M.A.Confidential

Delhi Crime

Creador: Richie Mehta

Intèrprets: Shefali Shah, Rasika Dugal, Adil Hussain, Rajesh Tailang, Denzil Herrero, Yashaswini Dayama, Avijit Dutt, Sanjay Bishnoi, Mridul Sharma, Jaya Bhattacharya.

Gènere: Policíac, drama.

País: Índia, 2019. 7 capítols de 45-55 min.

Una nit, a la ciutat de Nova Delhi, una patrulla de policia respon a un avís d’una persona que ha trobat una parella de joves, despullats, tirats a un voral d’una de les vies principals de la ciutat. Els dos presenten símptomes de violència, especialment la noia, que es troba especialment greu. El cas és adjudicat a l’equip de la superintendent Vartika Chatuverdi, que necessitarà disposar de tots els recursos possibles davant d’una investigació que pot ser crucial per la seva carrera.

Un dels avantatges que ens ha aportat el boom de plataformes de streaming és la possibilitat d’accedir a sèries arribades de qualsevol punt del món que, deu anys enrere, probablement haurien quedat restringides a una emissió a nivell local. En aquest sentit, és particularment destacable la feina de Netflix a l’hora d’apostar per productes de totes nacionalitats. Un d’ells arriba de l’Índia, i es diu Delhi Crime. Tot i estar estructurada seguint bona part dels cànons habituals del seu gènere, es tracta d’una sèrie policíaca molt efectiva, i amb la principal virtut de no perdre l’essència del país on té lloc l’acció, i a la vegada resultar accessible per a qualsevol espectador. La seva trama es basa en un cas real de violació en grup a Nova Delhi que va commocionar tota l’Índia, i posa el focus tant en la investigació policial com en la vessant més personal dels policies que hi van participar. Una fórmula que, com hem dit, no suposa res innovador, però que Delhi Crime conjuga amb un gran criteri.

Durant els primers minuts del capítol inicial, destaca la cura especial que posa la sèrie a l’hora de presentar cadascun dels personatges, el seu rang i els seus anys d’experiència al cos policial al què pertanyen. I no és casual, ja que el xoc de jerarquies també té una incidència important a Delhi Crime, sobretot a la seva segona meitat. Uns conflictes que no només condicionen i entorpeixen la feina de la policia, sinó que evidencien la complexitat de tot l’entramat de càrrecs executius i polítics que existeix a l’Índia. I és que la sèrie vol explicar com, a banda de la gravetat del crim i la necessitat d’atrapar-ne els culpables, aquest cas de violació va sacsejar la societat índia en tots els aspectes i va originar una important crisi de reputació per a la policia de la seva capital. Delhi Crime sap anar conjugant totes aquestes vessants de forma quirúrgica, transmetent sobretot la desesperació per part dels qui condueixen la investigació a peu de carrer.

És aquesta una de les claus de la sèrie: la mirada més personal, i inclús més íntima a mida que avança, cap als qui estan al peu del canó. Una mirada que és, eminentment, femenina, fet que marca del tot la personalitat de Delhi Crime. Hi sobresurt el personatge de la superintendent Vartika Chatuverdi, que carrega sobre les seves espatlles bona part del pes de la sèrie, i que ofereix una mescla de fortalesa i sensibilitat tan carismàtica com propera. També l’aprenent Neeti Singh, o fins i tot la jutgessa que s’encarrega del cas. Són elles les qui millor entenen la víctima, el seu horror i el seu patiment; i només cal veure els seus ulls en les colpidores escenes en què escolten, amb pèls i senyals, tot el que sis homes han fet a una noia jove al fons d’un autobús. I és que Delhi Crime no s’arronsa a l’hora de ser explícita (a nivell verbal, no visual), deixant clar que estem davant d’uns fets que no són tan sols delictius, sinó inhumans.

En aquest sentit, cal subratllar com la sèrie retrata els moments puntuals on apareixen els homes acusats, i l’actitud freda i impassible amb què aquests poden arribar a assumir els seus actes. Són testimonis que posen de manifest la descoratjadora situació d’un país on la violació i la brutalitat contra les dones poden ser tranquil·lament justificades per alguns, sense mostrar cap mena de penediment o mínima consciència sobre el que han fet. Delhi Crime adopta així un aire gairebé neo-noir, retratant una ciutat i una societat on sembla realment difícil que canviïn les coses, i on les dones segueixen havent de vigilar molt quan caminen soles pel carrer. Un escenari que, lamentablement, converteix en universals els missatges de la sèrie, els sentiments de les seves protagonistes i els objectius pels quals lluitar. Per tot això, i també per l’eficàcia amb què gestiona els tempos de l’operació policial, Delhi Crime té tots els ingredients per a enganxar els aficionats al gènere policíac; i per a fer-nos descobrir a tots que a l’Índia també s’hi fan sèries notables.