Setembre | 2016 | M.A.Confidential

FESTIVAL DE SITGES 2016 – Prèvia (2 de 2)

Posted by Martí on 28 de Setembre de 2016

Posted in: Avanços, Sitges 2016. Tagged: Adam Wingard, Blair Witch, Festival de Sitges 2016, Johnnie To, Rob Zombie, Sitges 2016, Swiss Army Man, The Girl with All the Gifts, Three, tràiler, Under the Shadow. Deixa un comentari

Després del primer repàs a alguns dels títols més destacats del Festival de Sitges de fa un parell de dies, arriba l’anunciada segona part per als qui dubten sobre les pel·lícules a escollir. Gèneres, històries i ambicions de tota mena perquè tothom hi trobi el que busca i es pugui escapar algun dia fins la localitat del Garraf a respirar ambient friki-cinèfil sense por de trobar-se amb cap sorpresa inesperada. Aquestes són, doncs, vuit pel·lícules més a tenir en compte. Ens veiem a Sitges d’aquí un parell de setmanes!

Ja el tornem a tenir aquí a tocar, a la cantonada. El Festival de Sitges és a 10 dies de tornar a estendre la catifa vermella a les seves particulars estrelles, zombis i, principalment, frikis de tota mena que acudeixen incondicionalment a la seva cita cinèfila preferida de l’any. Després de la magnífica edició de l’any passat, tant per l’evident millora de l’organització com pel nivell sorprenentment alt que van presentar les pel·lícules projectades, aquesta edició no ho tindrà fàcil, però de nou l’oferta és d’allò més atractiva. Aquest és un primer recull dels que, a priori, poden ser els títols més destacats que s’hi veuran del 7 al 16 d’octubre. En breu, la segona part.

CAPTAIN FANTASTIC

Posted by Martí on 25 de Setembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Captain Fantastic, drama, frank langella, George MacKay, Kathryn Hahn, Matt Ross, Missi Pyle, Steve Zahn, viggo mortensen. Deixa un comentari

Captain Fantastic

Director: Matt Ross

Intèrprets: Viggo Mortensen, Missi Pyle, Kathryn Hahn, George MacKay, Steve Zahn, Hannah Horton, Trin Miller, Frank Langella.

Gènere: Drama. USA, 2016. 115 min.

Ben Cash és un pare de família que viu amb els seus sis fills enmig d’un bosc d’Oregón, a Estats Units. Allà, els nens reben un entrenament de supervivència per a saber com afrontar tots els perills del bosc, però a la vegada tenen a la seva disposició un munt de llibres que el seu pare els fa llegir per a curtir-se intel·lectualment, de mode que tenen un enorme coneixement teòric d’un munt de temàtiques. Tot i l’aparent felicitat amb què viuen tots, la situació de la mare de la família, greument malalta, és una preocupació que cada vegada incideix més en la seva convivència.

Després de ser la veritable ànima de la trilogia d’El Senyor dels Anells, el més normal és que Viggo Mortensen iniciés una trajectòria cinematogràfica orientada a les pel·lícules de gran consum, aprofitant el carisma i la popularitat forjades gràcies al personatge d’Aragorn. No obstant, l’actor novaiorquès d’origen argentí ha decidit amb el pas dels anys que el cinema comercial no és cosa seva, i que tan sols participaria en aquells projectes que realment li aportaven alguna cosa. I és per això que enlloc de veure’l encarnant algun superheroi de Marvel o DC (segur que d’ofertes no n’hi ha faltat), el podem gaudir en propostes tan alternatives com Captain Fantastic. Aquí, interpreta un peculiar pare de família que ha decidit educar els seus sis fills des d’una visió molt particular de la vida: combinant la vida salvatge en ple bosc amb un estricte i exhaustiu ensenyament acadèmic a partir de llibres i novel·les dels autors més prominents en cada àmbit.

TARDE PARA LA IRA

Posted by Martí on 23 de Setembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: antonio de la torre, Luis Callejo, Manolo Solo, Raúl Arévalo, Ruth Díaz, Tarde para la Ira, thriller. Deixa un comentari

Tarde para la Ira

Director: Raúl Arévalo

Intèrprets: Antonio de la Torre, Luis Callejo, Ruth Díaz, Manolo Solo, Alicia Rubio, Raúl Jiménez, Font García

Gènere: Thriller. Espanya, 2016. 90 min.

Vuit anys després de participar en un robatori d’una joiera, Curro surt de la presó per a iniciar una nova vida amb la seva parella Ana i la seva filla, nascuda poc després que fos empresonat. En tornar al bar propietat de la seva família i recuperar les habituals partides de mus, topa amb José, un home a qui no coneix i que durant tot aquest temps s’ha convertit en un bon amic de tota la gent del bar. L’ambient està un pèl enrarit, sobretot per uns fets succeïts poc abans de l’alliberament de Curro, però en realitat el veritable conflicte encara està per arribar.

El millor símptoma que pot deixar l’òpera prima d’un director és que en sortir de la sala de cine ja estiguis esperant amb candeletes la seva segona pel·lícula. I és exactament això el que ha aconseguit Raúl Arévalo amb Tarde para la Ira. Després de demostrar la seva versatilitat com a actor, el madrileny s’ha aventurat a posar-se darrere la càmera amb tan sols 36 anys i ha demostrat que el seu criteri cinematogràfic va molt més enllà del nivell interpretatiu que li havíem vist fins ara. Poques vegades s’havia percebut tanta convicció i seguretat en un debut, i a més a més amb aquest punt d’atreviment, ja que la pel·lícula fuig en tot moment de qualsevol atenuant i s’entrega per complet al seu esperit cru i implacable. La decisió córre tot el risc d’espantar alguns espectadors, però és clau perquè Tarde para la Ira s’expressi amb la contundència adequada i es mantingui fidel a si mateixa de principi a fi.

NO RESPIRES

Posted by Martí on 19 de Setembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Daniel Zovatto, Detroit, Don't Breathe, Dylan Minnette, Fede Álvarez, Jane Levy, Stephen Lang, thriller. Deixa un comentari

Don’t Breathe

Director: Fede Álvarez

Intèrprets: Jane Levy, Dylan Minnette, Stephen Lang, Daniel Zovatto, Sergej Onopko, Jane May Graves

Gènere: Thriller. USA, 2016. 85 min.

A la decadent ciutat de Detroit, tres joves lladres aprofiten que el pare d’un d’ells té una agència de seguretat per a entrar a diverses cases quan els amos no hi són i acumular petits robatoris que els ajudin a reunir els diners necessaris per marxar de la ciutat. Quan s’assabenten que en una casa en un barri quasi deshabitat hi ha guardada una enorme suma de diners, no dubten en fixar-la com a objectiu, i encara es freguen més les mans en descobrir que el propietari és cec. No obstant, no són conscients del que els espera dins.

Hi ha pel·lícules que, en algun moment puntual del seu visionat, et fan pensar que el que estàs veient és una estupidesa. És una idea fugaç que en realitat forma part de l’experiència que proposa el propi film, però que precisament necessita ser assumida per a poder gaudir-lo de veritat. Passava, per exemple, a Infierno Azul, i ara ho tornem a trobar a No Respires, que comparteix bona part de les propietats d’aquella aventura de supervivència marina, però duent-les a un altre tipus de terreny. Capitanejada per l’uruguaià Fede Álvarez, un altre director que com Jaume Collet-Serra s’ha obert camí en el cinema de gènere a Estats Units, No Respires ofereix un interessant exercici d’estil a mig camí entre el thriller i el terror per a submergir-nos durant poc menys d’hora i mitja en la seva particular prova a vida o mort. Una nova mostra de cinema baix en pressupost, però d’allò més elevat en tensió i dramatisme.

THE NIGHT OF

Posted by Martí on 12 de Setembre de 2016

Posted in: Sèries TV. Tagged: Amara Karan, Bill Camp, drama, HBO, Jeannie Berlin, john turturro, Michael K. Williams, Peyman Moaadi, policíac, Poorna Jagannathan, Riz Ahmed, sèrie, Steven Zaillian, The Night Of. Deixa un comentari

The Night Of

Creador: Steven Zaillian

Intèrprets: Riz Ahmed, John Turturro, Bill Camp, Poorna Jagannathan, Peyman Moaadi, Jeannie Berlin, Amara Karan, Michael K. Williams, Paul Sparks.

Gènere: Drama, policíac. USA, 2016. 8 capítols de 55-90 min.

Una nit en què un amic el deixa tirat a l’hora d’anar a una festa al centre de Nova York, el jove Nasir Khan decideix agafar el taxi del seu pare per arribar-hi ell mateix. Pel camí, però, es perd i veu com una noia anomenada Andrea puja al cotxe pensant-se que és un taxi de veritat. Com que s’hi sent atret, Nasir decideix passar unes hores amb ella fins que arriben al seu apartament i es deixen portar per l’alcohol i les drogues fins que acaben al llit. De cop, Nasir es desperta assegut a la taula de la cuina; no sap què ha passat, però és a punt de descobrir que aquella nit capgirarà la seva vida.

El capítol pilot de The Night Of deixa amb una sensació estranya a tot aquell qui aborda una sèrie de la HBO conscient que hi trobarà un extra, algun element que el separi de la resta d’ofertes similars. La relativa lleugeresa i facilitat amb què es planteja la història, que podria pertànyer perfectament a qualsevol sèrie policíaca procedimental, és la principal causa d’aquesta reacció. No obstant, estem davant d’una obra que es pot dividir clarament en dues parts: d’una banda el primer capítol i de l’altra els set següents. I és en aquest desenvolupament posterior on The Night Of posa en marxa la seva maquinària per a mostrar totes les imperfeccions, els matisos i els condicionants que envolten l’actual sistema judicial nord-americà. Tot i que no assoleix el mateix èxit en tots els seus objectius, la sèrie reuneix un gran nombre d’atractius que la solidifiquen i l’enriqueixen al llarg del seu curt camí, convertint-la en un notable exponent dins del seu gènere i donant-li la distinció que s’espera d’ella.

KUBO Y LAS DOS CUERDAS MÁGICAS

Posted by Martí on 9 de Setembre de 2016

Posted in: Animació, Cine - 2016. Tagged: Animació, Art Parkinson, aventures, Charlize Theron, fantàstic, japó, Kubo and the Two Strings, Laika Animation, Matthew McConaughey, ralph fiennes, Rooney Mara, stop-motion, Travis Knight. Deixa un comentari

Kubo and the Two Strings

Director: Travis Knight

Veus originals: Art Parkinson, Charlize Theron, Matthew McConaughey, Ralph Fiennes, Rooney Mara, George Takei, Brenda Vaccaro.

Gènere: Animació, fantàstic, aventures. USA, 2016. 100 min.

En un poblet de Japó, el petit Kubo viu tranquil·lament dalt d’un penya-segat cuidant la seva mare, que ha quedat trastornada després que el seu propi pare hagués intentat matar-los. Per guanyar-se la vida, Kubo fa espectacles amb papers al bell mig del poble, on explica una i altra vegada les proeses d’un samurai que ha de derrotar un gran enemic. No obstant, Kubo ha de procurar tornar abans que el sol es pongui, ja que la foscor farà avivar uns fantasmes del passat que el portaran a una dura lluita per a sobreviure.

Per molt que haguem elogiat repetidament que certs personatges animats creats per ordinador semblin mostrar una veritable ànima, no hi ha dubte que quan hi ha un component palpable entremig aquest efecte pren una dimensió especial. No és el mateix observar rostres i cossos dissenyats a base de moviments de ratolí o llapis òptic, que apropar-se a figures sorgides de les pròpies mans dels seus creadors. És per aquest motiu que estudis com Aardman o Laika segueixen sent tan valuosos dins del gènere d’animació, perquè són capaços d’oferir-nos de tant en tant aquestes petites rareses tan necessàries. La més recent és Kubo y las Dos Cuerdas Mágicas, que suposa un ambiciós salt en el si de Laika Animation donada la seva combinació de tècniques visuals i també les característiques de la seva història. I és que les seves múltiples referències culturals i temàtiques contenen un missatge molt més adult i complex del que estem acostumats a veure.

STAR TREK: MÁS ALLÁ

Posted by Martí on 4 de Setembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Anton Yelchin, aventures, Chris Pine, ciència ficció, Idris Elba, John Cho, Justin Lin, Karl Urban, seqüela, Simon Pegg, Sofia Boutella, Star Trek Beyond, Zachary Quinto, Zoe Saldana. Deixa un comentari

Star Trek Beyond

Director: Justin Lin

Intèrprets: Chris Pine, Zachary Quinto, Zoe Saldana, Karl Urban, Simon Pegg, Anton Yelchin, John Cho, Idris Elba, Sofia Boutella, Joseph Gatt, Deep Roy

Gènere: Ciència-ficció, aventures. USA, 2016. 120 min.

Després de tornar d’una missió més complicada del que semblava on intentaven arreglar les relacions entre dues espècies, el capità Kirk i la seva tripulació afronten diversos canvis que poden canviar el futur del grup. No obstant, abans que es materialitzi res, els arriba una missió inesperada en què la nau Enterprise haurà de creuar una nebulosa desconeguda per a intentar trobar una nau perduda més enllà. A pesar que el viatge no sembla presentar massa perill, les coses es compliquen molt més del que Kirk i companyia esperaven per culpa d’un nou i poderós enemic.

Arribava a les sales sense generar cap mena d’expectativa i del tot eclipsada per la resta de “blockbusters” estiuencs, però Star Trek: Más Allà ha resultat ser la gran tapada enmig d’aquest decebedor estiu cinematogràfic. Beneficiada per aquesta relativa indiferència prèvia en l’espectador i també per l’escàs èxit de la resta de títols, a la tercera entrega de la renovada saga li surt sorprenentment bé la seva aposta de moderar l’ambició i oferir purament una aventura espacial; una d’aquelles que han definit l’univers de Star Trek des de les seves arrels. Escrita per Simon Pegg i Doug Jung, Star Trek: Más Allá executa amb un gran sentit del ritme i un atractiu sentit estètic el que es podria considerar perfectament com una versió ampliada i adaptada al segle XXI d’un capítol de la sèrie original. I sí, l’efecte que provoca és molt més positiu del que aquesta descripció podria fer pensar.

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30

M.A.Confidential

Crítiques de cinema i sèries de televisió, a més dels tràilers i avanços més destacats

Arxius

All posts for the month Setembre de 2016

FESTIVAL DE SITGES 2016 – Prèvia (2 de 2)

FESTIVAL DE SITGES 2016 – Prèvia (1 de 2)