Onward
Director: Dan Scanlon
Veus originals: Tom Holland, Chris Pratt, Julia Louis-Dreyfus, Octavia Spencer, Mel Rodriguez, Kyle Bornheimer.
Gènere: Animació, aventures, fantàstic.
País: USA, 2020. 100 min.
Ian és un elf adolescent que viu en un món fantàstic on pràcticament s’ha perdut qualsevol rastre de màgia. Marcat per no haver pogut conèixer el seu pare, Ian afronta el seu 16è aniversari amb la intenció de madurar, obrir-se i, en general, assemblar-se una mica a la seva figura paterna, respectada per tothom. No sembla acabar d’aconseguir-ho, però tot canvia quan la seva mare li fa entrega d’un regal que el seu pare li havia deixat per aquesta ocasió: un bastó màgic que pot fer que Ian i el seu germà gran Barley puguin passar un dia amb el seu pare.
Al llarg de tota la seva història i fins als nostres dies, Disney ha apel·lat a la màgia, és a dir, a tot allò fantàstic, inexplicable i propi de móns imaginaris, com a base de pràcticament totes les seves històries. Des d’aquella Fantasia de l’any 1940 fins a l’actual fenomen Frozen, 80 anys després. No és estrany, doncs, que Onward arrenqui amb un lament i també una reivindicació sobre la presència de la màgia a les nostres vides, en un moment en què la tecnologia amenaça amb deixar cada cop menys coses obertes a la imaginació, especialment a l’entorn dels més petits. A partir d’aquí, la pel·lícula inicia un viatge que apel·la una i altra vegada a allò perdut en el passat, començant pel propi pare dels dos protagonistes, i mantenint-se present en tots els elements que protagonitzen el seu trajecte. Tot això fa que Onward adopti un aire més exclusivament infantil del que Pixar ens té acostumats, però no evita que construeixi una notable aventura fantàstica.
