M.A.Confidential

The Gift

Director: Joel Edgerton

Intèrprets: Jason Bateman, Rebecca Hall, Joel Edgerton, Beau Knapp, Allison Tolman

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2015. 105 min.

Tot i pertànyer a la quota relativament més “assequible” de la programació del festival, El Regalo va ser un dels títols de Sitges 2015 que va quedar subratllat des del mateix moment en què va ser anunciat. I el veredicte va corroborar les expectatives. El debut darrere la càmera de l’actor australià Joel Edgerton és una d’aquelles pel·lícules que atrapen des d’un bon inici i saben gestionar la intriga en tot moment fins arribar a la seva conclusió. Una gestió que, en aquest cas, destaca molt més per la seva efectivitat que no pas per l’originalitat o la vocació trencadora, però que al capdavall compleix el seu objectiu amb l’enginy suficient perquè l’espectador se senti estimulat i no utilitzat. Una agradable sorpresa davant un film que, de no comptar amb la paciència d’Edgerton –que a banda de dirigir també escriu el guió–, hauria pogut caure perfectament en l’efectisme i la mediocritat.

Aquest estímul que aconsegueix El Regalo prové sobretot de la seva concepció, sempre conscient de la posició de l’espectador davant la informació donada i les sensacions que cada personatge i acció van transmetent. L’evolució és constant i la història avança segura de si mateixa, atrevint-se fins i tot a jugar amb les expectatives i també amb la seva previsibilitat. Hi ha aspectes prou evidents des d’un principi, detalls que es poden olorar a certa distància i fins i tot alguna falsa alarma que es rep amb un cert somriure còmplice, però la impressió és que al film ja li va bé que l’espectador cregui anar per davant d’ell en més d’una ocasió. Tot i que a vegades els fils que mou Edgerton fan acostar el film al terreny del gènere de terror, El Regalo no busca l’ensurt com a recurs fàcil per a aconseguir el que vol (això sí, n’hi ha un parell que fan saltar del seient), sinó que va muntant poc a poc les peces d’una bomba de rellotgeria psicològica que no necessita grans filigranes per a anar-nos tensionant cada vegada més.

Tot i que els seus mecanismes de gènere poden ser detectats, el guió de Joel Edgerton no només es basa en una cadena de successos que van alimentant la intriga. A El Regalo, el més interessant és el mode en què els personatges i el seu respectiu posicionament dins la història van mutant a mida que n’anem descobrint més coses. I és aquí on Edgerton va desvetllant poc a poc un passat que tindrà una rellevància important. Qui és la veritable amenaça per a la resta? És aquesta fruit de certs actes físics o es troba de forma més silenciosa en un tipus concret de personalitat? Són variables que afecten constantment a la pel·lícula i que poden posar en dubte l’opinió inicial que l’espectador s’havia format sobre el triangle de protagonistes format pel matrimoni i el seu nou “amic de la família”. I és per això que el plantejament narratiu d’El Regalo resulta més intel·ligent del que podia semblar.

La reobertura de ferides del passat és un recurs que a aquestes alçades podria resultar un pèl trillat, i més encara considerant els detalls específics del seu context, però El Regalo sap manegar-s’ho perquè sempre hi hagi alguna cosa més a dir. No tot resulta tan evident, ni tampoc tan concloent, i és aquesta incògnita permanent la que dóna efectivitat al film fins el final. Com era preceptiu, és llavors quan Edgerton desenfunda la seva arma més letal per a eriçar els pèls de l’espectador, però la maniobra, per molt típica que pugui resultar, és rebuda com una confirmació que la història ha aconseguit implicar-nos i deixar-nos tocats. A més, tal com trobàvem a la notable La Caza, de Thomas Vinterberg, El Regalo fa aflorar una bona lectura del mal que pot arribar a fer la calúmnia o el rumor, per molt infundat que sigui, per a la vida d’una persona; una problemàtica lamentablement molt actual.

A totes les seves virtuts, El Regalo hi suma un trio protagonista que es mostra a un gran nivell, començant pel propi Joel Edgerton, que arrodoneix la seva participació amb una enigmàtica actuació de gran poder a nivell físic, però també psicològic. Jason Bateman i Rebecca Hall –amb especial menció per a ella– completen la bona aportació del repartiment al film. Encara que no sigui recordada per haver marcat cap abans i després dins del gènere, per a qualsevol thriller de pretensions mínimament remarcables, El Regalo és ara mateix el millor exemple recent en què emmirallar-se. A més, tenint en compte que es tracta de la seva opera prima, evidencia que Joel Edgerton sap el que fa darrere la càmera; no només executa amb precisió, sinó que s’esforça per a donar-hi una mirada personal. Si l’australià manté aquest bon fer i decideix córrer alguns riscos més, està en disposició d’oferir-nos propostes més que interessants.