Uns dies després de la conclusió de l’Atlántida Film Fest 2018, faig un repàs d’alguns dels millors títols que s’hi van poder veure. Un any més, el festival permet accedir a un bon nombre de mirades diferents arribades de tot Europa, amb pel·lícules que difícilment poden colar-se a la distribució comercial. En aquest cas, des de potents produccions del nord del continent, fins a una humil pel·lícula barcelonina. En general, descobriments interessants.
Uns dies després de la conclusió de l’Atlántida Film Fest 2018, faig un repàs d’alguns dels millors títols que s’hi van poder veure. Un any més, el festival permet accedir a un bon nombre de mirades diferents arribades de tot Europa, amb pel·lícules que difícilment poden colar-se a la distribució comercial. En aquest cas, des de potents produccions del nord del continent, fins a una humil pel·lícula barcelonina. En general, descobriments interessants.
L’entrada a l’estiu és, entre moltes altres coses, sinònim d’Atlàntida Film Fest. El festival online de Filmin arriba ja a la 8a edició, i ho fa augmentant la seva oferta: 83 pel·lícules que estaran disponibles a la seva plataforma, de forma escalada, del 25 de juny al 25 de juliol. Un cop més, Europa serà el pal de paller temàtic del festival, que a la vegada es divideix en cinc seccions: Generació, Murs i fronteres, Memòria històrica, Política i controvèrsia, i Identitat. Un any més l’Atlàntida Film Fest busca títols allunyats del circuit comercial, arriscats i amb una forta personalitat, i en molts casos es converteix en una oportunitat única de poder-los descobrir. Aquesta niés una selecció:
Segona entrega del que ens ha ofert l’Atlántida Film Fest 2017 en el seu recorregut pel cinema europeu. En aquest cas, l’esperit més aventurer d’un director tan consagrat com Michel Gondry es combina amb el més pur dramatisme arribat des d’Europa de l’Est, i es completa amb un interessant peça documental que pràcticament converteix Nàpols en la Baltimore italiana. Globalment, un nivell notable que demostra el nivell de la selecció del festival. Aquestes en són les ressenyes.
Passat l’equador de l’Atlántida Film Fest 2017, aquesta és la primera crònica sobre els primers títols que he pogut veure fins ara. El primer que es pot dir és que aquest festival suposa un autèntic viatge per tots els racons del continent, i fins i tot fora d’ell: de Portugal a Kazakhstan o d’Israel a Sèrbia, passant per casa nostra. Per ara, destaquen un parell de films de factura notable, però també m’he trobat amb alguna lleugera decepció. Aquestes són les impressions.
Ja es pot afirmar sense cap mena de dubte que l’arribada de l’estiu ja equival a cinema online per un tub. O el que és el mateix: una nova edició de l’Atlàntida Film Fest. De nou, la gent de Filmin ha recollit i classificat una mostra del millor cinema independent que ens ajuda a entendre una mica més la complexitat i problemàtica del continent europeu. El festival inclou pel·lícules de tots els formats i procedències, pràcticament totes inèdites al nostre país, i amb la vocació d’atreure qualsevol tipus de públic; i torna a recordar que les plataformes VOD són capaces d’omplir buits que la distribució a les sales no pot abraçar. L’Atlàntida Film Fest 2017 comença el 27 de juny i acabarà just un més després, el 27 de juliol. 30 dies per a gaudir de bon cinema, i amb la comoditat de no haver de sortir de casa.
Última (i un pèl tardana) entrega de crítiques de l’Atlántida Film Fest 2016, que va tenir lloc el passat mes de juliol a Filmin. En aquest cas, propostes que no passen de correctes, però també una de les sorpreses positives del certamen en forma de títol independent espanyol. Aquí les comento.
Martí
