Un pèl tard, però arriben les últimes valoracions d’algunes de les pel·lícules que han conformat l’Atlàntida Film Fest 2020 de Filmin. En aquest cas, acabo amb la pel·lícula de cloenda, una de les més esperades, així com tres títols ben diferents entre sí: un drama romàntic britànic, un dolorós testimoni sobre la vida familiar sota el control de l’extremisme religiós, i un viatge a la Sudàfrica de l’apartheid des dels ulls d’un adolescent obligat a entrar a l’exèrcit. Com sempre, el festival es torna a caracteritzar per una enorme varietat de gèneres i enfocaments, i globalment per un nivell força notable.
filmin
All posts tagged filmin
Pocs dies després de clausurar l’Atlàntida Film Fest 2020, continuo repassant els títols vistos d’aquesta desena edició del festival online de Filmin. Aquest cop, amb el fantàstic i merescut documental guanyador del premi del públic, juntament amb propostes ben diferents, títol d’animació inclòs. En breu, una nova entrega amb més pel·lícules que han conformat una edició força notable del festival.
A falta d’una setmana per a la conclusió de l’Atlàntida Film Fest 2020, començo a repassar algunes de les pel·lícules que he pogut anar veient des de la seva estrena, el passat 27 de juliol. Un cop més, aquest festival online organitzat per Filmin permet accedir a desenes de títols que rarament arribaran a les nostres cartelleres, i que ofereixen una mirada sempre singular i arriscada sobre la societat europea actual. En aquest cas, quatre propostes ben diferents, però molt interessants de descobrir.
L’Effondrement
Creadors: Jérémy Bernard, Guillaume Desjardins, Bastien Ughetto
Intèrprets: Bellamine Abdelmalek, Lubna Azabal, Lola Burbail, Thibault de Montalembert, Audrey Fleurot, Samir Guesmi, Claire Guillon, Caroline Piette, Philippe Rebbot, Pierre Rousselet.
Gènere: Thriller, drama.
País: França, 2019. 8 capítols de 17-25 min.
El món tal com el coneixem ha començat a esfondrar-se. Les estructures socials estan desapareixent i cada cop hi ha menys subministraments de tot tipus, de mode que la gent ha de començar a prendre mesures dràstiques per a poder sobreviure el màxim possible. Ja sigui en un supermercat, una gasolinera, una residència d’avis o fins i tot en alta mar, les conseqüències d’aquest col·lapse provoquen situacions que ningú hauria pogut imaginar.
Que una plataforma com Filmin, de tarannà gens estrident i no habituada a destinar grans recursos a la publicitat, engegués una campanya promocional tan intensa per a anunciar “la sèrie de l’any”, ja deixava ben clar que El Colapso havia de tenir alguna cosa especial. La seva carta de presentació ja era un reclam significatiu: vuit capítols, vuit localitzacions i un sol pla seqüència per a cadascun, en un context de preapocalipsi per a la societat moderna. Però el que no ha pogut ser més convenient i encara li ha afegit més atractiu ha estat, sens dubte, el “quan” ha arribat: enmig d’un any 2020 que apunta a marcar un abans i un després a nivell planetari. La conjunció gairebé es podria titllar d’oportunista, si no fos perquè El Colapso és una producció de 2019 que va ser emesa a França a finals de l’any passat. En tot cas, no ha pogut arribar en un moment més convenient per a posar-nos (encara més) en alerta sobre la direcció que està prenent el nostre planeta.
Quan arriba el mes de juliol, el panorama de festivals de cinema posa una mica el fre de forma generalitzada, però és llavors quan arriba l’Atlàntida Film Fest per a emportar-se tot el protagonisme. Des de 2011, el ja més que popular festival organitzat per Filmin obre les portes d’una enorme biblioteca online carregada de cinema independent, que en aquesta 9a edició bat tots els rècords amb un total de 110 títols. Com sempre, la realitat del continent europeu focalitza aquest certamen, el qual, aquest any, estarà dividit en 6 blocs: Memòria històrica, Política i controvèrsia, Murs i Fronteres, Generació, Identitat i Domestik. A més a més, el festival ha programat una retrospectiva ni més ni menys que de Ken Loach. De l’1 de juliol a l’1 d’agost, tots els títols estaran disponibles de forma escalonada a la plataforma de Filmin, i en molts casos aquesta serà una oportunitat única per a descobrir-los, ja que més d’una quarantena s’estrenen per primer cop aquí. Un any més l’Atlàntida Film Fest arriba disposat a sorprendre i impactar. Aquesta és una selecció del que s’hi pot trobar:
Uns dies després de la conclusió de l’Atlántida Film Fest 2018, faig un repàs d’alguns dels millors títols que s’hi van poder veure. Un any més, el festival permet accedir a un bon nombre de mirades diferents arribades de tot Europa, amb pel·lícules que difícilment poden colar-se a la distribució comercial. En aquest cas, des de potents produccions del nord del continent, fins a una humil pel·lícula barcelonina. En general, descobriments interessants.
Uns dies després de la conclusió de l’Atlántida Film Fest 2018, faig un repàs d’alguns dels millors títols que s’hi van poder veure. Un any més, el festival permet accedir a un bon nombre de mirades diferents arribades de tot Europa, amb pel·lícules que difícilment poden colar-se a la distribució comercial. En aquest cas, des de potents produccions del nord del continent, fins a una humil pel·lícula barcelonina. En general, descobriments interessants.
L’entrada a l’estiu és, entre moltes altres coses, sinònim d’Atlàntida Film Fest. El festival online de Filmin arriba ja a la 8a edició, i ho fa augmentant la seva oferta: 83 pel·lícules que estaran disponibles a la seva plataforma, de forma escalada, del 25 de juny al 25 de juliol. Un cop més, Europa serà el pal de paller temàtic del festival, que a la vegada es divideix en cinc seccions: Generació, Murs i fronteres, Memòria històrica, Política i controvèrsia, i Identitat. Un any més l’Atlàntida Film Fest busca títols allunyats del circuit comercial, arriscats i amb una forta personalitat, i en molts casos es converteix en una oportunitat única de poder-los descobrir. Aquesta niés una selecció:
Segona entrega del que ens ha ofert l’Atlántida Film Fest 2017 en el seu recorregut pel cinema europeu. En aquest cas, l’esperit més aventurer d’un director tan consagrat com Michel Gondry es combina amb el més pur dramatisme arribat des d’Europa de l’Est, i es completa amb un interessant peça documental que pràcticament converteix Nàpols en la Baltimore italiana. Globalment, un nivell notable que demostra el nivell de la selecció del festival. Aquestes en són les ressenyes.
Passat l’equador de l’Atlántida Film Fest 2017, aquesta és la primera crònica sobre els primers títols que he pogut veure fins ara. El primer que es pot dir és que aquest festival suposa un autèntic viatge per tots els racons del continent, i fins i tot fora d’ell: de Portugal a Kazakhstan o d’Israel a Sèrbia, passant per casa nostra. Per ara, destaquen un parell de films de factura notable, però també m’he trobat amb alguna lleugera decepció. Aquestes són les impressions.