Si hi ha un director que ha aconseguit passar de la veneració quasi unànime a la dilapidació quasi absoluta de forma progressiva, aquest és sens dubte M. Night Shyamalan. El Sexto Sentido, El Protegido i Señales van ser un ‘hat-trick’ memorable en tan sols quatre anys, marcant fins i tot una època en el thriller de ciència-ficció, però a partir de llavors tot va començar a esllavissar-se fins arribar a productes nefastos com El Incidente o la recent After Earth. El que no se li pot negar al director d’origen indi és la perseverança per a mirar de recuperar l’èxit assolit fa una quinzena d’anys, i podríem estar a prop d’aquest objectiu si es confirmen les bones sensacions del seu nou film. The Visit s’endinsa al gènere més estrictament de terror per explicar la història de dos nens que van a passar uns dies a casa dels seus avis, en plena muntanya, i comencen a descobrir un estrany i sospitós comportament, sobretot per part de la seva àvia.
Arxius
All posts for the month Abril de 2015
A cavall entre finals dels anys 90 i l’inici d’aquest segle, Scott Cooper era un actor de segona amb poc més d’una desena de papers secundaris, però quan l’home va decidir posar-se darrere la càmera, la seva carrera va canviar per complet. Ara, és a punt de presentar la seva tercera pel·lícula (després de Corazón Rebelde i Out of the Furnace, aquesta última inèdita a les nostres sales), i no només ho fa amb un repartiment que fa caure de cul a terra, sinó amb una història que convida a preparar els pitets del personal. Black Mass ens acosta a la figura de Whitey Bulger, un dels gàngsters d’origen irlandès més perillosos i violents de Boston -i també de tot Estats Units-, que durant els anys 70 es va convertir en informador de l’FBI per a derrotar una família mafiosa italiana que va envair el seu territori.
Furious 7
Director: James Wan
Intèrprets: Vin Diesel, Paul Walker, Dwayne Johnson, Jason Statham, Michelle Rodriguez, Tyrese Gibson, Ludacris, Nathalie Emmanuel, Kurt Russell, Djimon Hounsou, Tony Jaa, Elsa Pataky
Gènere: Acció. USA, 2015. 135 min.
Després d’acabar amb Owen Shaw i el seu equip, Dominic Toretto, Brian O’Conner i la resta de la família tornen a casa seva per a continuar amb les seves vides. Però la calma dura poc, ja que el germà gran d’Owen, Deckhard Shaw, torna per a venjar la seva mort, i no pensa escatimar esforços. Després d’un parell d’enfrontaments, Toretto és contactat pel director d’un servei secret nord-americà, qui li demana ajuda per a rescatar a un ‘hacker’ que podria ajudar-lo a trobar Shaw i acabar amb ell.Quan algú tasta per primera cop la cervesa belga, descobreix un nou món. Per molt que algunes les varietats locals de consum habitual tinguin una qualitat més que digna, el cos i els matisos de sabor que una Kwak, una Leffe, una Grimay o una 666 deixen al paladar són inigualables; totes elles, concebudes per a ser degustades sense pressa, amb un cert toc d’exquisidesa. En un moment calmat de Fast & Furious 7, el personatge de Mr. Nobody (Kurt Russell) aconsella a Dom Toretto (Vin Diesel) que tasti les delícies de la cervesa belga; aquest, però, li respon que prefereix la Coronita. Un diàleg tan aparentment anecdòtic com aquest resumeix a la perfecció la consciència del film. Sí, Fast & Furious 7 és probablement la Coronita de les pel·lícules: apta per a tothom, directa, massiva, de sabor fàcil i consum ràpid i despreocupat, sense esperar que deixi cap mena de regust especial.
La guerra entre Marvel/Fox/Sony i DC/Warner (encara que sembla que no se la prenen de la mateixa forma) ja es troba en marxa. Del primer bàndol, ja en coneixem un munt de detalls i previsions, però fins ara no passava el mateix amb el segon, que passarà una autèntica prova de foc l’any que ve amb l’estrena de Batman v Superman: Dawn of Justice, probablement la pel·lícula que ha de marcar el to a seguir per part de tota la franquícia a partir de llavors. El film, dirigit per Zack Snyder, arriba com a continuació de El Hombre de Acero, però a la vegada inicia per si sola una nova saga en què s’anirà desenvolupant tot l’univers dels còmics de DC. L’argument es focalitzarà en la popularització i posterior qüestionament de Superman entre la població, cosa que farà aparèixer, entre altres, la figura de Batman, Wonder Woman o Aquaman.
Després de la voràgine provocada pel primer tràiler, semblava que la febre havia baixat una mica, però no, no han deixat que això passés. A poc més de 8 mesos de la seva estrena J.J. Abrams i companyia han decidit llançar el segon avanç de Star Wars: El Despertar de la Fuerza en forma de 100 segons pensats per a reactivar la bava de tots els fans arreu del món. Com ja vaig comentar, la història d’aquesta setena entrega tindrà lloc 30 anys després del final de El Retorno del Jedi (1983), i promet força novetats, sobretot pel que fa a una nova generació de protagonistes que sembla que portaran el pes de la pel·lícula. El que sembla confirmar-se, això sí, és que l’estètica no s’allunyarà de l’essència de la saga creada per George Lucas.
Better Call Saul
Creadors: Vince Gilligan, Peter Gould
Intèrprets: Bob Odenkirk, Jonathan Banks, Michael McKean, Rhea Seehorn, Patrick Fabian, Michael Mando, Mel Rodriguez, Kerry Condon
Gènere: Drama, policíac. USA, 2015. 10 capítols de 40-50 min.
Jimmy McGill és un advocat independent que sobreviu de forma precària actuant d’ofici i quasi sempre defensant petits criminals o malefactors que no tenen cap opció de guanyar els seus judicis. Fora d’allà, la seva vida es reparteix entre el seu “despatx”, que és a la recambra d’un centre asiàtic de bellesa, i casa del seu germà Chuck, a qui ha de cuidar degut a una estranya fòbia als espais oberts i les radiacions elèctriques. No obstant, l’enginy i la cara dura de Jimmy fan que en més d’una ocasió es surti amb la seva i aconsegueixi tirar endavant.Dins de l’actual panorama televisiu –i audiovisual en general–, la lectura més lògica que podia despertar un “spin-off” de Breaking Bad és la comercial: un derivat concebut a corre-cuita per a aprofitar l’èxit mundial de la sèrie finalitzada el setembre de 2013. No obstant, el llegat deixat pels creadors Vince Gilligan i Peter Gould ja ens feia esborrar l’opció de trobar-nos amb un succedani o un producte que avancés a remolc d’un altre. I així ha estat. Better Call Saul ha arribat disposada a crear la seva pròpia espècie. Una espècie rara, de difícil classificació, marcada pels seus capritxos i les seves manies, però que ha entregat una desena de capítols on els 40 i tants minuts passen sempre com una exhalació. Gràcies a la seva extravagant mescla de drama, humor i suspens, la sèrie ha aconseguit dissenyar el seu propi univers, però a la vegada ens ha donat la satisfacció de respirar de nou les aromes d’una de les millors creacions televisives dels últims anys.
A Most Violent Year
Director: J.C. Chandor
Intèrprets: Oscar Isaac, Jessica Chastain, Albert Brooks, David Oyelowo, Christopher Abbott, Peter Gerety
Gènere: Thriller, drama, policíac. USA, 2014. 120 min.
L’any 1981, considerat el més violent de la història de Nova York, l’immigrant hispà Abel Morales és un jove empresari que ha construït amb èxit i des de zero una de les companyies més prestigioses de subministre de petroli de la ciutat. Quan es troba a punt de tancar l’adquisició d’una propietat al costat del riu, una sèrie d’atacs i robatoris als seus camions cisterna fan trontollar el futur de la companyia i posen en dubte la seva filosofia d’actuar sempre dins de la legalitat.Una pel·lícula que incorpora les paraules “més violent” al seu títol podria suscitar perfectament una reacció primària en forma d’estimació del nombre de morts o litres de sang que s’hi podran veure. No obstant, la violència no només fa referència al contacte físic més directe i salvatge; també pot tenir una incidència més conjuntural i psicològica, però no per això menys ferotge en les seves conseqüències. El Año Más Violento, tercera pel·lícula del director i guionista J.C. Chandor (Margin Call) retrata precisament això: el calvari en què es pot convertir la vida del qui pretén avançar amb la dignitat i la correcció per bandera en el si d’un negoci i una societat on la violència i la corrupció en són parts inherents. En aquest cas, l’escenari és Nova York i l’any és 1981, considerat el més violent de tota la història de la ciutat nord-americana.
Inherent Vice
Director: Paul Thomas Anderson
Intèrprets: Joaquin Phoenix, Josh Brolin, Katherine Waterston, Owen Wilson, Reese Witherspoon, Benicio del Toro, Joanna Newsom, Martin Short, Hong Chau, Jena Malone, Michael K. Williams, Martin Donovan.
Gènere: Comèdia, policíac. USA, 2014. 140 min.
Un any després de finalitzar la seva relació, el detectiu privat Doc Sportello rep la visita de la seva exnòvia Shasta, qui li encarrega la investigació de la desaparició del seu actual amant, un magnat del sector immobiliari a Califòrnia. Tot i el dolor emocional que li suposa, Doc decideix començar a investigar, cosa que el portarà a descobrir progressivament una complicada trama de personatges on els diners, la droga, l’amor lliure i tot l’esvalotament social dels anys 70 a Estats Units no li posaran les coses massa fàcils.“This shit is freezing my brain”. No és massa arriscat afirmar que qualsevol espectador de Puro Vicio subscriuria aquesta frase que el protagonista, Doc Sportello, deixa anar en un moment donat de la pel·lícula. La seva frustració davant l’espiral de personatges, fets i connexions on es troba submergit –sumant-hi, en el seu cas, una permanent manca de clarividència provocada per la seva afició a la marihuana– s’acosta molt a la que experimenta qualsevol persona que miri de treure l’entrellat a tot allò que passa. Paul Thomas Anderson ja no ens ho havia posat fàcil a The Master, la seva aproximació a l’auge de les sectes religioses durant la postguerra dels anys 50, però a Puro Vicio fa un pas més en l’encriptació del seu missatge. Gràcies a això, però, ofereix un film insòlit, carregat d’humor i que convida a una estimulant digestió.