Doncs un cop més, era veritat. Primer, el tràiler suposadament fals que precedia Planet Terror va acabar esdevenint una pel·lícula; després, l’avanç suposadament fals al finalitzar Machete de que el protagonista tornaria en una seqüela ha resultat cert també. La fórmula va funcionar, i era difícil pensar que Robert Rodríguez se’n pogués estar d’explotar-la una mica més. Així doncs, tres anys després, arriba Machete Kills, una nova missió per aquest assassí de mètodes expeditius -per dir-ho d’alguna forma- i amb cara de sonat. Aquest cop és el mateix president dels Estats Units qui demana ajuda a Machete per combatre un malvat traficant d’armes que planeja un atac nuclear que desencadeni una nova Guerra Mundial. Cutre tot plegat, però és que ja és això.
Arxius
All posts for the month Mai de 2013
The Great Gatsby
Director: Baz Luhrmann
Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Carey Mulligan, Tobey Maguire, Joel Edgerton, Isla Fisher, Jason Clarke.
Gènere: Drama. Australia, 2013. 140 min.
Jay Gatsby és un multimilionari que s’ha convertit en una de les persones més influents de l’alta societat nord-americana dels anys 20, sobretot gràcies a les immenses, luxoses i desfasades festes que organitza a casa seva. Just al costat, viu en una caseta molt més modesta Nick Carraway, qui descobreix que Gatsby amaga una obsessió per recuperar un amor de joventut, Daisy Buchanan, la cosina de Nick. Tot i la seva riquesa, Gatsby només serà feliç si recupera a Daisy.Sempre he pensat que les grans pel·lícules rarament són aquelles que han estat creades amb aquesta finalitat. Perseguir la grandiloqüència no només condiciona tot el camí fins a aconseguir-ho, sinó que sol comportar el sacrifici d’elements que precisament són clau per apropar-se a l’excel·lència cinematogràfica, especialment el de donar ànima a la història que s’està explicant. El Gran Gatsby és una d’aquelles pel·lícules que comet aquest pecat, el de focalitzar-se en la grandesa i oblidar-se l’ànima pel camí. La nova adaptació de la novel·la de F. Scott Fitzgerald per part de Baz Luhrmann (Moulin Rouge, Australia) és un espectacle absorbent i molt entretingut en quasi tot moment, a pesar de les seves 2 hores i 20 minuts de durada, però la sensació que deixa és que l’efecte que genera tot plegat és momentani i força volàtil. És una pel·lícula que es pot gaudir al cinema i en pantalla gran, però sense massa més recorregut un cop acabada.
Jagten
Director: Thomas Vinterberg
Intèrprets: Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen, Annika Wedderkopp, Alexandra Rapaport, Anne Louise Hassing, Lars Ranthe.
Gènere: Drama. Dinamarca, 2012. 110 min.
Lucas és un home que està reconduint la seva vida després d’un divorci no gaire amistós. A la guarderia on treballa, és un dels més estimats per tots els nens, però un dia, una confessió inventada per part d’una de les nenes fa que tot canviï de cop. Sense saber-se’n avenir, Lucas es veu sota la greu acusació d’haver abusat sexualment d’un menor, i a poc a poc la seva vida i la seva relació amb la resta de persones comença a notar-ne les conseqüències.El cinema nòrdic segueix trepitjant amb molta força. I no parlem de pel·lícules contemplatives de gent caminant per la neu o converses eternes al voltant d’una llar de foc, sinó de drames i thrillers de caire relativament comercial que destil·len personalitat pròpia i una efectivitat molt particular. Films amb un públic objectiu més massiu, però també seguint una forma identificable de fer cinema. En els últims anys, la industria de Dinamarca ja ho ha demostrat amb exemples com la colpidora En un Mundo Mejor i l’efectiu thriller Headhunters, entre altres, i ara pren el relleu un dels drames més sòlids que s’han pogut veure al cinema últimament: La Caza. El director Thomas Vinterberg, que es va emportar el guardó al millor guió als últims Premis del Cine Europeu gràcies a aquesta història, relata la impotència d’un home que veu com una injustícia que creix i es fa grossa de forma inexorable li va destrossant la vida poc a poc.
El Cinema a la Fresca a la Sala Montjuic arriba a l’11a edició, i ho fa sense baixar ni un centímetre el seu llistó. Del 30 de juny al 7 d’agost, els jardins del Castell es tornaran a omplir de centenars d’espectadors disposats a gaudir del millor cinema a l’aire lliure. Un cop més, la programació té títols per a tots els gustos i edats, tots ells de gran qualitat. Aquest any, el Cinema a la Fresca es caracteritza per reunir algunes de les millors pel·lícules dels últims dos o tres anys, a més d’oferir els habituals clàssics, i fins i tot una projecció amb banda sonora en directe. Una oportunitat única per viure el cinema d’una forma diferent, i que ja s’ha convertit en una de les activitats habituals a Barcelona per començar a notar el gust de l’estiu.
Tot i tenir una trajectòria d’allò més irregular i passar-se sis anys sense pràcticament cap projecte, el director mexicà Alfonso Cuarón va deixar-nos marcat el seu nom gràcies a Hijos de los Hombres (2006), pel·lícula que, tot i que no em va entusiasmar tant com a la majoria de gent, oferia una gran espectacularitat a nivell visual i evidenciava l’immens talent que hi havia darrere la càmera. El més recordat, els seus magnífics plans seqüència, que es van convertir en la seva senya d’identitat. Ara, Cuarón torna amb Gravity, una de les pel·lícules més esperades d’aquest any, que explica la història de dos astronautes que intenten tornar a la Terra després que residus espacials impactin amb la seva nau i els deixin flotant a la deriva. Un guió del propi Cuarón, juntament amb el seu germà.
Edgar Wright, Simon Pegg i Nick Frost ja s’han convertit en un trio britànic que atrau totes les mirades quan els seus tres noms apareixen junts en un mateix projecte. Per si a algú no els sona, podem citar Zombies Party (2004) i Arma Fatal (2007), dues comèdies que van deixar empremta durant la passada dècada, molt especialment la primera. Si la primera parodiava el cinema de zombis i la segona feia el mateix amb el gènere d’acció policíaca, ara completen la trilogia amb l’esperada The World’s End, que té com a referent la ciència-ficció apocalíptica. La comèdia es centra en la història de cinc amics que es reuneixen per aconseguir completar un “pub crawl” (ruta de pubs) que mai van poder assolir quan eren joves; el que sembla una missió bàsicament alcohòlica, pren un caire molt més transcendental de forma inesperada, i la humanitat acabarà depenent d’ells.