Mientras Dure la Guerra
Director: Alejandro Amenábar
Intèrprets: Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego, Patricia López, Inma Cuevas, Nathalie Poza, Luis Bermejo, Mireia Rey, Tito Valverde, Luis Callejo, Luis Zahera.
Gènere: Drama, històric. Espanya, 2019. 105 min.
Salamanca, 1936. Els militars del bàndol nacional arriben a la ciutat per a prendre’n el control i troben la complicitat de Miguel de Unamuno, rector de la universitat, que en aquell moment està enfrontat amb la República. Tot i les pressions del seu entorn, l’escriptor es resisteix a posicionar-se amb claredat davant el nou escenari, i fins i tot mostra certes simpaties amb els sublevats, però poc a poc els fets es comencen a agreujar i a afectar gent propera.
Històricament, la combinació entre cinema espanyol i Guerra Civil ha estat motiu de crítica i també de certa burla, ja que hi havia la percepció –no del tot falsa– que només es feien pel·lícules basades en aquesta temàtica. Ara, quan la indústria espanyola ha sabut fugir d’aquest clixé i ha demostrat una clara evolució en altres gèneres, és irònic que hagi aparegut Mientras Dure la Guerra: una notable pel·lícula ambientada… a la Guerra Civil. I també resulta sorprenent que el seu artífex sigui, Alejandro Amenábar, qui fins ara era molt més afí a altres terrenys com la ciència-ficció o el thriller. El director basc s’encomana d’un esperit clàssic per a explicar de forma molt equilibrada i estructurada les primeres setmanes del conflicte, amb Miguel de Unamuno com a figura que pivota entre un i altre bàndol. Amb ell com a referència, Mientras Dure la Guerra fuig de posicionaments descarats i es converteix en un testimoni prou interessant, i fins i tot valent en més d’un aspecte.
Martí
