THE RIDER

Posted by Martí on 22 de Setembre de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Rider

Director: Chloé Zhao

Intèrprets: Brady Jandreau, Tim Jandreau, Lilly Jandreau, Cat Clifford, Terri Dawn Pourier, Lane Scott.

Gènere: Drama, western. USA, 2017. 100 min.

Després de patir un greu accident en un rodeo, el jove Brady Blackburn rep l’advertiment dels metges que no pot tornar a muntar un cavall salvatge, ja que l’accident no només els ha obligat a posar-li una placa al crani, sinó que li ha deixat altres seqüeles perilloses. No obstant, els rodeos són la única i gran passió de Brady, per tant la idea de deixar-ho se li fa molt coll amunt. Quan els diners de la seva família comencen a escassejar, Brady ha de buscar noves ocupacions per a tenir ingressos.

Diuen que un mateix paisatge pot provocar sensacions completament diferents en funció dels ulls que el mirin; fins i tot quan són els d’una mateixa persona. Aquest és el cas de Brady Jandreau davant les amplies planícies de Dakota del Sud, i la directora xinesa Chloé Zhao ho reflecteix a The Rider amb una sensibilitat i veracitat extraordinàries. La pel·lícula, basada en fets reals i amb els propis protagonistes interpretant-se a si mateixos, ens trasllada a la ment d’un jove obligat a afrontar el pitjor dels escenaris: el trencament dels seus somnis. I ho fa submergint-nos en l’esperit tan particular d’aquest racó de l’Amèrica profunda, el qual necessitem conèixer i entendre per a poder identificar-nos millor amb tot el que passa. És un reflex més aviat incòmode i descoratjador, però The Rider és cinema d’aquell que no necessita artificis per a tocar-nos la fibra.

Continue Reading

Anuncis

FESTIVAL DE SITGES 2018 – Prèvia (part II)

Posted by Martí on 18 de Setembre de 2018
Posted in: Avanços, Sitges 2018. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

Després del primer repàs d’alguns dels títols més destacats que es podran veure al Festival de Sitges 2018, arriba una segona ració amb algunes de les incorporacions més recents al programa. De nou, hi ha teca per a tots els gustos, sense perdre mai l’esperit del festival.

Continue Reading

FESTIVAL DE SITGES 2018 – Prèvia (part I)

Posted by Martí on 16 de Setembre de 2018
Posted in: Avanços, Sitges 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

S’apropa el mes d’octubre i això és sinònim de febre cinèfila i sobredosi fílmica per als qui tenim el Festival de Sitges marcat en vermell al calendari de cada nou any. Després del fantàstic 50è aniversari, no es pot dir que el festival hagi afluixat, sinó més aviat el contrari, ja que la 51a edició (del 4 al 14 d’octubre) es presenta encara més èpica quant a títols i protagonistes. Com ja és habitual, miro de seleccionar algunes de les pel·lícules més representatives del que s’hi podrà veure aquest any, tot i que, com sempre, serà impossible abraçar-ho tot. Aquesta n’és la primera part:

Continue Reading

LA MONJA

Posted by Martí on 13 de Setembre de 2018
Posted in: Cine - 2018, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Nun

Director: Corin Hardy

Intèrprets: Taissa Farmiga, Demian Bichir, Bonnie Aarons, Charlotte Hope, Ingrid Bisu, Jonas Bloquet.

Gènere: Terror. USA, 2018. 95 min.

A principis dels anys 50, dues monges d’un vell monestir de Romania són atacades per una estranya força. Una d’elles desapareix i l’altra acaba penjada d’una de les finestres de l’edifici. Quan la notícia arriba als alts estaments del Vaticà, envien un expert en fets d’aquest tipus, el Pare Burke, juntament amb una novícia, la Germana Irene, a investigar els fets. Un cop a Romania, es troben amb el jove que va trobar la monja penjada, que els acompanya fins el monestir.    

Crec que molts acordaran que la franquícia The Conjuring (o Expediente Warren, com s’ha traduït aquí) està entre el bo i millor del que ens ha ofert el terror comercial durant aquesta dècada. Si més no, pel que fa a les seves dues notables pel·lícules troncals, que no només construeixen històries prou sòlides, sinó que també et deixen sense respiració en diversos moments. Un dels principals culpables d’això a la segona entrega és, sens dubte, el personatge de La Monja; tant, que fins i tot s’ha guanyat el dret a un spin-off per ella soleta. La pel·lícula es presenta molt més humil quant a argument, personatges i escenari, i tot i que intenta trobar certa rellevància en la seva trama, acaba quedant una mica curta tenint en compte el que havia generat el seu personatge. La Monja conté escenes de mèrit i pren força durant el seu tram final, però en conjunt acusa la poca substància de la seva proposta i els tòpics de gènere en què cau constantment.

Continue Reading

MAMÁ Y PAPÁ

Posted by Martí on 31 d'Agost de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - Estrena, Sitges 2017. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Mom and Dad

Director: Brian Taylor

Intèrprets: Nicolas Cage, Selma Blair, Anne Winters, Zackary Arthur, Joseph D. Reitman, Olivia Crocicchia, Lance Henriksen.

Gènere: Comèdia, terror. USA, 2017. 80 min.

La família Ryan no passa per un moment fàcil. Els pares, Brent i Kendall, no accepten el nou nòvio de la filla adolescent Carly i han de parar constantment les baralles entre aquesta i el seu germà petit Josh. Un dia, una estranya epidèmia transmesa a través de la ràdio i la televisió desperta un instint assassí a tots els adults vers els seus fills, cosa que obliga Carly i Josh a fugir de l’institut i mirar de refugiar-se dels seus propis pares. 

Durant els últims anys, veure Nicolas Cage perdent els papers s’ha convertit en un d’aquells plaers culpables que part dels cinèfils intentem no deixar escapar. Sovint, no ens enganyem, això comporta haver-se d’empassar pel·lícules tirant a nefastes, però en el cas de Mamá y Papá les raons són suficients per a gaudir de tot el conjunt. Dirigida per Brian Taylor, cocreador d’aquella adrenalítica Crank, la pel·lícula entén molt bé la seva condició des del primer moment i es desenvolupa amb l’enginy i el ritme suficients per a tancar un conjunt molt coherent amb si mateix. Partint de la seva premissa absurda, la història desplega 80 minuts de diversió sanguinària i passada de voltes, i sap treure tot el potencial histriònic d’un Nicolas Cage a la seva salsa. És així com Mamá y Papá acaba complint unes expectatives que, sense ser molt ambicioses, haurien pogut caure fàcilment en una burda estupidesa.

Continue Reading

REVENGE

Posted by Martí on 29 d'Agost de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - Estrena, Sitges 2017. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

Revenge

Directora: Coralie Fargeat

Veus originals: Matilda Anna Ingrid Lutz, Kevin Janssens, Vincent Colombe, Guillaume Bouchède.

Gènere: Thriller. França, 2017. 105 min.

Richard és un multimilionari que de tant en tant es troba amb dos amics seus per a sortir de cacera. Aquest cop, ha decidit portar la seva amant Jen, una jove aspirant a actriu, per a passar amb ella un parell de dies a la luxosa casa que té al mig del desert. No obstant, els seus amics Stan i Dimitri arriben un dia abans, cosa que els fa coincidir durant una nit en què comparteixen alcohol i drogues. L’endemà, aprofitant que Richard ha de marxar, Stan arracona Jen i la viola davant la indiferència de Dimitri. 

Resulta força trist afirmar-ho, però estem en un moment en què el subgènere anomenat “rape-revenge” –és a dir, la venjança després d’una violació– té una especial rellevància més enllà de la pantalla. I la veritat és que Revenge n’és un cas que cal distingir, no només pel seu marcat exercici d’estil, sinó per bona part de les circumstàncies que rodegen el fet que desencadena tota l’acció. La francesa Coralie Fargeat, que es va emportar els premis a millor direcció i millor òpera prima al Festival de Sitges 2017, planteja una història sense massa complexitat a nivell d’estructura narrativa, però que ho confia tot a una estètica i una brutalitat que acaben dominant el conjunt. En aquest sentit, Revenge sovint requereix fer la vista llarga –potser un pèl massa– amb la credibilitat dels fets, però a nivell global es converteix en un film de gènere atractiu i coherent amb els seus excessos.

Continue Reading

LOS INCREÍBLES 2

Posted by Martí on 24 d'Agost de 2018
Posted in: Cine - 2018, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , , , . 1 comentari

The Incredibles 2

Director: Brad Bird

Veus originals: Craig T. Nelson, Holly Hunter, Bob Odenkirk, Samuel L. Jackson, Sarah Vowell, Huck Milner, Catherine Keener, Jonathan Banks.

Gènere: Animació, superherois, acció. USA, 2018. 115 min.

Després de no poder aturar el “Socavador” i seguir empitjorant la mala imatge pública dels superherois, la família Parr rep una proposta de l’empresari Winston Deavor per a redreçar la situació. El pla consisteix en oferir una nova perspectiva de les accions del superheroi per a demostrar el seu veritable valor, i per a dur-ho a terme escullen Elastigirl. Aquest fet deixa Mr. Increible com a responsable dels tres fills de la família, una tasca que el porta a comprovar les estranyes capacitats que comença a mostrar el petit Jack-Jack.

Resulta curiós constatar que, d’entre tot el llegat cinematogràfic de Pixar, rarament es situa Los Increíbles entre els seus títols cabdals. Tot i ser una pel·lícula excel·lent, tant en la vessant d’acció com en la del seu retrat familiar, i també pionera en la conjunció entre superherois i animació, per alguna raó no va calar de la mateixa manera que moltes altres. Potser degut a una menor connexió emocional. En tot cas, seria un error pensar que Los Increíbles no parlava de nosaltres, perquè ho feia clarament, i el cas és que ara Los Increíbles 2 encara ho manifesta amb més contundència. La seqüela, que arrenca precisament en el punt en què finalitzava la seva antecessora, torna a erigir-se com un film de superherois en què el focus principal són els propis superherois i la seva relació amb la resta de la societat. A tot això, s’hi afegeix l’acció, l’èpica i l’humor de forma completament equilibrada, convertint Los Increíbles 2 en un nou èxit de Pixar.

Continue Reading