Cine – 2011

OSLO, 31 DE AGOSTO

Posted by Martí on 8 de febrer de 2014
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , , , , , , . 3 comentaris

Oslo 31 de agosto

Oslo, 31 August

Director: Joachim Trier

Intèrprets: Anders Danielsen Lie, Hans Olav Brenner, Ingrid Olava, Øystein Røger, Tone Beate Mostraum.

Gènere: Drama. Noruega, 2011. 90 min.

8stars

Anders, un jove noruec que es troba a la recta final del seu tractament de desintoxicació, rep un permís per passar un dia a la ciutat d’Oslo i de pas fer una entrevista de feina com a part del seu programa per ajudar-lo a reprendre la seva vida. Durant aquestes hores, Anders aprofita per trobar-se amb algunes de les persones més properes que havia deixat de veure per culpa de la seva addicció, i és quan comprovarà els efectes del pas del temps i dels seus errors del passat.

No serà el primer cop que subratllo l’especial sensibilitat -i a la vegada cruesa- que mostren els nòrdics a l’hora d’endinsar-se a la vessant moral més obscura o autodestructiva de les persones. Serà el fred polar, les poques hores de llum o la seva personalitat inherent, però molts dels drames cinematogràfics que arriben del nord d’Europa aconsegueixen deixar-te unes males vibracions molt particulars. Recordo la sueca La Caza (Thomas Vinterberg) o la noruega Headhunters (Morten Tyldum) com alguns dels exemples més recents. Ara, no marxem de terres noruegues per afegir-hi Oslo, 31 de Agosto, una pel·lícula molt més personal i introspectiva que les dues citades, en què el jove director danès Joachim Trier fa un impactant retrat de l’efecte de les drogues en un jove que encara té tota la vida per davant, i al mateix temps examina un bocí de la societat benestant actual. Un film que, sense fer soroll, va castigant poc a poc.

Continue Reading

TOMBOY

Posted by Martí on 1 de Juny de 2013
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

Tomboy

Tomboy

Director: Céline Sciamma

Intèrprets: Zoé Héran, Malonn Lévana, Jeanne Disson, Sophie Cattani, Mathieu Demy.

Gènere: Drama. França, 2011. 80 min.

8stars

Laure és una nena de deu anys que s’instal·la amb la seva família a un barri a les afores de París. Durant l’estiu, a l’hora de fer nous amics a la zona, Laure aprofita el seu aspecte i cabell curt per fer-se passar per un nen, sota el nom de Michael. Al principi tot és fàcil, però poc a poc les situacions es tornen més complicades per mantenir en secret la seva veritable identitat, com per exemple quan una de les noies del grup es fixa en ella.

El del transvestisme és un tema àmpliament tractat al cinema, però quasi sempre se n’ha buscat la seva part més còmica o bé un caràcter marcadament sexual (i obviarem Almodóvar, pel bé de la nostra salut); no obstant, quan la protagonista és una nena de deu anys que no es troba còmoda amb la seva condició femenina, la lectura és molt més seriosa i profunda. I més quan la història està tractada de forma tan propera i honesta com a Tomboy, La directora francesa Céline Sciamma ens presenta una pel·lícula molt humil, però impactant i carregada de significat. Un d’aquells films que es limita a seguir una sola trama, però que cuida a la perfecció cada escena i també cada matís del missatge que vol transmetre.

Continue Reading

WEEKEND

Posted by Martí on 10 de Març de 2013
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

Weekend 2

Weekend

Director: Andrew Haigh

Intèrprets: Tom Cullen, Chris New, Jonathan Race, Laura Freeman, Loreto Murray.

Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2012. 90 min.

7,5stars

Russell i Glen es coneixen en una discoteca de Nottingham un divendres qualsevol, després d’un creuament de mirades i una atracció a l’instant. Així es coneixen El que havia de ser tan sols una nit, deriva en una relació marcada per les seves personalitats totalment diferents i també per la intensitat que desprèn des del primer minut. Russell, més reservat i relativament acomplexat per la seva homosexualitat, es troba amb l’atreviment i la impulsivitat de Glen, qui de seguida intenta espavilar-lo.

Gràcies a la meravellosa distribució cinematogràfica d’aquest país, Weekend ha arribat a les nostres sales un any i mig després de la seva estrena al Regne Unit. La pel·lícula ja va passar pel Festival de Cinema d’Autor de Barcelona 2012 amb una molt bona acollida, i durant els dos últims anys ha col·leccionat un bon grapat de premis en festivals de tot el món. Tot i això, el gran públic no ha pogut gaudir-la fins ara. I dic gaudir-la perquè estem davant una d’aquelles peces que enamoren per la senzillesa de la seva forma contrastada amb la riquesa del seu fons. La pel·lícula, totalment parida per Andrew Haigh –director, guionista i muntador– sorprèn per la seva naturalitat i capacitat de sintetitzar en hora i mitja escassa la complexitat de l’amor entre dues persones, que en aquest cas són dos homes, però que podria haver estat qualsevol altre cas.

Continue Reading

LA CABAÑA EN EL BOSQUE

Posted by Martí on 30 d'Octubre de 2012
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , , , , , , . 2 comentaris

The Cabin in the Woods

Director: Drew Goddard

Intèrprets: Kristen Connolly, Chris Hemsworth, Fran Kranz, Anna Hutchison, Richard Jenkins, Bradley Whitford, Sigourney Weaver.

Gènere: Terror, intriga. USA, 2011. 95 min.


Cinc adolescents es preparen per passar un cap de setmana en una cabana situada al mig d’un bosc i força aïllada de cap poble. Tot i que tot sembla anar sense cap problema, la situació es complica quan arriba la nit i descobreixen el soterrani de la casa, on hi ha un munt de relíquies antigues. Quan una de les noies troba un diari que parla d’una antiga família de psicòpates que van habitar la cabana, comencen a passar coses rares.

Crec que no és agosarat parlar d’aquesta pel·lícula com un dels fenòmens de l’any a nivell cinematogràfic, no tant pel seu contingut, tot i que fa gala de força originalitat, sinó per tot el que l’ha envoltat entre els aficionats al cinema de terror. La seva estrena a mig món la passada primavera ja va provocar que s’aixequés una expectació important, la qual va augmentar encara més després de ser ovacionada a Sitges, però quan tot semblava que s’estrenaria aquesta mateixa setmana, la distribuïdora va decidir frenar la seva arribada als cinemes i comercialitzar-la directament en DVD. No diré que tot això ja ha fet de The Cabin in the Woods una pel·lícula de culte dins el gènere de terror, però sí que li ha donat una condició especial. A més de tot això, el seu plantejament metalingüístic i quasi auto-paròdic encara contribueix més a distingir-la de la resta i a convertir-la en una proposta diferent i plausible.

Continue Reading

L’APOLLONIDE. CASA DE TOLERANCIA

Posted by Martí on 6 d'Octubre de 2012
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , , , , , . 2 comentaris

L’Apollonide (Souvenirs de la maison close)

Director: Bertrand Bonello

Intèrprets: Alice Barnole, Hafsia Herzi, Jasmine Trinca, Adele Haenel, Noémie Lvovsky, Céline Sallette, Iliana Zabeth, Xavier Beauvois.

Gènere: Drama. França, 2011. 120 min.


Entre 1899 i 1900, L’Apollonide és un prestigiós bordell de París, reconegut per la qualitat del seu servei i freqüentat per membres de l’alta societat francesa. Les noies que hi treballen segueixen una estricta formació i conviuen a la casa com si fossin una autèntica família, ajudant-se i donant-se suport unes a altres. Tot i l’aparent aire de luxe i diversió que desprèn el local, darrere s’amaguen vides decadents i somnis trencats.

Cada any, petites joies transiten fugaçment per la nostra cartellera sense que pràcticament ni ens n’adonem. És allò que molts anomenen “cinema invisible”, lluny de qualsevol promoció ni difusió, sense ni un sol pòster a cap marquesina de la ciutat, i que funciona pel boca-orella o pels qui sempre tenen un ull posat a aquest tipus de pel·lícules, desitjosos de fugir de tant en tant dels corrents més comercials. L’Apollonide és un clar exemple d’aquest tipus de cinema, tan necessari per desintoxicar-nos una mica de tota la resta i per ajudar-nos a descobrir formes diferents d’enfocar les pel·lícules i d’interpretar el llenguatge cinematogràfic. Aquí ens trobem amb un exquisit retrat de la vida dins d’un bordell, i per extensió d’una societat en decadència en plena entrada al segle XX. Una història carregada d’humanisme, marcada per una realitat de dues cares i la capacitat de deixar imatges difícils d’esborrar de la memòria de l’espectador.

Continue Reading

HEADHUNTERS

Posted by Martí on 9 de Setembre de 2012
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

Headhunters

Director: Morten Tyldum

Intèrprets: Aksel Hennie, Synnøve Macody Lund, Nikolaj Coster-Waldau, Joachim Rafaelsen, Gunnar Skramstad Johnsen.

Gènere: Thriller, negre, drama. USA, 2011. 95 min.


Roger és un caçatalents que treballa fent contractacions per a una gran empresa, però que es pot permetre una vida molt més luxosa gràcies a la seva vida oculta com a lladre de grans obres d’art. A la festa d’inauguració de la galeria d’art dirigida per la seva dona, Roger coneix Clas, un candidat idoni per ocupar el càrrec de director general de la seva empresa i que a més és propietari d’un valuós quadre original de Rubens. La tàctica de Roger sembla clara, però el pla se li escapa de les mans i els fets comencen a descontrolar-se.

Després d’un estiu cinematogràfic força deplorable, on ni tan sols els “blockbusters” han ofert el que s’esperava (per si algú no ho recorda, El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace no va convèncer gaire i Prometheus pràcticament es va riure de nosaltres), ha hagut d’arribar una producció noruega per omplir-nos el cos d’adrenalina i fer-nos sortir, per fi, mínimaent satisfets d’una sala de cine. Headhunters, que adapta un best-seller homònim escrit per l’autor noruec Jo Nesbo, és un thriller sorprenent i imprevisible que combina elements del més pur cinema negre amb un ritme trepidant i un sentit de l’humor cínic i canalla que en algun moment fins i tot frega l’autoparòdia. Una pel·lícula que va arribar sense fer massa soroll fa un parell de setmanes i que ja s’ha convertit en una sensació per tothom qui ha decidit aventurar-se a veure-la.

Continue Reading

PROFESOR LAZHAR

Posted by Martí on 30 de Mai de 2012
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , . Deixa un comentari

Monsieur Lazhar

Director: Phillippe Falardeau

Intèrprets: Mohamed Fellag, Émilien Neron, Sophie Nélisse, Danielle Proulx, Brigitte Poupart.

Gènere: Drama. Canadà, 2011. 90 min.


Bachir Lazhar, un professor d’origen algerià que entra com a substitut en una escola de Montreal per a fer-se responsable d’una classe traumatitzada per un tragèdia molt recent. Un repte gens fàcil, en el decurs del qual descobrirà la personalitat de cada nen, al mateix temps que intentarà recuperar els seus ànims i avançar amb les lliçons. Un delicat retrat social de l’entorn escolar actual, controvertit en més d’un aspecte, i també d’un protagonista que lluita a nivell personal per a tirar endavant en una vida que l’acaba de sacsejar durament.

Canadà, aquell país que ens resulta tan blanc (en tots els sentits), tan poc rellevant, que mai apareix a les notícies i que sovint relacionem amb poca cosa més que l’hoquei gel i la guàrdia muntada, s’està convertint en una font interessant de bon cinema. Que els seus veïns nord-americans, acostumats a referir-s’hi en to de burla i superioritat, els hagin nominat dos anys consecutius als Oscars de parla no anglesa ja és un fet remarcable. I merescut, ja que a la colpidora Incendies (Denis Villeneuve, 2010), ara s’hi ha afegit aquesta petita joia anomenada Profesor Lazhar. Una pel·lícula íntima i humil en la forma, dura i sense concessions en el contingut, però també esperançadora en el missatge.

Continue Reading

UN AMOUR DE JEUNESSE

Posted by Martí on 17 de Mai de 2012
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , . Deixa un comentari

Un Amour de Jeunesse

Directora: Mia Hansen-Love

Intèrprets: Lola Créton, Sebastian Urzendowsky, Magne Havard Brekke, Valérie Bonneton, Serge Renko.

Gènere: Drama, romàntic. França, 2010. 110 min.


Camille, de 15 anys, i Sullivan, de 19, són dos adolescents de París amb una relació amorosa passional i intensa, més pròpia d’adults que no pas de joves de la seva edat, però aquesta es veu interrompuda quan ell decideix deixar els estudis i marxar a Sudamèrica. La distància amb Sullivan provoca una gran tristesa a Camille, però també l’ajuda a madurar i tirar endavant.

Hi ha històries que no guarden el seu valor en l’originalitat o enginy del seu contingut, sinó en la forma en què se’ns expliquen. És el primer film que veig de la jove directora francesa Mia Hansen-Love, però queda força clar que, si hi ha algun tret la caracteritza, és el d’explicar històries amb un tacte i sensibilitat molt personals. Un Amour de Jeunesse té un títol clar i concís que resumeix a la perfecció la premisa principal de la pel·lícula: el primer amor entre dos adolescents, aquell en què un es creu que ja ho sap tot quan en realitat és un complet novell en la matèria. Una història vital, senzilla i sense cap mena d’additiu, que flueix amb naturalitat, però també amb un ritme un pèl irregular. Hansen-Love aporta el seu gran talent cinematogràfic i sap regular molt bé els nivells d’edulcoració de la trama, així com els de dramatisme, propiciant que la pel·lícula acabi tenint una mica de tot, però sempre explicat de forma sincera i versemblant.

Continue Reading

TAKE SHELTER

Posted by Martí on 3 de Mai de 2012
Posted in: Cine - 2011. 3 comentaris

Take Shelter

Director: Jeff Nichols

Intèrprets: Michael Shannon, Jessica Chastain, Shea Whigham, Tova Stewart, Katy Mixon.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2011. 120 min.


Curtis és un pare de família que pateix terribles malsons relacionats amb grans tempestes i catàstrofes meteorològiques. Poc a poc, els somnis es transformen en al·lucinacions que afecten seriosament la seva vida real i també la seva relació amb família i amics. La cura de la seva filla, sorda de naixement, augmenta la delicadesa de la situació. Conscient de l’herència de casos d’esquizofrènia en la seva família, Curtis acudeix a especialistes, però la seva obsessió apocalíptica el va dominant cada cop més.

La consolidació del cinema catastròfic o apocalíptic com un dels subgèneres estrella dels últims dos anys ja és un fet. Les dificultats socials i econòmiques presents arreu del món propicien una visió fatalista del futur que el cinema sol expressar amb una forta càrrega d’autocrítica i simbolisme, buscant els paral·lelismes amb la realitat i estimulant l’espectador a reflexionar-hi. L’últim exemple és Take Shelter, de Jeff Nichols, que en aquest cas trasllada aquesta visió catastròfica a la ment d’un home que es debat entre el deliri i la profecia, i que es veu atrapat i aïllat degut al rebuig de la resta de persones. Una producció que s’allunya de les convencions més comercials i aborda la temàtica des d’una vessant molt més psicològica, però que no perd la tensió en cap moment degut a l’expectació constant que genera i a un pes dramàtic que va creixent de forma pausada, però constant.

Continue Reading

REDENCIÓN (TYRANNOSAUR)

Posted by Martí on 15 d'Abril de 2012
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , . Deixa un comentari

Tyrannosaur

Director: Paddy Considine

Intèrprets: Peter Mullan, Olivia Colman, Eddie Marsan, Ned Dennehy, Sally Carman.

Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2011. 90 min.


Joseph és un home violent, alcohòlic i amargat amb la seva vida, especialment després de matar accidentalment el seu gos, l’únic que li feia companyia. Un dia, després d’un altercat en un pub, la seva vida es creua amb la de Hannah, propietària d’una botiga que recull donatius de caritat, en la qual veu una possible sortida als seus problemes. No obstant, poc a poc va descobrint que la vida de Hannah tampoc es caracteritza per la felicitat.

El cinema britànic reafirma el seu immillorable estat de forma i completa el seu particular “hat-trick” al podi de les millors pel·lícules d’aquests primers mesos de l’any. I no ho fa precisament amb comèdies, sinó amb drames carregats de cruesa i pessimisme, i que posen a prova l’espectador explorant el costat més tenebrós de la condició humana. Així doncs, a Shame i Tenemos que Hablar de Kevin, s’hi afegeix ara Redención (Tyrannosaur), un intens i despiadat drama sobre l’odi, l’autodestrucció, la misèria i la culpa, conceptes que casualment també comparteixen els altres dos títols. Sota la implacable batuta de Paddy Considine, la pel·lícula presenta dos personatges atrapats en la desesperació de les seves respectives vides, quasi sense esperança de poder-ne escapar, però que busquen un suport recíproc que doni una mica de llum a la seva existència. Dues personalitats diferents, però molt més connectades del que sembla.

Continue Reading