Hard Candy
Director: David Slate
Intèrprets: Ellen Page, Patrick Wilson, Sandra Oh.
Gènere: Drama, suspens. USA, 2005. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Hayley, una adolescent de 14 anys, i Jeff, un fotògraf de 32, queden per pendre un cafè després d’haver-se conegut en un xat d’internet. Sembla q les espectatives dels dos no han estat defraudades, i Jeff s’emporta a Hayley a casa seva amb el propòsit de fer-li algunes fotos tal com fa a les models amb qui treballa. Un cop allà, s’inicia com un “joc” per veure qui aconsegueix dominar la situació i aconseguir dirigir-la cap on vol. La resolució resulta crucial.Dos actors protagonistes, dos actors secundaris totalment testimonials i pràcticament un sol espai interior. Sembla poca cosa, però ha resultat ser una de les pelis més intenses i atractives q he vist últimament. I és que a Hard Candy no et pots fiar de res ni guiar-te per les aparences. Té alguns dels moments més perturbadors i fins i tot incòmodes q recordo, però aconsegueix mantenir-te hipnotitzat davant la pantalla de principi a fi, sense pausa, sense descans.
Rodada completament en digital i amb una fotografia casi monocromàtica amb tons freds tota l’estona, la direcció també contribueix extraordinàriament a crear el clima adequat en cada moment al llarg de la peli. L’habilitat d”allargar cada situació, perfectament calculades totes, fa que la tensió sigui constant, com si volguessis omplir un got d’aigua amb un comptagotes.
Impressionant el duel d’interpretacions entre Ellen Page i Patrick Wilson, especialment ella, per ser el seu primer paper important… i per aquesta cara angelical. En ocasions, recorda a les pelis de venjança asiàtiques, com Audition, en part per la no recomanació per a estómacs delicats, quedeu avisats. S’ha parlat de q el q passa a Hard Candy és difícil de justificar des d’un punt de vista ètic i fins i tot legal, però q es posin a buscar totes les pelis així i no acabaríem ni el mes q ve. En fi, per part meva, molt recomanable… però prepareu-vos, jeje.