M.A.Confidential

Druk

Director: Thomas Vinterberg

Intèrprets: Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen, Magnus Millang, Lars Ranthe, Susse Wold, Maria Bonnevie, Dorte Højsted, Helene Reingaard Neumann.

Gènere: Comèdia, drama.

País: Dinamarca, 2020. 115 min.

Martin, Tommy, Nicolaj i Peter són quatre professors d’institut, i també grans amics, que es troben estancats en un moment no massa exitós de les seves respectives vides. Conscients de la situació, decideixen comprovar la teoria d’un filòsof noruec que afirma que l’ésser humà millora el seu comportament quan té un 0,05% d’alcohol a la sang, i comencen a aplicar-ho al seu dia a dia de forma sostinguda per tal d’elaborar un estudi. L’experiment, però, no s’atura aquí, cosa que comporta conseqüències de tot tipus.

A l’episodi d’Els Simpson on s’imposa una llei seca a Springfield, Homer celebra la seva abolició pujant sobre un munt de barrils de cervesa i fent aquest brindis: “Per l’alcohol: causa, i a la vegada solució, de tots els problemes de la vida!”. La sentència, per molt còmica que soni a la boca d’aquest personatge, conté una veritat irrefutable, i podria servir perfectament per a recollir l’esperit que desprèn Otra Ronda. I és que la nova pel·lícula del sempre incisiu Thomas Vinterberg (Celebración, La Caza) construeix una mirada tragicòmica molt afilada sobre el fenomen social en què s’ha convertit l’alcohol, també sobre els seus efectes des que ens iniciem en el seu consum. Una història que és capaç d’encomanar-nos la més pura celebració de la vida i poc després clavar-nos els cops més durs, sense necessitat de jutjar els seus personatges ni tampoc la pretensió que ho fem nosaltres. I tot plegat, mantenint un equilibri gens senzill en el seu to, i també amb un magnetisme molt especial. Probablement, perquè la gran majoria de nosaltres ens podem veure identificats, directa o indirectament, en alguna de les situacions que Otra Ronda reflecteix des del punt de vista de cadascun dels protagonistes.

No és casualitat que Vinterberg recolzi aquesta història en quatre homes que rodegen els 40 anys, ja que en aquest cas la visió masculina subratlla perfectament aquesta mescla d’inseguretat, eufòria, ràbia i també patetisme que ofereix Otra Ronda. Tots ells simbolitzen, des d’angles diferents però amb bastants elements en comú, diversos pretextos que condueixen a l’alcohol, i a la vegada n’il·lustren les possibles conseqüències en funció de la situació de cadascú. El fet que tots ells siguin professors i, per tant, tinguin una base mínimament culturitzada i una vida relativament benestant, reforça la idea que no adopten aquesta decisió per falta de recursos o desesperació. A partir d’aquí, Otra Ronda avança empesa per les decisions que prenen, en especial les del personatge de Mads Mikkelsen, i té la virtut de fer-nos anar constantment d’aquí cap allà, amunt i avall, talment com si ella mateixa estigués sota un efecte etílic. A vegades tot sembla anar millor, però de sobte tot es pot torçar i desplomar-se de cop; i el film aconsegueix presentar-ho sense que ens sembli estrany en cap moment.

De la mateixa manera, Thomas Vinterberg adapta la seva direcció a cada situació, dominada sempre per l’estat d’ànim que envaeix algun dels protagonistes, o tots ells junts. Otra Ronda ens convida amb una persuasió enorme a compartir unes copes amb tots ells (i més encara amb els temps que corren), però també ens transmet de forma inapel·lable que han fotut la pota quan resulta ser així. Les escenes més festives resulten especialment memorables, però el gran mèrit de Vinterberg és mantenir-se igual de creïble quan tot es torna més tèrbol i dramàtic. Tot allò pot ser molt divertit, però també és molt seriós. I és aquesta ambivalència la que defineix perfectament la capacitat de l’alcohol per a donar-nos aquella empenta anímica o extra de distensió quan ho necessitem, però a la vegada de poder arribar a distorsionar la nostra percepció de la realitat quan perdem el control en favor seu. En aquest sentit, és clau que Otra Ronda acompanyi sempre el punt de vista dels personatges: d’una banda, ens permet compartir les seves emocions, però de l’altra, ens fa ser un punt més conscients que ells de la realitat de cada situació.

Thomas Vinterberg no converteix el film en una oda a l’alcohol, però tampoc en una denúncia per a demonitzar-lo. Si bé és evident que Otra Ronda respira felicitat i alliberament, i que celebra els moments en què brillen les propietats analgèsiques i exaltadores de la beguda, mai defuig la tristor i la gravetat de les seqüeles que aquesta pot deixar. Al final, l’objectiu de la pel·lícula no és situar-se per sobre de res del que hi passa, sinó participar d’aquesta mirada entre psicològica i sociològica de la fragilitat que, en general, demostrem els humans cap a un reclam com l’alcohol. I no ho limita als quatre protagonistes, ja que els joves estudiants també hi juguen un paper important. No ens enganyem: gairebé tothom s’identifica amb aquest gest de Mads Mikkelsen en un moment on és a punt de deixar els seus amics bevent i tornar amb la seva família, per acabar fent mitja volta i quedant-se. El propi títol del film, Otra Ronda, expressa a la perfecció l’estranya dificultat per a dir “prou” quan l’alcohol agafa les regnes. És aquesta honestedat, i també el fet d’estalviar-se donar-nos lliçons, allò que acaba consolidant i elevant l’èxit de la proposta. Brindem per ella!