Greyhound
Director: Aaron Schneider
Intèrprets: Tom Hanks, Elisabeth Shue, Stephen Graham, Rob Morgan, Manuel García-Rulfo, Lee Norris, Karl Glusman, Tom Brittney.
Gènere: Bèl·lic, thriller.
País: USA, 2020. 90 min.
L’any 1942, poc després de l’entrada dels Estats Units a la 2a Guerra Mundial, una flota de 37 vaixells aliats creua l’Atlàntic Nord per a transportar tropes i subministraments fins el port de Liverpool. El comboi és encapçalat pel Greyhound, un vaixell de l’Armada capitanejat pel comandant Krause que té la missió de protegir-lo. Quan la flota deixa de tenir suport aeri, comencen els atacs de diversos submarins alemanys que obliguen el Greyhound a reaccionar amb rapidesa.
De tots és ben sabut com els agrada als americans utilitzar el cinema per a anar-nos recordant que, en mil i una ocasions, ells han estat els herois. Si, a més a més, hi sumem Tom Hanks encarnant aquest heroi, pràcticament ens surt tot un subgènere cinematogràfic. La seva última incorporació és Greyhound, una nova incursió a la 2a Guerra Mundial que, almenys, té la deferència de situar-se en un terreny no massa explorat fins ara, com és l’arribada per mar de les tropes nord-americanes a Europa. I ho fa a amb uns objectius ben simples i clars: acció i tensió sense descans. El problema, però, és que s’oblida completament de tota la resta. Ni la construcció d’un mínim arc argumental, ni l’aprofundiment en els personatges, ni la inclusió de qualsevol capa narrativa que vagi més enllà d’allò que veiem explícitament aquí i ara, semblen ser elements d’interès per a Greyhound. Una circumstància que la converteix en una pel·lícula totalment descompensada.
Martí
M.A.Confidential 