Després de repassar les primeres 10 pel·lícules de la part baixa de la llista del millor de 2015, ara presento les que per mi han estat les obres més destacades d’aquest any. Des d’exemplars de l’animació més artesanal, passant per algunes fantàstiques propostes de cinema independent, europeu i asiàtic, fins a grans produccions i desplegaments visuals. Si heu acabat l’any sense veure-les, esteu avisats. Crec que la llista ha quedat prou completa i variada per a encabir qualsevol tipus d’espectador. Així doncs, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2016 a M.A.Confidential:
Arxius
All posts for the month Desembre de 2016
A vegades un no s’adona de tot el bon cinema que ha vist durant tot un any fins que no arriba el moment d’escollir-ne les millors pel·lícules. És cert que el 2016 ha estat força decebedor a nivell de blockbusters, però el cinema independent de gènere, europeu, asiàtic i d’animació s’ha encarregat d’elevar el llistó de qualitat. Fins i tot les produccions espanyoles han experimentat una gran millora durant aquesta tardor. De nou, ha estat complicat deixar segons quina pel·lícula fora de la llista, ja que possiblement mereixeria ser-hi (les cito al final). En tot cas, la selecció de les millors de 2016 torna a ser completa i variada. Recordo el criteri: pel·lícules estrenades a les sales espanyoles durant l’any 2016. Comencem per la meitat baixa de la llista!
Hell or High Water
Director: David Mackenzie
Intèrprets: Chris Pine, Ben Foster, Jeff Bridges, Gil Birmingham, Katy Mixon, Dale Dickey, Kevin Rankin.
Gènere: Thriller, policíac, western. USA, 2016. 100 min.
Donada la seva desesperada situació econòmica, els germans Toby i Tanner Howard planifiquen una sèrie d’atracaments a diverses sucursals d’un banc de Texas: s’hi presenten a primera hora vestits amb passamuntanyes i només s’emporten una quantitat moderada de diners. No obstant, el fort caràcter de Tanner el porta a sortir-se d’allò establert i posa en risc el pla dels dos germans, ja que dóna pistes als dos veterans Rangers de Texas que estan investigant el cas.Sempre hi ha certa percepció de que Texas és com un món a part dins dels Estats Units: una mena de territori derivat, on les lleis i els codis de conducta són concebuts i tractats d’una forma diferent, i on a vegades la dignitat o legitimitat de les persones va més enllà d’allò estrictament legal. Aquesta és probablement la gran lliçó que aprenem de Comanchería, un thriller amb regust a western que ens trasllada al cor d’aquest estat meridional nord-americà per a presentar-nos una mostra d’aquesta particular convivència, i de pas per a construir una trama policíaca tremendament efectiva. Sota la batuta del director escocès David Mackenzie, la que en principi hauria pogut ser una pel·lícula força convencional acaba adoptant una entitat molt més potent a mida que s’impregna de les particularitats del seu entorn i ens apropa als seus protagonistes. Gràcies a això, i sense que ens n’adonem del tot, Comanchería arriba a despertar-nos una connexió emocional que ben pocs films assoleixen.
Westworld
Creadors: Jonathan Nolan i Lisa Joy
Intèrprets: Evan Rachel Wood, Anthony Hopkins, Ed Harris, Jeffrey Wright, Thandie Newton, Jimmi Simpson, James Marsden, Ben Barnes, Rodrigo Santoro, Luke Hemsworth, Ingrid Bolsø Berdal, Sidse Babett Knudsen, Tessa Thompson.
Gènere: Ciència-ficció, western, drama. USA, 2016. 10 capítols de 60-90 min.
Dolores és una jove que viu en una casa apartada a l’antic oest nord-americà. Cada matí, acudeix a comprar provisions per la seva família al poble més proper, i de pas es troba amb Teddy, un pretendent que no agrada gens al seu pare. Però ni ella ni res del seu entorn són reals, sinó robots perfectament humanitzats que formen part de “Westworld”, un parc temàtic que permet els seus visitants introduir-se de ple a una vida fictícia i fer tot allò que vulguin. Darrere del projecte, un equip d’enginyers i creatius del més alt nivell dissenyen tot el que passa al parc.L’espera va transcorre amb expectació; el decurs dels capítols ha mantingut un misteri constant; i ara la mirada amb perspectiva global un cop acabada la temporada produeix cert vertigen. I és que obrir les portes de Westworld significa exposar-se a un univers narratiu impossible de resumir en poques paraules, no només a nivell quantitatiu, sinó també qualitatiu. No hi ha dubte: quan l’HBO aposta de veritat per una sèrie, ho deixa ben clar. Més enllà de la milionària producció que hi ha darrere, l’arrencada de la sèrie demostra que les bases establertes per la novel·la original de Michael Crichton obren un immens camí per a recórrer, així com un enorme ventall de lectures existencialistes, polítiques, socials i religioses de tota mena. I més enllà del seu propi interès argumental, que acaba sent notable, el millor que aconsegueix aquesta primera temporada de Westworld, amb el seu misteri, els seus plantejaments i també les seves imperfeccions, és que ens quedin unes ganes irrefrenables de seguir descobrint aquest món.
Rogue One: A Star Wars Story
Director: Gareth Edwards
Intèrprets: Felicity Jones, Diego Luna, Ben Mendelsohn, Donnie Yen, Jiang Wen, Mads Mikkelsen, Forest Whitaker, Alan Tudyk, Riz Ahmed, Jonathan Aris, Jimmy Smits
Gènere: Ciència-ficció, acció. USA, 2016. 130 min.
Fa un any, tancava la meva crítica a El Despertar de la Fuerza amb l’intent de resumir d’alguna manera el cúmul de sensacions que ens havia provocat: “era la pel·lícula que volíem veure”. Un any després, malauradament no puc dir el mateix. És obvi que Rogue One: Una Historia de Star Wars arribava en unes condicions força diferents, i m’atreveixo a dir que la primera d’elles era, precisament, que en aquesta ocasió no sabíem ben bé quina era la pel·lícula que volíem veure. També és cert que la funció del film era molt més acotada, ja que es tractava d’una mena d’extensió narrativa en forma de preqüela de la qual ja en coneixíem el desenllaç. Així doncs, quedava la curiositat de descobrir els nous personatges creats per a l’ocasió i també l’aventura que havien de viure fins aquest anunciat final. No hi ha dubte que l’aventura hi és, i que com a tal es gaudeix, però Rogue One presenta unes mancances palpables que no poden ser alleujades del tot per les intenses injeccions de nostàlgia dirigides als fans de la saga.
Nocturnal Animals
Director: Tom Ford
Intèrprets: Amy Adams, Jake Gyllenhaal, Armie Hammer, Aaron Taylor-Johnson, Michael Shannon, Isla Fisher.
Gènere: Thriller, drama. USA, 2016. 115 min.
Susan Morrow és una exitosa propietària d’una galeria d’art a Los Àngeles que viu rodejada de luxe, però amb una aparent infelicitat. Un dia, rep a casa seva un esborrany de l’últim llibre d’Edward Sheffield, el seu exmarit, acompanyat d’una nota d’aquest en què proposa que es trobin al cap d’uns dies. Quan Susan comença a llegir el llibre, anomenat ‘Animales Nocturnos’, queda completament submergida en la narració, fins el punt de sentir-se força commocionada pels fets que s’hi expliquen.Set anys després d’iniciar-se com a cineasta amb la subtil i notable Un Hombre Soltero, el dissenyador Tom Ford deixa ben clar que aquell debut no va ser un cop de sort puntual. Animales Nocturnos no només torna a evidenciar la qualitat visual del director texà, sinó que demostra la seva vàlua per a controlar una narrativa força més complexa; d’aquelles que requereixen un punt més d’exigència a l’espectador. El film, magnètic des del primer minut, basa el seu potencial en el desenvolupament d’una història plena de matisos, capaç de desconcertar en més d’una ocasió, però que poc a poc va encaixant les peces de la seva exposició fragmentada per a arribar a trobar el seu veritable nucli. O, si més no, per a donar a l’espectador les pistes suficients per a fer-ho. Aquest entreteixit narratiu converteix Animales Nocturnos en una caixa de sorpreses que és millor encara amb la menor informació possible.
The Handmaiden
Director: Park Chan-wook
Intèrprets: Kim Min-hee, Kim Tae-ri, Ha Jung-woo, Kim Hae-suk, Jo Jin-woong, Moon So-ri.
Gènere: Drama, thriller. Corea del Sud, 2016. 145 min.
En plena colonització japonesa a Corea del Sud, durant els anys 30, la jove Sookee és contractada com a assistenta d’una dona rica anomenada Hideko que viu pràcticament aïllada i sota el control del seu oncle, que té previst casar-se amb ella després que la seva esposa aparegués penjada d’un arbre. La contractació no és casual, sinó que respon als interessos d’un home que es fa passar per un comte japonès i que també aspira a conquerir Hideko. No obstant, les particularitats de la dona no els ho posen gaire fàcil.Qualsevol espectador mínimament familiaritzat amb Park Chan-wook ja sap que no s’està per tonteries, i que no hi ha pel·lícula seva desproveïda d’imatges plenes d’estímuls i provocacions de tota mena; fins i tot de perversions que freguen límits força pertorbadors. Només cal recordar el colpidor final d’Old Boy i el que suposava per al seu protagonista, o l’escena de Mia Wasikowska a la dutxa a Stoker, per a citar-ne algun exemple. A La Doncella, el director coreà no només torna a desplegar aquesta voluntat provocadora i un punt manipuladora que sempre ha mantingut, sinó que hi afegeix diversos punts extra quant a riquesa visual, posada en escena, enginy en el muntatge i presència de capes ocultes que poc a poc van desvetllant el veritable significat de la història, i també la intenció definitiva del film. Tot plegat, ens porta a parlar de La Doncella com una de les seves millors obres i el consagren com un dels grans referents del cinema asiàtic contemporani.