United 93
Director: Paul Greengrass
Intèrprets: J.J. Johnson, Christian Clemenson, Gary Commock, Trish Gates, Opal Alladin, Khalid Abdalla.
Gènere: Drama. USA, G.Bretanya, 2006. 100 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
11 de setembre de 2001, el vol nº93 de United Airlines surt de Boston en direcció San Francisco, però quatre passatgers q viatgen a l’avió tenen un objectiu ben diferent. Aquell mateix matí, durant els primers minuts de vol, es declaren fins a tres segrestos en avions comercials q sobrevolaven EUA. Dos d’ells acaben impactant contra el World Trade Center de Nova York, un altre es dirigeix cap a Washington. En aquest moment, els quatre homes passen a l’acció i l’United 93 passa a formar part de la trista història d’aquell dia.Era bastant escèptic respecte les pelis q podrien sortir sobre l’11-S, però United 93 ha fet desaparèixer el meu escepticisme per complet fins a convertir-se en una de les pelis més intenses i impactants q he vist últimament. El nivell de tensió no para de créixer ni un moment, des de la primera fins la última escena, literalment, i et manté clavat davant la pantalla, en silenci, un silenci q encara es manté mentre comencen els títols de crèdit, pq costa trobar la paraula adequada amb què trencar-lo.
La forma d’explicar els fets, els diferents punts de vista, l’enfoc dels accidents de la resta d”avions, sempre guardant les distàncies, conscient de quin és en tot moment el centre d’atenció de la peli i no deixant-se portar per l’espectacularitat del World Trade Center, tot plegat no podia ser més encertat per aconseguir la peli necessària q s’havia de fer sobre l’11-S. El realisme dels fets és increïble, en cap moment tens la sensació q s’hi han afegit elements inexistents a gust del director. Un altre encert importantíssim és q els actors no són gaire coneguts, la majoria provenen de sèries de TV americanes, per tant resulta més fàcil identificar-los com els veritables passatgers del fatídic vol.
D’altra banda, la direcció tb contribueix notablement, els plans de l’interior de l’avió, rodats tots amb camera a l’espatlla, fan q l’espectador visqui la situació de forma molt més dinàmica, es troba com a un passatger més. Aquest realisme fa q el dramatisme sigui encara superior, fins i tot angoixant, però no és per menys. Una peli q narra una història q ja coneixem i de la qual ja en sabem el final aspira a enganxar l’espectador per la impaciència d”aquest a q els fets q ja sap q passaran arribin. United 93 sap mantenir perfectament aquesta tensió i prolonga l’espera a cadascuna de la situacions al llarg de la peli, per això no ets capaç d’apartar la mirada en cap moment.
Segurament havia de ser un director europeu, en aquest cas el britànic Paul Greengrass, qui havia de dirigir una peli així, sense donar mostres descarades de posicionament o patriotisme i narrant els fets fredament, amb la fidelitat a la veritat per sobre de tot (cosa q dubto molt trobar a la pròxima World Trade Center d’Oliver Stone). Realment, l’11-S mereix una peli com United 93, enhorabona.