Millor pel·lícula
- LA GRAN APUESTA
- EL PUENTE DE LOS ESPÍAS
- BROOKLYN
- MAD MAX: FURIA EN LA CARRETERA
- THE MARTIAN
- EL RENACIDO
- LA HABITACIÓN
- SPOTLIGHT
Millor director
- Adam McKay (La Gran Apuesta)
- George Miller (Mad Max: Furia en la Carretera)
- Alejandro G. Iñárritu (El Renacido)
- Lenny Abrahamson (La Habitación)
- Thomas McCarthy (Spotlight)
Millor actor
- Bryan Cranston (Trumbo)
- Matt Damon (The Martian)
- Leonardo DiCaprio (El Renacido)
- Michael Fassbender (Steve Jobs)
- Eddie Redmayne (La Chica Danesa)
Millor actriu
- Cate Blanchett (Carol)
- Brie Larson (La Habitación)
- Jennifer Lawrence (Joy)
- Charlotte Rampling (45 Años)
- Saorsie Ronan (Brooklyn)
Millor actor secundari
- Christian Bale (La Gran Apuesta)
- Tom Hardy (El Renacido)
- Mark Ruffalo (Spotlight)
- Mark Rylance (El Puente de los Espías)
- Sylvester Stallone (Creed)
Millor actriu secundària
- Jennifer Jason Leigh (Los Odiosos Ocho)
- Rooney Mara (Carol)
- Rachel McAdams (Spotlight)
- Alicia Vikander (La Chica Danesa)
- Kate Winslet (Steve Jobs)
Millor guió original
- El Puente de los Espías
- Ex Machina
- Inside Out
- Spotlight
- Straight Outta Compton
Millor guió adaptat
- La Gran Apuesta
- Brooklyn
- Carol
- The Martian
- La Habitación
Millor pel·lícula estrangera
- El Abrazo de la Serpiente (Colòmbia)
- Mustang (França)
- El Hijo de Saúl (Hongria)
- Theeb (Jordània)
- A War (Dinamarca)
Millor pel·lícula d’animació
- Anomalisa
- El Niño y el Mundo
- Inside Out
- La Oveja Shaun: La Película
- El Recuerdo de Marnie
No hauria de provocar-nos massa sorpresa la conclusió de que l’Acadèmia de Hollywood hagi optat per una opció de consens i poc arriscada en l’adjudicació dels Oscars més importants. Aquest any, davant la revolució que hauria suposat coronar Mad Max: Furia en la Carretera o la controvèrsia de tornar a donar el tros més gran del pastís a Alejandro G. Iñárritu i la seva El Renacido després de l’èxit de Birdman l’any passat, la de Spotlight era l’opció idònia per a evitar problemes i estalviar-se grans queixes. Qui gosaria qüestionar una pel·lícula de guió sòlid, sense massa errades, compromesa amb un conflicte tan actual com és l’abús de menors en el si de l’Església i fent bandera de la millor cara d’una professió com el periodisme? Doncs això. Així doncs, Spotlight s’afegeix a la llista de bones pel·lícules que, sense merèixer-ho, es troben amb un Oscar que les sobrevalora.
Es troba a faltar que Hollywood premiï aquells films destinats a marcar èpoques, i amb Mad Max: Furia en la Carretera tenia una gran oportunitat que ha deixat passar. Els sis Oscars tècnics són merescuts com els que més, però no compensen que tant la pel·lícula com George Miller es mereixien els respectius premis. Quant a les actuacions, clama al cel que Brie Larson s’hagi imposat a una actuació tan sublim com la de Cate Blanchett a Carol, i fins i tot m’atreviria a dir que Saorsie Ronan i Charlotte Rampling estaven per sobre d’ella. Respecte DiCaprio, era una assignatura pendent que havia d’haver arribat amb El Lobo de Wall Street, però vist el desplegament físic a El Renacido, és difícil negar-li. D’altra banda, certa decepció amb Sylvester Stallone, tot i que la categoria d’actor secundari era probablement la més igualada de totes (Mark Rylance és el millor de El Puente de los Espías, tot sigui dit), i en el cas d’Alicia Vikander no em permeto opinar per no haver vist encara La Chica Danesa.
Finalment, res a objectar amb els dos premis als guions, cosa que ja té força mèrit veient els últims anys, tot i que segueix sent força insòlit que Los Odiosos Ocho en quedés fora, i també comparteixo totalment les categories d’animació i pel·lícula estrangera, on tot estava ja força cantat. En tot cas, el criteri de l’Acadèmia de Hollywood segueix sent difícil de digerir degut, principalment, al conservadorisme que adopten a l’hora de la veritat. Només cal veure un fet evident: com pot ser que un premi a millor guió ja sigui suficient per a obtenir el de millor pel·lícula, i en canvi obtenir els de millor director, actor i fotografia no? La resposta és aquesta falta de risc i aquesta preferència de caminar sobre terreny segur enlloc de sortir-se d’aquesta comoditat, ni que sigui per una vegada.