Després de repassar les primeres 10 pel·lícules de la part baixa de la llista del millor de 2015, ara presento les que per mi han estat les obres més destacades d’aquest any. Des d’exemplars de l’animació més artesanal, passant per algunes fantàstiques propostes de cinema independent, europeu i asiàtic, fins a grans produccions i desplegaments visuals. Si heu acabat l’any sense veure-les, esteu avisats. Crec que la llista ha quedat prou completa i variada per a encabir qualsevol tipus d’espectador. Així doncs, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2016 a M.A.Confidential:
Anomalisa
All posts tagged Anomalisa
Anomalisa
Director: Charlie Kaufman
Veus originals: David Thewlis, Jennifer Jason Leigh, Tom Noonan
Gènere: Drama, animació. USA, 2015. 90 min.
Michael Stone és un popular escriptor i conferenciant dedicat a la motivació professional i l’autoajuda que arriba a Cincinnati per a presentar el seu últim llibre en el marc d’una convenció de treballadors d’atenció al client. Afectat per una crisi existencial, Michael arriba al seu hotel sense cap mena d’ànim i actua de forma totalment rutinària, però una trobada fortuïta amb dues dones que assistiran a la seva presentació l’endemà farà que la seva estada comenci a canviar.És fascinant la capacitat que té el cinema per a descriure l’essència humana amb la màxima exactitud possible sense necessitat de recórrer a personatges de carn i ossos, ni a ambientacions estrictament reals. I és notori el creixent pes que el cinema d’animació està adquirint en aquest sentit. Ho vam veure fa pocs mesos gràcies a Inside Out, on Pixar va retratar a la perfecció els nostres sentiments durant la infància, i ara ho tornem a trobar a Anomalisa, la segona incursió del guionista Charlie Kaufman (Adaptation, ¡Olvídate de Mí!) com a director. Aquí, però, passem dels descobriments vitals de la infantesa a la que més aviat és una crisi de mitjana edat, on sembla que ja no queda res de nou per a conèixer ni per a fer, i tot sembla empès per una simple inèrcia que es va repetint. Filmada a base de marionetes i mitjançant la tècnica de “stop-motion”, la pel·lícula narra una història senzilla, però carregada de sentiments que l’espectador no podrà esborrar amb facilitat.
Nou dies després de jornades intensives de cinema, algunes d’elles transformades en veritables reptes de resistència per les nostres retines, el Festival de Sitges va tancar la seva 48a edició amb un molt bon regust de boca gràcies a un nivell mig més que acceptable de les seves propostes. Aquest és un recull d’allò que vaig tenir l’oportunitat de veure durant aquesta edició. Tal com va passar l’any passat, agraeixo la col·laboració del Breixo, que complementa el meu particular empatx de pel·lícules amb les que va poder veure ell.
Després del primer repàs d’ahir a alguns dels títols més importants que es podran veure al Festival de Sitges 2015, avui toca completar-lo amb la segona tongada. De nou, el festival fa gala de la seva gran versatilitat i també capacitat per adaptar-se a qualsevol tipus d’espectador. Molta gent segueix associant exclusivament el festival de al terror, el gore o la ciència-ficció, però la seva obertura de mires és un fet que es consolida any rere any. Si es busca bé, es poden trobar uns quants títols al gust de tothom.
Ja es comença a notar l’olor de mar, de Garraf, de maquillatge de zombie, de la moqueta de l’Auditori del Melià, de la fusta vella del Retiro i el Prado, dels hot dogs d’urgència en plena cua… quan el compte enrere per al Festival de Sitges entra dins el seu últim mes, a tots els malalts que sabem que ens passarem un porró d’hores allà ens passa de cop la depressió postvacacional. Un efecte que, de cop, sol convertir-se en nerviosisme quan apareix la graella del festival i toca acceptar que, de nou, no serà possible veure tot allò desitjat. És per això que he mirat de fer una selecció del bo i millor que s’hi podrà veure del 9 al 18 d’octubre. Aquesta n’és la primera part. Demà, la segona.