The Assassination of Jesse James by the coward Robert Ford
Director: Andrew Dominik
Intèrprets: Brad Pitt, Casey Affleck, Sam Shepard, Mary-Louise Parker, Jeremy Renner, Sam Rockwell, Ted Levine.
Gènere: Western, drama. USA, 2007. 160 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Jesse James és el fugitiu més famós, carismàtic i imprevisible de l’oest americà. Juntament amb la seva banda, formada per alguns familiars seus, prepara un important assalt a un tren carregat de diners. Robert Ford és un jove de 20 anys, de comportament i actitud força peculiar i inquietant, que idolatra a Jesse James i no pararà fins poder acompanyar-lo en els seus robatoris. De moment, James ignora y rebutja a Ford, però quan comencen a créixer les desconfiances entre els integrants de la banda, els dos es van unint cada cop més.Em costa recordar un període de temps tan fructífer en quan a estrenes de cine com el que comprèn els dos últims mesos de 2007 i aquest inici de 2008. La proximitat dels Oscars sempre propicia que aquesta sigui l’època forta de l’any pel que fa a estrenes importants, però jo diria que mai el nivell global havia estat tan alt com l’actual. Es podria dir que aquest tram va començar precisament amb l’estrena d’aquesta peli, el novembre passat, i sembla que encara pot continuar algunes setmanes més.
Si bé considero que El Asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford no arriba al nivell de la última peli comentada, tampoc és que se n’allunyi gaire, ja que estem davant d’una gran, gran pel·lícula. Em queden un parell de nominades per veure, però em sembla que estem davant d’una nova injustícia pel fet que no estigui entre les millors de 2007. La veritat és que, quan es va estrenar, la seva llarga durada (2h 40min) i la preferència d’altres pelis va fer que no anés a veure-la, però després d’haver-ho fet, puc dir que li sobren uns 20 minuts, però no més. El Asesinato de Jesse James respon a la perfecció a aquell famós anunci de Voll Damm que deia “sense presses, si us plau”, ja que és una peli feta per a ser assaborida amb tranquilitat i sense mirar el rellotge, per així gaudir de veritat de tot el que ens ofereix, que és molt.
Una peli així no podia durar 90 minuts pq aniria totalment en contra de la seva pròpia naturalesa i la dels seus personatges. Crec que no és molt agosarat dir que potser és la peli que hagués fet Sergio Leone si ara fós viu. Per començar, la peli fa una presentació lírica del protagonista, Jesse James, absolutament genial, tan a nivell artístic com narratiu. Pocs cops veurem començar l’acció d’una peli coneixent tan bé el protagonista. Des de llavors, els fets es van succeïnt mica en mica, sense presses, però sense pausa, i és sobretot l’evolució dels personatges la que marca la notorietat d’aquest avanç continu. Com ja he dit, la peli regala imatges precioses, aprofitant sempre tota l’amplitud i profunditat del pla, i amb unes perspectives que fan que l’entorn, sovint desèrtic i salvatge, tingui moltíssima influència. Destacar sobretot les escenes hivernals amb neu i gel, brillants.
Tot i que destaca sobretot per ser una icona sexual per part del públic femení, mai no m’amagaré de dir que Brad Pitt és un dels millors actors de l’actualitat i, probablement, el que millor sap escullir els seus papers. Doncs bé, aquest n’és un nou exemple. No obstant, s’ha de dir també que l’actuació estrella de la peli és la de Casey Affleck, un actor que promet moltíssim i que ja s’ha guanyat merescudíssimament la nominació a actor secundari (tot i que per mi és el veritable protagonista, però bé… deu ser cosa de caché). Aquesta actitud innocent, mig infantil, ingènua, però al mateix temps freda, impassible i impactant, fan de Robert Ford un dels personatges més interessants que he vist últimament. L’altre gran element a destacar és la magistral banda sonora, que ella sola sap crear a la perfecció aquest ambient enrarit que acompanya quasi tota la peli i que també ens deixa grans moments de suspens.
Finalment, voldria remarcar un fet que posa en evidència la gran qualitat d’aquesta peli, i és que el títol de El Asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford, naturalment, ens està desvetllant el final, però en cap moment tens la sensació que això jugui en la seva contra. Sabem on arribarem, però no com hi arribem, ni quan, ni què passa pel mig, i aquest és el pilar que aguanta tota la peli i de forma magnífica. Per mi, es podia estalviar bona part dels minuts finals, ja que ens explica coses que no fa falta explicar pq ja les podem preveure o entendre, però en fi, potser és per donar un lluiment final a Casey Affleck. Reconec que no és una peli apta per a tothom, però pels que sàpiguen apreciar el cine de la mateixa forma en què t’has de beure una Voll Damm, per mi és de visionat obligat.