Borgman
Director: Alex van Warmerdam
Intèrprets: Jan Bijvoet, Hadewych Minis, Jeroen Perceval, Tom Dewispelaere, Sara Hjort Ditlevsen
Gènere: Intriga, thriller. Holanda, 2013. 110 min.
Després d’aconseguir escapar del seu amagatall al mig del bosc, on el perseguien tres homes armats, Camiel Borgman arriba a casa d’una família de classe alta per demanar si el deixen banyar-se. Després d’un enfrontament amb el marit, que el rebutja de males maneres, decideix amagar-se a la caseta del jardiner, fins que la dona el troba i l’acull, sense que el marit se n’adoni. Poc a poc, Camiel comença a involucrar-se a la vida de la família, sense que aquesta sigui conscient de fins a quin punt pot arribar a condicionar les coses.Tot i autodefinir-se com un certamen centrat en el cinema fantàstic i de terror, el Festival de Sitges mai no ha dubtat a l’hora de premiar qualsevol proposta amb ànima transgressora, sigui del gènere que sigui. En realitat, només cal repassar els últims tres títols guanyadors per tenir-ne una absoluta certesa: l’acció desaforada i gamberra de Red State (2011), el surrealisme inexplicable i pretensiós de Holy Motors (2012) i la intriga desconcertant i suggeridora de Borgman. Deixant de banda l’adequació o no del premi rebut, la veritat és que és aquesta última la que més riquesa i magnetisme aporta, de la mà d’un Alex van Warmerdam que ja és tot un director de culte a Holanda, però força desconegut a la resta d’Europa. L’únic que puc assegurar d’ell és que és un cineasta amb ganes de fer treballar l’espectador, ja que aquí ens presenta una història enigmàtica i força difícil de categoritzar, però a la vegada estimulant i carregada de mala baba.