Millor pel·lícula
OSCARS 2016 – Valoració
Posted by Martí on 29 de febrer de 2016
Director: Alejandro G. Iñárritu
Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Tom Hardy, Domhnall Gleeson, Will Poulter, Forrest Goodluck, Paul Anderson, Kristoffer Joner, Joshua Burge
Gènere: Aventures, western, drama. USA, 2015. 155 min.
Al voltant de 1820, un grup d’exploradors s’endinsen als boscos de Dakota del Nord per a recolectar pells d’animal i després vendre-les. De sobte, un grup d’indígenes ataca el seu campament i els exploradors es veuen obligats a fugir pel riu, però Hugh Glass, l’home més experimentat de tota l’expedició i que viatja amb el seu fill mestís Hawk, recomana seguir a peu. Un matí que surt a rastrejar el terreny, Glass és atacat brutalment per un ós i queda ferit de mort. Quan es converteix en una veritable càrrega per a l’avanç del grup, sorgeix la idea de deixar-lo enrere i seguir sense ell.“Nous sommes tous savages” és la frase que, en cert moment de El Renacido, apareix en un cartell que de ben segur no passa desapercebut. I és possiblement aquesta la millor manera de definir el que Alejandro González Iñárritu ofereix a la seva nova pel·lícula, tot just un any després de la triomfadora Birdman. Completament a les antípodes d’aquesta predecessora, El Renacido és una veritable prova de supervivència que indaga en el costat més salvatge dels humans com a únic mètode de supervivència quan tot el que es té al voltant és la versió més cruel i implacable de la naturalesa, i que de pas aprofita per a remontar-nos als temps en què precisament aquells qui més estimaven el seu hàbitat natural veien com l’avarícia de la civilització els anava apartant poc a poc d’allò que era seu. Una odissea concebuda per a ser viscuda a flor de pell davant la pantalla més gran possible, però que també es queda a alguns passos de poder meravellar de forma rotunda.
Guanyar un Oscar és un èxit enorme, però no suposa cap garantia de futur si un s’hi repenja i es deixa anar. Imagino que aquest advertiment l’haurà tingut molt clar Alejandro González Iñárritu, ja que pocs mesos després de rebre l’estatueta per la magnífica Birdman, el director mexicà ja té encarrilat el seu proper projecte. I tot i que el projecte té una fisonomia radicalment diferent, no sembla que s’hagi relaxat ni un pèl. The Revenant és una història de supervivència que adapta una novel·la homònima de Michael Punke i es basa en fets reals, concretament els que va viure l’explorador Hugh Glass el 1820. En plena cacera, Glass va ser ferit de mort per un ós, i va ser abandonat a la muntanya pels seus tres companys; no obstant, va aconseguir sobreviure, i va emprendre una crua venjança contra els homes que el van trair.
Director: Alejandro González Iñárritu
Intèrprets: Michael Keaton, Emma Stone, Edward Norton, Zach Galifianakis, Naomi Watts, Andrea Riseborough, Amy Ryan
Gènere: Comèdia. USA, 2014. 120 min.
Riggan Thompson és un veterà actor de cinema a punt d’estrenar a Broadway la seva primera obra de teatre, adaptada, dirigida i protagonitzada per ell, però tothom el coneix per haver interpretat anys enrere un superheroi anomenat Birdman. Durant els dies anteriors a l’estrena, una sèrie de successos compliquen cada vegada més el seu èxit i alimenten una inseguretat crònica que l’impedeix desfer-se d’aquest personatge que tant d’èxit va tenir en el seu moment.S’apaguen les llums, pantalla en negre, apareixen algunes lletres de forma desordenada que acaben formant els primers crèdits de la pel·lícula. I comença a sonar una bateria. El ritme és confús, accelerat, completament descompassat, ple de pauses, solapaments i imprecisions; com si davant dels timbals, bombos i plats hi haguessin assegut un nen que encara no ha après el sentit del ritme. És un so salvatge, fins i tot una mica incòmode per a les nostres oïdes, però ja ens hi podem anar acostumant, ja que acabem d’entrar a la ment del veterà actor Riggan Thompson i no en sortirem fins al cap de dues hores. O el que és el mateix, iniciem el trajecte per un autèntic laberint mental anomenat Birdman, la pel·lícula més inesperada i personal d’Alejandro González Iñárritu, que desplega tot el seu virtuosisme creatiu al servei d’una història plena de mala llet, humor negre i també d’un profund esperit corrosiu, tant de portes enfora com amb si mateixa.