16 comments on “LOST – 6a TEMPORADA CAP.9

  1. sii x fi una explicació de tot el tema richard i més coses. la imatge que has posat ho diu tot, i dóna un xq d’akesta lluita entre el be i el mal. i m’ha sorprès que daten els fets el 1867, jo pensava que seria molt abans. el k em fa dubtar són algunes dades històriques (apart de l’accent sudamericà de tots els espanyols jeje), i es que en akelles dates encara deien “el nuevo mundo”?

    M'agrada

  2. Sí, jo també esperava que seria varios segles abans, però en el fons ja està bé així. A més, ja et donen a entendre que la lluita fa molts i molts anys que existeix. Si et fixes, el capítol és l’explicació del diàleg de Jacob i Nemesis al principi de l’últim de la 5a temporada, amb l’afegit de la història del Richard.

    El tema dades històriques també l’he trobat una mica rigorós, però lo de l’accent crec que és encertat perquè a Canàries ja parlen més o menys així. M’ha molat la història del 1867, tot i que tenia la sensació que en qualsevol moment apareixeria El Zorro per allà…

    Conclusions bàsiques: els de l’Oceanic 815 són un grup més del cicle, però per alguna raó Jacob sap o decideix que entre ells hi ha el seu successor i per això els va a veure de petits i els té controlats durant tota la vida fins que els fa caure a l’illa. Durant tot aquest temps, Nemesis ha intentat matar Jacob a través d’altres persones, però no ho ha aconseguit fins trobar-se amb Ben.

    I res, sembla que per fi la batalla està servida… la qüestió es qui serà el nou Jacob i si Nemesis podrà escapar de l’illa, a banda de saber l’origen de la lluita entre els dos i de l’illa. Com a detall final, el tema de Hugo parlant amb els morts ho trobo un comodín un pèl patillero a vegades… en el fons resol un munt de coses, masses.

    En fi, expectació màxima pel següent!

    M'agrada

  3. Ya, a mí el momento “Entre fantasmas” me pareció bonito y eso, pero ya es un poco de morro que Hugo vea a todos los fantasmas que le da la gana.

    A mí me flipó todo lo de Richard. Me moría de ganas de ver esta historia, auqneu tb pensaba que sería antes y, sobre todo, que habría más de los Otros que habrían llegado en el Black Rock, no sólo Richard. Lo del tsunami que lleva el barco al medio de la isla y de paso destroza la estatua no es lo que me esperaba (yo quería algo más espectacularo “misterioso”) pero bueno.

    Eso sí, hay cosas que no me acaban de cuadrar. Jacob quiere que vaya gente a la isla, parece que le encanta tener invitados y ver si descubren la diferencia entre el bien y el mal. Sus “seguidores” se supone que son los Otros dirigidos por Richard, Dogen, la madre de Faraday, etc. Ahora, estos “otros” son lo menos amigable y hospitalario que te puedes echar a la cara. Matan, secuestran o intimidan a todo el que pone el pie en la isla (sólo hay que acordarse de que los de dharma los llamaban hostiles y de aquella bonita lluvia de flechas con la que se cargaron a todos los del oceanic 815 menos a los protagonistas). Yo me atrevería a decir que son más bien “malos” ¿no? No es que sigan mucho las directrices estas hippies de Jacob, la verdad.

    Mmmm, a ver cómo acaba todo esto. No me puedo creer que sólo queden siete capítulos… ¿Qué vamos a hacer cuando se acabe?

    M'agrada

  4. Directament, no criticaré el rollo místic perquè és el que és i amb això no s’hi pot fer res. Podrien haver-lo introduït abans, no marejar tant la perdiu amb coses que al final han acabat sent una tonteria (teories faraday, dharma i la seva puta mare) i potser tot ara seria més creïble i no tindríem aquesta sensació d’agafat amb pinces.

    Bé, després d’aquesta intro, pots imaginar que vinc a carregar-me Ab eterno, aquest capítol que prometia posicionar-se entre els millors de la sèrie i molt em sembla que s’ha quedat en poc més que Giovani Dos Santos. Vaja, en un bluf. I no només això. Vinc a dir que estic fart de com van les coses aquesta temporada. Els directors, guionistes i actors ens estan oferint un nivell baixíssim. Recursos visuals pobres (l’escena d’Alpert i Isabella on la càmera es mou d’esquerra a dreta per l’esquena del Hurley fa vergonya aliena), trames pobres (que Hurley estigui parlant amb la dona a principi del capítol i no li digui a l’Alpert fins al final és, com a poc, patillero. Això, abans, t’ho colaven en un capítol i no es tornava a parlar d’això fins la temporada següent) i uns actors que sobreactuen cada segon (Alpert es passa tot el putu capítol “ojiplático”).

    He dit algues exemples però es que podria dir-te’n 100 només amb aquest capítol. Podria dir aquella escena on parlen del Black-Smoke i a l’instant surt un primer pla de Locke, podria dir que me sobra tot el rollo Pasión de Gavilanes del principi (apart de l’accent, que s’enten perquè el pobre Nestor Carbonell tampoc pot fer-hi més) o fins i tot dir que l’explicació de com es destrueix l’estàtua i de com arriba el Black Rock al mig de la selva és fluixíssima.

    En fi, que ho parlarem en persona perquè ara estic a la feina i no puc esplaiar-me massa. Sí, el capítol enganxa, té ritme. Però això no treu que Lost sigui cada cop més cutre.

    M'agrada

  5. Puedo aceptar que haya cosas cutres en el capítulo. Sí es cutre la explicación de cómo se cargan la mega estatua de 30 metros de pura roca mientras la Roca Negra acaba de una pieza en medio de la isla, y sí es cutre que Richard aprenda a hablar inglés con una puta biblia (aunque explicaciones como “hacía tiempo que estaba aprendiendo inglés con su mujer y en la biblia fue lo único que encontró en inglés en la cárcel”, pueden salvarlo), pero el capítulo estuvo de puta madre. Trindade, si fueras un director recién salido de la academia y que está haciendo sus primeros pinito, y me dijeras que el plano por detrás de la espala de Hurley es cutre, diría: “Oh, este tío sabe de lo que habla”.

    Pero como no es así, aquí el patillero ‘telecinquero’ eres tú. Porque es otra patillada rajar de lo del inicio ‘Pasión de Gavilanes’, porque te quieren contar la historia de lo mal que lo pasa ese tipo antes de llegar a la isla, de cómo su vida era una mierda antes de llegar ahí (como la de todos los del vuelo Oceanic). Es una patillada rajar de que Hurley habla con Isabela al principio y no se lo cuenta a Richard, porque intuyes que le habrán dicho que no se lo cuente aún, porque nos están vendiendo (y aquí hay que comprar porque no queda otra) que todo es un plan de Jacob. Además, la de veces que han puesto algo misterioso al principio de un capítulo que te lo revelaban al final del episodio…

    En resumen, que el capítulo mola, que tiene algunas cosas cutres que se las podrían haber ahorrado, y que, una vez más, Trindade no tiene ni puta idea.

    M'agrada

  6. No digo que el capítulo no mole. A mi me enganchó y durante los 45 minutos que dura me lo pasé de puta madre. Sin embargo, pensando friamente, hay muchas cosas donde flojea y eso antes no pasaba.

    Sí, hay la excusa que es la última temporada y que deben ir a todo trapo para cerrar cosas pero eso no me sirve. Que lo hubieran pensado antes o que no se pasen los capítulos matándonos con información innecesaria y con tramas que no aportan nada (insisto, lo de la mujer de Alpert se lo podrían haber ventilado con cuatro frases de guión y tendría el mismo efecto. Alpert es importante pero no como un Oceanic 815. Su historia interesa en la isla, no lo que hacía antes). Esta serie se merece una temporada final de alta costura y no cuatro apaños.

    Sobre el resto de temas que has sacado en tu ataque hooliganero. Me defiendo con clase y estilo, como el CABALLERO que soy:

    1. No hace falta ir a una academia para saber cuando un plano es malo. No hay mejor crítico que el espectador y, en este caso, salta a la vista. Es un recurso manido, que trata el espectador de tonto.

    2. Los misterios de un capítulo. Sí, en más de un capítulo lo han hecho, pero en las útlimas temporadas y mi conclusión siempre ha sido la misma. En las primeras, ligabas conversaciones de un capítulo a otro y entonces resolvías un misterio. Aquí te lo están dando todo masticado. Y el rollo “porque Jacob lo ha dicho” no me vale. ¿Es una puta gincana o qué?

    M'agrada

  7. – Sobre lo del plano: que te molara cuando lo vieras y soltaras un “ooooohh” no quiere decir que, como lo recuerdas, pienses que sea malo.

    – Sí es cierto que hay cosas en los capítulos que a mí tampoco me convencen, pero no merece tal rajada.

    – No es una gincana, es el plan de Jacob. Uno de los pilares sobre los que se ha sustentado la serie desde el principio es que “everything happens for a reason”. Y esta es la ‘reason’.

    – Tú déjate llevar y cuando acabe la temporada, si es un truñákel, ahorramos, vamos a Los Ángeles o Hawai, y matamos a los guionistas.

    M'agrada

  8. Crec que et contradius una mica, Gabi. Dius que t’ha enganxat de principi a fi, però estàs parlant només dels defectes. En cap moment he dit que el capítol sigui perfecte, és més, Lost és una sèrie plena d’imperfeccions (i espera’t), però per què aquesta voluntat de subratllar tant els contras?

    Com deia el breiXo en un comentari d’un capítol anterior, Lost sempre ha tingut una part cutre, i cada cop més accentuada a mida que s’ha anat acostant al final. Per tant, és algo que ja s’ha d’assimilar, perquè si no no gaudiràs de la sèrie. I no estic dient que siguis conformista amb el que ens ofereixen ni que t’emocionis abans d’hora (jo també evito fer-ho), però deixa’t portar una mica pel punt de vista més global, de com ha avançat la trama principal, i, com diu el Marcos, al final ja valorarem tots els detalls.

    Lo de la gimcana no és així, però casi. Jacob deixa clar que porta la gent a l’illa quasibé com un joc, per demostrar-li a l’altre que té raó, que s’acabaran corrompent i tots morts. Joder, jo vaig pensar “que cruel, Jacob és un cabrón”. Fixa’t que inclús ells dos s’ho prenen així i fan conyes amb el tema de les pedres… En el fons, els humans són uns peleles que participen del seu joc.

    “Lo de la mujer de Alpert se lo podrían haber ventilado con cuatro frases de guión y tendría el mismo efecto”. No tio!!!! precisament això sí que em semblaria un engany i ho hagués criticat a muerte, com he fet en altres ocasions que ens han explicat coses així, sense que les veiéssim. Com diu el Marcos, s’ha de veure com pateix, lo desesperat que està, perquè les seves decisions després totes estan condicionades per aquesta desesperació….

    Això sí, si llegeixes un comentari meu sobre el cap.8, veuràs que estic d’acord amb tu amb lo del desaprofitament del temps. Que tot això no ho haguem vist fins el cap.9 i quan només en queden 7, manda huevos. Jo també crec que han perdut un munt de temps amb informació irrelevant.

    M’apunto a Los Angeles o Hawaii.

    M'agrada

  9. Només parlo del que no m’ha agradat perquè no acabaríem si hagués de dir les coses que estan bé. Jo gaudeixo de la sèrie, us ho he dit. En fin, ja parlarem diumenge. I’m in per lo de Hawai però exigeixo un mojito amb la Tania Raymonde. He dit.

    M'agrada

  10. M’apunto a l’expedició a LA. De fet crec que hauríem d’anar-hi si o si: si la cosa surt malament els matem i si surt bé els fem un monument, literalment parlant.

    M'agrada

  11. Exacte, qualsevol excusa és bona per marxar a LA (o LAX).

    Gabi, és que has entrat a saco tio, el primer que has dit és que venies a carregar-te el capítol. T’ho has buscat😉

    M'agrada

  12. si bé és cert que hi ha coses tretes de la patilla, hi ha coses k prenen raó, com xq el fum negre no va matar en primer lloc a Mr. Eko i després sí. xq en un ppi el veia com un candidat del grup dels malos, xo després amb tot el tema del seu germà i com fa una conversió cap al bé, llavors el mata.

    tb tot el tema de les aparicions als candidatos de gent estimada serveix com a cebo xq segueixin al nemessis o al jacob.

    jo sincerament crec k el misteri k ha envoltat la illa durant tota la sèrie és proporcional al k realment hi passa, la lluita entre el bé i el mal. no ens podem keixar en akest sentit. fua 7 capítols pot donar per molt.

    jo crec k si el final de lost ens omple, no ho trobarem a faltar, però si es keda curt, ho trobarem a faltar durant molt de temps.

    M'agrada

  13. Jo el que crec és que el producte Lost no acabarà al maig. Sí que ho farà la sèrie, però estic segur que voldran explotar-ho d’altres formes perquè saben que serà garantia d’èxit. Em sembla que els propis creadors ho van deixar entreveure. Jo no descartaria un spin-off, per exemple, però centrat en “terra ferma” i no a l’illa. Per cert, que ràpid hem oblidat la trama paral·lela d’aquesta temporada eh, de cop tot l’interès torna a ser a l’illa…

    Ah, i un últim detall sobre el capítol, em vaig quedar amb ganes de saber més coses de la Iliana. Està clar que ho tenen guardat per el que queda, però a l’inici del capítol se li dóna molt de protagonisme i després no torna a aparèixer. Quan Jacob li diu que l’ajudi, serà per identificar els candidats i fer-los tornar a l’illa? I què li havia passat a ella perquè estigués ferida i totalment embenada?

    M'agrada

  14. La llàstima és que sembla que el breiXo tindrà raó: que tots els misteris de la illa s’acabaran centrant exclusivament en la lluita Jacob-Nemesis. I coi, jo voldria saber algo més de lo dels viatges en el temps, de la Dharma… Encara que en aquest capítol hi ha un detall interessant: el capità del barco es diu Hanso, o sigui que serà familiar de Alvar Hanso, fundador de la Iniciativa Dharma. Mmm…
    Ah, i sobretot vull més Desmond! Com el trobo a faltar…
    Però bé, ara que tots sembla que esteu una mica més optimistes, no em posaré jo a criticar😉

    Per cert Martí, o no he entès la frase que has posat, o no hi estic d’acord: “Jacob deixa clar que porta la gent a l’illa quasibé com un joc, per demostrar-li a l’altre que té raó, que s’acabaran corrompent i tots morts”. Pel que jo he entès del capítol, el Jacob vol demostrar que l’altre NO té raó, i que la penya NO s’acabarà corrompent, matant, etc, sinó que faran el bé i tal. I que fins ara no ha estat mai així, però el Jacob insisteix en seguir provant. És a dir que jo tampoc ho veig tan cruel. Ell els porta allà com un joc, sí, però amb l’esperança de que faran el bé…

    Estem segurs que el Hugo parla amb els morts? No podria ser que fos simplement el Jacob, que a vegades se li manifesta amb la imatge d’algú altre que està mort, com fa el fum negre? És estrany que la dona del Richard li digués que s’ha de parar els peus al Locke. Què sabrà ella? Trobo més lògic que simplement totes les visions del Hugo siguin sempre el Jacob.

    M'agrada

  15. Vale, una part és confusió i l’altra error meu: “Jacob deixa clar que porta la gent a l’illa quasibé com un joc, per demostrar-li a l’altre que (Jacob) té raó, que NO s’acabaran corrompent i tots morts”.

    Tens raó amb això de la dona del Richard. És confús el fet que el vulgui posar tant en contra del Locke-fum negre. Podria ser això que dius, però pensa que l’Hugo també podia parlar amb els morts estant fora de l’illa… llavors Jacob pot prendre la imatge d’algú quan li rota i on li roti?

    No m’havia fixat en el detall Hanso. Que friki ets, jejeje.
    Desmond ha d’aparèixer ia!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s