Yeopgijeogin Geunyeo

Director: Jae-young Kwak

Intèrprets: Tae-hyun Cha, Gianna Jun, Jin-hie Han, Sook-hee Hyun, Il-woo Kim.

Gènere: Comèdia romàntica, drama. Corea del Sud, 2001. 125 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Vaig descobrir aquesta pel·lícula per la seva boníssima puntuació a Filmaffinity, que la situa com una de les millors comèdies del que portem de segle, i ja feia temps que la tenia pendent per veure. Finalment, m’he decidit a posar-me-la i la veritat és que es tracta d’una de les comèdies romàntiques més originals (i a la vegada estranyes) que he vist mai. És evident que una peli coreana sempre resulta diferent al que estem acostumats a veure aquí, però en aquest cas són els personatges i l’evolució de la història el que sobretot se surt de lo normal.

No obstant, en cap moment es pot dir que la història no sigui creible, més que res perquè està basada en fets reals, concretament els relats que un jove va penjar a internet sobre les vivències que tenia amb la seva novia. Tal com es pot extreure del títol, tot gira al voltant del personatge d’ella, una noia amb una forma de ser extremadament peculiar i imprevisible, inclús humiliant de cara a la resta de persones, però que desperta una atracció i un magnetisme difícils de controlar. Precisament aquest fet queda personalitzat en el noi protagonista, qui passa per mil i una tortures per culpa d’ella i de les seves repentines i inexplicables idees.

El punt fort de la peli està precisament en aquesta poca previsibilitat, en sortir-se de les típiques escenes que ens oferiria qualsevol altre film del gènere i situar-nos en situacions d’allò més surrealistes. La veritat és que, tractant-se d’una història real, és impressionant la de vivències de tota mena que passen, sobretot per part del pobre noi, que acostuma a ser sempre el que pitjor ho acaba passant. En aquest sentit, cal destacar la bona actuació dels dos protagonistes, sobretot l’apartat més humorístic que hi posa ell i el més anat de l’olla que hi posa ella. Tots dos es complementen perfectament.

Tot i ser una comèdia, amb moments realment molt divertits, My Sassy Girl és d’aquelles pelis que et poden transmetre moltes sensacions al llarg de la seva durada, i això és gràcies a la implicació que rep per part de l’espectador, com aquest es posiciona i vol que tot surti bé entre els protagonistes. A mida que s’acosta el final, la peli va agafant un to molt més seriós i més madur, igual que els personatges, i el component més emocional passa llavors a un primer pla. Després de tot el que hem vist, resulta difícil no viure el desenllaç de forma molt intensa, i els bons girs del guió encara hi contribueixen més. En fi, que el més probable és que et surti la vena sentimental encara que no ho vulguis.

My Sassy Girl té el típic handicap que tenen la gran majoria de pelis asiàtiques de cara al gran públic, i és que segons quin comportament dels protagonistes, en aquest cas sobretot al principi de la peli, pugui fer pensar que sigui més aviat una pallassada i que rara és aquesta gent, però jo demano a tothom que la miri que la aguanti fins al final, que és quan s’adonarà de la bona peli que acaba de veure. Pot agradar més o menys la manera de fer coreana, però per mi aquesta és una de les comèdies romàntiques més autèntiques i amb més personalitat que he vist.