superherois | M.A.Confidential

WONDER WOMAN 1984

Posted by Martí on 19 de gener de 2021

Posted in: Cine - 2020, Cine - Estrena. Tagged: acció, Chris Pine, Connie Nielsen, DC comics, Gabriella Wilde, Gal Gadot, Kristen Wiig, Patty Jenkins, Pedro Pascal, Robin Wright, seqüela, superherois, Wonder Woman 1984. Deixa un comentari

Wonder Woman 1984

Directora: Patty Jenkins

Intèrprets: Gal Gadot, Chris Pine, Kristen Wiig, Pedro Pascal, Robin Wright, Connie Nielsen, Gabriella Wilde, Natasha Rothwell, Ravi Patel, Penelope Kapudija.

Gènere: Superherois, acció, fantàstic.

País: USA, 2020. 150 min.

L’any 1984, dècades després de la seva participació clau a la 1a Guerra Mundial, Diana Prince treballa com a antropòloga a l’Institut Smithsonian Washington, però també segueix actuant com a Wonder Woman per a aturar el crim a la ciutat. Un dia, l’institut rep una misteriosa pedra antiga que sembla tenir la propietat de fer realitat els somnis, i és llavors quan el magnat Maxwell Lord hi acudeix per a intentar fer-se amb ella.

Hi va haver una època on les pel·lícules de superherois, avui puntes de llança del cinema més comercial, gairebé semblaven productes de sèrie B o carn de videoclub. Eren els 80 i tot era més naïf, més superficial i, per suposat, més barat. No només és aquella època el centre de l’acció de Wonder Woman 1984, sinó que també és el seu esperit aquell que la nova pel·lícula de DC vol adoptar i homenatjar, però òbviament amb els recursos actuals. Només cal veure la seva primera seqüència (pròleg a banda) per a comprovar-ho de seguida. És aquí, i durant bona part del seu primer acte, quan la seqüela de la notable Wonder Woman sorprèn per aquest tractament tan poc habitual del gènere en els temps que corren, i on ens arriba a convèncer que la seva proposta pot funcionar. No obstant, tot i mantenir certa capacitat de mantenir-nos entretinguts, Wonder Woman 1984 es va desdibuixant degut a la feblesa del guió i també a una col·lecció de tòpics i exageracions que acaben restant a la premissa bona part de la seva gràcia.

SPIDER-MAN: LEJOS DE CASA

Posted by Martí on 10 de Juliol de 2019

Posted in: Cine - 2019. Tagged: acció, Cobie Smulders, Jacob Batalon, jake gyllenhaal, John Watts, Jon Favreau, Marisa Tomei, Marvel, Samuel L. Jackson, seqüela, Spider-Man Far From Home, superherois, Tom Holland, Zendaya. Deixa un comentari

Spider-Man: Far From Home

Director: John Watts

Intèrprets: Tom Holland, Jake Gyllenhaal, Zendaya, Jacob Batalon, Marisa Tomei, Samuel L. Jackson, J.B. Smoove, Jon Favreau, Cobie Smulders, Angourie Rice, Davina Sitaram, Martin Starr, Remy Hii, Tony Revolori.

Gènere: Superherois, acció, fantàstic. USA, 2019. 130 min.

Després dels fets de Vengadores: Endgame, i encara recuperant-se mentalment de tot plegat, Peter Parker té una mica apartada la seva labor com a Spider-Man i es centra en el seu principal objectiu: sortir amb MJ. És per això que obvia les trucades de Nick Fury i se’n va de viatge de fi de curs a Europa amb la seva classe, disposat a donar el pas amb la noia. No obstant, un cop és a Venècia, descobreix de primera mà el motiu de les trucades de Fury i es veu empès a convertir-se en Spider-Man.

Si haguéssim de triar allò més valuós d’entre tot el que ens ha ofert Marvel en aquesta era cinematogràfica, no hi ha dubte que el redescobriment del personatge de Spider-Man estaria al capdamunt de qualsevol llista. Tot i suposar el tercer inici de la saga en poc més de 15 anys, Spider-Man: Homecoming va deixar la sensació que ara sí, que per fi havien trobat el to i l’entorn que necessitava aquest superheroi. I que Tom Holland era el millor encert de càsting de Marvel en molt de temps. Ara, l’arribada de Spider-Man: Lejos de Casa no només confirma totes aquestes bones sensacions, sinó que sap donar un pas endavant en l’evolució del personatge sense fer-li perdre l’essència i també créixer en ambició a nivell tècnic. La pel·lícula potser no es mostra tan ben lligada i compactada com la seva predecessora, però manté un altíssim nivell d’entreteniment gràcies a la seva combinació entre la trama de comèdia romàntica adolescent i el pertinent festival d’acció i efectes especials.
Continue Reading

X-MEN: FÉNIX OSCURA

Posted by Martí on 18 de Juny de 2019

Posted in: Cine - 2019. Tagged: James McAvoy, Jennifer Lawrence, Jessica Chastain, Marvel, michael fassbender, Nicholas Hoult, seqüela, Simon Kinberg, Sophie Turner, superherois, Tye Sheridan, X-Men, X-Men: Dark Phoenix. Deixa un comentari

X-Men: Dark Phoenix

Director: Simon Kinberg

Intèrprets: Sophie Turner, James McAvoy, Michael Fassbender, Jennifer Lawrence, Jessica Chastain, Nicholas Hoult, Tye Sheridan, Alexandra Shipp, Kodi Smit-McPhee.

Gènere: Superherois, acció, ciència-ficció. USA, 2019. 115 min.

En un moment en què alguns X-Men discuteixen la mentalitat del professor Xavier respecte el rol que han de jugar a nivell polític, aquest decideix enviar-los a una missió espacial d’alt risc per tal de salvar la tripulació d’un coet que ha quedat a la deriva i s’està apropant a una misteriosa massa de força còsmica. Quan sembla que la missió no serà un èxit, la intervenció de Jean Grey resulta crucial, però aquesta queda exposada a tota l’energia. Quan tornen a la Terra, Jean comença a notar que no pot controlar la seva ment i, per tant, tampoc el seu enorme poder.

És una pena que la saga de superherois més longeva hagi acabat de la manera en què ho ha fet X-Men. Després de 19 anys ininterromputs i un total de 12 pel·lícules entre les troncals i els spin-off, la sensació és que la pròpia saga ha anat perdent la confiança en si mateixa i també les ganes d’avançar, i que ningú s’ha esforçat massa per a redreçar la situació. Només cal veure X-Men: Fénix Oscura: una pel·lícula que no havia generat cap mena d’expectació, que ha endarrerit dues vegades la data d’estrena i que ha estat adjudicada a un Simon Kinberg que, tot i que porta encarregant-se dels guions des de X-Men: La Decisión Final, tot just debuta com a director. I tot plegat es nota. X-Men: Fénix Oscura compleix el seu expedient i poc més; entreté de forma suficient i fins i tot alberga alguna bona seqüència d’acció, però cau en una considerable irrellevància un cop vista. Com si res del que acabem de veure ens hagués afectat emocionalment d’una forma o altra.
Continue Reading

Una de superherois: de la icona salvadora a la democratització dels poders

Posted by Martí on 13 de Mai de 2019

Posted in: General. Tagged: Avengers Infinity War, DC comics, Glass, Into the Spider-Verse, m night shyamalan, Marvel, Shazam!, superherois, The Incredibles 2, Vengadores Endgame. Deixa un comentari

L’estrena de Vengadores: Endgame no només ha suposat un brillant i apoteòsic tancament (parcial) a un viatge de deu anys i 22 pel·lícules per l’univers de Marvel, sinó que ha deixat una profunda sensació de punt i a part dins del gènere de superherois. No només hem assistit a un fenomen mundial que costarà moltíssim de repetir, sinó que a partir d’ara ens haurem d’acostumar a no conviure –o si més no, fer-ho d’una forma diferent– amb algunes de les grans icones que ens han acompanyat durant aquesta dècada.

I és que dins d’aquesta concepció, la d’icona en la qual reflectir-nos i guiar-nos, no es pot negar que Marvel ha sublimat el concepte del superheroi. Ha sabut traslladar a l’espectador de cinema la mirada d’admiració del lector de còmics cap a aquella figura única, sovint considerada com la gran esperança de salvació per a la societat on viu. No en va, els grans paradigmes en són els dos grans pilars de la saga que acabem de concloure: Iron-Man i el Capità Amèrica. I no només han estat salvadors. Més enllà dels seus respectius superpoders, els dos han representat mirades i mentalitats enfrontades, fins i tot des d’una òptica política, que es poden traslladar fàcilment al món on vivim. El mateix ha passat amb els conflictes personals de la majoria de personatges; un aspecte que precisament té un pes molt rellevant a Vengadores: Endgame.

Avengers: Endgame

Directors: Anthony i Joe Russo

Intèrprets: Robert Downey Jr., Chris Evans, Mark Ruffalo, Chris Hemsworth, Scarlett Johansson, Jeremy Renner, Don Cheadle, Paul Rudd, Brie Larson, Karen Gillan, Josh Brolin, Benedict Cumberbatch, Chadwick Boseman, Tom Holland, Zoe Saldana, Evangeline Lilly, Tessa Thompson, René Russo, Elizabeth Olsen, Anthony Mackie, Sebastian Stan, Tom Hiddleston, Danai Gurira, Benedict Wong, Dave Bautista, Letitia Wright, John Slattery, Tilda Swinton, Chris Pratt, Bradley Cooper.

Gènere: Superherois, acció, drama. USA, 2019. 180 min.

Han passat pocs dies després que Thanos eliminés la meitat de la població mundial. Els Vengadores supervivents han quedat desperdigats i patint les conseqüències directes, però l’aparició d’una nova superheroïna propicia el seu retrobament. A pesar que el desànim s’ha apoderat d’alguns d’ells, decideixen anar a buscar Thanos amb l’objectiu de venjar-se i recuperar les Gemmes de l’Infinit.

“El repte era majúscul, i l’han superat amb nota” era la frase amb què iniciava, fa un any, la crítica de Vengadores: Infinity War. Ara, la podria reutilitzar perfectament, però no seria del tot just. I és que, aquest cop, el repte era doblement majúscul, i l’han superat de forma magistral. Vengadores: Endgame no només havia de ser la culminació de 10 anys i 21 pel·lícules prèvies, sinó que recollia el testimoni d’una antecessora que, a nivell argumental i també de dimensió, li havia deixat el llistó a una alçada inabastable. Però Marvel ho ha fet. Era una història que ningú era capaç d’anticipar com havia de ser conclosa, però que ara, un cop vista, és impossible de discutir. La combinació d’homenatge, nostàlgia i autorreferències amb els grans riscos que pren la pròpia pel·lícula en el camí cap al seu desenllaç fa de Vengadores: Endgame el tancament perfecte per a tota una era.
Continue Reading

SHAZAM!

Posted by Martí on 24 d'Abril de 2019

Posted in: Cine - 2019. Tagged: Asher Angel, comèdia, David F. Sandberg, David J. MacNeil, DC comics, Djimon Hounsou, Grace Fulton, Jack Dylan Grazer, mark strong, Michelle Borth, Shazam!, superherois, Zachary Levi. 1 comentari

Shazam!

Director: David F. Sandberg

Intèrprets: Zachary Levi, Asher Angel, Jack Dylan Grazer, Mark Strong, Grace Fulton, David J. MacNeil, Michelle Borth, Djimon Hounsou.

Gènere: Comèdia, superherois. 2019. 130 min.

Billie Batson és un noi de 14 anys que ha viscut marcat per l’abandonament de la seva mare quan era petit. Quan entra a viure amb la seva enèsima família d’acollida, comença a passar més temps amb Freddy, un altre nen sota la tutela de la mateixa família, el qual, a més no ho passa gaire bé a l’institut. Però la vida de Billie canvia quan un viatge en metro el porta a una cova on un mag li confia un enorme poder i la missió de lluitar contra els set pecats capitals que dominen la població mundial. Només cal que pronunciï una paraula: Shazam!

Si ens haguessin assegurat que el primer gran aplaudiment en molts de temps per a una adaptació cinematogràfica de DC Comics seria gràcies a una pel·lícula com Shazam!, difícilment ens ho hauríem pogut prendre de forma seriosa. Però així ha estat: amb una pel·lícula que, precisament, té una de les grans virtuts en el fet de no prendre’s massa seriosament a si mateixa. I el cert és que ha estat tota una sorpresa, tenint en compte que els tràilers i la informació prèvia sobre el film no presagiaven aquest resultat. Sota aquesta aparença d’humor immadur i d’enèsima paròdia del gènere de superherois, s’hi amaga una història molt més humana, intel·ligent i inclús emotiva sobre el paper que aquestes figures poden tenir a la vida dels nens i adolescents. Shazam! no només és una divertida i trepidant interpretació còmica dels clixés del seu gènere, sinó que sap heretar i readaptar l’essència del cinema juvenil d’aventures.
Continue Reading

GLASS

Posted by Martí on 21 de gener de 2019

Posted in: Cine - 2019. Tagged: Anya Taylor-Joy, bruce willis, ciència ficció, drama, El Protegido, Glass, James McAvoy, m night shyamalan, Samuel L. Jackson, Sarah Paulson, seqüela, Shayna Ryan, Spencer Treat Clark, Split, superherois. 3 comentaris

Glass

Director: M. Night Shyamalan

Intèrprets: James McAvoy, Bruce Willis, Samuel L. Jackson, Sarah Paulson, Anya Taylor-Joy, Spencer Treat Clark, Shayna Ryan.

Gènere: Drama, ciència-ficció, thriller. 2019. 130 min.

Poques setmanes després dels fets de “Múltiple”, Kevin Wendell Crumb i les seves diferents personalitats segresten quatre animadores universitàries per a entregar-les a La Bèstia. Mentrestant, David Dunn, que porta anys fent de justicier per la ciutat, ho investiga amb l’ajuda del seu fill per a trobar l’amagatall de Kevin i aturar-lo. No obstant, l’enfrontament acaba amb els dos detinguts i confinats en un centre psiquiàtric on hi ha un vell amic de Dunn.

És possible que M. Night Shyamalan sigui un dels directors més incompresos dels últims anys, però el pas del temps ha constatat que també és un dels que té les idees més clares en referència a allò que vol explicar. Fa 19 anys, El Protegido ja va oferir una mirada insòlita sobre els superheroïs i la seva naturalesa, però poc ens pensàvem que en realitat era l’inici d’una gran tesi en tres parts sobre el paper d’aquests a la nostra societat. Una tesi que Múltiple va revifar amb una imatge final que ens va deixar amb la boca oberta, i que Glass ha tancat de forma totalment coherent, però també força arriscada. Shyamalan planteja una pel·lícula peculiar, gairebé anàrquica, en què els diàlegs i els detalls visuals adopten pràcticament tot el protagonisme en detriment del ritme narratiu, la intriga i l’acció. Una decisió que comporta pros i contres, però que sens dubte fa de Glass un producte molt particular i carregat de lectures de diversa profunditat. Continue Reading

AQUAMAN

Posted by Martí on 8 de gener de 2019

Posted in: Cine - 2018. Tagged: acció, Amber Heard, Aquaman, DC comics, Dolph Lundgren, fantàstic, James Wan, Jason Momoa, Nicole Kidman, Patrick Wilson, superherois, willem dafoe, Yahya Abdul-Mateen II. Deixa un comentari

Aquaman

Director: James Wan

Intèrprets: Jason Momoa, Amber Heard, Patrick Wilson, Willem Dafoe, Nicole Kidman, Yahya Abdul-Mateen II, Temuera Morrison, Dolph Lundgren, Michael Beach, Ludi Lin.

Gènere: Superherois, fantàstic, acció. 2018. 135 min.

En ple oceà, un submarí és abordat per uns pirates que arrasen amb tot el que troben per davant, fins que arriba Arthur Curry, conegut amb el nom d’Aquaman, per a salvar la tripulació i castigar els responsables de l’atac. Arthur ho celebra amb el seu pare, amb qui viu tranquil·lament en un petit poble pesquer, però tot canvia quan Mera arriba per a avisar-lo que la civilització a la qual pertany, Atlantis, corre perill degut a la gran guerra que és a punt de declarar Orm, el germanastre d’Arthur.

Estem en un moment en què cada nova pel·lícula de DC Comics és rebuda amb un “a veure si aquesta sí”. Segurament és una pressió afegida injusta per als títols que vénen, però la veritat és que, entre la pròpia DC i els responsables de Warner, s’ho han guanyat a pols. En tot cas, tenint en compte aquestes expectatives, es pot afirmar que Aquaman passa l’examen amb més fortuna que bona part de les seves antecessores. I ho fa, d’una banda, acostant-se a les fórmules narratives relativament conservadores de Marvel, però de l’altra arriscant en l’apartat formal. Així doncs, per bé que pot resultar discutible pel que fa a la parcel·la estètica, algunes eleccions de càsting o escenes que freguen l’esperpent, és innegable que Aquaman aposta per una idea i una mentalitat concretes, i que s’hi manté fidel fins el final. I el més important, deixa aquesta sensació d’haver passat dues hores d’entreteniment, per sobre de tot. Continue Reading

Spider-Man: Into the Spider-Verse

Directors: Bob Persichetti, Peter Ramsey, Rodney Rothman

Veus originals: Shameik Moore, Jake Johnson, Hailee Steinfeld, Mahershala Ali, Brian Tyree Henry, Lily Tomlin, Luna Lauren Velez, Zoë Kravitz, Nicolas Cage, Kathryn Hahn, Liev Schreiber.

Gènere: Animació, superherois, comèdia. 2018. 115 min.

El jove Miles Morales comença una nova etapa en un institut de Brooklyn sense massa convenciment, ja que el seu esperit de barri no encaixa amb els alumnes de classe alta que hi van. Una nit que s’escapa amb el seu oncle per a fer un graffiti a les instal·lacions del metro, Miles rep la picada d’una aranya radioactiva que li provoca uns efectes que no controla. Quan Miles torna a aquell lloc per estudiar l’aranya que el va picar, descobreix un experiment del malvat Kingpin que Spider-Man està intentant evitar.

La mentalitat purista és sens dubte un dels grans enemics del gènere de superherois, i de ben segur que un gran maldecap per als responsables de cada pel·lícula. “Aquest personatge no hauria de ser així”, “això no encaixa amb el to de la història”, “ho han suavitzat massa”, “no és prou obscur”… són valoracions que apareixen cada vegada que un producte cultural de masses és portat a la gran pantalla. Per a combatre-ho i a la vegada deixar-ho en evidència, Spider-Man: Un Nuevo Universo ha trobat la millor fórmula: llibertat absoluta. No només el terreny de l’animació li permet piruetes estètiques de tota mena, sinó que la seva narrativa comprimeix de forma admirable tot el que necessita una pel·lícula de superherois, sense sentir-se lligada a cap cànon concret. I així, sense que ningú ens avisés, Spider-Man: Un Nuevo Universo es converteix en tot allò que necessitava el gènere per a fer un pas endavant. Continue Reading

LOS INCREÍBLES 2

Posted by Martí on 24 d'Agost de 2018

Posted in: Cine - 2018. Tagged: acció, Animació, Bob Odenkirk, Brad Bird, Catherine Keener, Craig T. Nelson, Holly Hunter, Huck Milner, pixar, Samuel L. Jackson, Sarah Vowell, seqüela, superherois, The Incredibles 2. 3 comentaris

The Incredibles 2

Director: Brad Bird

Veus originals: Craig T. Nelson, Holly Hunter, Bob Odenkirk, Samuel L. Jackson, Sarah Vowell, Huck Milner, Catherine Keener, Jonathan Banks.

Gènere: Animació, superherois, acció. USA, 2018. 115 min.

Després de no poder aturar el “Socavador” i seguir empitjorant la mala imatge pública dels superherois, la família Parr rep una proposta de l’empresari Winston Deavor per a redreçar la situació. El pla consisteix en oferir una nova perspectiva de les accions del superheroi per a demostrar el seu veritable valor, i per a dur-ho a terme escullen Elastigirl. Aquest fet deixa Mr. Increible com a responsable dels tres fills de la família, una tasca que el porta a comprovar les estranyes capacitats que comença a mostrar el petit Jack-Jack.

Resulta curiós constatar que, d’entre tot el llegat cinematogràfic de Pixar, rarament es situa Los Increíbles entre els seus títols cabdals. Tot i ser una pel·lícula excel·lent, tant en la vessant d’acció com en la del seu retrat familiar, i també pionera en la conjunció entre superherois i animació, per alguna raó no va calar de la mateixa manera que moltes altres. Potser degut a una menor connexió emocional. En tot cas, seria un error pensar que Los Increíbles no parlava de nosaltres, perquè ho feia clarament, i el cas és que ara Los Increíbles 2 encara ho manifesta amb més contundència. La seqüela, que arrenca precisament en el punt en què finalitzava la seva antecessora, torna a erigir-se com un film de superherois en què el focus principal són els propis superherois i la seva relació amb la resta de la societat. A tot això, s’hi afegeix l’acció, l’èpica i l’humor de forma completament equilibrada, convertint Los Increíbles 2 en un nou èxit de Pixar.