A vegades un no s’adona de tot el bon cinema que ha vist durant tot un any fins que no arriba el moment d’escollir-ne les millors pel·lícules. És cert que el 2016 ha estat força decebedor a nivell de blockbusters, però el cinema independent de gènere, europeu, asiàtic i d’animació s’ha encarregat d’elevar el llistó de qualitat. Fins i tot les produccions espanyoles han experimentat una gran millora durant aquesta tardor. De nou, ha estat complicat deixar segons quina pel·lícula fora de la llista, ja que possiblement mereixeria ser-hi (les cito al final). En tot cas, la selecció de les millors de 2016 torna a ser completa i variada. Recordo el criteri: pel·lícules estrenades a les sales espanyoles durant l’any 2016. Comencem per la meitat baixa de la llista!
The Gift
All posts tagged The Gift
The Gift
Director: Joel Edgerton
Intèrprets: Jason Bateman, Rebecca Hall, Joel Edgerton, Beau Knapp, Allison Tolman
Gènere: Thriller, intriga. USA, 2015. 105 min.
Simon i Robyn són un matrimoni benestant que s’acaba de mudar a una luxosa vivenda de Los Ángeles degut a la nova i prometedora feina que ell acaba d’aconseguir. En una botiga on fan algunes compres per la casa, un home s’acosta a Simon i assegura conèixer-lo de la seva etapa escolar. Tot i dubtar una mica, Simon fa memòria i reconeix el seu antic company de classe, anomenat “Gordo”, però visiblement incòmode mira de treure-se’l de sobre. Tot sembla haver quedat en una simple anècdota fins que arriba el dia següent, en què el matrimoni es troba un misteriós regal davant la porta de casa seva.Tot i pertànyer a la quota relativament més “assequible” de la programació del festival, El Regalo va ser un dels títols de Sitges 2015 que va quedar subratllat des del mateix moment en què va ser anunciat. I el veredicte va corroborar les expectatives. El debut darrere la càmera de l’actor australià Joel Edgerton és una d’aquelles pel·lícules que atrapen des d’un bon inici i saben gestionar la intriga en tot moment fins arribar a la seva conclusió. Una gestió que, en aquest cas, destaca molt més per la seva efectivitat que no pas per l’originalitat o la vocació trencadora, però que al capdavall compleix el seu objectiu amb l’enginy suficient perquè l’espectador se senti estimulat i no utilitzat. Una agradable sorpresa davant un film que, de no comptar amb la paciència d’Edgerton –que a banda de dirigir també escriu el guió–, hauria pogut caure perfectament en l’efectisme i la mediocritat.
Nou dies després de jornades intensives de cinema, algunes d’elles transformades en veritables reptes de resistència per les nostres retines, el Festival de Sitges va tancar la seva 48a edició amb un molt bon regust de boca gràcies a un nivell mig més que acceptable de les seves propostes. Aquest és un recull d’allò que vaig tenir l’oportunitat de veure durant aquesta edició. Tal com va passar l’any passat, agraeixo la col·laboració del Breixo, que complementa el meu particular empatx de pel·lícules amb les que va poder veure ell.
Després del primer repàs d’ahir a alguns dels títols més importants que es podran veure al Festival de Sitges 2015, avui toca completar-lo amb la segona tongada. De nou, el festival fa gala de la seva gran versatilitat i també capacitat per adaptar-se a qualsevol tipus d’espectador. Molta gent segueix associant exclusivament el festival de al terror, el gore o la ciència-ficció, però la seva obertura de mires és un fet que es consolida any rere any. Si es busca bé, es poden trobar uns quants títols al gust de tothom.
Ja es comença a notar l’olor de mar, de Garraf, de maquillatge de zombie, de la moqueta de l’Auditori del Melià, de la fusta vella del Retiro i el Prado, dels hot dogs d’urgència en plena cua… quan el compte enrere per al Festival de Sitges entra dins el seu últim mes, a tots els malalts que sabem que ens passarem un porró d’hores allà ens passa de cop la depressió postvacacional. Un efecte que, de cop, sol convertir-se en nerviosisme quan apareix la graella del festival i toca acceptar que, de nou, no serà possible veure tot allò desitjat. És per això que he mirat de fer una selecció del bo i millor que s’hi podrà veure del 9 al 18 d’octubre. Aquesta n’és la primera part. Demà, la segona.
A les portes de l’estiu i les corresponents vacances, pocs motius semblen sensats per a fer-nos pensar en el mes d’octubre, però si n’hi ha un, aquest és el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Si més no, ho és per a aquells qui tenim previst passar-nos uns quants dies a la capital del Garraf per a exercir com a orgullosos “frikis” del setè art. Des de la setmana passada, ja sabem alguns dels títols que ens obligaran a quadrar horaris impossibles i fer massatges a les retines durant les deu jornades d’aquesta 48a edició del festival, que es celebra del 9 al 18 d’octubre. Per a començar a fer boca, aquests són alguns dels primers reclams que he seleccionat dins d’aquesta primera tanda de confirmacions.