UN DÍA MÁS CON VIDA

Posted by Martí on 18 de Novembre de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Another Day of Life

Directors: Raúl de la Fuente, Damian Nenow

Intèrprets: Miroslaw Haniszewski, Vergil J. Smith, Tomasz Zietek, Olga Boladz, Rafal Fudalej.

Gènere: Animació, drama, bèl·lic. 2018. 85 min.

L’any 1975, Angola es prepara per a deixar de ser una colònia portuguesa, cosa que ha desfermat una violenta guerra per a fer-se amb el poder del futur Estat, amb els nord-americans i els soviètics implicats. Tot i el perill de mort que es viu constantment als seus carrers, el periodista polonès Ryszard Kapuściński viatja a la ciutat de Luanda per a parlar amb els pocs contactes que li queden allà i informar ‘in situ’ dels últims esdeveniments.

El repte d’adaptar cinematogràficament un relat com el que explica Ryszard Kapuściński al seu llibre Un Día Más con Vida s’hauria pogut dirigir perfectament cap al terreny del pur documental de guerra, o bé convertir-se en un thriller bèl·lic que aprofités la duresa dels combats que descriu. No obstant, el navarrès Raúl de la Fuente i el polonès Damian Nenow han apostat per l’animació com a suport visual d’aquest documental, una decisió a priori arriscada, però que acaba demostrant ser tot un èxit a l’hora de transmetre totes les capes de la pel·lícula. El realisme dels personatges i l’ambientació del país africà es combina amb representacions gràfiques gairebé abstractes, i a això s’hi uneixen fragments dels propis testimonis en imatge real. La mescla és inusual, però aconsegueix que Un Día Más con Vida transmeti molt més del que ho hauria fet si hagués apostat per un mètode més simple. Continue Reading

Anuncis

INFILTRADO EN EL KKKLAN

Posted by Martí on 14 de Novembre de 2018
Posted in: Cine - 2018, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

BlacKkKlansman

Director: Spike Lee

Intèrprets: John David Washington, Adam Driver, Topher Grace, Laura Harrier, Ryan Eggold, Corey Hawkins, Robert John Burke, Paul Walter Hauser.

Gènere: Policíac, comèdia. 2018. 125 min.

A principis dels anys 60, i en ple auge de les protestes dels afroamericans contra la discriminació racial als Estats Units, Ron Stallworth es converteix en el primer agent negre del departament de policia de Colorado Springs. Al principi, la seva incorporació és rebuda amb cert recel per alguns agents i decideixen relegar-lo a tasques menors, però tot canvia quan Stallworth fa una trucada a un membre del Ku Klux Klan fent-se passar per blanc. De forma inesperada, obre el camí a una infiltració que pot ser molt valuosa, però òbviament necessitarà ajuda.

D’entre tot el rebuig generalitzat que Donald Trump provoca a la indústria de Hollywood, Spike Lee n’ha estat un dels membres que sempre s’ha expressat sense cap pèl a la llengua. Quan vam saber que la seva propera pel·lícula, Infiltrado en el KKKlan, abordava la discriminació racial als anys 60 i que el Ku Klux Klan hi tindria un protagonisme important, era bastant fàcil lligar caps. I així ha estat, però tant en la vessant bona com en la que no ho és tant. La primera correspon a la mirada més satírica de Spike Lee, que ens acosta una història força peculiar (basada en fets reals, afirma) carregada de situacions còmiques i plena de referències a l’actualitat. No obstant, la segona aflora quan el director necessita subratllar i fer explícites aquestes referències, de la mateixa manera que ho fa a la vida pública. La conjunció de tot fa d’Infiltrado en el KKKlan una pel·lícula tremendament entretinguda, però a la vegada deixa la sensació que una major aposta per la subtilesa l’hauria arrodonit molt més. Continue Reading

BOHEMIAN RHAPSODY

Posted by Martí on 8 de Novembre de 2018
Posted in: Cine - 2018, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Bohemian Rhapsody

Director: Bryan Singer

Intèrprets: Rami Malek, Joseph Mazzello, Ben Hardy, Gwilym Lee, Lucy Boynton, Aidan Gillen, Tom Hollander, Mike Myers.

Gènere: Drama, biopic. 2018. 120 min.

L’any 1970, el jove Freddie Bulsara fuig de la rectitud de la seva família d’origen indi i busca esbargir-se en l’ambient nocturn londinenc. Un dia, assisteix al concert d’una jove banda, i a la sortida els convenç per a convertir-se en el seu nou cantant. Al cap de ben poc, i gràcies a la potència i el talent del jove Freddie (que ara es fa dir Mercury de cognom), la banda comença a guanyar popularitat sota el nom de Queen, fins que una important discogràfica del país confia en ells i els llança a l’èxit mundial.

Quan una banda carregada de hits ha d’afrontar un concert, acostuma a tenir dos camins possibles davant seu: recórrer a ells i assegurar-se l’èxtasi del públic, o bé aprofitar l’ocasió per a oferir peces menys conegudes, amb el seu conseqüent risc respecte la reacció dels assistents. Doncs Bohemian Rhapsody és exactament la primera opció, però traslladada al cinema. Però la pregunta és: tractant-se de Queen, es podia arribar a contemplar que fos la segona? Probablement, no. El biopic dirigit per Bryan Singer repassa els 15 primers anys del grup amb la confiança que li aporten tots els seus èxits mundialment coneguts, els quals van sonant de forma repartida a mida que els seus membres, i en especial Freddie Mercury, van evolucionant a nivell musical i personal. I el cert és que resulta molt difícil no contagiar-se del ritme i la potència de Bohemian Rhapsody, a pesar que la seva fórmula comporti l’omissió d’algunes capes més controvertides de la seva història. Continue Reading

OVERLORD

Posted by Martí on 6 de Novembre de 2018
Posted in: Cine - 2018, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Overlord

Director: Julius Avery

Intèrprets: Wyatt Russell, John Magaro, Bokeem Woodbine, Iain De Caestecker, Jacob Anderson, Jovan Adepo, Marc Rissmann, Dominic Applewhite.

Gènere: Bèl·lic, terror, ciència-ficció. 2018. 110 min.

Poc abans del “Dia D” de la 2a Guerra Mundial, una companyia de paracaigudistes nord-americans aterra en un petit poble de França per a destruir una torre de control radiofònic clau per a la defensa de l’exèrcit nazi. Un cop a terra, i de camí cap allà, es troben una veïna del poble que els acompanya perquè es refugiïn a casa seva. Allà, comencen a notar que passen coses estranyes, i dedueixen que el que passa sota aquella torre s’escapa d’allò normal.  

A aquestes alçades, ja sabem que J.J. Abrams no és infal·lible, però ningú pot negar que la contribució d’aquest home –amb els seus encerts i els seus errors– ha estat clau per a la revitalització del cinema de gènere dels últims anys. L’últim producte sota la seva tutela és Overlord, una efectiva mescla entre el cinema bèl·lic i la ciència-ficció en la seva vessant més terrorífica que sap activar tots els mecanismes per a convertir-se en un entreteniment de primer nivell. Dirigida per l’australià Julius Avery, la pel·lícula recupera l’horror de la 2a Guerra Mundial des de dins, però va més enllà fent una volta de rosca encara més salvatge d’una de les pitjors facetes de l’exèrcit nazi: l’experimentació mèdica amb sers humans. A partir d’aquesta premissa, Overlord construeix un esbojarrat còctel de referents on hi caben des de Salvar al Soldado Ryan fins L’illa del Dr. Moreau, passant per Soldado Universal o fins i tot La Cosa.

Continue Reading

QUIÉN TE CANTARÁ

Posted by Martí on 2 de Novembre de 2018
Posted in: Cine - 2018, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

Quién te Cantará

Director: Carlos Vermut

Intèrprets: Najwa Nimri, Eva Llorach, Carme Elías, Natalia de Molina, Julián Villagrán.

Gènere: Drama, 2018. 120 min.

Lila Cassen, una de les grans estrelles de la música pop espanyola, és trobada inconscient a la platja. Quan desperta a l’hospital, Lila pateix amnèsia i no recorda res de la seva vida, cosa especialment preocupant tenint en compte que la cantant planejava el seu retorn després de 10 anys lluny dels escenaris. A pesar dels esforços de la seva amiga i representant Blanca, no sembla que Lila pugui ni vulgui tornar a ser la que era, però tot canvia quan la cantant descobreix a internet un vídeo de Violeta, una admiradora seva que l’imita a la perfecció.

Amb tres pel·lícules a la seva esquena, es podria dir que Carlos Vermut ja hauria d’haver consolidat mínimament la seva identitat com a cineasta, però la sensació és que aquesta no és, per ara, la seva intenció. El seu cinema segueix mesclant conceptes molts clars i contundents amb una espècie de procés permanent d’exploració narrativa, i és exactament això el que es plasma a Quién te Cantará. Un cop més, Vermut ens planteja una història imprevisible, no tant perquè estigui plena de girs inesperats, sinó per la forma amb què la seva narrativa va mutant a mida que avança. A pesar d’això, lluny de provocar desconcert, el que aconsegueix el director madrileny és que cada racó de Quién te Cantará tingui una força i un to molt particulars, sense que en cap moment deixin de formar part del mateix conjunt. I aquest conjunt va sobrat de forces per a impactar-nos una i altra vegada.

Continue Reading

FESTIVAL DE SITGES 2018 – Crònica (part III)

Posted by Martí on 29 d'Octubre de 2018
Posted in: Sitges 2018. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Tercera i última tanda de ressenyes del Festival de Sitges 2018 (aquí la primera i la segona) que va acabar fa un parell de setmanes. Per a tancar aquest balanç, el Breixo i un servidor repassem algunes de les pel·lícules més celebrades, alguna de controvertida i també diverses decepcions. Com dic cada vegada, ara toca esperar que passi un altre cicle temporal fins a arribar a principis d’octubre de l’any vinent i puguem tornar als carrers de Sitges per a empatxar-nos de pel·lícules. Es fa llarg, però sempre acaba arribant més ràpidament del que ens pensàvem.

Under the Silver Lake (David Robert Mitchell, 2018)

Pocas películas han sido tan divisivas en esta edición de Sitges como Under the Silver Lake. Algunos la han jaleado como una obra maestra mientras otros no hemos podido dejarnos llevar por sus supuestos encantos y virtudes. Las intenciones de la película están claras desde un inicio: la voluntad estética, el estilo Lynchiano, la intención de diseccionar la ciudad de Los Ángeles y el mundillo de apariencias y espectáculo sobre el que se sustenta… Todo está ahí y muy bien ejecutado, pero la película se gusta tanto a sí misma y da tantas vueltas sobre estas obsesiones sin avanzar aparentemente hacia ningún sitio, que yo, en lugar de atrapado en su laberinto, acabé mareado y deseando salir.

Las escenas se suceden sin casi hilo narrativo ni arco que las una, dando la impresión de que el montaje podría ser el actual o uno opuesto sin que la película cambiase un ápice. Un niño podría eliminar seis secuencias al azar del filme y este permanecería inalterado, porque llega un momento en que todo da igual en Under the Silver Lake. El periplo del personaje protagonista, que busca a una chica a la que apenas ha conocido durante una noche, mientras asume que se va a quedar sin techo -un pobre vagabundo- pierde pronto interés y el aliciente del juego de David Robert Mitchell consiste en ver qué locura nos propondrá la siguiente escena. Algunas son divertidas, otras brillantes y muchas olvidables, pero no creo que se pueda decir que el conjunto constituya un todo unitario y mucho menos una obra maestra. Y aun así, muchos lo han dicho. (Breixo)

Continue Reading

COLD WAR

Posted by Martí on 25 d'Octubre de 2018
Posted in: Cine - 2018, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

Cold War

Director: Pawel Pawlikowski

Intèrprets: Joanna Kulig, Tomasz Kot, Agata Kulesza, Borys Szyc, Cédric Kahn, Jeanne Balibar.

Gènere: Drama, 2018. 90 min.

A principis dels anys 50, dos músics polonesos busquen a les zones rurals del país joves que puguin formar part d’un grup de cant folklòric, el qual volen fer servir per a animar una població que encara té obertes les ferides de la 2a Guerra Mundial. Durant la selecció, el pianista Wiktor cau rendit davant la jove Zula, i els dos comencen una relació amorosa que està abocada a afrontar un munt d’obstacles.

El nom de Pawel Pawlikowski comença a agafar una dimensió considerable en el marc del cinema europeu actual. Després de guanyar-ho tot (inclòs l’Oscar a millor pel·lícula estrangera de 2014) amb la magnífica Ida, el repte de mantenir el llistó era realment difícil, però la veritat és que el director polonès no ha afluixat. I ho ha fet en dos sentits: d’una banda, conservant l’estètica i el retrat social del seu país que el van dur a l’èxit fa quatre anys, però de l’altra, apostant per una història de caire més convencional i una narrativa un pèl més assequible. Cold War encaixa en el motlle de “drama romàntic en temps de guerra”, però a la vegada mostra una marcada personalitat i reafirma que Pawlikowski és tot un mestre expressant-se a través de la càmera. L’únic que se li pot retreure a Cold War és que la passió dels personatges té més dificultats de les desitjades per a traspassar la pantalla.

Continue Reading