Animació

LUCA

Posted by Martí on 15 de Juliol de 2021
Posted in: Animació, Cine - 2021. Tagged: , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Luca

Director: Enrico Casarosa

Intèrprets: Jacob Tremblay, Jack Dylan Grazer, Emma Berman, Marco Barricelli, Saverio Raimondo, Maya Rudolph, Jim Gaffigan, Sandy Martin, Sacha Baron Cohen.

Gènere: Animació, fantàstic, aventures.

País: USA, 2021. 95 min.

Luca és un jove monstre marí que viu amb la seva família al fons del mar, davant de la costa d’Itàlia. Vigilat i sobreprotegit pels seus pares, Luca es dedica a cuidar un “ramat” de peixos de la família, però dins seu nota un impuls irrefrenable per a sortir a la superfície i descobrir el que hi ha fora. Un dia, empès per una sèrie d’objectes humans que troba sota l’aigua, surt i es troba amb Alberto, un altre nen de la seva espècie que ja duu temps vivint a la superfície. Amb ell, Luca comença a descobrir tota una vida nova.

L’acceptació i integració en una comunitat d’algú forani, estrany o marginat perquè se separa d’allò considerat “normal” és un dels temes més recurrents en el cinema d’animació. És un missatge que, veient la societat actual, mai es pot considerar desgastat o massa repetit, però que a la vegada no es pot desenvolupar de qualsevol manera si vol resultar efectiu. Luca no només ho aconsegueix, sinó que ho emmarca en una pel·lícula carregada de personalitat i també de diversió per a grans i petits. Perquè sí, cal admetre que no estem davant d’un exponent de la Pixar més ambiciosa i profunda (com ho era, sense anar més lluny, la recent Soul), sinó que ens situem en un altre llistó en termes de rerefons narratiu i complexitat visual. Un llistó que podríem considerar inferior, però no per això, ni de bon tros, més dèbil. I és que, tot i que Luca demostra un esperit globalment més infantil, torna a contenir aquella sensibilitat i màgia especial que només Pixar sap assolir.

Continue Reading

WOLFWALKERS

Posted by Martí on 25 de gener de 2021
Posted in: Animació, Cine - 2020. Tagged: , , , , , , , , , , . 2 comentaris

Wolfwalkers

Directors: Tomm Moore i Ross Stewart

Veus originals: Honor Kneafsey, Eva Whittaker, Sean Bean, Simon McBurney, Tommy Tiernan, Maria Doyle Kennedy, Jon Kenny

Gènere: Animació, aventures.

País: USA, 2020. 100 min.

Al segle XVII, els habitants de Kilkenny, a Irlanda, viuen sota les ordres de l’autoritari Lord Cromwell, qui està fent una tala generalitzada d’arbres als boscos més propers per a ampliar els conreus. Aquest pla compta amb l’oposició d’una manada de llops que terroritza la població, per això contracta un caçador anglès per a exterminar-los. Un dia, la seva filla Robyn, de caràcter rebel i aventurer, el segueix i descobreix que aquests llops amaguen alguns secrets.

Avui dia, parlar de l’Olimp del cinema d’animació sol ser equivalent (i rarament de forma discutible) a parlar de Pixar i Ghibli. Però no tot acaba aquí, i més enllà d’altres grans “majors” que poden anar presentant propostes més o menys interessants, són aquells estudis més humils i artesanals els que acostumen a regalar-nos petites joies d’aquest gènere. Un d’ells és l’irlandès Cartoon Saloon, i l’últim títol que ho corrobora és Wolfwalkers, que completa una trilogia basada en el folklore gaèlic iniciada per El Secreto del Libro de Kells (2010) i La Canción del Mar (2014). La pel·lícula, que ha estat distribuïda per Apple TV, manté l’estètica colorida i lluminosa de les seves antecessores per a endinsar-nos en un relat que, tot i estar ambientat al segle XVII, resulta perfectament vigent. I és que Wolfwalkers presenta una història sobre l’amistat, sobre la rebel·lió femenina davant els cànons establerts i, sobretot, sobre el respecte a la natura i el poder que aquesta pot adquirir per a lluitar contra l’ambició desmesurada de l’home.

Continue Reading

SOUL

Posted by Martí on 28 de Desembre de 2020
Posted in: Animació, Cine - 2020, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , , . 3 comentaris

Soul

Directors: Pete Docter i Kemp Powers

Veus originals: Jamie Foxx, Tina Fey, Graham Norton, Rachel House, Alice Braga, Richard Ayoade, Phylicia Rashad, Donnell Rawlings, Questlove, Angela Bassett

Gènere: Animació, drama, aventures.

País: USA, 2020. 95 min.

Joe Gardner és un professor de música de primària que ha somiat tota la vida en dur més enllà la seva passió pel jazz i tocar en una banda com a pianista. Just quan se li acaba d’obrir una porta per a aconseguir-ho, Joe té un accident i apareix al món de les ànimes, a punt de desaparèixer degut a la seva mort. No obstant, aconsegueix escapar i descobreix tot un univers on les ànimes es preparen per a ser enviades a la Terra i formar part d’un nou humà que és a punt de néixer.

Tots tenim la sensació que arribarà un dia en què Pixar començarà a perdre la batalla. Una batalla on el contrincant no és altre que la pròpia Pixar; és a dir, els seus antecedents, les seves expectatives i també, perquè no dir-ho, la consciència de la seva superioritat. La recentment estrenada Soul de seguida deixa ben clar que no suposa l’arribada d’aquest dia. No obstant, pot ser que n’amagui algun indici. Pete Docter (responsable de joies com Inside Out, Up o Monstruos S.A.) ens torna a regalar, juntament amb Kemp Powers, una història carregada d’emoció, humor i vitalitat que transcorre per camins fàcilment identificables per a tothom. Un altre d’aquells exemples que posen de manifest la capacitat de Pixar per a representar allò intangible de l’ésser humà i traslladar-ho a un univers visual que es percep més lliure i imprevisible que mai. Tot i no transmetre la rotunditat d’algunes predecessores seves, Soul torna a ser una d’aquelles obres que tan sols la factoria de la làmpara és capaç de fer.

Continue Reading

ONWARD

Posted by Martí on 6 d'Abril de 2020
Posted in: Animació, Cine - 2020. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Onward

Director: Dan Scanlon

Veus originals: Tom Holland, Chris Pratt, Julia Louis-Dreyfus, Octavia Spencer, Mel Rodriguez, Kyle Bornheimer.

Gènere: Animació, aventures, fantàstic.

País: USA, 2020. 100 min.

Ian és un elf adolescent que viu en un món fantàstic on pràcticament s’ha perdut qualsevol rastre de màgia. Marcat per no haver pogut conèixer el seu pare, Ian afronta el seu 16è aniversari amb la intenció de madurar, obrir-se i, en general, assemblar-se una mica a la seva figura paterna, respectada per tothom. No sembla acabar d’aconseguir-ho, però tot canvia quan la seva mare li fa entrega d’un regal que el seu pare li havia deixat per aquesta ocasió: un bastó màgic que pot fer que Ian i el seu germà gran Barley puguin passar un dia amb el seu pare.

Al llarg de tota la seva història i fins als nostres dies, Disney ha apel·lat a la màgia, és a dir, a tot allò fantàstic, inexplicable i propi de móns imaginaris, com a base de pràcticament totes les seves històries. Des d’aquella Fantasia de l’any 1940 fins a l’actual fenomen Frozen, 80 anys després. No és estrany, doncs, que Onward arrenqui amb un lament i també una reivindicació sobre la presència de la màgia a les nostres vides, en un moment en què la tecnologia amenaça amb deixar cada cop menys coses obertes a la imaginació, especialment a l’entorn dels més petits. A partir d’aquí, la pel·lícula inicia un viatge que apel·la una i altra vegada a allò perdut en el passat, començant pel propi pare dels dos protagonistes, i mantenint-se present en tots els elements que protagonitzen el seu trajecte. Tot això fa que Onward adopti un aire més exclusivament infantil del que Pixar ens té acostumats, però no evita que construeixi una notable aventura fantàstica.

Continue Reading

LAS GOLONDRINAS DE KABUL

Posted by Martí on 26 de febrer de 2020
Posted in: Animació, Cine - 2019. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Les Hirondelles de Kaboul

Directores: Zabou Breitman i Eléa Gobbé-Mévellec

Veus originals: Simon Abkarian, Zita Hanrot, Swann Arlaud, Hiam Abbass, Jean-Claude Deret, Sébastien Pouderoux, Serge Bagdassarian.

Gènere: Animació, drama.

País: França, 2019. 80 min.

L’estiu de 1998, Kabul es troba controlada pels talibans. Atiq, el guardià de la presó on tanquen les dones abans de ser lapidades, lluita per a ajudar la seva dona malalta de càncer. D’altra banda, el jove Mohsen planeja marxar de la ciutat amb la seva parella Zunaira, que està cansada de viure en una societat tan repressora per a la dona. No obstant, una mala decisió de Mohsen ho farà trontollar tot.

No són poques les pel·lícules que, durant els últims anys, han recorregut a l’animació per a explicar conflictes bèl·lics o humanitaris. Des d’aquella Vals con Bashir sobre la matança de refugiats al Líban als anys 80 o Persépolis atacant revolució islàmica a Iran, passant pel periodisme de guerra a Un Día Más con Vida, i fins la dolorosa visió infantil de les recents Funan o El Pan de la Guerra. Precisament aquesta última podria ser del tot complementària a Las Golondrinas de Kabul, ja que aborda el patiment i les injustícies que la capital afganesa Kabul va viure sota el control talibà. En aquest cas, la cinta de les directores Zabou Breitman i Eléa Gobbé-Mévellec busca un enfocament més cru i explícit dels horrors del fonamentalisme islàmic. Ho fa a partir de dues parelles que ofereixen visions diverses del conflicte, en part propiciades pel salt generacional entre elles, i també mitjançant una estètica molt particular capaç de plasmar la duresa de les situacions amb quatre traços.

Continue Reading

¿DÓNDE ESTÁ MI CUERPO?

Posted by Martí on 4 de Desembre de 2019
Posted in: Animació, Cine - 2019. Tagged: , , , , , . 1 comentari

J’ai Perdu Mon Corps

Director: Jérémy Clapin

Veus originals: Hakim Faris, Victoire Du Bois, Patrick d’Assumçao, Alfonso Arfi, Hichem Mesbah, Myriam Loucif, Bellamine Abdelmalek

Gènere: Animació, fantàstic, drama.

País: França, 2019. 80 min.

Enmig d’un laboratori, una mà seccionada guardada al frigorífic pren vida i se les arregla per a escapar per la finestra. El seu objectiu és trobar el seu cos original, el de Naoufel, un jove que va arribar a la ciutat en circumstàncies força difícils, i que mira de construir la seva pròpia vida com pot, a pesar de les precàries condicions amb què viu.

En el gènere d’animació, les grans distribuïdores a la recerca d’un públic massiu tenen el domini gairebé absolut de la cartellera. Això fa que cada any -i mai falla- existeixi alguna joia independent per a descobrir. En aquest que som a punt de tancar, una d’elles tot just acaba d’arribar a Netflix, després d’una fugaç i limitadíssima estrena a les sales: ¿Dónde está Mi Cuerpo? Aquesta producció independent francesa, triomfadora a la passada edició del Festival d’Annecy, es postula com una de les més originals i sorprenents dels últims anys, sobretot gràcies a la seva peculiar aposta narrativa i també a una tècnica híbrida quant a l’animació utilitzada. El que ens proposa ¿Dónde está Mi Cuerpo? és un viatge múltiple, ja sigui en forma de descobriment, de record o de recuperació d’allò perdut, però en tots els casos ple d’humanisme i d’empatia cap a un protagonista que de seguida es fa un lloc al nostre camp afectiu. Un viatge poc usual, desconcertant a vegades, però ple de virtuts.

Continue Reading

EL PAN DE LA GUERRA

Posted by Martí on 14 de Juny de 2019
Posted in: Animació, Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , . 3 comentaris

The Breadwinner

Directora: Nora Twomey

Veus originals: Saara Chaudry, Soma Chhaya, Noorin Gulamgaus, Laara Sadiq, Ali Badshah, Shaista Latif.

Gènere: Animació, drama. Irlanda, 2017. 90 min.

Amb només 11 anys, Parvana acompanya el seu pare al mercat de Kabul per a mirar de vendre alguna cosa i així tenir més diners per a comprar menjar per a tota la família. A casa, hi ha la seva mare convalescent, una germana gran i un germà força més petit. Un dia, però, tenen una absurda discussió amb un guàrdia talibà que acaba amb el pare detingut i traslladat a una presó a les afores de la ciutat. Davant la situació crítica per a la família, Parvana haurà de prendre més responsabilitats, però la seva condició de dona no li posa les coses gens fàcils.

Explicar des del punt de vista infantil el que suposa la vida sota la guerra, la pobresa o la repressió no és un repte gens fàcil per a una pel·lícula. Només cal veure’n dos casos paradigmàtics força recents: The Florida Project, capaç de transmetre’ns el filtre innocent de la petita Monnee enmig d’una realitat descoratjadora, i Cafarnaúm, una manipulació emocional que utilitza el nen protagonista per a subratllar-ho tot de forma descarada. Per sort, El Pan de la Guerra és molt més a prop del primer cas, i a més a més hi afegeix tota la llibertat creativa que ofereix el món de l’animació. Ambientada a la capital afganesa, Kabul, la pel·lícula acompanya una nena d’11 anys, Parvana, que veu com la seva ja complicada vida familiar queda seriosament amenaçada quan el seu pare és injustament empresonat pels talibans. Una història que és abordada sense cap intenció de suavitzar les escenes més tràgiques o impactants, però a la vegada amb un aire aventurer que li dóna un equilibri molt ben trobat.
Continue Reading

RUBEN BRANDT, COLECCIONISTA

Posted by Martí on 10 de Mai de 2019
Posted in: Animació, Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

Ruben Brandt, Collector

Director: Milorad Krstic

Veus originals: Iván Kamarás, Gabriella Hámori, Zalán Makranczi, Csaba Márton, Paul Bellantoni, Matt Devere, Katalin Dombi, Henry Grant.

Gènere: Animació, thriller, negre. Hongria, 2018. 95 min.

Mimi és una cleptòmana que aconsegueix robar una de les peces de Cleopatra més preuades del Museu del Louvre de París. La notícia desperta l’interès del psicoanalista Ruben Brandt, que convida Mimi a incorporar-se a un peculiar equip al qual encomanarà una complicada missió que els durà als principals museus del món. Per la seva banda, el detectiu Kowalski, que ja va estar a punt d’atrapar Mimi a París, comença a investigar els seus passos.  

En la breu presentació que se’ns va fer als assistents al Festival D’A 2019 just abans del passi de Ruben Brandt, Coleccionista, es va subratllar el caràcter altament polifacètic del seu director Milorad Krstic, que també és pintor, escultor, documentalista i artista multimedia. Al cap de pocs minuts de pel·lícula, aquest fet és tota una evidència. Totes aquestes modalitats d’art, i en especial la de la pintura, no només es manifesten com una simple influència, sinó que son una part essencial d’aquesta obra animada. Ruben Brandt, Coleccionista és un immens còctel que es nodreix estèticament de les principals corrents pictòriques de la història, però és també una història sobre la relació d’admiració, obsessió i fins i tot un cert trauma que podem arribar a tenir amb el món de l’art. El que d’entrada podia semblar un collage fet amb cert gust acaba sent un dels títols d’animació més genuïns dels últims anys. Continue Reading

FUNAN

Posted by Martí on 9 d'Abril de 2019
Posted in: Animació, Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , . 2 comentaris

Funan

Director: Denis Do

Veus originals: Bérénice Bejo, Louis Garrel, Colette Kieffer, Aude-Laurence Clermont Biver, Brice Montagne, Lila Lacombe, Emilie Marié, Céline Ronté, Thierry Jahn.

Gènere: Animació, drama, bèl·lic. França, 2018. 85 min.

L’any 1975, una família de Phnom Penh, capital de Cambodja, es veu obligada a marxar de la ciutat quan aquesta cau sota el control de la guerrilla comunista dels khmers roigs. Durant aquesta marxa amb milers de persones més, la família perd el seu fill de quatre anys entre la multitud, juntament amb l’àvia de la criatura. Quan arriben al seu destí, un camp de treball sota la vigilància dels khmers, faran tot el possible per a poder retrobar-se amb el seu fill.  

Tota pel·lícula premiada al Festival d’Annecy hauria de cridar l’atenció a qualsevol aficionat al cinema. Sense anar més lluny, en els últims anys el certamen més important dins del gènere d’animació ha descobert joies com The Breadwinner, Loving Vincent o La Vida de Calabacín; i ara cal afegir-hi la flamant guanyadora de l’edició 2018. Funan és un d’aquells exemples de totes les tonalitats que pot adoptar una única pel·lícula animada sense que això la faci descarrilar en cap moment, i ho fa amb una història realment dura. No només recupera un greu conflicte bèl·lic relativament poc tractat a nivell cinematogràfic –l’ocupació de Cambodja per part de les guerrilles comunistes de Pol Pot–, sinó que construeix un potent drama familiar basat en la infantesa de la mare del director, Denis Do. I el millor és que Funan no utilitza l’animació per a subratllar la desgràcia que defineix bona part del seu argument, sinó que aposta per una estètica gairebé oposada sense que això resti cap mena d’efecte.  Continue Reading

SPIDER-MAN: UN NUEVO UNIVERSO

Posted by Martí on 4 de gener de 2019
Posted in: Animació, Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , , , . 3 comentaris

Spider-Man: Into the Spider-Verse

Directors: Bob Persichetti, Peter Ramsey, Rodney Rothman

Veus originals: Shameik Moore, Jake Johnson, Hailee Steinfeld, Mahershala Ali, Brian Tyree Henry, Lily Tomlin, Luna Lauren Velez, Zoë Kravitz, Nicolas Cage, Kathryn Hahn, Liev Schreiber.

Gènere: Animació, superherois, comèdia. 2018. 115 min.

El jove Miles Morales comença una nova etapa en un institut de Brooklyn sense massa convenciment, ja que el seu esperit de barri no encaixa amb els alumnes de classe alta que hi van. Una nit que s’escapa amb el seu oncle per a fer un graffiti a les instal·lacions del metro, Miles rep la picada d’una aranya radioactiva que li provoca uns efectes que no controla. Quan Miles torna a aquell lloc per estudiar l’aranya que el va picar, descobreix un experiment del malvat Kingpin que Spider-Man està intentant evitar.  

La mentalitat purista és sens dubte un dels grans enemics del gènere de superherois, i de ben segur que un gran maldecap per als responsables de cada pel·lícula. “Aquest personatge no hauria de ser així”, “això no encaixa amb el to de la història”, “ho han suavitzat massa”, “no és prou obscur”… són valoracions que apareixen cada vegada que un producte cultural de masses és portat a la gran pantalla. Per a combatre-ho i a la vegada deixar-ho en evidència, Spider-Man: Un Nuevo Universo ha trobat la millor fórmula: llibertat absoluta. No només el terreny de l’animació li permet piruetes estètiques de tota mena, sinó que la seva narrativa comprimeix de forma admirable tot el que necessita una pel·lícula de superherois, sense sentir-se lligada a cap cànon concret. I així, sense que ningú ens avisés, Spider-Man: Un Nuevo Universo es converteix en tot allò que necessitava el gènere per a fer un pas endavant. Continue Reading