4 comments on “LOST, un any després

  1. Mucha gente está estos días con el síndrome de “Ya no hay ninguna serie como Perdidos” y es verdad, yo también la echo de menos. Pero el primer vídeo contiene algunos momentos que da un poco de vergüenza vovler a ver una vez sabes todo lo que pasaba (más o menos). El de la cabaña sin ir más lejos.
    Eso sí, el final sigue ahí, como lo que fue en su día: el colofón sentimentaloide a una temporada lamentable que dio poco o nada de épica, misterio y relaciones personales molonas, todo lo que nos gustaba de una serie irrepetible.

    Llevamos un año huérfanos de la mejor ficción de lo que va de siglo, pero el último año habíamos tenido un padre moribundo.

    M'agrada

  2. Estoy de acuerdo en lo de las escenas que ves ahora y pierden todo el interés porque luego terminaron en nada. Por una parte, es un poco frustrante ver que toda la expectación que crearon en su momento no se viera satisfecha, pero por otra, también me hace pensar que siempre recordaremos Lost por la intensidad con la que vivimos su transcurso.

    Lamentablemente, el final se vio condicionado por un churro de sexta temporada (me acuerdo de todo el rollo del Templo y el samurái ese y todavía me echo las manos a la cabeza). Se les fue de las manos, se encontraron sin tiempo y sin respuestas, y lo acabaron como mejor pudieron. Y sigo creyendo que, dentro lo que cabe y de lo que se podía esperar llegados a aquél punto, el final no estuvo tan mal.

    En fin, ayer estuve viendo varios momentos de la serie por Youtube y la verdad es que volví a emocionarme con algunos. Me quedo con esto.

    M'agrada

  3. aai quina nostàlgia veure escenes d’anteriors temporades, quina grandíssima sèrie. Pel que fa a l’última temporada, no ens enganyem, va haver parts que van ser un trunyo, especialment tot el tema del temple i el xino misteriós. Però crec que el tema dels origens de l’illa estan bé i al final és el millor final possible, a mi em va agradar. que ens van timar recorrent al tema sentimental? potser si, però a mi em va convèncer.

    Que grans les primeres temporades, quan tot era ignorància absoluta i incredulitat. I que gran haver començat a veure-la quan anaven per la tercera temporada. El visionat de la primera i segona temporada seguides va ser brutal.

    Era previsible que quan comencessin a entrar de ple al terreny místic de l’illa moltes coses quedarien sense resoldre, xo jo ho tolero per lo gran que va ser la sèrie globalment.

    El que tinc clar és que mai tornaran a fer una sèrie igual, els finals i inicis de temporada van ser irrepetibles!! (pell de gallina!)

    per últim, moment més culpidor de la sèrie la mort del Charlie, hauria d’estar en el top 10 fijo!

    M'agrada

  4. Realment és difícil que s’aconsegueixi una altra sèrie com aquesta. Òbviament el desenllaç és important, però no ha de determinar l’opinió global del producte, i aquest ens va deixar tants “momentassos” que serà això el que recordarem.

    La qualitat narrativa d’alguns capítols, especialment durant les primeres temporades és immensa. Com tu dius, els finals d’episodi en màxim nivell de misteri, els inicis de temporada desconcertants… per no parlar, per exemple, de l’últim de la quarta (quan descobrim que és un flash-forward enlloc d’un flashback, pèls de punta).

    En fi, que tothom està d’acord en que és una sèrie imperfecta, però jo segueixo creient que ens hem de quedar amb tots els aspectes positius perquè són irrepetibles i perquè ens deixaran empremta durant molt de temps.

    Pell de gallina total al tornar a veure moment “Not Penny’s boat”

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s