Millor pel·lícula
OSCARS 2016 – Valoració
Posted by Martí on 29 de febrer de 2016
Director: Charlie Kaufman
Veus originals: David Thewlis, Jennifer Jason Leigh, Tom Noonan
Gènere: Drama, animació. USA, 2015. 90 min.
Michael Stone és un popular escriptor i conferenciant dedicat a la motivació professional i l’autoajuda que arriba a Cincinnati per a presentar el seu últim llibre en el marc d’una convenció de treballadors d’atenció al client. Afectat per una crisi existencial, Michael arriba al seu hotel sense cap mena d’ànim i actua de forma totalment rutinària, però una trobada fortuïta amb dues dones que assistiran a la seva presentació l’endemà farà que la seva estada comenci a canviar.És fascinant la capacitat que té el cinema per a descriure l’essència humana amb la màxima exactitud possible sense necessitat de recórrer a personatges de carn i ossos, ni a ambientacions estrictament reals. I és notori el creixent pes que el cinema d’animació està adquirint en aquest sentit. Ho vam veure fa pocs mesos gràcies a Inside Out, on Pixar va retratar a la perfecció els nostres sentiments durant la infància, i ara ho tornem a trobar a Anomalisa, la segona incursió del guionista Charlie Kaufman (Adaptation, ¡Olvídate de Mí!) com a director. Aquí, però, passem dels descobriments vitals de la infantesa a la que més aviat és una crisi de mitjana edat, on sembla que ja no queda res de nou per a conèixer ni per a fer, i tot sembla empès per una simple inèrcia que es va repetint. Filmada a base de marionetes i mitjançant la tècnica de “stop-motion”, la pel·lícula narra una història senzilla, però carregada de sentiments que l’espectador no podrà esborrar amb facilitat.
Director: Tim Miller
Intèrprets: Ryan Reynolds, Morena Baccarin, Gina Carano, T.J. Miller, Ed Skrein, Rachel Sheen, Brianna Hildebrand, Stan Lee
Gènere: Comèdia, acció, superherois. USA, 2016. 105 min.
Wade Wilson és un exmembre de les forces especials que ara actua com a mercenari per a solucionar conflictes domèstics o allò que li demanin. Després de conèixer una noia que sembla fer-lo anar per un millor camí, li diagnostiquen un càncer terminal. Desesperat, recórre a un tractament clandestí on és víctima de tortures, però adquireix poders especials. És llavors quan canvia la seva identitat a Deadpool per a trobar aquells qui el van maltractar.Tot i haver-se convertit en una autèntica màquina de fer diners capaç de fer canviar les normes del cinema d’entreteniment més massiu, s’ha de reconèixer que la Marvel està demostrant tenir un ull clínic envejable a l’hora d’anar modelant el “què”, el “com” i el “quan” dins del seu particular univers. Ja va fer un salt endavant per fugir de la mediocritat en l’últim canvi de década, i ara està apostant amb encert per una constant metarreferència i un gir humorístic que acaben de trobar el seu punt àlgid. Deadpool és aquella pel·lícula per atacar la Marvel que ningú havia sabut fer fins ara, i que ha acabat fent la propia Marvel d’una forma que difícilment ningú podrà superar. Una irreverència sense pietat amb res ni ningú (inclosa ella mateixa), que aprofita tota l’actual cultura pop cinematogràfica i “comiquera” per a construir una comèdia corrosiva i enginyosa. Una genial tàctica de la Marvel per a tirar-se totes les pedres a la seva pròpia teulada abans que ho faci algú altre.
Director: Todd Haynes
Intèrprets: Cate Blanchett, Rooney Mara, Sarah Paulson, Kyle Chandler, Jake Lacy, Cory Michael Smith, Carrie Brownstein
Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2015. 115 min.
Therese Belivet és una jove dependenta d’un centre comercial situat al centre de Manhattan. Un dia, en plena campanya de Nadal, atén una sofisticada clienta anomenada Carol Aird que busca un regal per a la seva filla, un encontre on sorgeix una estranya atracció entre ambdues. Després d’encarregar el regal, aquesta es deixa un dels seus guants, però Therese es preocupa de fer-li arribar a casa seva. Com a mostra d’agraïment, Carol es posa en contacte amb Therese per convidar-la a dinar i conèixer-la una mica més.L’expressió anglesa “Christmas carol” -que aquí traduiríem com a nadala o cançó nadalenca- podria ser un bon simbolisme per a plantejar l’arrancada de Carol, la nova pel·lícula de Todd Haynes després d’un munt d’anys dedicat sobretot a les sèries televisives. El film, que adapta una novel·la de Patricia Highsmith de 1952, ens trasllada a aquella mateixa època per a afrontar una temàtica llavors tan tabú i tan rebutjada com era l’homosexualitat, però ho fa amb unes propietats i una posada en escena que converteixen la seva essència en única i atemporal. Haynes no només ens obre les portes a un relat amorós teòricament clandestí o prohibit, sinó que ens introdueix un cúmul de sentiments amb una capacitat descriptiva tan subtil com intensa, propiciant que cada escena i cada diàleg aportin la seva porció de rellevància i fugint de qualsevol adornament innecessari. Una pel·lícula que amaga un gran pes darrere la seva aparent senzillesa.
Director: Thomas McCarthy
Intèrprets: Mark Ruffalo, Michael Keaton, Rachel McAdams, Liev Schreiber, John Slattery, Stanley Tucci, Brian d’Arcy James, Gene Amoroso, Billy Crudup
Gènere: Drama. USA, 2015. 120 min.
L’equip de la secció “Spotlight” del prestigiós diari Boston Globe, centrada en grans reportatges d’investigació, comença a seguir la pista d’un suposat cas d’abús infantil per part d’un membre de l’arxidiòcesi de la ciutat. El tema, que fins llavors pràcticament havia passat desapercebut, porta els quatre periodistes del diari a contactar amb un grup de víctimes, així com els advocats que van participar en un cas judicial que es va arxivar temps enrere. Poc a poc, descobreixen que la dimensió de la trama és molt més gran i greu del que pensaven.A vegades se’ns oblida la importància que pot tenir una pel·lícula pel fet d’haver-se estrenat en un punt temporal concret. Són aquelles ocasions en què el cinema demostra la seva capacitat per a transgredir la separació entre la seva ficció i la nostra realitat per a jugar un rol rellevant, ja sigui directa o indirectament, a l’entorn social corresponent. Veure Spotlight en un moment com el que vivim suscita dues clares reaccions: una és rabiosa, constatant que la pederastia en l’entorn eclesiàstic segueix sent una realitat tan greu i menyspreable ara fa quinze anys com a l’actualitat; l’altra no és gaire més encoratjadora, ja que ens recorda que hi va haver una època en què el periodisme era capaç d’aportar una funció social que podia marcar diferències i arribar allà on la justícia havia quedat encallada. Amb una realització sòbria que busca afavorir per sobre de tot la neutralitat i claredat de la narració, Spotlight es postula com un d’aquells films més necessaris que mai en un instant com aquest.
Director: Alejandro G. Iñárritu
Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Tom Hardy, Domhnall Gleeson, Will Poulter, Forrest Goodluck, Paul Anderson, Kristoffer Joner, Joshua Burge
Gènere: Aventures, western, drama. USA, 2015. 155 min.
Al voltant de 1820, un grup d’exploradors s’endinsen als boscos de Dakota del Nord per a recolectar pells d’animal i després vendre-les. De sobte, un grup d’indígenes ataca el seu campament i els exploradors es veuen obligats a fugir pel riu, però Hugh Glass, l’home més experimentat de tota l’expedició i que viatja amb el seu fill mestís Hawk, recomana seguir a peu. Un matí que surt a rastrejar el terreny, Glass és atacat brutalment per un ós i queda ferit de mort. Quan es converteix en una veritable càrrega per a l’avanç del grup, sorgeix la idea de deixar-lo enrere i seguir sense ell.“Nous sommes tous savages” és la frase que, en cert moment de El Renacido, apareix en un cartell que de ben segur no passa desapercebut. I és possiblement aquesta la millor manera de definir el que Alejandro González Iñárritu ofereix a la seva nova pel·lícula, tot just un any després de la triomfadora Birdman. Completament a les antípodes d’aquesta predecessora, El Renacido és una veritable prova de supervivència que indaga en el costat més salvatge dels humans com a únic mètode de supervivència quan tot el que es té al voltant és la versió més cruel i implacable de la naturalesa, i que de pas aprofita per a remontar-nos als temps en què precisament aquells qui més estimaven el seu hàbitat natural veien com l’avarícia de la civilització els anava apartant poc a poc d’allò que era seu. Una odissea concebuda per a ser viscuda a flor de pell davant la pantalla més gran possible, però que també es queda a alguns passos de poder meravellar de forma rotunda.
Director: Ryan Coogler
Intèrprets: Michael B. Jordan, Sylvester Stallone, Tessa Thompson, Phylicia Rashad, Will Blagrove, Juan-Pablo Veza, Andre Ward
Gènere: Drama. USA, 2015. 130 min.
Després de passar un temps en un centre de menors, Adonis Johnson és adoptat per la vídua d’Apollo Creed, pare d’Adonis. Tot i poder refer la seva vida i aconseguir una feina, Adonis té clar des de sempre que vol dedicar-se a la boxa, a pesar del trist final que aquest món li va suposar al seu pare, i és per això que viatja a Filadèlfia a trobar-se amb el veterà Rocky Balboa, el boxejador més popular de la ciutat, i demanar-li que l’entreni. Rocky, però, ho declina i l’envia a entrenar-se al gimnàs Front Street Gym, on hi treballen alguns dels seus vells amics.El 1976, quan Rocky arribava per primer cop als cinemes, faltaven deu anys pel naixement de Ryan Coogler. Quatre dècades després, ell ha estat l’encarregat de recuperar una de les sagues més llegendàries del cinema nord-americà. La dada no només constata l’inexorable pas del temps, sinó que serveix per a explicar en gran mesura la naturalesa de Creed. La Leyenda de Rocky i el seu paper com a hereva de la franquícia. El film es mou en tot moment entre la construcció de la seva pròpia història i la voluntat de tribut als seus antecessors, i la veritat és que se’n surt de forma correcta i prou equilibrada, tot i que sigui la segona vessant la que guanyi en eficàcia. La rellevància de la pel·lícula en l’escena actual no sembla destinada a prendre gaire alçada, però com en la seva faceta reanimadora de l’univers de Rocky, cal valorar la sensatesa de les seves bones intencions i l’habilitat amb què les duu a la pràctica.
Director: Adam McKay
Intèrprets: Christian Bale, Steve Carell, Ryan Gosling, John Magaro, Finn Wittrock, Brad Pitt, Hamish Linklater, Rafe Spall, Jeremy Strong, Marisa Tomei, Melissa Leo
Gènere: Drama, comèdia. USA, 2015. 125 min.
L’any 2005, el gestor de fons de cobertura Michael Burry descobreix que el mercat immobiliari s’està tornant extremadament inestable per culpa dels crèdits “subprime” i decideix apostar contra aquest mercat preveient el seu col·lapse al cap de dos anys. Quan l’agent de borsa Jared Vennett se n’assabenta, decideix participar-hi també, així com el peculiar gestor de fons Mark Baum i el seu equip. Finalment, dos joves inversors que accidentalment llegeixen uns documents de Vennett també decideixen prendre-hi part, amb l’ajuda d’un banquer retirat.A l’institut, sempre hi havia aquell professor que, conscient del contingut poc agraït de la seva assignatura, mirava d’imprimir un ritme dinàmic i un to divertit a les classes per a mirar de motivar i despertar l’interès dels alumnes. A La Gran Apuesta, Adam McKay és aquest professor i la recent crisi financera és l’assignatura en qüestió. Una pel·lícula desenfadada i gamberra que busca connectar de seguida amb l’espectador, però que a la vegada mostra una evident vocació didàctica sobre uns conceptes que per a la majoria s’acosten més a sentir parlar en mandarí que no pas a res mínimament palpable i intel·ligible. El film, conscient en tot moment d’aquest fet -ho expressa obertament en més d’una ocasió-, sap amenitzar el camí gràcies a aquest to sempre proper a la comèdia i sobretot a uns personatges força magnètics, però no pot evitar que el contingut ens sobrepassi en més d’una ocasió.