Best in Show

Director: Christopher Guest

Intèrprets: Eugene Levy, Catherine O’Hara, Michael McKean, John Michael Higgins, Christopher Guest, Jennifer Coolidge, Fred Willard.

Gènere: Comèdia, fals documental. USA, 2000. 80 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

El títol quasi fa vergonya posar-lo (en una de tantes inexplicables i patètiques traduccions al castellà), però que això no enganyi a ningú perquè estem davant d’una comèdia sorprenentment corrosiva i divertida. Rodada en forma de fals documental, la peli s’endinsa en un dels esdeveniments amb un ambient més extravagant de la societat nordamericana: els concursos de bellesa de gossos. I, com ja podeu imaginar, no són els gossos els protagonistes, sinó els seus amos. La peli ens presenta a cinc concursants que acudiran al concurs i en fa tot el seguiment des de que es preparen per marxar fins a uns mesos després de l’esdeveniment. El repertori no pot ser més freak, surrealista i d’altres adjectius que englobarien tot el que “no és normal”.

Les imatges, que combinen declaracions dels protagonistes a càmara com si els estiguessin entrevistant amb escenes de la seva convivència amb el gos, ens regalen escenes completament delirants i declaracions totalment absurdes i irracionals. La veritat és q el guió es podria qualificar d’excel.lent, amb un tipus d’humor molt cabrón, basat en q els personatges vagin quedant en evidència ells solets i de forma progressiva a mida q avança la peli. Tot plegat és una exageració, naturalment, però la intenció de deixar en ridícul aquest sector de la població és evident. En aquest sentit, el fet que es presenti com un fals documental -i encara q sapigues q és ficció- ajuda a q realment un es cregui q existeix gent així pel món.

Salvant les distàncies, Very Important Perros fa venir a la ment en algunes ocasions a Pequeña Miss Sunshine, sobretot per la temàtica i també per aquest to satíric cap a aquesta part tan “kitsch” de la societat americana. I no només reben els concursants, cal destacar la inestimable participació d’un comentarista de tele absolutament genial q encarna al típic q no té ni idea de l’esdeveniment q està cobrint i es dedica a tirar de tòpics i a intentar fer brometes tota l’estona. La veritat és q la peli passa quasi sense adonar-te’n, ja que dura 1h i 20min i el ritme és molt viu i constant. Només el fet d’esperar quina serà la següent estupidesa per part dels protagonistes fa que et mantinguis atent de principi a fi.

Very Important Perros s’afegeix a aquesta llista de pelis com Gracias por Fumar o Bad Santa que demostren q, a vegades, poden sortir comèdies amb cara i ulls d’Estats Units, q s’atreveixen a riure’s del seu país i q ho fan sense tallar-se ni un pèl.