Day Break
Creador: Paul Zbyszewski
Intèrprets: Taye Diggs, Moon Bloodgood, Victoria Pratt, Adam Baldwin, Meta Golding, Ramon Rodriguez.
Gènere: Acció, suspens, thriller. USA, 2006. 40-43 min. per capítol
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
A les 6:18 del matí, el detectiu Brett Hopper comença un dia qualsevol amb la rutina de sempre, però quan arriba a la feina es troba amb què ha estat acusat d’assassinar al fiscal general del districte, Alberto Garza. Tot i tenir una coartada sòlida, diverses proves trobades al pis de Hopper l’incriminen de forma indiscutible. Hopper s’adona que li han posat una trampa, però ja és massa tard. Quan el tanquen a la seva cel·la, una sèrie de fets molt extranys acaben amb Hopper aixecant-se de nou a les 6:18 del matí. De seguida s’adona que el mateix dia ha tornat a començar.Aquesta és la sèrie que va substituir Lost a la cadena americana ABC durant el seu parón a l’hivern. La temporada té un total de 13 capítols, però només se’n van emetre sis per culpa de la baixa audiència que tenia, i el cert és q no acabo de comprendre. Suposo q el fet d’omplir un buit com el de Lost va pesar massa sobre una sèrie que és força entretinguda. Pels qui hagin vist Tru Calling, el format els resultarà bastant familiar: el protagonista viu més d’un cop el mateix dia. No obstant, que no es pensin que es trobaran un altre cop amb el mateix, ja que Day Break acaba diferenciant-se bastant i ho porta tot a un extrem molt més dramàtic.
Si a Tru Calling, la protagonista es trobava amb un cas diferent en cada episodi, aquí sempre és el mateix dia el que es repeteix, i no és precisament un dia tranquil. Quan comences a veure la sèrie, tens la sensació de que t’acabaràs cansant de tot plegat, però de seguida s’incorporen variants en la trama que van oferint coses noves. Això fa que l’interès de l’espectador no acabi decaient i tingui ganes de veure el capítol següent.
Una de les qualitats dels capítols és q aconsegueixen evitar fer-se massa repetitius. L’aparició de nous personatges i noves trames a mida que avança la sèrie ajuda bastant. Això sí, a vegades el volum d’informació és una pèl excessiu, potser per això s’introdueixen flashos de tant en tant que ens recorden fets d’episodis anteriors. D’altra banda, també es nota com fets que en altres capítols eren bàsics, s’acaben obviant i es dóna més importància a d’altres, la qual cosa et fa dubtar si realment sempre es respecta això de que “és exactament el mateix dia i passen les mateixes coses”. El que sí que trobo interessant és que el protagonista s’aixeca cada dia amb seqüeles del que li ha passat en l’anterior, per tant ell és com si realment estigués vivint un dia darrere l’altre.
En fi, no és que sigui per tirar coets, però resulta força entretinguda. Té bones escenes d’acció, girs bastant interessants i no s’estanca, cada capítol fa evolucionar el conjunt. Una bona alternativa a falta de grans sèries.