Cine – 2018

HOTEL BOMBAY

Posted by Martí on 10 de Setembre de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Hotel Mumbai

Director: Anthony Maras

Intèrprets: Armie Hammer, Dev Patel, Jason Isaacs, Nazanin Boniadi, Angus McLaren, Anupam Kher, Natasha Liu Bordizzo, Tilda Cobham-Hervey, Suhail Nayyar.

Gènere: Thriller, drama. Austràlia, 2018. 120 min.

Un grup de joves arriba amb una llanxa a la riba de la ciutat de Bombai, a l’Índia. El seu objectiu és separar-se i dur a terme una sèrie de tirotejos a punts clau per al turisme de la ciutat. Al mateix temps, una parella de classe alta arribada d’Estats Units s’instal·la a una de les millors suites del Taj Mahal Palace, un dels hotels més luxosos de la localitat, i es disposa a sopar en un dels seus restaurants de més categoria.

A finals de novembre de 2008, un grup de terroristes gihadistes va dur el caos a la ciutat de Bombai amb la perpetració d’una sèrie d’atacs coordinats en diferents punts de la localitat índia. És probable que molta gent ho hagi oblidat, però aquell dia van morir més de 160 persones. En un afany de recordar aquells fets, i també alguns dels seus protagonistes reals, Hotel Bombay ofereix una recreació d’aquella jornada tràgica en el que es podria definir com un thriller de supervivència amb alguns tocs de veritable slasher. Tot i que ha arribat sense fer excessiu soroll, la pel·lícula resulta ser un sòlid exercici de tensió des de pràcticament el primer minut, amb un ritme narratiu i una capacitat d’impacte que mantenen el pols de forma meritòria. Encara que sigui en el mode més superficial, Hotel Bombay sap suplir certs clixés i recursos habituals, així com la seva decisió d’excloure qualsevol discurs polític, social o religiós, i es mostra prou solvent a l’hora de jugar les seves cartes.

Continue Reading

EN LOS 90

Posted by Martí on 24 de Juliol de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

Mid90s

Director: Jonah Hill

Intèrprets: Sunny Suljic, Katherine Waterston, Lucas Hedges, Alexa Demie, Na-kel Smith, Olan Prenatt, Gio Galicia, Ryder McLaughlin.

Gènere: Drama. USA, 2018. 85 min.

A mitjans dels anys 90, Stevie és un nen de 13 anys que viu a una zona humil de Los Àngeles amb la seva mare i el seu germà gran, amb el qual té constants baralles i discussions. Fascinat pel món de l’skate, Steve s’acosta sempre que pot a veure els joves del barri fer els seus trucs pel carrer. És així com coneix un grup de nois que, tot i la diferència d’edat, l’acullen com un més i el porten a tot arreu amb ells. Stevie ho viu amb una enorme il·lusió, però aquestes noves companyies també comencen a portar-li problemes.

En una època en què la nostàlgia s’ha convertit en una de les armes comercials més explotades per part del món de l’entreteniment, és irònic, però a la vegada té tot el sentit del món, que una pel·lícula com En los 90 passi completament desapercebuda. És irònic perquè l’exercici de nostàlgia que fa Jonah Hill en el seu debut com a director dóna mil voltes a nivell de versemblança i fidelitat a la gran majoria de pel·lícules o sèries que busquen el mateix. I té tot el sentit del món perquè la seva mirada no és complaent amb l’espectador, ni busca el concepte “que maco que era tot abans”, ni està repleta de referències populars per arrencar-nos un somriure cada dos per tres. En los 90 és un trasllat directe 25 anys enrere, sense artificis ni cosmètica, que capta l’essència d’una època molt particular. Tot i les distàncies geogràfiques i culturals, per als qui vam ser coetanis del petit Stevie resulta un retorn prou emotiu i valuós, tant en el contingut com en la forma de presentar-lo.

Continue Reading

UTOYA. 22 DE JULIO

Posted by Martí on 17 de Juliol de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 2 comentaris

Utøya 22. juli

Director: Erik Poppe

Intèrprets: Andrea Berntzen, Aleksander Holmen, Brede Fristad, Ada Eide, Sorosh Sadat, Elli Rhiannon Müller Osbourne, Solveig Koløen Birkeland, Magnus Moen.

Gènere: Thriller, drama. Noruega, 2018. 90 min.

El 22 de juliol de 2011 al migdia, Oslo pateix un atemptat terrorista al seu districte governamental en forma de cotxe bomba. Poques hores més tard, un grup de joves que participen en un campament d’estiu del Partit Laborista noruec a la petita illa d’Utoya, al nord-oest de la capital, reben la notícia. Entre ells hi ha Kaja, que ha anat al campament juntament amb la seva germana i que tranquil·litza la seva mare després que aquesta la truqués. No obstant, mentre Kaja i la resta es preparen per les activitats del vespre, comencen a sentir trets i crits.

“Mai no ho entendràs”. Tot i que queda teòricament camuflada com a part de la conversa per telèfon que té amb la seva mare, la frase inicial amb què ens rep la protagonista Kaja, mirant a càmera i apel·lant-nos directament, és completament reveladora del que estem a punt de presenciar. Utoya. 22 de Julio aborda un dels episodis més greus de la història europea recent sense la disposició de donar explicacions, assenyalar motius o furgar en les conseqüències, sinó amb un únic objectiu: viure en primera persona el terror d’aquell fet. I ho aconsegueix, i de quina manera. El director Eric Poppe ens introdueix en un autèntic exercici de supervivència en què ens sentim com un més dels joves que van patir l’atac, és a dir, sense escapatòria i amb l’únic propòsit de no ser trobats per l’autor del tiroteig. L’aposta formal que escull Utoya. 22 de Julio resulta clau per a aconseguir aquest efecte: un únic pla seqüència que emula, en tot moment, el punt de vista dels protagonistes.
Continue Reading

EIGHTH GRADE

Posted by Martí on 13 de Juliol de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

Eighth Grade

Director: Bo Burnham

Intèrprets: Elsie Fisher, Josh Hamilton, Luke Prael, Emily Robinson, Jake Ryan, Frank Deal, Daniel Zolghadri, Marguerite Stimpson.

Gènere: Drama. USA, 2018. 90 min.

Kayla és una adolescent de 13 anys que encara els seus últims dies com a estudiant de vuitè grau, l’últim abans de fer el salt a l’institut. Tot i que segueix les modes de la seva edat i fins i tot grava vídeos a un canal propi de Youtube, Kayla no gaudeix de massa popularitat i sovint es sent desubicada o apartada de la resta. El seu pare, conscient de la situació, mira d’ajudar-la, però no acaba de trobar la manera de connectar-hi.

Tot i que és evident que les experiències a nivell personal que retraten són equiparables a les que hem tingut tots, les pel·lícules d’institut nord-americanes sempre han tingut un caire una mica distant. La gran litúrgia que acompanya cada canvi d’etapa educativa a Estats Units, establint uns punts i a part tan marcats en la vida dels estudiants, és un aspecte que no tots hem viscut de la mateixa manera. En el cas d’Eighth Grade, però, aquesta distància gairebé desapareix. Bo Burnham ens planteja una història que, a priori, ja hem vist desenes de vegades, però la cuida, la vesteix i l’enfoca de tal manera que assoleix una autenticitat molt especial. I el millor és que ho fa sense evitar clixés, situacions recurrents o conflictes habituals. És la direcció de Burnham, el muntatge, l’ús de la música… però sobretot la capacitat de mirar netament a la seva protagonista, allò que converteix Eighth Grade en un film molt més humà i emotiu que la gran majoria.
Continue Reading

SOMBRA

Posted by Martí on 2 de Juny de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

Ying

Director: Zhang Yimou

Intèrprets: Deng Chao, Sun Li, Ryan Zheng, Guan Xiaotong, Wang Qianyuan, Wang Jingchun, Hu Jun, Lei Wu.

Gènere: Acció, drama. Xina, 2018. 105 min.

A la Xina antiga, el petit comtat de Pei viu sota el control del rei Liang, perillós pel seu caràcter i la seva impulsivitat. El seu principal home de confiança és el comandant Zhou, que vetlla per la seguretat del comtat, però també per a mantenir la pau amb la ciutat rebel de Jing. Però Zhou és en realitat un doble (una “ombra”, com s’anomena allà) del veritable comandant, malferit en una batalla anterior, que en secret l’està entrenant per al més que probable combat amb el cap dels guerrers de Jing.

Durant aquella màgica etapa en què vaig començar a descobrir tota la magnitud del cinema oriental, el nom de Zhang Yimou em va quedar gravat de forma instantània. Tot i que la seva és una filmografia molt més rica, en aquell moment la culpa va ser bàsicament de dues pel·lícules: Hero (2002) i La Casa de las Dagas Voladoras (2004). La forma amb què els colors omplen la pantalla, la capacitat de convertir lluitadors sanguinaris en autèntics ballarins i el subratllat de tot l’entorn natural eren aspectes que no havia vist mai fins llavors. Ara, han hagut de passar massa anys perquè Yimou tornés a acostar-se de veritat a tot això. Sombra substitueix els colors vius per una extensa gama de grisos que gairebé la situa (sense ser-ho) en el blanc i negre, però recupera la visió realçada de moviments i textures de forma espectacular, convertint cada escena en un petit ritual i també en un petit prodigi a nivell de composició.
Continue Reading

LA CARGA

Posted by Martí on 21 de Mai de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , . 2 comentaris

Teret

Director: Ognjen Glavonic

Intèrprets: Leon Lucev, Pavle Cemerikic, Tamara Krcunovic, Ivan Lucev, Igor Bencina.

Gènere: Drama. Sèrbia, 2018. 95 min.

L’any 1999, en ple bombardeig de l’OTAN sobre Sèrbia, Vlada rep l’encàrrec d’agafar un camió a una zona rural de Kosovo i conduir-lo fins a Belgrad. És la seva última missió d’aquest tipus, amb les quals ha ajudat a mantenir la seva família. Té prohibit fer parades, tractar amb altres persones i, per sobre de tot, obrir el compartiment de càrrega del camió. No obstant, el primer contratemps arriba quan Vlada es troba tallada la carretera principal a Belgrad.

A El Salario del Miedo, una de les grans pel·lícules dels anys 50, dues parelles de conductors afronten una missió gairebé suïcida a canvi d’una gran quantitat de diners: transportar nitroglicerina fins a una central petrolífera a bord de dos camions per un camí ple d’obstacles que els poden fer explotar en qualsevol moment. Més de mig segle més tard, La Carga n’agafa el testimoni en diversos aspectes, tot i que, naturalment, s’emmarca en unes circumstàncies força diferents. Si a la pel·lícula de Henri-Georges Cluzot hi havia una clara crítica a la sobreexplotació que les companyies petrolieres exercien als treballadors de països del tercer món, a La Carga el director serbi Ognjen Glavonić fa un dolorós retrat de la situació del seu país durant la recent guerra de Kosovo. I, a la vegada, va construint subtilment durant el trajecte un drama personal que resulta molt més intens i elaborat del que sembla.
Continue Reading

RUBEN BRANDT, COLECCIONISTA

Posted by Martí on 10 de Mai de 2019
Posted in: Animació, Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

Ruben Brandt, Collector

Director: Milorad Krstic

Veus originals: Iván Kamarás, Gabriella Hámori, Zalán Makranczi, Csaba Márton, Paul Bellantoni, Matt Devere, Katalin Dombi, Henry Grant.

Gènere: Animació, thriller, negre. Hongria, 2018. 95 min.

Mimi és una cleptòmana que aconsegueix robar una de les peces de Cleopatra més preuades del Museu del Louvre de París. La notícia desperta l’interès del psicoanalista Ruben Brandt, que convida Mimi a incorporar-se a un peculiar equip al qual encomanarà una complicada missió que els durà als principals museus del món. Per la seva banda, el detectiu Kowalski, que ja va estar a punt d’atrapar Mimi a París, comença a investigar els seus passos.  

En la breu presentació que se’ns va fer als assistents al Festival D’A 2019 just abans del passi de Ruben Brandt, Coleccionista, es va subratllar el caràcter altament polifacètic del seu director Milorad Krstic, que també és pintor, escultor, documentalista i artista multimedia. Al cap de pocs minuts de pel·lícula, aquest fet és tota una evidència. Totes aquestes modalitats d’art, i en especial la de la pintura, no només es manifesten com una simple influència, sinó que son una part essencial d’aquesta obra animada. Ruben Brandt, Coleccionista és un immens còctel que es nodreix estèticament de les principals corrents pictòriques de la història, però és també una història sobre la relació d’admiració, obsessió i fins i tot un cert trauma que podem arribar a tenir amb el món de l’art. El que d’entrada podia semblar un collage fet amb cert gust acaba sent un dels títols d’animació més genuïns dels últims anys. Continue Reading

FUNAN

Posted by Martí on 9 d'Abril de 2019
Posted in: Animació, Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , . 2 comentaris

Funan

Director: Denis Do

Veus originals: Bérénice Bejo, Louis Garrel, Colette Kieffer, Aude-Laurence Clermont Biver, Brice Montagne, Lila Lacombe, Emilie Marié, Céline Ronté, Thierry Jahn.

Gènere: Animació, drama, bèl·lic. França, 2018. 85 min.

L’any 1975, una família de Phnom Penh, capital de Cambodja, es veu obligada a marxar de la ciutat quan aquesta cau sota el control de la guerrilla comunista dels khmers roigs. Durant aquesta marxa amb milers de persones més, la família perd el seu fill de quatre anys entre la multitud, juntament amb l’àvia de la criatura. Quan arriben al seu destí, un camp de treball sota la vigilància dels khmers, faran tot el possible per a poder retrobar-se amb el seu fill.  

Tota pel·lícula premiada al Festival d’Annecy hauria de cridar l’atenció a qualsevol aficionat al cinema. Sense anar més lluny, en els últims anys el certamen més important dins del gènere d’animació ha descobert joies com The Breadwinner, Loving Vincent o La Vida de Calabacín; i ara cal afegir-hi la flamant guanyadora de l’edició 2018. Funan és un d’aquells exemples de totes les tonalitats que pot adoptar una única pel·lícula animada sense que això la faci descarrilar en cap moment, i ho fa amb una història realment dura. No només recupera un greu conflicte bèl·lic relativament poc tractat a nivell cinematogràfic –l’ocupació de Cambodja per part de les guerrilles comunistes de Pol Pot–, sinó que construeix un potent drama familiar basat en la infantesa de la mare del director, Denis Do. I el millor és que Funan no utilitza l’animació per a subratllar la desgràcia que defineix bona part del seu argument, sinó que aposta per una estètica gairebé oposada sense que això resti cap mena d’efecte.  Continue Reading

NACIÓN SALVAJE

Posted by Martí on 29 de Març de 2019
Posted in: Cine - 2018, Sitges 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Assassination Nation

Director: Sam Levinson

Intèrprets: Odessa Young, Abra, Suki Waterhouse, Hari Nef, Bella Thorne, Bill Skarsgård, Susan Misner, Joel McHale, Maude Apatow, Cody Christian, Colman Domingo.

Gènere: Thriller, comèdia, acció. 2019. 110 min.

Els estudiants d’un institut de Salem, a Estats Units, viuen permanentment connectats als mòbils i les xarxes socials, les quals acostumen a provocar més conflictes que cap altra cosa. Més enllà dels embolics amorosos entre uns i altres, el gran escàndol salta quan un hacker fa públiques les fotos d’un polític de la localitat i també del director de l’institut. Enmig de tot, quatre amigues veuen com no només les seves vides privades comencen a córrer perill, sinó també la seva integritat, ja que s’escampa el rumor que elles estan darrere de totes aquestes filtracions. 

Quan d’aquí uns anys es parli del cinema que va néixer com a fruit de la seva generació, és molt difícil que Nación Salvaje no aparegui com a gran referent de la era que estem vivint actualment. El jove director Sam Levinson ha aglutinat bona part dels vicis, virtuts i defectes amb què les xarxes socials –i l’entorn online en general– governen la vida dels joves en la societat actual, i els ha desplegat per a construir una pel·lícula que els representa tant en la forma com en el fons. Així doncs, ens trobem davant d’una història que viu cada instant amb una intensitat enorme, però on els fets es van succeint de forma tan dinàmica que és pràcticament impossible digerir res. Però és que d’això es tracta. Tret de la mínima pausa que es pren per a fer evolucionar les seves protagonistes, Nación Salvaje busca que sigui el seu propi camí cap al caos el que acabi parlant per si sol. I la veritat és que, en gran mesura, ho aconsegueix.
Continue Reading

¿PODRÁS PERDONARME ALGÚN DÍA?

Posted by Martí on 4 de Març de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

Can You Ever Forgive Me?

Directora: Marielle Heller

Intèrprets: Melissa McCarthy, Richard E. Grant, Julie Ann Emery, Jane Curtin, Anna Deavere Smith, Marc Evan Jackson, Dolly Wells, Christian Navarro.

Gènere: Drama, biogràfic. 2018. 105 min.

En plena crisi creativa i castigada pel seu alcoholisme i el seu caràcter poc amigable, l’escriptora especialitzada en biografies Lee Israel comença a patir per la seva subsistència econòmica. Quan es veu obligada a començar a vendre coses per a poder fer front a les seves despeses, s’adona del gran valor que poden arribar a tenir les cartes manuscrites d’alguns personatges històrics, sobretot per l’alt preu que els col·leccionistes estan disposats a pagar per elles. És llavors quan decideix falsificar-les per a poder-les vendre com si fossin originals.

La història de la bona persona que, davant una situació desesperada, decideix explorar el terreny del crim o de la il·legalitat ja l’hem vist unes quantes vegades. Potser per això, quan n’arriba un nou exemple com ¿Podrás Perdonarme Algún Día? cal esperar que, almenys, sigui capaç de deixar-nos amb l’empremta d’un personatge memorable o una trama realment original. En no ser així, el més probable és que la pel·lícula marxi amb la mateixa facilitat amb què ha entrat durant el seu visionat; fins i tot en aquest cas, en què no se li poden negar un grapat de virtuts. Les càlides interpretacions de Melissa McCarthy i Richard E. Grant, així com el bon gust de Marielle Heller a l’hora de presentar el personatge i narrar la seva evolució emocional, fan de ¿Podrás Perdonarme Algún Día? una pel·lícula difícil de rebutjar. Al capdavall, però, la història que ens explica no va gaire més enllà de la curiositat que genera -subratllada pel fet de tractar-se de fets reals- i de la proximitat que desprèn.
Continue Reading