sèrie | M.A.Confidential

DELHI CRIME

Posted by Martí on 4 d'Octubre de 2021

Posted in: Sèries TV. Tagged: Adil Hussain, índia, Delhi Crime, drama, Netflix, policíac, Rajesh Tailang, Rasika Dugal, Richie Mehta, sèrie, Shefali Shah, thriller. Deixa un comentari

Delhi Crime

Creador: Richie Mehta

Intèrprets: Shefali Shah, Rasika Dugal, Adil Hussain, Rajesh Tailang, Denzil Herrero, Yashaswini Dayama, Avijit Dutt, Sanjay Bishnoi, Mridul Sharma, Jaya Bhattacharya.

Gènere: Policíac, drama.

País: Índia, 2019. 7 capítols de 45-55 min.

Una nit, a la ciutat de Nova Delhi, una patrulla de policia respon a un avís d’una persona que ha trobat una parella de joves, despullats, tirats a un voral d’una de les vies principals de la ciutat. Els dos presenten símptomes de violència, especialment la noia, que es troba especialment greu. El cas és adjudicat a l’equip de la superintendent Vartika Chatuverdi, que necessitarà disposar de tots els recursos possibles davant d’una investigació que pot ser crucial per la seva carrera.

Un dels avantatges que ens ha aportat el boom de plataformes de streaming és la possibilitat d’accedir a sèries arribades de qualsevol punt del món que, deu anys enrere, probablement haurien quedat restringides a una emissió a nivell local. En aquest sentit, és particularment destacable la feina de Netflix a l’hora d’apostar per productes de totes nacionalitats. Un d’ells arriba de l’Índia, i es diu Delhi Crime. Tot i estar estructurada seguint bona part dels cànons habituals del seu gènere, es tracta d’una sèrie policíaca molt efectiva, i amb la principal virtut de no perdre l’essència del país on té lloc l’acció, i a la vegada resultar accessible per a qualsevol espectador. La seva trama es basa en un cas real de violació en grup a Nova Delhi que va commocionar tota l’Índia, i posa el focus tant en la investigació policial com en la vessant més personal dels policies que hi van participar. Una fórmula que, com hem dit, no suposa res innovador, però que Delhi Crime conjuga amb un gran criteri.

BOCAS DE ARENA

Posted by Martí on 20 de Mai de 2021

Posted in: Sèries TV. Tagged: Ainhoa Artetxe, Bocas de Arena, drama, Eneko Sagardoy, Euskadi, filmin, Hondar Ahoak, Iñaki Beraetxe, Josean Bengoetxea, Nagore Aranburu, policíac, Sara Cózar, sèrie, thriller. Deixa un comentari

Hondar Ahoak

Creador: Koldo Almandoz

Intèrprets: Nagore Aranburu, Eneko Sagardoy, Ainhoa Artetxe, Josean Bengoetxea, Iñaki Beraetxe, Sara Cózar, Iraia Elias, Ander Lipus, Ibou Sarr.

Gènere: Policíac, thriller.

País: Espanya, 2020. 4 capítols de 55-60 min.

Nerea, una inspectora de la policia basca, es reincorpora al cos després d’un període de descans amb un cas que la trasllada a un petit poble pesquer de la costa. Allà, porta dos dies desaparegut el jove Josu, responsable d’una de les principals embarcacions de la localitat. Nerea, que té com a company Alex, un jove policia conegut per tot el poble, inicia la investigació però de seguida constata que la desconfiança que genera entre els habitants del poble i les poques ganes de parlar que aquests mostren no li posaran les coses fàcils.

Un dels gèneres que més ha actuat com a catalitzador de les sèries europees durant els últims anys ha estat, sens dubte, el thriller policíac rural. Happy Valley (Regne Unit), Zone Blanche (França), Ennemi Public (Bèlgica) o Trapped (Islàndia) en són alguns exemples ben clars; productes que solen coincidir en molts patrons, però que quan saben engranar bé les seves peces adquireixen un carisma força especial. De tots ells en deuria prendre bona nota el guipuscoà Koldo Almendoz, que trasllada les virtuts del gènere a la sèrie Bocas de Arena (Hondar Ahoak), estrenada recentment a la plataforma Filmin. Amb tan sols quatre capítols, aquesta producció basca evidencia un cop més que ja no cal anar gaire lluny per a veure continguts que combinen una gran factura visual amb un bon criteri a l’hora de mantenir vius els seus misteris fins l’últim moment. Unes qualitats que Bocas de Arena revesteix amb una personalitat molt particular, pròpia de la terra on tenen lloc tots els seus fets.

SMALL AXE

Posted by Martí on 4 de Març de 2021

Posted in: Sèries TV. Tagged: Amarah-Jae St. Aubyn, anys 60, anys 70, anys 80, drama, John Boyega, Kenyah Sandy, Letitia Wright, Malachi Kirby, Micheal Ward, Movistar+, racisme, Rochenda Sandall, sèrie, Shaun Parkes, Sheyi Cole, Small Axe, Steve McQueen, Steve Toussaint. Deixa un comentari

Small Axe

Creador: Steve McQueen

Intèrprets: Shaun Parkes, Letitia Wright, John Boyega, Sheyi Cole, Kenyah Sandy, Malachi Kirby, Rochenda Sandall, Micheal Ward, Amarah-Jae St. Aubyn, Steve Toussaint, Jonathan Jules, Naomi Ackie, Jack Lowden, Sam Spruell.

Gènere: Drama.

País: Regne Unit, 2020. 5 capítols de 60-120 min.

Entre les dècades dels 60 i els 80, a mida que les colònies britàniques de Centreamèrica van assolint la seva independència, els barris perifèrics de Londres es poblen de famílies afrocaribenyes que busquen un futur millor. No obstant, aquest objectiu es veu frenat una i altra vegada pel racisme i la discriminació presents al Regne Unit, que reprimeix i criminalitza tot aquell qui no té la pell blanca encara que no hagi fet res dolent. Aquesta antologia recull cinc històries que ho exemplifiquen.

“If you are the big tree, we are the small axe, ready to cut you down”.

La cançó de Bob Marley d’on el director Steve McQueen extreu el títol per a aquesta sèrie de cinc pel·lícules breus ja és prou eloqüent per a si sola. Enmig d’una societat britànica que als anys 60, 70 i 80 seguia ancorada en el conservadorisme i en un racisme imperant (“el gran arbre”), Small Axe ens apropa a les comunitats afrocaribenyes (“la petita destral”) que lluiten per a acabar amb les discriminacions i injustícies que pateixen (“llesta per a talar-te i fer-te caure”). I ho fa a partir de cinc històries independents que aborden la problemàtica des de diferents angles i moments, i que es caracteritzen per no limitar-se a la denúncia, sinó oferir també un descobriment cultural d’una població sense la qual no s’entendria la societat londinenca actual. Com en la majoria d’antologies d’aquest tipus, l’efectivitat dels capítols és desigual, com també ho és el segell del seu director, però Small Axe acaba deixant un balanç prou positiu i la sensació de ser un testimoni necessari.

HOMECOMING – 2a temporada

Posted by Martí on 17 de Desembre de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: Amazon Prime TV, Audrey Wasilewski, Chris Cooper, drama, Homecoming, Hong Chau, Janelle Monáe, Joan Cusack, sèrie, Stephan James, thriller. Deixa un comentari

Homecoming

Creadors: Eli Horowitz i Micah Bloomberg

Intèrprets: Janelle Monáe, Chris Cooper, Joan Cusack, Hong Chau, Stephan James, Audrey Wasilewski, Mary Anne McGarry, Monica Zhang.

Gènere: Thriller, intriga.

País: USA, 2020. 7 capítols de 25-35 min.

Jackie, una veterana de guerra de l’exèrcit dels Estats Units, es desperta en una barca, al mig d’un llac. Desconcertada, veu un home a la ribera que l’observa i marxa. Quan aconsegueix arribar a terra ferma, comença a buscar respostes sobre la seva situació: no sap què li ha passat, on és i ni tan sols recorda el seu nom. A través de petits detalls que la van guiant, Jackie descobreix que el dia anterior ja era en aquell poble, però no és conscient de res del que va fer.

El segell del director Sam Esmail va ser una de les grans fortaleses de l’estrena de Homecoming, convertida en una de les sèries més destacades de l’any 2018. L’aspecte formal i la narrativa visual creada pel també responsable de la genial i inconfusible Mr. Robot nodrien de forma molt rellevant tots els detalls de la història, la qual comptava, a més a més, amb una estrella com Julia Roberts al capdavant. Dos anys després, la segona temporada de la sèrie s’ha presentat sense Esmail a la direcció ni Roberts al paper protagonista (ambdós només com a productors executius), però ha resolt la papereta amb bona nota. Gràcies a una trama compacta i a una estructura narrativa molt hàbilment planificada, Homecoming aconsegueix seguir les passes de la primera entrega, i a la vegada afegir-hi intrigues de collita pròpia que se sostenen d’allò més bé.

PATRIA

Posted by Martí on 9 de Desembre de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: Aitor Gabilondo, Alvar Gordejuela, Ane Gabaraín, drama, Elena Irureta, Eneko Sagardoy, ETA, Fernando Aramburu, HBO, Iñigo Arambarri, Javier Beltrán, Jon Olivares, José Ramón Soroiz, Loreto Mauleon, Mikel Laskurain, Nagore Aranburu, Patria, sèrie, Susana Abaitua, terrorisme, thriller. Deixa un comentari

Patria

Creador: Aitor Gabilondo

Intèrprets: Elena Irureta, Ane Gabaraín, Loreto Mauleon, Susana Abaitua, Mikel Laskurain, José Ramón Soroiz, Jon Olivares, Eneko Sagardoy, Iñigo Arambarri, Javier Beltrán, Alvar Gordejuela, Nagore Aranburu.

Gènere: Drama, thriller.

País: Espanya, 2020. 8 capítols de 55-65 min.

Després de l’anunci d’ETA d’abandonar les armes, Bittori, vidua d’un empresari basc assassinat per la banda terrorista, decideix tornar al seu poble natal al cap d’uns anys per a esclarir alguns dubtes sobre aquell crim. La seva arribada incomoda tot el poble, i en especial a Miren, que té un fill a la presó per ser membre d’ETA, i que va passar de ser la millor amiga de Bittori a menysprear-la per complet. Tot plegat reobre antigues ferides en la relació entre les dues famílies.

La voracitat amb què se solen consumir les sèries de televisió ha fet que un element tan important com són els títols dels episodis hagi passat a ser obviat. Però si hi són, és per alguna cosa; i tal com passa amb el títol d’una pel·lícula, poden tenir un sentit narratiu molt més rellevant del que creiem. “El País de los Callados” és el títol del capítol 5 de Patria, i no només sintetitza a la perfecció allò que s’ens explica en aquest tram de la història, sinó que hauria estat un títol perfectament vàlid per a tota la sèrie. I és que aquest concepte és un dels que defineixen aquesta notable producció espanyola d’HBO, que adapta el llibre homònim de Fernando Aramburu: un poble que va deixar que el terrorisme passés a regir per complet la seva vida quotidiana, i que va fer com si res quan els seus propis veïns en patien les pitjors conseqüències. Patria arriba com un trencament d’aquest silenci, i tot i que es mostra irregular en alguns aspectes, es converteix en un testimoni valuós (que no definitiu) per a tots aquells que vam viure el conflicte des de fora.

EL COLAPSO

Posted by Martí on 4 d'Agost de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: apocalipsi, Audrey Fleurot, Bastien Ughetto, Bellamine Abdelmalek, El Colapso, filmin, Guillaume Desjardins, Jérémy Bernard, L'Effondrement, Lola Burbail, Lubna Azabal, Samir Guesmi, sèrie, Thibault de Montalembert, thriller. 1 comentari

L’Effondrement

Creadors: Jérémy Bernard, Guillaume Desjardins, Bastien Ughetto

Intèrprets: Bellamine Abdelmalek, Lubna Azabal, Lola Burbail, Thibault de Montalembert, Audrey Fleurot, Samir Guesmi, Claire Guillon, Caroline Piette, Philippe Rebbot, Pierre Rousselet.

Gènere: Thriller, drama.

País: França, 2019. 8 capítols de 17-25 min.

El món tal com el coneixem ha començat a esfondrar-se. Les estructures socials estan desapareixent i cada cop hi ha menys subministraments de tot tipus, de mode que la gent ha de començar a prendre mesures dràstiques per a poder sobreviure el màxim possible. Ja sigui en un supermercat, una gasolinera, una residència d’avis o fins i tot en alta mar, les conseqüències d’aquest col·lapse provoquen situacions que ningú hauria pogut imaginar.

Que una plataforma com Filmin, de tarannà gens estrident i no habituada a destinar grans recursos a la publicitat, engegués una campanya promocional tan intensa per a anunciar “la sèrie de l’any”, ja deixava ben clar que El Colapso havia de tenir alguna cosa especial. La seva carta de presentació ja era un reclam significatiu: vuit capítols, vuit localitzacions i un sol pla seqüència per a cadascun, en un context de preapocalipsi per a la societat moderna. Però el que no ha pogut ser més convenient i encara li ha afegit més atractiu ha estat, sens dubte, el “quan” ha arribat: enmig d’un any 2020 que apunta a marcar un abans i un després a nivell planetari. La conjunció gairebé es podria titllar d’oportunista, si no fos perquè El Colapso és una producció de 2019 que va ser emesa a França a finals de l’any passat. En tot cas, no ha pogut arribar en un moment més convenient per a posar-nos (encara més) en alerta sobre la direcció que està prenent el nostre planeta.

LA UNIDAD – 1a temporada

Posted by Martí on 8 de Juliol de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: Carlos Blanco, Dani de la Torre, Fele Martínez, La Unidad, Luis Zahera, Marián Álvarez, Michel Noher, Movistar+, Nathalie Poza, policíac, Raúl Fernández, sèrie, thriller. Deixa un comentari

La Unidad

Creador: Dani de la Torre

Intèrprets: Nathalie Poza, Michel Noher, Marián Álvarez, Luis Zahera, Raúl Fernández, Carlos Blanco, Fele Martínez, Hamid Krim, Omar Bentaleb, Francesc Orella, Pepo Oliva, Amina Leony.

Gènere: Policíac, thriller.

País: Espanya, 2020. 6 capítols de 50 min.

El cos d’elit de la policia espanyola especialitzat en combatre el terrorisme gihadista, conegut com “La Unidad”, és a punt de dur a terme una de les seves operacions més complexes i importants, amb un triple focus a Melilla, Tànger i Toulouse. El seu objectiu és Al Gharebb, el terrorista més buscat arreu del món, però la seva captura no suposarà, ni molt menys, el final de l’amenaça, sinó que situarà el territori espanyol com el gran punt de mira del terrorisme islàmic.

Després del primer quart d’hora del capítol inicial de La Unidad ja hi ha una cosa que queda clara: aquesta sèrie és d’un altre nivell. Si més no, i encara que soni a tòpic monumental, com a producció espanyola. És evident que Movistar+ volia un producte que donés un pas més quant a ambició i dimensió, de mode que no ha escatimat ni un euro en recursos per a aconseguir-ho, i el resultat final li dóna tota la raó. A partir d’una trama policíaca que no inventa res, però que resulta totalment funcional, La Unidad va encadenant de forma incansable una bona col·lecció de moments trepidants i escenes de gran tensió, per les quals transiten uns personatges suficientment (tot i que de forma desigual) sòlids i propers. I ho fa amb una posada en escena que busca l’espectacularitat i l’acció immersiva per sobre de tot, sumada a una estratègia narrativa que no deixa que cap dels sis capítols fluixegi o s’estanqui.

DEVS

Posted by Martí on 5 de Juny de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: Alex Garland, Alison Pill, Cailee Spaeny, ciència ficció, Devs, FX, Jin-ha Oh, Nick Offerman, sèrie, Sonoya Mizuno, Stephen Henderson, thriller, Zach Grenier. Deixa un comentari

Devs

Creador: Alex Garland

Intèrprets: Sonoya Mizuno, Nick Offerman, Alison Pill, Jin-ha Oh, Zach Grenier, Stephen Henderson, Cailee Spaeny.

Gènere: Thriller, ciència-ficció. USA, 2020. 8 capítols de 45-55 min.

Sergei és un programador informàtic que, gràcies al seu gran talent, aconsegueix entrar a la divisió més important de la companyia tecnològica on treballa. Només sap que es diu Devs i que està situada en un edifici al mig del bosc, però ningú li explica res més sobre què hi farà ni quin serà el seu objectiu. El seu debut, però, no acaba massa bé, i és llavors quan la seva nòvia Lily, que treballa a la mateixa empresa, comença a sospitar que ha passat alguna cosa estranya.

La ciència-ficció més actual ha trobat en Alex Garland una de les figures més valuoses. Ja havia tret el cap escrivint els guions de 28 Días Después i Sunshine, però ho ha corroborat del tot quan també s’ha posat darrere la càmera per a regalar-nos dues de les pel·lícules més celebrades dins del gènere aquests últims anys: Ex Machina i Aniquilación. Només li quedava el repte de desenvolupar una sèrie de televisió, i la veritat és que, quan s’hi ha atrevit, també ha acabat deixant empremta. Si bé Devs no és tan rotunda com les citades integrants de la filmografia del director, torna a posseir una enorme capacitat de fascinació visual, amb un estil que ja ha quedat del tot identificat amb el segell de Garland. I també planteja, com no podia ser d’altra manera, un nou debat sobre els límits en les funcions que els humans podem exercir gràcies a les possibilitats que atorguen els imparables avanços tecnològics. Una vessant que entra directament al terreny metafísic, i que acaba sent la principal focus de controvèrsia de Devs.

SERVANT

Posted by Martí on 28 de Mai de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: Apple TV, drama, Lauren Ambrose, m night shyamalan, Nell Tiger Free, Rupert Grint, sèrie, Servant, thriller, Toby Kebbell, Tony Basgallop. Deixa un comentari

Servant

Creadors: M. Night Shyamalan, Tony Basgallop

Intèrprets: Lauren Ambrose, Toby Kebbell, Nell Tiger Free, Rupert Grint, S.J. Son, Jeffrey Mowery, Erinn Anova, Sarah Biermann.

Gènere: Thriller, drama. USA, 2019. 10 capítols de 30 min.

En una nit plujosa a Filadèlfia, la jove Leanne arriba a casa dels Turner, una parella de classe alta que l’ha escollit per a fer de cuidadora de Jericho, el seu fill de pocs mesos. Tot seria prou normal si no fos perquè el bebè és en realitat un ninot al qual la seva mare Dorothy segueix tractant com si fos el seu fill. Tot i les indicacions del pare, Sean, que és plenament conscient de la situació, Leanne decideix actuar també com si Jericho fos real, cosa que augmenta el desconcert d’ell, que pensava que comptaria amb una aliada.

Quan ens enfrontem a un producte concebut per M. Night Shyamalan hi ha una premissa que hem de saber que és innegociable: mai serem nosaltres els qui controlem el relat. Ell sempre anirà un pas per davant. Pot agradar o no, però si s’accepta aquesta condició i s’entra en el seu joc, el trajecte es pot gaudir, i molt. Ho compleix a la perfecció Servant, la nova sèrie d’Apple TV creada pel propi Shyamalan i el guionista Tony Basgallop. A partir d’un plantejament que ja de per sí resulta pertorbador, la sèrie desenvolupa una inquietant trama en què el thriller psicològic i el drama familiar conviuen amb alguns tocs que directament pertanyen al terror. I ho fa amb tota l’astúcia i la mala llet que ens ha anat demostrant Shyamalan: dosificant allò que mostra i allò que oculta, i transmetent a l’espectador la sensació constant que encara hi ha alguna cosa que se li escapa. Unes qualitats que converteixen Servant en una sèrie absorbent i també força diferent a tota la oferta que es pot trobar ara mateix.

THE NEW POPE

Posted by Martí on 7 de Mai de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: Cécile de France, comèdia, drama, Javier Cámara, john malkovich, jude law, Ludivine Sagnier, Paolo Sorrentino, religió, sàtira, sèrie, Silvio Orlando, The New Pope. Deixa un comentari

The New Pope

Creador: Paolo Sorrentino

Intèrprets: John Malkovich, Jude Law, Silvio Orlando, Cécile De France, Javier Cámara, Ludivine Sagnier, Massimo Ghini, Henry Goodman, Mark Ivanir, Ulrich Thomsen, J. David Hinze, Kika Georgiou, Maurizio Lombardi.

Gènere: Drama, comèdia. Itàlia, 2019. 9 capítols de 50-60 min.

Amb el Papa Pius XIII sumit en un son profund, el Vaticà es veu necessitat a trobar un substitut, però la divisió entre els cardenals fa que les votacions no avancin de cap manera. Finalment, es decideix triar un candidat neutre i de perfil baix. Sota el nom de Francesc II, el nou pontífex agafa tothom per sorpresa imposant uns nivells d’austeritat que incomoden gran part de l’Església. És per això que el secretari Voiello acudeix a Londres per a mirar de convèncer Sir John Brannox, a qui ell considera idoni per a passar pàgina.

La irrupció de grans directors al món de les sèries s’ha convertit en un fet recurrent durant els últims anys, però també és veritat que en la majoria de casos la seva incidència directa en el resultat no ha anat més enllà de la direcció del primer o segon capítol. Per sort, alguns d’ells com David Fincher (Mindhunter), Nicolas Winding-Refn (Too Old to Die Young) o, per descomptat, David Lynch (Twin Peaks) han estampat el seu segell durant una temporada completa, o bona part d’ella. Però si hi ha un cas que cal celebrar especialment, és el de Paolo Sorrentino, primer amb The Young Pope i ara amb The New Pope. A la primera, el director italià ja va traslladar tota la seva irreverent elegància a l’interior del Vaticà per a posar-lo potes enlaire en un munt de sentits, i ara repeteix amb una continuació que reforça alguns dels conceptes i també n’explora de nous amb la mateixa mala llet. Tot i resultar un pèl menys rodona que la seva antecessora, The New Pope torna a erigir-se com una sèrie netament superior a la immensa majoria.