Jessica Chastain | M.A.Confidential

IT: CAPÍTULO 2

Posted by Martí on 13 de Setembre de 2019

Posted in: Cine - 2019. Tagged: Andrés Muschetti, Andy Bean, Bill Hader, Bill Skarsgård, Chosen Jacobs, Finn Wolfhard, Isaiah Mustafa, It, It Chapter Two, Jack Dylan Grazer, Jaeden Martell, James McAvoy, James Ransone, Jay Ryan, Jeremy Ray, Jessica Chastain, seqüela, Sophia Lillis, Stephen King, terror. Deixa un comentari

It: Chapter Two

Director: Andy Muschietti

Intèrprets: Jessica Chastain, James McAvoy, Bill Hader, Bill Skarsgård, Isaiah Mustafa, Jay Ryan, James Ransone, Andy Bean, Sophia Lillis, Jack Dylan Grazer, Finn Wolfhard, Jaeden Martell, Chosen Jacobs, Jeremy Ray Taylor, Peter Bogdanovich, Stephen King.

Gènere: Terror, fantàstic. USA, 2019. 165 min.

27 anys després d’haver-se lliurat del pallasso Pennywise quan eren petits, Bill, Beverly, Richie, Ben, Eddie i Stanley reben una trucada de Mike, l’únic d’ells que es va quedar vivint al poble de Derry. El motiu és el que tots ells temien: Pennywise ha tornat i només ells poden aturar-lo i acabar amb ell per sempre. Tot i les reticències, el grup es retroba a Derry i es prepara per al retrobament amb el pallasso, i també per afrontar antics traumes que van quedar sense tancar.

Després de l’enorme sorpresa agradable que ens vem emportar amb It ara fa exactament dos anys, no ho tenia gens fàcil It: Capítulo 2 a l’hora d’agafar el testimoni. Un cop vista, es pot constatar que ho ha fet, en general, aguantant el tipus, però sense arribar a les cotes assolides per la seva predecessora. Andy Muschietti planteja aquesta obligada segona entrega -calia completar la novel·la de Stephen King- com una oportunitat de seguir coneixent el grup de protagonistes i reprendre les seves respectives trames, però també com una revàlida per a la figura de Pennywise i per a fer aflorar tot el terror que tan bé va funcionar a la primera part. En el primer aspecte, It: Capítulo 2 resol amb eficàcia el repte i aconsegueix que ens retrobem amb el grup d’amics que tanta empremta ens va deixar fa un parell d’anys, però en el segon baixa un parell d’esglaons, a pesar dels intents per a evitar-ho, i redueix així l’impacte i la qualitat dels seus elements purament de terror.

X-MEN: FÉNIX OSCURA

Posted by Martí on 18 de Juny de 2019

Posted in: Cine - 2019. Tagged: James McAvoy, Jennifer Lawrence, Jessica Chastain, Marvel, michael fassbender, Nicholas Hoult, seqüela, Simon Kinberg, Sophie Turner, superherois, Tye Sheridan, X-Men, X-Men: Dark Phoenix. Deixa un comentari

X-Men: Dark Phoenix

Director: Simon Kinberg

Intèrprets: Sophie Turner, James McAvoy, Michael Fassbender, Jennifer Lawrence, Jessica Chastain, Nicholas Hoult, Tye Sheridan, Alexandra Shipp, Kodi Smit-McPhee.

Gènere: Superherois, acció, ciència-ficció. USA, 2019. 115 min.

En un moment en què alguns X-Men discuteixen la mentalitat del professor Xavier respecte el rol que han de jugar a nivell polític, aquest decideix enviar-los a una missió espacial d’alt risc per tal de salvar la tripulació d’un coet que ha quedat a la deriva i s’està apropant a una misteriosa massa de força còsmica. Quan sembla que la missió no serà un èxit, la intervenció de Jean Grey resulta crucial, però aquesta queda exposada a tota l’energia. Quan tornen a la Terra, Jean comença a notar que no pot controlar la seva ment i, per tant, tampoc el seu enorme poder.

És una pena que la saga de superherois més longeva hagi acabat de la manera en què ho ha fet X-Men. Després de 19 anys ininterromputs i un total de 12 pel·lícules entre les troncals i els spin-off, la sensació és que la pròpia saga ha anat perdent la confiança en si mateixa i també les ganes d’avançar, i que ningú s’ha esforçat massa per a redreçar la situació. Només cal veure X-Men: Fénix Oscura: una pel·lícula que no havia generat cap mena d’expectació, que ha endarrerit dues vegades la data d’estrena i que ha estat adjudicada a un Simon Kinberg que, tot i que porta encarregant-se dels guions des de X-Men: La Decisión Final, tot just debuta com a director. I tot plegat es nota. X-Men: Fénix Oscura compleix el seu expedient i poc més; entreté de forma suficient i fins i tot alberga alguna bona seqüència d’acció, però cau en una considerable irrellevància un cop vista. Com si res del que acabem de veure ens hagués afectat emocionalment d’una forma o altra.
Continue Reading

MOLLY’S GAME

Posted by Martí on 16 de gener de 2018

Posted in: Cine - 2017. Tagged: Aaron Sorkin, biopic, Chris O'Dowd, drama, Idris Elba, Jessica Chastain, Kevin Costner, Michael Cera, Molly's Game, Samantha Isler. Deixa un comentari

Molly’s Game

Director: Aaron Sorkin

Intèrprets: Jessica Chastain, Idris Elba, Kevin Costner, Michael Cera, Samantha Isler, Chris O’Dowd, Graham Greene.

Gènere: Drama, biopic. USA, 2017. 140 min.

Quan encara és una adolescent, Molly Bloom aspira a ser una de les grans estrelles de l’equip olímpic d’esquí dels Estats Units, concretament a la categoria d’esquí sobre bamps. No obstant, una caiguda en la última prova de classificació deixa Molly sense el seu somni. Més endavant, Molly viatja a Los Ángeles i es busca la vida com a cambrera, però la seva visió de vida canvia quan comença a treballar per un home que organitza partides clandestines de pòquer.

Sens dubte, la de Molly Bloom és una d’aquelles històries vitals que valia la pena descobrir i portar al cinema. I la veritat és que resulta força adequat que Aaron Sorkin l’hagi escollit per a estrenar-se com a director. Convertit en un dels guionistes més reputats de Hollywood (La Red Social, Steve Jobs, Moneyball), ara Sorkin pren el control absolut i aconsegueix amb Molly’s Game un film d’allò més dinàmic i sòlid en el seu conjunt, tot i que queda a les portes de ser realment memorable. A la ja coneguda lucidesa i velocitat dels seus diàlegs com a marca de la casa del guionista, s’hi afegeix l’agilitat del muntatge i també l’interès d’una trama força insòlita i entretinguda. Aaron Sorkin encara no és capaç de transmetre un segell personal darrere la càmera de la mateixa manera que ho fa per escrit, però com a opera prima, Molly’s Game resulta prou meritòria.

EL CASO SLOANE

Posted by Martí on 30 de Mai de 2017

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Alison Pill, drama, Gugu Mbatha-Raw, Jessica Chastain, John Lithgow, John Madden, mark strong, michael stuhlbarg, Miss Sloane, política. 1 comentari

Miss Sloane

Director: John Madden

Intèrprets: Jessica Chastain, Mark Strong, Gugu Mbatha-Raw, Michael Stuhlbarg, Alison Pill, John Lithgow, Jake Lacy, Douglas Smith, Sam Waterston.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2016. 130 min.

Elizabeth Sloane és una reputada executiva especialitzada en defensar els interessos de lobbies empresarials. Després que la seva companyia rebi l’encàrrec d’un empresari de la indústria de les armes per a fer pressió contra una llei que es votarà al Congrés dels Estats Units, Elizabeth decideix marxar a la competència per a defensar precisament el bàndol oposat. Allà, el seu nou cap anirà descobrint que els mètodes que utilitza són tan efectius com, a vegades, moralment discutibles.

Els primers minuts d’El Caso Sloane són dels que fan empetitir perillosament l’espectador i poden provocar alguna fugida. La celeritat dels diàlegs -propera a l’estil d’Aaron Sorkin- i el seu contingut ple de termes polítics i econòmics pot donar la sensació de desconcert. No obstant, i tot i que la pel·lícula navega en tot moment per aquestes complexes aigües, val la pena quedar-se i deixar-se portar per una història que guarda més sorpreses del que ens pensem, i que a més construeix un lúcid retrat de com es cuinen i es gesten certes decisions legislatives que poden acabar afectant milions de ciutadans. El director John Madden evita que El Caso Sloane sigui simplement un film de manual o un més de la seva espècie, i ho fa incorporant uns mecanismes de thriller d’espies que no es perceben forçats i que creen un grapat d’escenes en què és difícil no mantenir una màxima expectació.

LA CUMBRE ESCARLATA

Posted by Martí on 4 de Novembre de 2015

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Charlie Hunnam, Crimson Peak, Doug Jones, fantàstic, gòtic, guillermo del toro, Javier Botet, Jessica Chastain, Jim Beaver, mia wasikowska, terror, thriller, Tom Hiddleston. Deixa un comentari

Crimson Peak

Director: Guillermo del Toro

Intèrprets: Mia Wasikowska, Jessica Chastain, Tom Hiddleston, Charlie Hunnam, Doug Jones, Javier Botet, Jim Beaver, Burn Gorman

Gènere: Fantàstic, thriller, terror. USA, 2015. 120 min.

A principis del segle XX, el jove enginyer britànic Thomas Sharpe es presenta a Buffalo per a aconseguir que l’arquitecte més important de la ciutat col·labori amb ell, ja que acaba d’inventar una nova maquinària. Tot i rebre la negativa a la seva proposta, Thomas sí que capta l’atenció de la filla de l’arquitecte, la jove escriptora Lucille, tot i que aquesta té com a clar pretendent el Dr. Alan McMichael. Després d’una sèrie de fets desafortunats, Lucille haurà d’escollir.

“Els fantasmes existeixen”. Així de rotunda i directa és la primera frase que es pot escoltar a La Cumbre Escarlata; tota una declaració d’intencions que no només evidencia el seu significat al llarg de tota la pel·lícula, sinó que convida a l’espectador a ser partícip d’aquesta mentalitat des d’un bon inici i a deixar-se portar pel seu univers particular. Que Guillermo del Toro té especial afinitat cap a allò sobrenatural i fantàstic no ho descobrirem ara, i aquí ho torna a demostrar mitjançant una història gòtica en què el romanticisme d’època està constantment esquitxat per un rerefons fantasmagòric que va prenent cada cop més protagonisme. La seva naturalesa clàssica i estructurada fa que el film no arrisqui més del compte a nivell narratiu, però es combina amb un treball cromàtic i lumínic que ens recorda un cop més la vessant més artesanal de Del Toro com a autor darrere la càmera.

THE MARTIAN

Posted by Martí on 28 d'Octubre de 2015

Posted in: Cine - 2015. Tagged: aventures, Chiwetel Ejiofor, ciència ficció, Jeff Daniels, Jessica Chastain, Kate Mara, Kristen Wiig, Marte, matt damon, Michael Peña, ridley scott, Sean Bean, The Martian. Deixa un comentari

The Martian

Director: Ridley Scott

Intèrprets: Matt Damon, Jessica Chastain, Kate Mara, Chiwetel Ejiofor, Kristen Wiig, Jeff Daniels, Sebastian Stan, Michael Peña, Sean Bean

Gènere: Ciència-ficció, aventures. USA, 2015. 140 min.

En una de les missions tripulades de la NASA al planeta Mart, una tempesta sorprèn els astronautes i aquests es veuen obligats a marxar ràpidament. Durant l’evacuació, Mark Watney té un accident que li trenca el vestit espacial i la comandant es veu obligada a deixar-lo, donant per fet que ha mort. No obstant, Watney aconsegueix sobreviure, però es troba totalment incomunicat i haurà de trobar la forma de subsistir el màxim de temps ell sol fins que algú descobreixi que encara és viu.

Els viatges espacials cinematogràfics més recents havien tendit a tenyir de caires profunds i metafísics la presència de l’home més enllà de l’atmosfera terrestre. Des de la més alta complexitat espaciotemporal d’Interestellar, passant per l’èpica més emotiva de Gravity i fins arribar a l’existencialisme de Sunshine o Moon… l’odissea a l’espai no estava exempta de gran espectacularitat, però tenia unes connotacions que traspassaven la mera necessitat de superar els perills i ens volia fer reflexionar una mica més. Ara, podríem dir que The Martian es passa pel forro totes aquestes lectures i interpretacions. El nou film de Ridley Scott adopta un enfoc molt més aventurer, positiu i fins i tot somiador, i ens trasllada a aquell cinema dels anys 90 on tot resultava més directe i desproveït de solemnitats. El resultat, imperfeccions incloses, es posa al servei del més pur entreteniment amb una enorme efectivitat.

EL AÑO MÁS VIOLENTO

Posted by Martí on 9 d'Abril de 2015

Posted in: Cine - 2014. Tagged: A Most Violent Year, Albert Brooks, David Oyelowo, drama, J.C. Chandor, Jessica Chastain, màfia, Oscar Isaac, policíac, thriller. Deixa un comentari

A Most Violent Year

Director: J.C. Chandor

Intèrprets: Oscar Isaac, Jessica Chastain, Albert Brooks, David Oyelowo, Christopher Abbott, Peter Gerety

Gènere: Thriller, drama, policíac. USA, 2014. 120 min.

L’any 1981, considerat el més violent de la història de Nova York, l’immigrant hispà Abel Morales és un jove empresari que ha construït amb èxit i des de zero una de les companyies més prestigioses de subministre de petroli de la ciutat. Quan es troba a punt de tancar l’adquisició d’una propietat al costat del riu, una sèrie d’atacs i robatoris als seus camions cisterna fan trontollar el futur de la companyia i posen en dubte la seva filosofia d’actuar sempre dins de la legalitat.

Una pel·lícula que incorpora les paraules “més violent” al seu títol podria suscitar perfectament una reacció primària en forma d’estimació del nombre de morts o litres de sang que s’hi podran veure. No obstant, la violència no només fa referència al contacte físic més directe i salvatge; també pot tenir una incidència més conjuntural i psicològica, però no per això menys ferotge en les seves conseqüències. El Año Más Violento, tercera pel·lícula del director i guionista J.C. Chandor (Margin Call) retrata precisament això: el calvari en què es pot convertir la vida del qui pretén avançar amb la dignitat i la correcció per bandera en el si d’un negoci i una societat on la violència i la corrupció en són parts inherents. En aquest cas, l’escenari és Nova York i l’any és 1981, considerat el més violent de tota la història de la ciutat nord-americana.

INTERSTELLAR

Posted by Martí on 14 de Novembre de 2014

Posted in: Cine - 2014. Tagged: Anne Hathaway, Casey Affleck, christopher nolan, ciència ficció, drama, Interstellar, Jessica Chastain, John Lithgow, matt damon, Matthew McConaughey, Michael Caine. 2 comentaris

Interstellar

Director: Christopher Nolan

Intèrprets: Matthew McConaughey, Anne Hathaway, Jessica Chastain, John Lithgow, Casey Affleck, Michael Caine, Matt Damon

Gènere: Ciència-ficció, drama. USA, 2014. 170 min.

En un futur no excessivament llunyà, el planeta Terra s’està quedant sense recursos naturals que garanteixin la supervivència de l’espècie humana. És per això que la NASA ha dissenyat un projecte destinat a buscar altres planetes potencialment habitables més enllà de la nostra galàxia. Cooper, un expilot espacial convertit a granger, és designat per a encapçalar la última missió per aconseguir aquest objectiu, cosa que provoca la dolorosa decisió de deixar els seus dos fills a la Terra en unes condicions cada cop més difícils.

Dins d’aquella etapa vital en què encara no tens ni idea de res, però comences a prendre consciència de temes transcendentals, recordo especialment les primeres càbales mentals sobre la nostra presència a l’univers. I no em costa gens reviure l’estranya sensació de vertigen i petitesa que m’entrava quan intentava fer-me una idea mental d’aquest espai que ens envolta de forma il·limitada. En realitat, poca cosa canvia si m’hi paro a pensar ara. Desconec si Christopher Nolan va viure situacions semblants, però el cert és que a Interstellar m’hi he trobat una expressió cinematogràfica de totes aquestes imatges que circulaven de forma caòtica pel meu cap. Per evocacions com aquesta, per molt subjectiva que sigui, i altres raons que converteixen el film en una immensa experiència sensorial, no considero que els múltiples aspectes discutibles quant a guió i recursos narratius (que hi són, i els reconec) li restin els punts suficients per aixafar tot el conjunt.

INTERSTELLAR – Tràiler

Posted by Martí on 22 de Mai de 2014

Posted in: Avanços, Cine - 2014. Tagged: Anne Hathaway, Casey Affleck, christopher nolan, ciència ficció, Interstellar, Jessica Chastain, Matthew McConaughey, Michael Caine, tràiler. Deixa un comentari

Sense que encara ho arribi a entendre del tot, Christopher Nolan s’ha convertit en un director que genera dos bàndols polaritzats: els qui veneren cegament tot allò que fa i els qui el consideren el cineasta més sobrevalorat dels últims anys. Personalment, no crec pertànyer a cap dels dos, però trobo més que justificat considerar-lo una de les figures més influents del cinema del segle XXI. És per això que cada pel·lícula que anuncia mereix el rebombori que provoca, de la mateixa forma que cal criticar-lo quan el resultat no és l’esperat, com va passar amb el decebedor tancament de la saga Batman. Ara, Nolan torna a la ciència-ficció pura i dura amb Interstellar, on torna a explorar i transgredir el concepte d’espai-temps, tal com va fer a Origen, però aquest cop a l’espai exterior.