Ara fa un any, en el post del 14è aniversari del blog, explicava que, tot i la rebaixa del ritme de publicacions, no tenia la intenció de parar perquè el cinema no parava. Doncs sí, al cap d’amb prou feines dos mesos, tot va parar; cinema inclòs. Com a conseqüència, les estrenes s’han reduït dràsticament i el ritme de publicació encara ha baixat més, però com que hem arribat al 18 de gener, toca celebrar. I arribant a un número força rodó, per tant, amb una bona raó de més. Cada cop costa més trobar el temps i la inspiració, però segueix havent-hi bon cinema per a descobrir i explicar. Així doncs, aguantem, i M.A.Confidential celebra el seu 15è aniversari.
Continue ReadingGeneral
Cada any faig un repàs general de les pel·lícules més importants que ompliran els dotze mesos acabats d’inaugurar. Sempre aviso que el mes previst de cada estrena és el vigent en aquell moment, i que pot haver-hi variacions. En aquest cas, el més estrany seria que no hi hagués variacions donada la situació que estem vivint, així que hauria d’omplir-ho tot d’asteriscs i avisos de provisionalitat. Per aquest motiu, una gran majoria d’estrenes no tenen data concreta. En tot cas, això és el més important que s’hauria d’estrenar durant aquest 2021.
- Uno de Nosotros (Thomas Bezucha). Un exsheriff i la seva dona viatgen a Dakota per a rescatar el seu nét de la família de la seva jove. Amb Richard Gere i Diane Lane.
- Pequeños Detalles (John Lee Hancock). Thriller policíac on un veterà sheriff (Denzel Washington) i un jove detectiu (Rami Malek) persegueixen un assassí en sèrie.
- Monster Hunter (Paul W.S. Anderson). Basada en el videojoc homònim que presenta un món habitat només per monstres. Amb Milla Jovovich.
- Bajocero (Lluís Quílez). Thriller d’acció sobre un conductor d’un furgó de trasllat de presos que rep un atac per a capturar-ne un d’ells. Amb Javier Gutiérrez.
Després de tres mesos de confinament, l’endarreriment de desenes d’estrenes importants i els vaivens de restriccions a les sales, poques llistes del millor de l’any poden dur més asteriscs que la del 2020 que acabem de tancar. No obstant, de cinema, n’hem seguit veient: ja sigui durant el primer tram de l’any o en el parèntesi d’estiu i tardor, com a tots els festivals que s’han adaptat al format online i a les diferents estrenes en plataformes de streaming. Gràcies a això, es pot fer perfectament una llista de les millors pel·lícules de l’any, les quals ho mereixen tant com la d’anys anteriors, per molt condicionada que aquesta pugui estar per totes les absències provocades per la pandèmia. Deu títols que ens han fet vibrar des de la butaca del cine (poques) o ens han permès descobrir nous talents i sorpreses des del sofà de casa (la majoria). Aquesta és doncs, la llista de les millors pel·lícules de 2020 segons M.A.Confidential:
Continue ReadingA vegades falten hores; a vegades, inspiració; i, en resum, acaba faltant la constància que voldria… però ha arribat un nou 18 de gener, per tant és moment de recordar aquell 2006 en què els blogs començaven a estar de moda i un servidor va decidir omplir el temps lliure amb això. Catorze anys després, i a pesar que el ritme ja no és el que era, aquí seguim. I, de moment, sense intenció de parar. Perquè el cinema no para, i perquè continuem omplint butaques pràcticament una setmana rere l’altra, i en sortim amb algunes coses a dir. Per tot això, M.A.Confidential arriba als 14 anys de vida.
Continue ReadingCom cada any, toca fer un repàs general de les pel·lícules més importants que ens arribaran en el transcurs del recentment estrenat 2020. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, la qual cosa implica que podria haver-hi modificacions en el transcurs de l’any. Clicant al títol es pot accedir al tràiler de la pel·lícula en qüestió, o a informació extra sobre aquesta.
- 1917 (Sam Mendes). Després de la seva etapa “jamesbondiana”, Mendes arriba amb el que promet ser un espectacular testimoni de la 1a Guerra Mundial.
- Richard Jewell (Clint Eastwood). Tot i que últimament no està inspirat, Eastwood apunta alt amb aquesta història d’un home que va evitar un atemptat als Jocs Olímpics d’Atlanta.
- JoJo Rabbit (Taika Waititi). L’extravagant director neozelandès s’atreveix amb una polèmica i esperada comèdia sobre un nen de les Joventuts Hitlerianes.
- Bad Boys for Life (B. Fallah, A. El Arbi). Will Smith i Martin Lawrence recuperen els personatges de Dos Policías Rebeldes per a fer-ne una tercera (i última) entrega.
- Un Amigo Extraordinario (Marielle Heller). Biopic sobre Fred Rogers, popular presentador d’un programa de TV per a nens als anys 60 a Estats Units. Amb Tom Hanks.
- El Faro (Robert Eggers). El director de La Bruja torna amb un obscur i malaltís duel entre dos homes (Willem Dafoe i Robert Pattinson), en un far perdut de New England.
- Ema (Pablo Larraín). El director xilè presenta el drama d’una ballarina de hip hop que es veu empesa a donar el seu fill en adopció i mira de recuperar-lo.
- Las Aventuras del Doctor Dolittle (Stephen Gaghan). Robert Downey Jr inicia l’etapa post-Vengadores interpretant el popular veterinari que és capaç d’entendre els animals.
- Waves (T. Edward Shults). Una de les revelacions del cine independent nord-americà de l’any passat. Drama romàntic que segueix dues parelles d’adolescents.
- Uncut Gems (Ben i Joshua Safdie). Aclamat drama sobre un joier de Nova York (Adam Sandler) que pateix un robatori i es troba amb un munt de deutes per a retornar.
Un cop repassades les primeres deu pel·lícules que formen part d’allò més destacat del 2019 que acabem de tancar, arriba la flor i nata. I aquest cop, de forma especialment contundent, ja que el que semblava un any fluixet s’ha recuperat, i de quina manera, gràcies a bona part d’aquests títols. D’una banda, els principals blockbusters han respòs a les expectatives, però a la vegada els grans directors no han fallat i el cinema espanyol ha entrat amb molta força. Tot plegat, encapçalat per les dues grans sorpreses de l’any. En resum, un any notable, especialment gràcies a una fantàstica temporada de tardor. Aquestes són les 10 millors pel·lícules estrenades el 2019 segons un servidor:
Continue ReadingTanquem un any que ha anat clarament de menys a més a nivell cinematogràfic. Fins l’estiu, el panorama havia estat força desolador, sobretot degut a la fluixa temporada de premis dels primers mesos, però a partir de llavors la remuntada ha estat espectacular. Tant, que els mesos de tardor ens han portat el gran gruix de pel·lícules que formen el meu particular TOP20 de l’any. De moment, comencem amb la part baixa, que demostra un cop més que el cinema independent ha estat a una gran alçada, amb especial menció a l’animació. Aquesta és, doncs, la primera desena de pel·lícules que mereixen formar part del millor de 2019:
Continue ReadingQuan arriba el mes de juliol, el panorama de festivals de cinema posa una mica el fre de forma generalitzada, però és llavors quan arriba l’Atlàntida Film Fest per a emportar-se tot el protagonisme. Des de 2011, el ja més que popular festival organitzat per Filmin obre les portes d’una enorme biblioteca online carregada de cinema independent, que en aquesta 9a edició bat tots els rècords amb un total de 110 títols. Com sempre, la realitat del continent europeu focalitza aquest certamen, el qual, aquest any, estarà dividit en 6 blocs: Memòria històrica, Política i controvèrsia, Murs i Fronteres, Generació, Identitat i Domestik. A més a més, el festival ha programat una retrospectiva ni més ni menys que de Ken Loach. De l’1 de juliol a l’1 d’agost, tots els títols estaran disponibles de forma escalonada a la plataforma de Filmin, i en molts casos aquesta serà una oportunitat única per a descobrir-los, ja que més d’una quarantena s’estrenen per primer cop aquí. Un any més l’Atlàntida Film Fest arriba disposat a sorprendre i impactar. Aquesta és una selecció del que s’hi pot trobar:
L’estrena de Vengadores: Endgame no només ha suposat un brillant i apoteòsic tancament (parcial) a un viatge de deu anys i 22 pel·lícules per l’univers de Marvel, sinó que ha deixat una profunda sensació de punt i a part dins del gènere de superherois. No només hem assistit a un fenomen mundial que costarà moltíssim de repetir, sinó que a partir d’ara ens haurem d’acostumar a no conviure –o si més no, fer-ho d’una forma diferent– amb algunes de les grans icones que ens han acompanyat durant aquesta dècada.
I és que dins d’aquesta concepció, la d’icona en la qual reflectir-nos i guiar-nos, no es pot negar que Marvel ha sublimat el concepte del superheroi. Ha sabut traslladar a l’espectador de cinema la mirada d’admiració del lector de còmics cap a aquella figura única, sovint considerada com la gran esperança de salvació per a la societat on viu. No en va, els grans paradigmes en són els dos grans pilars de la saga que acabem de concloure: Iron-Man i el Capità Amèrica. I no només han estat salvadors. Més enllà dels seus respectius superpoders, els dos han representat mirades i mentalitats enfrontades, fins i tot des d’una òptica política, que es poden traslladar fàcilment al món on vivim. El mateix ha passat amb els conflictes personals de la majoria de personatges; un aspecte que precisament té un pes molt rellevant a Vengadores: Endgame.
Triple Frontier
Director: J.C. Chandor
Intèrprets: Oscar Isaac, Ben Affleck, Charlie Hunnam, Pedro Pascal, Garrett Hedlund, Adria Arjona, Sheila Vand.
Gènere: Thriller, acció. 2019. 120 min.
Després de rebre informació crucial sobre l’amagatall de Gabriel Lorea, un dels grans capos de la droga de Colòmbia, el militar Santiago “Pope” García torna a Estats Units per a reunir quatre excompanys seus de diferents cossos de l’exèrcit. La seva proposta és clara: assaltar la casa de Lorea, robar-li la fortuna valorada en centenars de milions de dòlars i repartir-se-la en parts iguals. Tot i les reticències d’alguns d’ells pel caràcter clarament il·legal de la proposta, “Pope” els acaba convencent per a participar en una missió que podria canviar les seves vides.
Hi ha pel·lícules que tenen l’estranya capacitat d’enganxar-te a pesar de ser una autèntica prova de foc per al sentit comú. Triple Frontera n’és un exemple paradigmàtic. Presentat com un dels projectes més ambiciosos de la branca cinematogràfica de Netflix, amb un director de prestigi i un repartiment d’alçada considerable, el film barreja elements de thriller d’acció amb detalls que pràcticament s’acosten a l’aventura de supervivència. I ho fa recolzat en una història gairebé absurda, però que convida a passar per alt les seves inconsistències per a seguir-li el joc. El carisma del quintet protagonista i la perícia de J. C. Chandor (Margin Call, El Año más Violento) s’uneixen a l’espectacularitat visual de la producció, fent de Triple Frontera una d’aquelles pel·lícules que als anys 90 ens hauria omplert l’estómac de crispetes en una sala de cinema, però que ara toca gaudir des del sofà. Un fet que no l’ajuda precisament a realçar els seus punts forts.
Continue Reading