Arriben més títols que per la seva condició i data d’estrena aspiren clarament a les estatuetes daurades de l’any que ve. I aquest, a més a més, té tots els ingredients per ser un tros de pel·lícula, si més no, pel que fa als gustos d’un servidor. Out of the Furnace és el segon film de Scott Cooper després de Corazón Rebelde (2009), i explica la història de dos germans que viuen en una de les zones més desemparades d’Estats Units i que somien en marxar per trobar una vida millor. No obstant, una sèrie de fets acaba amb un d’ells a la presó i l’altre involucrat amb una violenta banda criminal. Un drama amb tocs de thriller i estil una mica pseudoindependent que acaba d’arrodonir el seu atractiu quan comprovem l’espectacular grup d’actors que conformen el seu repartiment.
Arxius
All posts for the month Juliol de 2013
Hi ha històries d’actualitat que estan predestinades a convertir-se en pel·lícula, i si mirem els últims anys, una d’elles és indubtablement la del cas WikiLeaks, amb Julian Assange com a principal protagonista. Després de fer trontollar el govern dels Estats Units amb la filtració d’informació molt comprometadora de les seves accions a països com Irak o Afganistan, Assange es va convertir en un dels homes més buscats del món, però les revelacions no es van aturar. Aquesta és la base de El Quinto Poder, la pel·lícula que ens acostarà la història real de WikiLeaks. El director serà Bill Condon, qui recentment ha dirigit la última part de la saga Crepúsculo, així que esperem que no sigui una referència gaire fiable.
Com és habitual en aquesta època de l’any, comencen a arribar els tràilers de les pel·lícules que probablement entraran a la majoria de quinieles dels propers Oscars. Una d’elles és sens dubte 12 Years a Slave, un dels títols més esperats de l’any. I ho és perquè té darrere la càmera Steve McQueen, que per si algú no ho recorda va dirigir Shame, la millor pel·lícula de l’any passat segons un servidor, i perquè adapta el llibre homònim autobiogràfic de Solomon Northup, un ciutadà negre lliure que va ser esclavitzat el 1841 i es va passar dotze anys en una plantació de cotó de Nova Orleans. “12 Years a Slave” és considerada una novel·la amb un immens valor històric per la veracitat amb què l’autor explica la seva experiència.
Monsters University
Director: Dan Scanlon
Veus originals: Billy Crystal, John Goodman, Steve Buscemi, Helen Mirren, Nathan Fillion, Alfred Molina
Gènere: Animació, aventures, comèdia. USA, 2013. 100 min.
Des de petit, Mike Wazowski té un gran somni: convertir-se en espantador a Monstruos S.A., l’empresa dedicada a espantar nens per obtenir energia dels seus crits. Abans, però, ha de passar per la universitat, on només els millors poden aspirar de veritat a convertir-se en mestres de l’espant. Allà, coneix James P. Sullivan, qui de seguida li desperta una important antipatia, però de cop es veurà obligat a col·laborar amb ell quan posa en joc la seva expulsió de la universitat.La recent tendència de Pixar a recórrer a seqüeles i preqüeles dels seus grans èxits dels primers anys provoca cert recel, un fet normal si tenim en compte que la gran virtut de la productora era l’originalitat de les seves històries i la capacitat de sorprendre’ns cada vegada amb una temàtica i un entorn totalment nous. Però les pel·lícules van arribant de forma inevitable i, què cony, és Pixar, ens han regalat una de les millors trilogies del cine actual amb Toy Story i, en definitiva, sempre cal confiar en aquesta gent. Sense opció d’igualar el nivell de les citades joguines, però superant propostes com la simplement correcta Cars 2, Monstruos University es presenta com una proposta més que digna per recuperar Mike, Sully i companyia. Òbviament, no té la frescor ni l’efecte sorpresa de Monstruos S.A., però ofereix un gran entreteniment de principi a fi, un grapat de bones escenes i diversos “guinyos” a la seva antecessora.
El “remake”, aquest lamentable i imparable virus de Hollywood, ja es prepara per dur a terme la que probablement serà una dels seves infeccions més doloroses. La víctima no és altra que Oldboy, de Park Chan-wook, per mi una de les millors pel·lícules de la passada dècada. El brutal thriller coreà que ens va deixar a tots amb la pell de gallina el 2003 ha caigut en mans nord-americanes i ha estat confiat a Spike Lee perquè elabori la seva pròpia versió d’aquesta història de venjança. Pels qui no han vist la pel·lícula original (que ja triguen), recordar que Oldboy explica el drama d’un home que és raptat i tancat en una habitació durant 20 anys, fins que els seus captors decideixen alliberar-lo i comença la recerca dels culpables.
After Earth
Director: M. Night Shyamalan
Intèrprets: Will Smith, Jaden Smith, Sophie Okonedo, Zoë Kravitz.
Gènere: Ciència-ficció, acció. USA, 2013. 100 min.
Després d’haver d’abandonar la Terra degut a una sèrie de catàstrofes provocades pels mateixos humans, aquests viuen ara al planeta Nova Prime. Allà, un prestigiós general a punt de retirar-se emprèn una última missió acompanyat del seu fill Kitai, qui vol convertir-se en el mateix que el seu pare, fins que una tempesta d’asteroides fa caure la seva nau contra la Terra, que ara és completament salvatge i molt perillosa. De cop, el jove Kitai es troba amb la responsabilitat de salvar la vida dels dos.Les sensacions al sortir del cinema quan el que acabes de veure no t’ha deixat tota la satisfacció desitjada són una barreja entre la detecció dels defectes que ho han provocat (pot ser un guió fluix, uns actors justets, una estètica desafortunada, una resolució decebedora o un mal aprofitament d’una idea, entre altres) i també certes ganes de voler quedar-te amb la part més positiva. Amb After Earth, la sensació és molt més clara, simple i directa, sense massa necessitat d’analitzar els perquès: és una pel·lícula molt mal feta. I no ho és en concret pels actors, per la història, pels diàlegs o pel ritme, sinó d’una forma molt més global. Després de regalar-nos joies com El Protegido o El Sexto Sentido, i sorprendre amb títols sovint incompresos com El Bosque o El Incidente, M. Night Shyamalan sembla haver perdut el rumb amb una pel·lícula que no ha fet més que acumular detraccions, i amb raó.