a base de pistes i senyes que no sempre resulten tan clares o inconfusibles com semblen. Un joc d’intriga que ens obliga a mantenir els ulls ben oberts en tot moment, i que sap treure profit amb molt enginy a cada una de les situacions que presenta.

EL REGALO

Posted by Martí on 31 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Allison Tolman, Beau Knapp, El Regalo, intriga, Jason Bateman, Joel Edgerton, Rebecca Hall, The Gift, thriller. Deixa un comentari

The Gift

Director: Joel Edgerton

Intèrprets: Jason Bateman, Rebecca Hall, Joel Edgerton, Beau Knapp, Allison Tolman

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2015. 105 min.

Simon i Robyn són un matrimoni benestant que s’acaba de mudar a una luxosa vivenda de Los Ángeles degut a la nova i prometedora feina que ell acaba d’aconseguir. En una botiga on fan algunes compres per la casa, un home s’acosta a Simon i assegura conèixer-lo de la seva etapa escolar. Tot i dubtar una mica, Simon fa memòria i reconeix el seu antic company de classe, anomenat “Gordo”, però visiblement incòmode mira de treure-se’l de sobre. Tot sembla haver quedat en una simple anècdota fins que arriba el dia següent, en què el matrimoni es troba un misteriós regal davant la porta de casa seva.

Tot i pertànyer a la quota relativament més “assequible” de la programació del festival, El Regalo va ser un dels títols de Sitges 2015 que va quedar subratllat des del mateix moment en què va ser anunciat. I el veredicte va corroborar les expectatives. El debut darrere la càmera de l’actor australià Joel Edgerton és una d’aquelles pel·lícules que atrapen des d’un bon inici i saben gestionar la intriga en tot moment fins arribar a la seva conclusió. Una gestió que, en aquest cas, destaca molt més per la seva efectivitat que no pas per l’originalitat o la vocació trencadora, però que al capdavall compleix el seu objectiu amb l’enginy suficient perquè l’espectador se senti estimulat i no utilitzat. Una agradable sorpresa davant un film que, de no comptar amb la paciència d’Edgerton –que a banda de dirigir també escriu el guió–, hauria pogut caure perfectament en l’efectisme i la mediocritat.

BONE TOMAHAWK

Posted by Martí on 16 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Bone Tomahawk, Kurt Russell, Lili Simmons, Matthew Fox, Patrick Wilson, richard jenkins, S. Craig Zahler, terror, western. Deixa un comentari

Bone Tomahawk

Director: S. Craig Zahler

Intèrprets: Kurt Russell, Patrick Wilson, Matthew Fox, Lili Simmons, Richard Jenkins, Sean Young, David Arquette

Gènere: Western, terror. USA, 2015. 130 min.

Al poble solitari poble de Bright Hope, l’arribada d’un foraster aixeca de seguida les sospites del xèrif, que el tanca a la garjola després d’una baralla. En veure que el pres està malalt, el xèrif acudeix a casa del doctor del poble, però el mal estat d’aquest fa que sigui la seva dona i ajudant, Lili, qui vagi a passar la nit a la garjola per a vigilar-lo. L’endemà, ella i el foraster han desaparegut misteriosament, cosa que posa en marxa una comitiva per a rescatar-los formada pel xèrif, el seu vell ajudant, un misteriós granger i el propi marit de Lili, tot i que es troba en plena recuperació d’una dolorosa fractura a la cama.

Tal com he anat reiterant en crítiques anteriors, estem passant per una etapa que es podria definir perfectament com una renaixença del western. I no, no estem parlant de “remakes” o simples còpies del passat amb una capa de vernís per sobre, sinó de pel·lícules amb una ànima pròpia a pesar de les seves òbvies referències als grans clàssics d’aquest gènere. En el cas de Bone Tomahawk, premiada amb el premi a millor director i el premi de la crítica, podríem estar parlant d’una nova incursió en la tan actual hibridació de gèneres, però aquí el més adequat seria parlar d’unes conseqüències que són portades al màxim extrem, i de forma visualment explícita. Així doncs, el que s’inicia com un western de rescat i venjança al més pur estil Centauros del Desierto acaba desembocant en un episodi final que directament trepitja el terreny del gore, saltant-se el pas intermig del terror.

MUSTANG

Posted by Martí on 11 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Ayberk Pekcan, Deniz Gamze Ergüven, Doga Zeynep Doguslu, drama, Elit Iscan, Günes Sensoy, Ilayda Akdogan, Mustang, Tugba Sunguroglu, Turquia. Deixa un comentari

Mustang

Directora: Deniz Gamze Ergüven

Intèrprets: Günes Sensoy, Ilayda Akdogan, Doga Zeynep Doguslu, Elit Iscan, Ayberk Pekcan, Tugba Sunguroglu, Erol Afsin, Nihal G. Koldas

Gènere: Drama. França, 2015. 95 min.

En un poblet al nord de Turquia, cinc germanes d’entre 12 i 16 anys celebren el seu últim dia d’escola anant-se a banyar al mar i a jugar amb els seus companys de classe. Tot i no haver fet res fora del normal per la seva edat, quan arriben a casa de la seva àvia -amb qui viuen des que es van quedar orfes-, aquesta les espera escandalitzada pels rumors sobre la immoralitat del que han fet. És llavors quan, juntament amb l’oncle de les noies, decideixen privar-les de qualsevol llibertat i dedicar-se a preparar-les per als seus futurs casaments, ja que volen que aquests tinguin lloc el més aviat possible.

Desconec si és fruit de la casualitat o si la distribuidora A Contracorriente Films ho ha escollit de forma intencionada, però poques setmanes podien ser més apropiades per l’estrena de Mustang que la que conté el Dia Internacional de la Dona. Un dels missatges més reivindicats aquests dies és el que alerta i recorda el llarg camí que queda encara per a recórrer per a assolir unes condicions d’igualtat entre ambdós sexes, i la pel·lícula ho subratlla amb un cas que no resulta tan llunyà com sembla. De producció francesa però ànima 100% turca, Mustang retrata sense reserves els estrictes cànons socials als quals s’han de sotmetre les dones a les zones rurals del país euroasiàtic, i ho fa focalitzant-se en cinc germanes que no concentren un únic punt de vista, sinó que ofereixen una amplitud d’actituds i reaccions que conformen la veritable riquesa del film i del seu missatge.

BROOKLYN

Posted by Martí on 8 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: anys 50, Brooklyn, Domhnall Gleeson, drama, Emory Cohen, immigració, Irlanda, Jim Broadbent, John Crowley, Julie Walters, saoirse ronan. Deixa un comentari

Brooklyn

Director: John Crowley

Intèrprets: Saoirse Ronan, Emory Cohen, Domhnall Gleeson, Julie Walters, Jim Broadbent, Michael Zegen, Mary O’Driscoll, Eileen O’Higgins

Gènere: Drama, romàntic. Irlanda, 2015. 110 min.

Vistes les dificultats per a trobar feina i tirar endavant la seva vida a la Irlanda dels anys 50, la jove i talentosa Eilis decideix emigrar a Estats Units per anar a viure a Nova York, on la seva germana gran ha pogut gestionar-li una feina i un lloc on viure gràcies a un capellà irlandès que viu allà. Tot i que les primeres setmanes són força dures degut a la soledat i la tristesa de trobar-se tan lluny de casa, els ànims d’Eilis comencen a canviar quan, en un ball organitzat en una parròquia irlandesa, coneix un jove italià anomenat Tony que cau enamorat d’ella des del primer moment.

Sovint és fàcil obviar el valor d’una història ben explicada, sobretot si el que aquesta ens explica no és particularment insòlit o original, però és gràcies a pel·lícules com Brooklyn que aquest valor pren tot el pes que es mereix. L’honestedat, la transparència i la modèstia que impliquen aquest tipus d’obres poden no ser suficients per a assolir quelcom extraordinari, i aquí no n’és el cas, però sí que poden assolir una efectivitat a l’hora d’apropar els personatges a l’espectador. És exactament això el que passa amb la jove Eilis: sense necessitat de dotar d’una gran rellevància o excepcionalitat tot allò que va vivint, la seva història personal es va fent nostra poc a poc, i és així com aconsegueix transmetre’ns tot allò que sent la protagonista sense haver de recórrer a grans subratllats o filigranes estilístiques. Al capdavall, les seves pretensions no van més enllà de cert punt, però dins d’aquest territori, gairebé sempre sap tocar les tecles adequades.

LA HABITACIÓN

Posted by Martí on 4 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Brie Larson, drama, Jacob Tremblay, Joan Allen, Lenny Abrahamson, Room, segrest, William H. Macy. Deixa un comentari

Room

Director: Lenny Abrahamson

Intèrprets: Brie Larson, Jacob Tremblay, Joan Allen, William H. Macy, Megan Park, Amanda Brugel, Sean Bridgers

Gènere: Drama. Irlanda, 2015. 115 min.

El petit Jack és a punt de celebrar el seu cinquè aniversari i la seva mare li prepara un pastís per a commemorar aquesta ocasió tan especial. Seria un dia feliç si no fos pel fet que la celebració tindrà lloc dins d’una habitació on els dos estan segrestats per un home misteriós. En realitat, Jack no coneix cap més realitat que la de l’interior de l’habitació, i és per això que la mare ha intentat suavitzar-li la situació tant com ha pogut, però a mida que el nen creix, augmenta la necessitat d’explicar-li que el que està passant no té res a veure amb la veritable vida que hi ha a l’exterior.

A la seva pel·lícula Canino (2009), Yorgos Lanthimos exposava de forma extravagant i també perturbadora el comportament de tres joves que mai havien sortit de la seva mansió i que havien estat “particularment” educats pels seus pares. Les imatges, ridícules per moments, amagaven en realitat l’enorme crueltat que suposa limitar i distorsionar l’etapa cognitiva d’un fill, fent-li creure que la realitat és d’una forma que no té res a veure amb la de veritat. A La Habitación, tot i que la situació té un origen del tot diferent donat que és fruit del segrest de la mare, hi trobem un punt de partida molt semblant personificat en el petit Jack, que creu que l’habitació on passa les 24 hores del dia conté tota la realitat que pot conèixer. Tot i l’interès amb què retrata aquesta percepció irreal de la vida als ulls de Jack, la pel·lícula aposta per entregar el seu principal pes dramàtic al personatge de la mare, i és aquí on bona part del seu potencial queda desaprofitat.

OSCARS 2016 – Valoració

Posted by Martí on 29 de febrer de 2016

Posted in: Cine - 2015, Oscars. Tagged: Alejandro González Iñárritu, Alicia Vikander, Bridge of Spies, Brie Larson, Brooklyn, George Miller, Inside Out, leonardo dicaprio, Mad Max: Fury Road, Mark Rylance, oscars, Room, Spotlight, The Big Short, The Martian, The Revenant. Deixa un comentari

Millor pel·lícula

ANOMALISA

Posted by Martí on 29 de febrer de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Animació, Anomalisa, Charlie Kaufman, David Thewlis, drama, Jennifer Jason Leigh, stop-motion, Tom Noonan. Deixa un comentari

Anomalisa

Director: Charlie Kaufman

Veus originals: David Thewlis, Jennifer Jason Leigh, Tom Noonan

Gènere: Drama, animació. USA, 2015. 90 min.

Michael Stone és un popular escriptor i conferenciant dedicat a la motivació professional i l’autoajuda que arriba a Cincinnati per a presentar el seu últim llibre en el marc d’una convenció de treballadors d’atenció al client. Afectat per una crisi existencial, Michael arriba al seu hotel sense cap mena d’ànim i actua de forma totalment rutinària, però una trobada fortuïta amb dues dones que assistiran a la seva presentació l’endemà farà que la seva estada comenci a canviar.

És fascinant la capacitat que té el cinema per a descriure l’essència humana amb la màxima exactitud possible sense necessitat de recórrer a personatges de carn i ossos, ni a ambientacions estrictament reals. I és notori el creixent pes que el cinema d’animació està adquirint en aquest sentit. Ho vam veure fa pocs mesos gràcies a Inside Out, on Pixar va retratar a la perfecció els nostres sentiments durant la infància, i ara ho tornem a trobar a Anomalisa, la segona incursió del guionista Charlie Kaufman (Adaptation, ¡Olvídate de Mí!) com a director. Aquí, però, passem dels descobriments vitals de la infantesa a la que més aviat és una crisi de mitjana edat, on sembla que ja no queda res de nou per a conèixer ni per a fer, i tot sembla empès per una simple inèrcia que es va repetint. Filmada a base de marionetes i mitjançant la tècnica de “stop-motion”, la pel·lícula narra una història senzilla, però carregada de sentiments que l’espectador no podrà esborrar amb facilitat.

CAROL

Posted by Martí on 19 de febrer de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: anys 50, Carol, cate blanchett, drama, homosexualitat, Kyle Chandler, Rooney Mara, Sarah Paulson, Todd Haynes. Deixa un comentari

Carol

Director: Todd Haynes

Intèrprets: Cate Blanchett, Rooney Mara, Sarah Paulson, Kyle Chandler, Jake Lacy, Cory Michael Smith, Carrie Brownstein

Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2015. 115 min.

Therese Belivet és una jove dependenta d’un centre comercial situat al centre de Manhattan. Un dia, en plena campanya de Nadal, atén una sofisticada clienta anomenada Carol Aird que busca un regal per a la seva filla, un encontre on sorgeix una estranya atracció entre ambdues. Després d’encarregar el regal, aquesta es deixa un dels seus guants, però Therese es preocupa de fer-li arribar a casa seva. Com a mostra d’agraïment, Carol es posa en contacte amb Therese per convidar-la a dinar i conèixer-la una mica més.

L’expressió anglesa “Christmas carol” -que aquí traduiríem com a nadala o cançó nadalenca- podria ser un bon simbolisme per a plantejar l’arrancada de Carol, la nova pel·lícula de Todd Haynes després d’un munt d’anys dedicat sobretot a les sèries televisives. El film, que adapta una novel·la de Patricia Highsmith de 1952, ens trasllada a aquella mateixa època per a afrontar una temàtica llavors tan tabú i tan rebutjada com era l’homosexualitat, però ho fa amb unes propietats i una posada en escena que converteixen la seva essència en única i atemporal. Haynes no només ens obre les portes a un relat amorós teòricament clandestí o prohibit, sinó que ens introdueix un cúmul de sentiments amb una capacitat descriptiva tan subtil com intensa, propiciant que cada escena i cada diàleg aportin la seva porció de rellevància i fugint de qualsevol adornament innecessari. Una pel·lícula que amaga un gran pes darrere la seva aparent senzillesa.