biopic

All posts tagged biopic

MANK

Posted by Martí on 24 de Desembre de 2020
Posted in: Cine - 2020, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Mank

Director: David Fincher

Intèrprets: Gary Oldman, Amanda Seyfried, Arliss Howard, Charles Dance, Tom Burke, Lily Collins, Tuppence Middleton, Tom Pelphrey, Ferdinand Kingsley, Jamie McShane.

Gènere: Drama, biopic.

País: USA, 2020. 130 min.

Encara convalescent d’un accident de trànsit que l’ha deixat força malferit, el guionista Herman Mankiewicz arriba a una casa al sud de Califòrnia amb l’objectiu d’acabar el guió que Orson Welles li ha encarregat per a la seva primera pel·lícula. És l’any 1940, i Mankiewicz ve de passar una dècada tumultuosa a Hollywood, on ha conegut grans magnats com William Hearst o Louis B. Mayer, a més de l’actriu Marion Davies, amb qui estableix una gran amistat. Tot plegat influenciarà Mank en l’escriptura del que serà el guió de “Ciudadano Kane”.

La trajectòria de David Fincher justifica, i sobradament, que tot el pes de la nostra atenció es focalitzi en cada nova pel·lícula que estrena. I venint d’un any cinematogràfic com el que estem venint, encara s’hi podia afegir una esperança extra d’ajudar-nos a veure la llum durant un parell d’hores. Però resulta que Mank potser no era precisament el film de Fincher més apropiat per a fer-ho. La seva carta de presentació ja feia preveure una d’aquelles obres amb què Hollywood li agrada tant mirar-se el melic de tant en tant. A la vegada, feia salivar tots aquells cinèfils que volien veure la visió del director d’una època tan rellevant com els anys 30 i d’una figura tan controvertida com la de Herman Mankiewicz. És probable que el resultat final entusiasmi a molts, i la pel·lícula n’és plena de raons incontestables, però Mank també acusa un excés de confiança respecte un espectador que pot no conèixer per endavant molts dels contextos i referències que omplen tot el film.

Continue Reading

ROCKETMAN

Posted by Martí on 10 de Juny de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Rocketman

Director: Dexter Fletcher

Intèrprets: Taron Egerton, Jamie Bell, Richard Madden, Bryce Dallas Howard, Steven Mackintosh, Gemma Jones, Tom Bennett, Kit Connor, Stephen Graham.

Gènere: Biopic, musical, drama. Regne Unit, 2019. 120 min.

Elton John, vestit de diable estrafolari, entra en un centre de desintoxicació d’Estats Units i s’asseu a una de les xerrades que tenen els addictes. Allà, comença a recordar Reggie Dwight, un nen que sembla no tenir gaire sang i es veu afectat per la falta d’amor familiar, però que un dia descobreix un do innat per a la música. Gràcies al recolzament de la seva àvia, Reggie comença a formar-se i a fer les seves primers actuacions, on de seguida evidencia un talent fora de l’habitual.

Estrenar una pel·lícula com Rocketman quan tot just ha passat poc més de mig any des d’aquell cicló anomenat Bohemian Rhapsody no semblava, a priori, la millor estratègia del món. Les (odioses) comparacions apuntaven a una relativa repetició de la jugada que seria incapaç d’aportar res al gènere i que, a més, comptava amb el greuge de no tenir hits tan potents i universals com els de Freddie Mercury i companyia. Doncs tot plegat ha quedat, en gran mesura, desmentit. Per molt que Rocketman transiti per terrenys àmpliament trepitjats dins del biopic musical (és a dir, un “auge i caiguda de l’artista” de tota la vida), fa valer amb la força suficient les particularitats d’Elton John per a aplicar-les al propi film, i a la vegada sap integrar les seves cançons a la trama amb una gran originalitat. El resultat és un producte que llueix clarament més personalitat i qualitat cinematogràfica que no pas aquest referent tan recent que, en teoria, l’havia de perjudicar.
Continue Reading

¿PODRÁS PERDONARME ALGÚN DÍA?

Posted by Martí on 4 de Març de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

Can You Ever Forgive Me?

Directora: Marielle Heller

Intèrprets: Melissa McCarthy, Richard E. Grant, Julie Ann Emery, Jane Curtin, Anna Deavere Smith, Marc Evan Jackson, Dolly Wells, Christian Navarro.

Gènere: Drama, biogràfic. 2018. 105 min.

En plena crisi creativa i castigada pel seu alcoholisme i el seu caràcter poc amigable, l’escriptora especialitzada en biografies Lee Israel comença a patir per la seva subsistència econòmica. Quan es veu obligada a començar a vendre coses per a poder fer front a les seves despeses, s’adona del gran valor que poden arribar a tenir les cartes manuscrites d’alguns personatges històrics, sobretot per l’alt preu que els col·leccionistes estan disposats a pagar per elles. És llavors quan decideix falsificar-les per a poder-les vendre com si fossin originals.

La història de la bona persona que, davant una situació desesperada, decideix explorar el terreny del crim o de la il·legalitat ja l’hem vist unes quantes vegades. Potser per això, quan n’arriba un nou exemple com ¿Podrás Perdonarme Algún Día? cal esperar que, almenys, sigui capaç de deixar-nos amb l’empremta d’un personatge memorable o una trama realment original. En no ser així, el més probable és que la pel·lícula marxi amb la mateixa facilitat amb què ha entrat durant el seu visionat; fins i tot en aquest cas, en què no se li poden negar un grapat de virtuts. Les càlides interpretacions de Melissa McCarthy i Richard E. Grant, així com el bon gust de Marielle Heller a l’hora de presentar el personatge i narrar la seva evolució emocional, fan de ¿Podrás Perdonarme Algún Día? una pel·lícula difícil de rebutjar. Al capdavall, però, la història que ens explica no va gaire més enllà de la curiositat que genera -subratllada pel fet de tractar-se de fets reals- i de la proximitat que desprèn.
Continue Reading

SILVIO (Y LOS OTROS)

Posted by Martí on 15 de gener de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Loro

Director: Paolo Sorrentino

Intèrprets: Toni Servillo, Elena Sofia Ricci, Riccardo Scamarcio, Kasia Smutniak, Euridice Axén, Fabrizio Bentivoglio, Roberto De Francesco, Dario Cantarelli, Anna Bonaiuto.

Gènere: Drama, biogràfic. 2018. 145 min.

Sergio Morra és un jove home de negocis de Taranto, al sud d’Itàlia, que comercia amb noies acompanyants que fa servir per a subornar polítics, entre altres pràctiques fora de la llei. Amb l’ambició d’arribar a gent de més poder, Sergio viatja a Roma per a conèixer Silvio Berlusconi. La seva tàctica consisteix en organitzar una festa plena de noies a la casa que hi ha just davant de la residència que Berlusconi té a Sardenya, i així cridar la seva atenció.

Era difícil no fregar-se les mans després de saber que Paolo Sorrentino dedicaria una pel·lícula a la figura de Silvio Berlusconi. I era obvi que era el seu actor fetitxe, Toni Servillo, qui s’havia de posar a la pell (mai millor dit) del controvertit expresident italià. La combinació no decep, però Sorrentino sorprèn amb una proposta que allunya Silvio (y los otros) del relat monogràfic que més d’un es podia esperar. Tal com indica la part afegida del seu títol traduït -que en realitat és el seu títol original en italià: Loro– la història atorga una gran importància a les altres mirades, les que rodegen Berlusconi i que en certa manera el defineixen tant com la seva pròpia. Paolo Sorrentino es manté fidel a la seva posada en escena i la seva capacitat de dibuixar personatges esperpèntics sense deixar-se portar per ells, i converteix Silvio (y los otros) en un retrat ple de subtileses i interpretacions de tota mena. Continue Reading

BOHEMIAN RHAPSODY

Posted by Martí on 8 de Novembre de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , , . 1 comentari

Bohemian Rhapsody

Director: Bryan Singer

Intèrprets: Rami Malek, Joseph Mazzello, Ben Hardy, Gwilym Lee, Lucy Boynton, Aidan Gillen, Tom Hollander, Mike Myers.

Gènere: Drama, biopic. 2018. 120 min.

L’any 1970, el jove Freddie Bulsara fuig de la rectitud de la seva família d’origen indi i busca esbargir-se en l’ambient nocturn londinenc. Un dia, assisteix al concert d’una jove banda, i a la sortida els convenç per a convertir-se en el seu nou cantant. Al cap de ben poc, i gràcies a la potència i el talent del jove Freddie (que ara es fa dir Mercury de cognom), la banda comença a guanyar popularitat sota el nom de Queen, fins que una important discogràfica del país confia en ells i els llança a l’èxit mundial.

Quan una banda carregada de hits ha d’afrontar un concert, acostuma a tenir dos camins possibles davant seu: recórrer a ells i assegurar-se l’èxtasi del públic, o bé aprofitar l’ocasió per a oferir peces menys conegudes, amb el seu conseqüent risc respecte la reacció dels assistents. Doncs Bohemian Rhapsody és exactament la primera opció, però traslladada al cinema. Però la pregunta és: tractant-se de Queen, es podia arribar a contemplar que fos la segona? Probablement, no. El biopic dirigit per Bryan Singer repassa els 15 primers anys del grup amb la confiança que li aporten tots els seus èxits mundialment coneguts, els quals van sonant de forma repartida a mida que els seus membres, i en especial Freddie Mercury, van evolucionant a nivell musical i personal. I el cert és que resulta molt difícil no contagiar-se del ritme i la potència de Bohemian Rhapsody, a pesar que la seva fórmula comporti l’omissió d’algunes capes més controvertides de la seva història. Continue Reading

YO, TONYA

Posted by Martí on 1 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , . 1 comentari

I, Tonya

Director: Craig Gillespie

Intèrprets: Margot Robbie, Sebastian Stan, Allison Janney, Caitlin Carver, Julianne Nicholson, Paul Walter Hauser, Bobby Cannavale.

Gènere: Biopic, comèdia. USA, 2017. 115 min.

Des que guanya la seva primera competició amb només 4 anys, Tonya Harding està destinada a convertir-se en una estrella del patinatge artístic sobre gel. Però a pesar de la seva tècnica inigualable, Tonya ha de fer front a un gran obstacle que l’impedeix arribar al cim: la seva vida personal. El control tirànic de la seva mare, un nòvio que la maltracta i en general la imatge poc exemplar que dóna a l’exterior faran que Tonya necessiti un extra per a arribar a ser la número u.

Trencar amb els motlles clàssics del biopic sempre és un repte difícil per a tota pel·lícula d’aquesta condició. Per molt diferent que sigui el personatge en qüestió o el director darrere la càmera, costa sortir-se realment dels espais comuns presents a qualsevol retrat biogràfic. En el cas de Yo, Tonya, no es pot dir que arribi a trencar del tot aquestes pautes de gènere, però sí que busca diferenciar-se mitjançant un to clarament còmic i un tractament formal més versàtil. El de Tonya Harding és un personatge que, només pel seu historial familiar, ja presenta un enorme potencial dramàtic, però Craig Gillespie evita retratar-la exclusivament com una pobra víctima del seu entorn. Yo, Tonya juga de forma irònica amb el sensacionalisme que va condicionar l’opinió pública de la patinadora, i tampoc dubta en ridiculitzar alguns personatges o situacions que realment conviden a fer-ho.

Continue Reading

MOLLY’S GAME

Posted by Martí on 16 de gener de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Molly’s Game

Director: Aaron Sorkin

Intèrprets: Jessica Chastain, Idris Elba, Kevin Costner, Michael Cera, Samantha Isler, Chris O’Dowd, Graham Greene.

Gènere: Drama, biopic. USA, 2017. 140 min.

Quan encara és una adolescent, Molly Bloom aspira a ser una de les grans estrelles de l’equip olímpic d’esquí dels Estats Units, concretament a la categoria d’esquí sobre bamps. No obstant, una caiguda en la última prova de classificació deixa Molly sense el seu somni. Més endavant, Molly viatja a Los Ángeles i es busca la vida com a cambrera, però la seva visió de vida canvia quan comença a treballar per un home que organitza partides clandestines de pòquer.

Sens dubte, la de Molly Bloom és una d’aquelles històries vitals que valia la pena descobrir i portar al cinema. I la veritat és que resulta força adequat que Aaron Sorkin l’hagi escollit per a estrenar-se com a director. Convertit en un dels guionistes més reputats de Hollywood (La Red Social, Steve Jobs, Moneyball), ara Sorkin pren el control absolut i aconsegueix amb Molly’s Game un film d’allò més dinàmic i sòlid en el seu conjunt, tot i que queda a les portes de ser realment memorable. A la ja coneguda lucidesa i velocitat dels seus diàlegs com a marca de la casa del guionista, s’hi afegeix l’agilitat del muntatge i també l’interès d’una trama força insòlita i entretinguda. Aaron Sorkin encara no és capaç de transmetre un segell personal darrere la càmera de la mateixa manera que ho fa per escrit, però com a opera prima, Molly’s Game resulta prou meritòria.

Continue Reading

LOVING VINCENT

Posted by Martí on 11 de gener de 2018
Posted in: Animació, Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , , , , . 1 comentari

Loving Vincent

Directors: Dorota Kobiela i Hugh Welchman

Intèrprets: Douglas Booth, Helen McCrory, Saoirse Ronan, Aidan Turner, Eleanor Tomlinson, Chris O’Dowd, Jerome Flynn, John Sessions.

Gènere: Animació, biopic. Polònia, 2017. 95 min.

Un any després de la mort de Vincent van Gogh, el carter Joseph Roulin li demana al seu fill Armand que lliuri personalment l’última carta de Vincent Van Gogh al seu germà, Theo, després que els seus intents previs d’enviar-la haguessin fallat. Tot i no haver apreciat massa a Van Gogh, Armand accepta amb disgust, conscient de l’afecte que hi havia entre el seu pare i el pintor holandès. Quan Armand descobreix que Theo també ha mort, viatja al poble d’Auvers, al centre de França, per a trobar la vídua d’aquest últim.

Traslladar la vida d’un artista a la gran pantalla requereix sempre una combinació entre la seva vessant personal i una mínima anàlisi de les seves obres; dos aspectes que, en el fons, es retroalimenten. Quan aquest artista és un pintor, la segona part pot quedar un pèl relegada, ja que una pel·lícula no es pot permetre un pla fix d’un quadre i una explicació de fons, com si d’una audioguia de museu es tractés. Loving Vincent troba una forma insòlita de resoldre-ho: convertir-se en una gran pintura en moviment. El film rememora les últimes passes de Van Gogh abans de la seva mort i deixa que siguin els propis quadres del pintor els que s’expressin. I ho fa a base de pintar a mà, literalment, totes i cadascuna de les imatges que conformen la pel·lícula, de manera que si deixem Loving Vincent en pausa en qualsevol moment, n’obtindríem un presumpte quadre a l’oli.

Continue Reading

JACKIE

Posted by Martí on 3 de Març de 2017
Posted in: Cine - 2016. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Jackie

Director: Pablo Larraín

Intèrprets: Natalie Portman, Peter Sarsgaard, Billy Crudup, John Hurt, Greta Gerwig, John Carroll Lynch, Richard E. Grant.

Gènere: Biopic, drama. USA, 2016. 95 min.


Pocs dies després de l’assassinat de John Fitgerald Kennedy a Dallas, la seva vídua Jackie Kennedy rep un periodista de la revista Life a la mansió que la família té a la costa de Massachussets. Tot i estar mentalment molt afectada, Jackie decideix explicar el seu punt de vista sobre els fets, i també sobre la seva vida com a primera dama, de la qual sempre se n’havia parlat un munt. Jackie no es mostra especialment acollidora amb el periodista, però poc a poc va traient tots els pensaments que duu emmagatzemats. 

L’arc dramàtic d’un biopic acostuma a seguir, amb les lleugeres variacions pertinents, una estructura d’auge i caiguda. Coneixem el personatge en qüestió, presenciem el seu èxit i després evolucionem cap a una decadència que a la llarga pot ser superada o directament convertir-se en el final de la història. No obstant, en el cas de Jackie, el director xilè Pablo Larraín trenca aquesta convenció i des d’un principi ens exposa a una persona absolutament devastada pel dolor: una Jackie Kennedy que acaba de perdre el seu marit fa pocs dies, però que decideix obrir les portes de casa seva a un periodista de la revista Life i exterioritzar tot el que sent en aquell moment. Tot i l’enorme transcendència dels fets que relata, Jackie dirigeix tots els seus focus cap a la protagonista, la qual marca en tot moment el ritme i to d’aquest film intens i amb caràcter, però una mica espès.

Continue Reading

THE WALK

Posted by Martí on 10 de gener de 2016
Posted in: Cine - 2015. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Walk

Director: Robert Zemeckis

Intèrprets: Joseph Gordon-Levitt, Ben Kingsley, Charlotte Le Bon, James Badge Dale, Cesar Domboy, Clement Sibony, Benedict Samuel

Gènere: Drama. USA, 2015. 120 min.


Des de molt jove, Philippe Petit ha mostrat uns dots naturals per al funambulisme, i es guanya la vida buscant llocs especials on poder muntar-hi la seva corda i fent exhibicions davant el públic. Quan s’assabenta de la construcció de les dues Torres Bessones a Nova York, Petit s’obsessiona amb viatjar a la ciutat nord-americana abans que aquestes s’inaugurin i complir el seu somni: recórrer l’espai que uneix els dos edificis caminant sobre un cable i sense comptar amb cap mena de protecció.

L’any 2008, l’Oscar al millor documental va recaure en Man on Wire, el testimoni real sobre una autèntica gesta duta a terme per un home amb un valor impressionant i una sensibilitat artística molt particular, però a la vegada de personalitat força controvertida i de tracte quasi esquerp amb la gent que el rodeja. El documental, muntat a partir d’imatges d’arxiu, testimonis i algunes recreacions (no sempre igual d’afortunades) és d’aquells que t’encén la tensió a l’interior i no la deixa sortir fins el final, i al mateix temps fa un necessari retrat de Philippe Petit i les seves raons per fer el que va fer. Ara, set anys després, Robert Zemeckis adapta la història en forma purament de ficció a The Walk, i aprofita totes les virtuts de la imatge digital per a polir i explotar al màxim l’espectacularitat d’aquella proesa, però es deixa pel camí el requisit de donar un sentit a allò que explica i no quedar-se només en el fet per si sol.

Continue Reading