george clooney

All posts tagged george clooney

GRAVITY

Posted by Martí on 13 d'Octubre de 2013
Posted in: Cine - 2013. Tagged: , , , , , . 3 comentaris

Gravity

Gravity

Director: Alfonso Cuarón

Intèrprets: Sandra Bullock, George Clooney.

Gènere: Drama, thriller, ciència-ficció. USA, 2013. 90 min.

8,5stars

El veterà astronauta Matt Kowalski i la doctora i enginyera Ryan Stone estan fent un passeig espacial per realitzar diferents operacions al telescopi Hubble. Tot va sobre rodes, i els dos poden gaudir de les espectaculars vistes de la Terra, fins que una pluja de brossa espacial provocada per la destrucció d’altres satèl·lits els impacta de ple i converteix la missió en un malson, especialment per ella, que és el primer cop que viatja a l’espai.

L’espai és un lloc tan fascinant com inquietant. Tothom voldria estar-hi algun cop a la seva vida, però, a poder ser, estalviant-se tot el procés per arribar-hi i també el patiment de saber que qualsevol contratemps probablement porta a una mort assegurada. A vegades penso si aquesta por i vulnerabilitat ens deixarien gaudir com cal de les inigualables vistes del planeta Terra que només es poden apreciar des d’allà. M’encantaria ser-hi, però segurament em trobaria fatal, encara que fos només pels propis nervis de ser-hi. Aquest cúmul de sensacions oposades és el que ens transmet, millor que cap altra pel·lícula havia fet fins ara, aquest prodigi anomenat Gravity. La nova pel·lícula d’Alfonso Cuarón, que torna set anys després de la lloada Hijos de los Hombres (l’hauria de tornar a veure), no ha deixat de generar expectació des del seu primer tràiler, i ha sabut fer front a les grans esperances dipositades en ella. L’espera ha valgut la pena, i l’experiència és veritablement única; fins i tot el 3D contribueix a la seva grandíssima qualitat.

Continue Reading

GRAVITY – Tràiler

Posted by Martí on 10 de Mai de 2013
Posted in: Avanços, Cine - 2013. Tagged: , , , , , , . 1 comentari

gravity poster

Tot i tenir una trajectòria d’allò més irregular i passar-se sis anys sense pràcticament cap projecte, el director mexicà Alfonso Cuarón va deixar-nos marcat el seu nom gràcies a Hijos de los Hombres (2006), pel·lícula que, tot i que no em va entusiasmar tant com a la majoria de gent, oferia una gran espectacularitat a nivell visual i evidenciava l’immens talent que hi havia darrere la càmera. El més recordat, els seus magnífics plans seqüència, que es van convertir en la seva senya d’identitat. Ara, Cuarón torna amb Gravity, una de les pel·lícules més esperades d’aquest any, que explica la història de dos astronautes que intenten tornar a la Terra després que residus espacials impactin amb la seva nau i els deixin flotant a la deriva. Un guió del propi Cuarón, juntament amb el seu germà.

Continue Reading

LOS IDUS DE MARZO

Posted by Martí on 14 de Març de 2012
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

The Ides of March

Director: George Clooney

Intèrprets: Ryan Gosling, George Clooney, Evan Rachel Wood, Philip Seymour Hoffman, Paul Giamatti, Marisa Tomei.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2011. 95 min.


El partit demòcrata nord-americà afronta a Ohio la fase final de les eleccions primàries que decidiran el candidat a president dels Estats Units. Stephen Myers és el jove director de comunicació de la campanya del governador Mike Morris i el principal cervell de la seva estratègia, però ha de veure’s les cares amb persones molt més experimentades que ell. Poc a poc, descobreix que no pot fiar-se de ningú i que el món de la política és molt més despiadat del que ell creia.

En temps de l’imperi romà, els anomenats idus de març coincidien amb el dia 15 d’aquest mes i eren considerats com una època de bons auguris i esperança, però el seu significat va canviar després que Juli Cèsar fos assassinat precisament en aquesta data i va passar a convertir-se en un dia on calia estar alerta davant uns esdeveniments podien ser traïdors. Aquest concepte històric (gràcies Wikipedia) ha estat simbòlicament traslladat a l’actualitat per part de l’escena política nord-americana, ja que tant el partit demòcrata com el republicà celebren el tram clau de les seves eleccions primàries durant aquestes mateixes dates, i és el que dóna títol i sentit a la tercera pel·lícula de George Clooney com a director. Amb Los Idus de Marzo, el seductor per excel·lència de Hollywood comença a esvair qualsevol dubte sobre la seva qualitat darrere la càmera i s’envolta de grans actors per firmar un drama polític intens, intel·ligent i amb les idees molt clares.

Continue Reading

MOVIE: THE MOVIE – El cinema segons Jimmy Kimmel

Posted by Martí on 28 de febrer de 2012
Posted in: General. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

La teoria que el més atractiu dels Oscars és tot el que passa al seu voltant i no la cerimònia en si cada cop pren més forma. En motiu de l’edició que s’acaba de celebrar, el popular presentador Jimmy Kimmel, conductor del late show “Jimmy Kimmel Live” a la cadena nord-americana ABC, ha reunit un bon grapat d’estrelles de Hollywood per crear un fals tràiler anomenat Movie: The Movie, un còctel explosiu que deixa en evidència tots els gèneres i tòpics del cinema nord-americà. Amb un humor absurd brillant i un nul sentit del ridícul per part dels seus protagonistes, el resultat final és espectacular.

Continue Reading

OSCARS 2012

Posted by Martí on 27 de febrer de 2012
Posted in: General. Tagged: , , , , , , , , , , , . 4 comentaris

Millor pel·lícula

Continue Reading

LOS DESCENDIENTES

Posted by Martí on 28 de gener de 2012
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , , , . 4 comentaris

The Descendants

Director: Alexander Payne

Intèrprets: George Clooney, Shailene Woodley, Amara Miller, Nick Krause, Matthew Lillard, Judy Greer.

Gènere: Drama, comèdia. USA, 2011. 110 min.


La vida de Matt King, un advocat que viu a Hawaii, fa un gir important quan la seva dona queda en coma després d’un accident. Matt s’ha de fer càrrec ell sol de les seves dues filles, de 10 i 17 anys, una tasca per la qual no creu estar preparat. En una conversa amb la filla gran, Matt descobreix que la seva dona l’enganyava amb un altre home i decideix emprendre una recerca per trobar-lo. D’altra banda, Matt és davant d’una important decisió respecte la venda d’uns terrenys de la seva família.

És sorprenent que, amb tan sols cinc pel·lícules estrenades en 16 anys, Alexander Payne hagi aconseguit forjar un prestigi tan generalitzat a Hollywood. Han hagut de passar set anys des del seu anterior film, Entre Copas, perquè el director nord-americà tornés a posar-se darrere la càmera, i el cert és que no ens importaria que s’hi posés més sovint. Fidel a l’estil que distingeix la seva escassa, però talentosa filmografia, Payne demostra un cop més a Los Descendientes que és un narrador com pocs i que sap dotar històries aparentment simples i poc arriscades d’una gran càrrega emocional i d’un equilibri de forces gens fàcil d’assolir. Ara bé, tot i que la pel·lícula és notable, l’enaltiment generat per la seva recent victòria als Globus d’Or (millor pel·lícula drama i millor actor) i la condició de gran favorita als Oscars li queda un pèl gran. És més, pot generar expectatives desaforades que després desemboquin en una lleugera decepció.

Continue Reading

THE IDES OF MARCH – Tràiler

Posted by Martí on 9 d'Agost de 2011
Posted in: Avanços. Tagged: , , , , , , , , , . 2 comentaris

Com és habitual quan entrem a la segona meitat de l’any, comencen a aparèixer els primers tràilers dels candidats a jugar-se els Oscars de l’any que ve. Pel que sembla, una de les pel·lícules que apareix a tots els pronòstics és ni més ni menys que el nou projecte de George Clooney com a director: The Ides of March. Es tracta d’un drama, basat en l’obra de teatre “Farragut North“, de prominent caire polític, on s’explica el decurs d’una campanya electoral a la presidència d’Estats Units marcada per les traïcions, els escàndols i tot el que faci falta amb l’objectiu d’aconseguir el poder. Vaja, una història de ficció, però clarament basada en la realitat.

A més del propi George Clooney, que s’ha reservat el paper del candidat demòcrata, The Ides of March presenta un cartell de luxe amb Paul Giamatti, Ryan Gosling, Phillip Seymour Hoffman, Evan Rachel Wood, Marisa Tomei i Jeffrey Wright. Llàstima que el protagonisme sembla que se l’emporta Gosling, un d’aquells actors que no destaquen precisament per la seva expressivitat. En tot cas, no hi ha dubte que a la pel·lícula li sobren els atractius i que ho té tot per convertir-se en una de les destacades d’aquest 2011.

The Ides of March inaugurarà el proper Festival de Venècia, el 31 d’agost, i arribarà a les sales d’Estats Units el 7 d’octubre. Encara no hi ha data d’estrena aquí, però segurament serà a finals d’octubre o principis de novembre.

EL AMERICANO

Posted by Martí on 27 de Desembre de 2010
Posted in: Cine - 2010. Tagged: , , , , . 2 comentaris

The American

Director: Anton Corbijn

Intèrprets: George Clooney, Violante Placido, Thekla Reuten, Paolo Bonacelli, Irina Bjorklund.

Gènere: Drama, suspens. USA, 2010. 95 min.


Jack és un assassí a sou infalible que decideix abandonar aquest tipus de vida després que una missió a Suècia acabés de forma dramàtica per a ell i el convertís en un fugitiu. Amb l’intenció d’evadir-se per complet, acudeix a Itàlia, on s’allotja en un petit poblet anomenat Castelvecchio, però la gent per qui treballa li encarrega una última tasca: construir una arma que haurà d’entregar a una col·laboradora. Tot i que intenta passar desapercebut, al poble de seguida l’identifiquen com un estrany i comencen a desconfiar d’ell.

Després de sorprendre tothom amb l’extraordinària Control, on retratava amb gran emotivitat els últims anys de vida d’Ian Curtis, líder de la banda britànica Joy Division, el fotògraf Anton Corbijn es consolida com a cineasta amb un projecte força més mediàtic, però amb un marcat caràcter personal. I és que l’ànima fotògrafa de Corbijn torna a quedar en evidència a la gran pantalla amb una posada en escena cuidadíssima i de gran bellesa, aprofitant els bucòlics paisatges per on transcorre l’acció i també el ritme pausat de la història. No obstant, El Americano té el seu principal defecte, precisament, en la poca substància d’aquesta història i en l’excessiva atenció a petits detalls en detriment de la trama general. Visualment, el film és impecable, però la sensació final és que t’ha explicat molt poques coses, o que ha empleat molt temps en explicar-te-les quan tampoc eren res de l’altre món.

Darrere la càmera, Anton Corbijn és d’aquells directors que ho vol tenir tot estudiat al detall. Cada pla, cada enquadrament, el sentit que aquest dóna a l’acció i allò que transmet a l’espectador són aspectes que l’holandès no descuida de cap manera. També el treball amb la llum i el color presenta una sensibilitat extraordinària, capaç de crear atmosferes molt concretes gràcies a les ombres, les tonalitats i les textures de la imatge. Destaquen especialment les escenes nocturnes pel poblet italià, de gran intensitat i suspens. Llàstima que aquests evidents “defectes de professió” de Corbijn acabin convertint-se en el més destacat d’El Americano, ja que el guió resulta força limitat i mancat d’elements realment impactants o interessants. Escenes que no aporten res, diàlegs intranscendents i la percepció que tot és al servei d’allò visual i no d’allò narratiu fan que l’espectador es quedi amb ganes de més.

La construcció del protagonista, tot i que compta amb una bona presentació, de seguida sembla quedar-se estancada. Se suposa que ha de ser algú molt especial, però a la pel·lícula no ho copsem en cap moment, i aquesta fredor i distància tampoc ajuden al conjunt. Sempre he considerat que, a banda de la seva imatge de seductor, George Clooney és un actor de força categoria, però en aquest cas crec que no és l’intèrpret apropiat per aquest paper, ja que no transmet credibilitat com a assassí despiadat i solitari. El ritme contemplatiu de Corbijn li va com anell al dit per lluïr-se davant de càmera, però el personatge se’n ressent. També la resta de personatges són força arquetípics, sense res que els doni un atractiu especial, tot i els esforços que la peli fa perquè sigui així. Tampoc entenc massa l’obsessió perquè l’expressió “el americano” aparegui reiteradament durant el film, amb un parell de vegades ja entenem el per què del títol escollit.

El Americano presenta també detalls una mica desconcertants, com la referència explícita a Hasta que Llegó su Hora de Sergio Leone, que s’entén que vol ser un homenatge i també indicació d’una de les influències de la pel·lícula. Una mica pretensiós, en cas de ser així, i també innecessari. No hi ha dubte que l’estil d’Anton Corbijn té clares reminiscències al dels westerns clàssics (hi ha una escena brillant cap al final al més pur estil “cara a cara” al mig del desert), però es pot ser més subtil a l’hora d’incloure els teus referents a la pel·lícula. En resum, així com a Control el nivell de la trama s’equiparava al de la realització, aquí Corbijn perd una mica el control (joc de paraules involuntari) dels continguts i centra tota la seva atenció en rodar a la perfecció cada fotograma. En una altra ocasió, haurà de mirar de retrobar l’equilibri, perquè amb el seu innegable talent fotogràfic no n’hi ha prou per construir una bona pel·lícula.

THE AMERICAN – Tràiler

Posted by Martí on 6 de Juliol de 2010
Posted in: Avanços. Tagged: , , , . Deixa un comentari

Després de sorprendre tothom amb una excel·lent opera prima, Control, el fotògraf Anton Corbijn ha caigut ràpidament a les grapes de Hollywood. Era d’esperar, si tenim en compte que ha fotografiat a grans estrelles del món de l’espectacle nordamericà. En aquest cas, l’holandès s’ha posat darrere la càmera per dirigir-ne una de les més populars i preciades, George Clooney. Tot un repte. La pel·lícula és The American i, tot i que desprèn un aire comercial que l’allunya significativament de la seva primera obra, el tràiler m’ha resultat força suggerent, sobretot perquè el personatge sembla força idoni per Clooney.

Això sí, l’argument, a priori, no sembla el paradigma de l’originalitat. Ens explica la història d’un assassí a sou americà, però que treballa a Europa i que és a punt de retirar-se després que una missió acabés de forma traumàtica. No obstant, es troba amb un últim encàrrec força diferent d’allò a què està acostumat i la seva vida correrà perill. Veurem com Anton Corbijn ha interpretat aquesta adaptació de la novel·la homònima de Martin Booth i si segueix deixant el seu segell a cada pla.

Estrena mundial, 1 de setembre de 2010.

FANTÁSTICO SR. FOX

Posted by Martí on 24 d'Abril de 2010
Posted in: Animació, Cine - 2010. Tagged: , , , , , , , , . 5 comentaris

Fantastic Mr. Fox

Director: Wes Anderson

Veus originals: George Clooney, Meryl Streep, Jason Schwartzman, Bill Murray, Willem Dafoe, Owen Wilson, Jarvis Cocker.

Gènere: Animació, comèdia, aventures. USA, 2009. 80 min.


El Sr. Fox és una guineu que decideix abandonar la seva especialitat, lladre de pollastres, ànecs i demés, quan sap que serà pare. Al cap d’uns anys, en plena vida familiar i treballant de columnista en un diari, el Sr. Fox decideix que és l’hora d’anar a viure a una llodriguera més luxosa, la qual està situada davant de les tres granges més importants de la zona. És llavors quan, amb l’ajuda d’Ash, una sariga amiga de la família, decideix muntar un pla especial per entrar-hi a robar i recuperar una vocació que en realitat mai ha perdut.

Cinc mesos després de la seva estrena a Estats Units, arriba a les nostres pantalles la última producció d’un dels cineastes contemporanis més singulars, Wes Anderson. El responsable de Life Aquatic o Viaje a Darjeeling fa el seu salt al gènere d’animació adaptant una novel·la infantil de Roald Dahl, el popular autor de llibres com Charlie i la Fábrica de Chocolate o Matilda. En un exercici equiparable al que ha fet Spike Jonze amb Donde Viven Los Monstruos, Anderson troba el seu nen interior amb aquest film i rubrica una de les seves obres més completes (si no la més completa) aplicant tots els seus trets cinematogràfics característics a una història que li va com anell al dit. Fantástico Sr. Fox no només obre una nova porta dins l’animació a nivell tècnic i visual, utilitzant la tradicional tècnica de stop motion combinada ocasionalment amb d’altres, sinó que també demostra que el llenguatge narratiu de Wes Anderson encaixa a la perfecció amb aquest gènere.

Fantástico Sr. Fox de seguida evidencia el seu estil. Animació artesanal i fugint del perfeccionisme, diàlegs ràpids i eloqüents, i aquest humor entre genial i absurd que porta la inconfusible firma de Wes Anderson. Una combinació que satisfarà sense cap dubte els seguidors del director americà, tot i que la història tingui un ritme força oposat a la resta de pel·lícules seves. I és que el film presenta un dinamisme molt elevat, la successió dels diversos fets no té pausa, cosa que fa que avanci molt ràpid, però sempre amb un gran control de la narració. Els gags humorístics són constants i de tots els colors, a vegades jugant amb la repetició, però sempre inesperats, i ratllant el surrealisme típic de Wes Anderson. La caracterització dels personatges, la gran majoria força particulars i tots amb una completa humanització, també hi contribueix.

Tot i que la trama reserva pràcticament tot el protagonisme al Sr. Fox, personatge força complex i amb un gran carisma, els secundaris tenen aparicions força estel·lars, tots sempre amb un caràcter molt marcat. Per primer cop a la seva carrera, Wes Anderson dirigeix una història adaptada i no escrita per ell mateix, però hi infligeix tota la seva personalitat, amb aquest component infantil afegit que es podria dir que encara li dóna més llibertat. Tot i que els nens no entendran part de l’humor del film, la pel·lícula és per a tots els públics i conté missatges interessants per als més petits (com totes les històries de Roald Dahl). Un dels recursos més aprofitats per Anderson és la combinació de la humanització dels personatges amb la seva condició natural d’animals salvatges, dos aspectes que no sempre apareixen contraposats i que tenen un clar rerefons.

L’aspecte visual de Fantástico Sr. Fox és brillant, incomparable a res que haguem vist fins el moment dins del gènere animat. La tècnica és la mateixa utilitzada a Los Mundos de Coraline, però els materials que s’han fet servir per dissenyar els personatges i els decorats són totalment diferents. En un rodatge fet íntegrament amb miniatures, Anderson desplega tota la seva qualitat i mestria darrere la càmera per oferir-nos plans i seqüències veritablement espectaculars, tant pels moviments dels personatges com per la combinació de diferents punts de vista. No crec agosarat dir que, en direcció, el film s’acosta al 10. D’altra banda, l’animació imperfecta en quan a continuïtat de “frames” (l’acció té petits salts) resulta totalment coherent amb la forma d’explicar la història i el ritme.

Finalment, s’ha de destacar la genial banda sonora d’Alexandre Desplat i la sorprenent inclusió de diverses cançons dels Beach Boys, que complementen a la perfecció les imatges. Fins i tot els Rolling Stones tenen cabuda a la banda sonora. D’altra banda, la presència de grans estrelles de Hollywood a les veus, tot i no deixar de ser un reclam, resulta curiosa. George Clooney, Meryl Streep i Willem Dafoe acompanyen als habituals de Wes Anderson: Jason Schwartzman, Bill Murray i Owen Wilson. Menció a part per la intervenció musical de Jarvis Cocker, amb un personatge que presenta una gran semblança amb ell. Tenint en compte que és un film de l’any passat, Fantástico Mr. Fox corrobora que 2009 va ser un any on l’animació va brillar amb llum pròpia per sobre de la resta de gèneres. Ara que la tenim als cinemes, és hora d’aprofitar-ho i no perdre-se-la.