Mou Gaan Dou
Director: Wai-keung Lau, Siu Fai Mak
Intèrprets: Andy Lau, Tony Leung, Anthony Wong, Eric Tsang, Kelly Chen, Sammi Cheng.
Gènere: Thriller, policíac. Hong Kong, 2002. 95 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Ming és un infiltrat d’una societat criminal secreta a la policia de Hong Kong, colocat allà des dels 18 anys per ordre del cap principal de la banda. Al mateix temps, Yan és un infiltrat de la policia a aquesta banda, on ja hi porta quasibé deu anys. Aquesta doble vida i el llarg temps que cada un porta al bàndol contrari fa que cada cop els costi més sortir-ne i ser conscients que no hi pertanyen. A tot això, la policia està preparant una operació especial per acabar definitivament amb aquesta societat secreta i poder alliberar el seu agent infiltrat.Tothom a qui Infiltrados li semblés una gran pel·lícula ha de saber que Martin Scorsese va dirigir el que en realitat és un remake d’un títol anterior produït a Hong Kong, ni més ni menys que Infernal Affairs. Naturalment, resulta inevitable comparar totes dues pelis i buscar en quins aspectes una millora a l’altra i viceversa, però a mi se’m fa molt difícil arribar a una conclusió prou sòlida per poder dir quina és superior. La veritat és que vaig disfrutar molt veient Infiltrados, però també ho he fet amb Infernal Affairs, tot i que per raons una mica diferents.
En primer lloc, destaca el fet que la versió que ens ocupa dura una hora menys que l’americana, cosa que es tradueix en un nivell d’intensitat molt més elevat i un ritme incansable al llarg de tot el film. La història és molt més trepidant, molt més directa i passa només de puntetes per algunes trames secundàries que tenen molt més de pes a Infiltrados. Tampoc inverteix gens de temps en explicar-nos la vida dels personatges o el rerafons històric de tot plegat, i és que realment no li veig la necessitat (en canvi, sí que ho aprecio a la versió de Scorsese), sinó que arrenca de seguida amb el tema que li interessa i ja no el deixa fins el final, sense desviar-se’n gens ni mica en cap moment. Pel que fa al guió, en definitiva és pràcticament idèntic, potser exceptuant alguns petits detalls, i es veu clarament com l’únic que va fer el guionista d’Infiltrados és aportar més informació sobre certs aspectes que rodegen la trama principal i introduir algun personatge més o donar més pes a algun de ja existent. Si era necessari o no, doncs ja depèn de l’opinió de cadascú.
És possible que el fet d’haver vist primer el remake i després l’original propicii una opinió que hagués pogut ser força diferent si les hagués vist en l’ordre “correcte”, ja que més d’un que ho ha fet així critica amb duresa la versió de Scorsese. No obstant, després d’haver vist Infernal Affairs no m’ha quedat la sensació de que realment tot el que va afegir Scorsese quatre anys després sobri, sinó que simplement li dóna unes altres dimensions que en aquell moment em van semblar igual d’interessants. El meu procés ha estat a la inversa, veure ara Infernal Affairs ha estat com comprimir Infiltrados, i m’he adonat que segueix funcionant a la perfecció, però que això no vol dir que l’altra fós inferior. Per exemple, he trobat a faltar el personatge de Mark Wahlberg o el protagonisme que la psicòloga té a la versió americana i el seu paper de connexió entre els dos infiltrats, però en canvi he gaudit molt més de la part d’acció i més purament policíaca que ofereix la versió asiàtica.
En fi, que val molt molt la pena veure-la. Si us va agradar Infiltrados, aquesta us agradarà segur; si no us va agradar, pot ser que en aquesta trobeu el que no veu trobar a la versió americana. En qualsevol cas, Scorsese ja podria donar les gràcies a l’equip d’Infernal Affairs pq bona part del seu Oscar pertany a aquest petit territori anomenat Hong Kong.