A Quiet Place Part II
Director: John Krasinski
Intèrprets: Emily Blunt, Cillian Murphy, Millicent Simmonds, Noah Jupe, Djimon Hounsou, Wayne Duvall, John Krasinski, Lauren-Ashley Cristiano.
Gènere: Terror, thriller, ciència-ficció.
País: USA, 2021. 95 min.
Després de sobreviure a l’atac dels monstres a la seva granja, Evelyn Abbott i els seus tres fills veuen com la seva senyal de socors rep una resposta a l’altra banda de la muntanya. Esperançats, decideixen dirigir-se cap allà, tot i els perills que comporta sortir de la seva zona. En una gran fàbrica abandonada, es troben amb Emmett, un vell amic de la família, que com ells mira de sobreviure com pot en un món on el més mínim soroll pot resultar fatal.
El debut com a director de John Krasinski, a qui tots coneixíem pel seu paper de Jim a la versió americana de The Office, va ser una d’aquelles sorpreses que ningú podia esperar. I és que Un Lugar Tranquilo va resultar ser un impressionant exercici d’estil dins del gènere de terror postapocalíptic, amb una premissa molt potent i un tens recorregut que amenaçava amb acabar amb les ungles de qualsevol espectador. A priori, no semblava el tipus de pel·lícula que demanés clarament una seqüela, però Krasinski ha decidit arriscar amb Un Lugar Tranquilo 2, que reprèn l’acció just on la va deixar la seva antecessora. I el cert és que el resultat torna a ser d’allò més satisfactori, ja que aquesta segona entrega hereta tot allò que funcionava tan bé a la primera, però a la vegada s’orienta més cap a l’acció de supervivència pura i dura. Això fa que es resti recorregut de la trama i també espai al component de drama familiar, però sense que el conjunt se’n ressenteixi. Un Lugar Tranquilo 2 torna a ser tota una lliçó dins del seu gènere.
Part d’aquesta lliçó ja es pot donar per a impartida durant el pròleg de la pel·lícula, en què Krasinski fa un breu salt enrere per a tornar al punt de partida de la història posada en marxa fa tres anys. Són pocs minuts, però ja contenen algunes de les escenes millor dirigides de tota la saga (si és que ja en podem dir així). A més, cal aplaudir la decisió del director d’incloure’ls a Un Lugar Tranquilo 2 enlloc de la primera part, ja que hi encaixen molt millor pel que fa al to i al ritme que vindran a partir de llavors. D’altra banda, aquest inici estableix una relació entre ambdues parts sí, no té massa sentit veure aquesta si no s’ha vist la primera) que serà una constant. Krasinski, però, va introduïnt aquestes referències de forma subtil i sense necessitat d’explicacions, propiciant que sigui l’espectador qui vagi lligant caps i recordant detalls. En aquest sentit, Un Lugar Tranquilo 2 no és la típica seqüela que torna a utilitzar aquells elements i fórmules que ja sap que van tenir èxit fa tres anys, sinó que els integra dins de la seva proposta pròpia.
Òbviament, l’altre gran punt de connexió entre els dos films són les respectives motxilles emocionals que carreguen els integrants de la família Abbott. Els fets ocorreguts a Un Lugar Tranquilo pesen, i molt; sobretot els errors i les pèrdues ocasionades, i l’inevitable sentiment d’haver-los pogut evitar. Des d’aquest enfocament, Un Lugar Tranquilo 2 aposta per a fer donar un pas endavant als dos fills grans, Marcus i Regan, probablement els més afectats per tot plegat. El film els posa a prova i els fa liderar escenes clau, i la veritat és que el llistó es manté molt alt. A través d’ells i les seves respectives personalitats, John Krasinski materialitza els dos objectius en què se sustenta aquesta segona part: avançar i protegir. En el primer apartat, la història afegeix el personatge d’Emmett (Cillian Murphy) com a nova figura paterna, mentre que la mare, Evelyn, es centra en Marcus i el petit nadó. Sigui des del punt de vista que sigui, el gran nexe comú a Un Lugar Tranquilo 2 segueix sent el mateix: sobreviure.
Aquest desdoblament de l’acció també dóna lloc a una de les altres grans virtuts de la pel·lícula: l’ús del muntatge paral·lel. John Krasinski no descobreix res de nou, però a Un Lugar Tranquilo 2 demostra un enorme criteri a l’hora d’extreure tot el potencial narratiu d’aquest recurs. D’una banda, accentua la tensió que ja de per si tindrien les escenes per si soles, però de l’altra recorda una i altra vegada que la missió de la familia protagonista és global, i que els perills són els mateixos. De fet, en més d’una ocasió aquest muntatge paral·lel vincula escenes amb diversos elements que coincideixen o estan relacionats. L’altre gran aspecte que defineix Un Lugar Tranquilo 2, com no podia ser d’altra forma, és el binomi so/silenci. El so com a perill, el silenci com a salvació, però jugant amb possibles intercanvis de papers. L’experiència en aquesta vessant torna a ser fantàstica, gairebé sensorial; com en aquests moments en què adoptem la sordesa de la jove Regan enmig del caos; o quan el fora de camp sonor pot ser tan terrorífic com quan tenim el monstre davant nostre.
Al capdavall, Un Lugar Tranquilo 2 és pur esperit de supervivència en un entorn que no permet cap descuit. I el film es bolca completament en aquesta finalitat, escena rere escena, sense treva. Hi podria haver una trama més elaborada, més subtrames o capes afegides a la història, però no esdevenen necessàries. En realitat, el més probable és que haguessin restat més que sumat, i que haguessin desviat el conjunt del seu focus principal. Si la pel·lícula posa tota la carn a la graella en un objectiu concret i li surt perfecte, no té sentit demanar més condiments.
Martí
