intriga | M.A.Confidential

Knives Out

Director: Rian Johnson

Intèrprets: Daniel Craig, Ana de Armas, Chris Evans, Jamie Lee Curtis, Toni Collette, Don Johnson, Michael Shannon, Christopher Plummer, Keith Stanfield, Katherine Langford, Jaeden Martell.

Gènere: Intriga, comèdia.

País: USA, 2019. 130 min.

Harlan Thrombey, un prestigiós autor de novel·les de misteri, és trobat mort un matí a l’habitació de la seva mansió. Dos detectius de policia de seguida acudeixen al lloc per a saber-ne les causes, però la investigació de seguida recau sobre Benoit Blanc, un misteriós detectiu contractat de forma anònima. Tenint en compte que la nit anterior s’havia produït una reunió de tota la família a la mansió, Blanc ordena que cap dels seus membres marxi i els comença a interrogar un per un.

El “whodunnit” (“qui ho ha fet”) és un gènere narratiu que mai ha deixat de tenir un èxit universal. Tot i ser l’a-b-c de la ficció d’intriga de tota la vida, el concepte segueix funcionant a la perfecció si se sap tractar amb un mínim enginy per a sumar l’espectador al seu joc de pistes, trampes i distraccions fins la gran revelació final. I és exactament això el que fa Puñales por la Espalda, una pel·lícula que ben bé es podria interpretar com un esbargiment necessari per a Rian Johnson després de tota la polèmica generada després de Los Últimos Jedi, però que també demostra un gran control de tots els recursos disponibles. Des d’una plena autoconsciència de la seva naturalesa, Puñales por la Espalda està disposada a girar i regirar la seva història sense cap mena de vergonya. Això ens introdueix a una espiral de sospites, acusacions i revelacions que fa les delícies de tothom que vulgui deixar-se portar. I ens recorda que a vegades no hi ha res millor que un bon misteri policíac, encara que ens el prenguem en conya.

VERANO DEL 84

Posted by Martí on 29 de gener de 2019

Posted in: Cine - 2018. Tagged: Anouk Whissell, anys 80, aventures, Caleb Emery, Cory Gruter-Andrew, François Simard, Graham Verchere, intriga, Judah Lewis, Rich Sommer, Summer of 84, Tiera Skovbye, Yoann-Karl Whissell. Deixa un comentari

Summer of 84

Directors: Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell

Intèrprets: Graham Verchere, Judah Lewis, Caleb Emery, Cory Gruter-Andrew, Tiera Skovbye, Rich Sommer.

Gènere: Aventures, intriga. 2018. 100 min.

Durant l’estiu de 1984, la població de Cape May (Oregón) viu atemoritzada per la desaparició en sèrie de més d’una dotzena de nens en els últims anys. Davey, un adolescent amb gran afició per les conspiracions, comença a sospitar que el seu veí, l’agent local de policia Wayne Mackey, és el responsable d’aquests crims. Amb l’ajuda dels seus tres millors amics i de la seva veïna Nikki, Davey comença la seva pròpia investigació, amb els perills que això comporta.

L’arribada del fenomen Stranger Things l’any 2016 va suposar el punt àlgid del que podríem anomenar com la gran era de la nostàlgia en l’entreteniment. Bàsicament, aquesta tendència semblava assegurar l’èxit a tot allò que ens traslladi als anys 80 mitjançant la recuperació d’una estètica i uns elements narratius propis dels grans èxits cinematogràfics d’aquella època. No obstant, arriba un moment en què repetir la mateixa jugada ja no val, i Verano del 84 n’és un clar exemple. La pel·lícula, dirigida per Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell, inclou tots els ingredients preceptius (barri residencial, grup d’amics, bicicletes, walkie-talkies i un gran misteri per a resoldre), amb el petit detall que els personatges ja són adolescents i que l’enemic és un assassí en sèrie. I poca cosa més. Verano del 84 ho confia tot a una fórmula que creu que funcionarà per inèrcia i s’oblida d’oferir quelcom genuí o distintiu. Continue Reading

GORRIÓN ROJO

Posted by Martí on 9 de Març de 2018

Posted in: Cine - 2018. Tagged: Charlotte Rampling, espionatge, Francis Lawrence, Gorrión Rojo, intriga, Jennifer Lawrence, Jeremy Irons, Joel Edgerton, Mary-Louise Parker, Matthias Schoenaerts, Red Sparrow, thriller. Deixa un comentari

Red Sparrow

Director: Francis Lawrence

Intèrprets: Jennifer Lawrence, Joel Edgerton, Jeremy Irons, Charlotte Rampling, Mary-Louise Parker, Matthias Schoenaerts, Joely Richardson, Nicole O’Neill.

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2018. 140 min.

Dominika Egorova és la popular ballarina principal del teatre Bolshoi de Moscou, però una jugada bruta del seu company d’escenari l’obliga a retirar-se del ballet. Un cop recuperada, es veu exposada a perdre les ajudes que necessita pel seu pis i per les cures de la seva mare malalta, cosa que aprofita el seu cosí Vanya per a oferir-li l’opció de convertir-se en una espia d’elit al servei del govern rus. Dominika no veu altra sortida que accedir.

Des de l’aparició de la saga Bourne (que ja està sent estirada de forma excessiva), el gènere d’espies no va sobrat de títols realment sòlids i, en la mesura possible, disposats a trencar les fórmules conservadores dels grans estudis. Gorrión Rojo destaca, sobretot, en aquest segon aspecte. Amb una història que presenta els seus alts i baixos, i les evidents trampes narratives que s’hi podien esperar, la pel·lícula no s’arruga a l’hora de donar passos extra i dur els seus personatges a situacions límit. Tot i que no sempre aconsegueixi l’efecte sorpresa que busca, Gorrión Rojo deixa ben clar que no està per mitges tintes, i mostra absoluta convicció respecte la protagonista i la seva història. Llàstima que l’excés de metratge (140 minuts ben bons) alenteixi una mica el seu ritme i deixi la sensació que alguna de les voltes que fa potser no era del tot necessària.

TWIN PEAKS – 3a temporada

Posted by Martí on 7 de Setembre de 2017

Posted in: Sèries TV. Tagged: Chrysta Bell, Dale Cooper, David Lynch, Dougie Jones, drama, intriga, Kyle MacLachlan, Laura Dern, Michael Horse, Miguel Ferrer, naomi watts, paranoia, Sheryl Lee, Showtime, Twin Peaks. 3 comentaris

Twin Peaks

Creadors: David Lynch i Mark Frost

Intèrprets: Kyle MacLachlan, Sheryl Lee, Michael Horse, Chrysta Bell, Miguel Ferrer, David Lynch, Robert Forster, Naomi Watts, Al Strobel, Laura Dern, Don Murray, James Belushi, Robert Knepper, Tim Roth, Jennifer Jason Leigh.

Gènere: Drama, intriga. USA, 2017. 18 capítols de 55-60 min.

25 anys després de la investigació de la mort de Laura Palmer, el poble de Twin Peaks segueix amb la peculiar realitat dels seus personatges. Mentrestant, l’agent de l’FBI Dale Cooper, fins ara atrapat a la lògia negra, reapareix encarnat en dos personatges diferents: Dougie Jones, un agent d’assegurances de Las Vegas que no recorda res de la seva vida, i un “doppelgänger” del propi Cooper dominat per l’esperit malvat de Bob. Per la seva banda, la unitat de l’FBI liderada pel subdirector Gordon Cole s’activa quan és informada que l’agent Cooper ha tornat a aparèixer.

“Som com el somiador que somia i després viu dins del somni. Però, qui és el somiador?”.

L’escena onírica en què el personatge de Cole Gordon té una breu trobada amb Monica Bellucci pot semblar, com tants altres aspectes, més un capritx personal de David Lynch que cap altra cosa, però és probable que contingui una de les frases clau per a entendre les raons de ser d’aquest retorn de Twin Peaks. Qui és el somiador? L’agent Cooper? Laura Palmer? El propi Lynch? Els espectadors? La veritat és que es podrien trobar arguments per a recolzar totes les opcions, i precisament la gràcia és que cadascú es faci seva aquesta resposta. Al capdavall, enfrontar-nos a una sèrie com Twin Peaks és com participar d’un somni aliè i fer-nos-el nostre. David Lynch i Mark Frost han aconseguit que aquest somni (o malson, o una mica de cada) es reactivi i que, un cop acabats aquests 18 nous capítols, es mantingui ben latent. Tot plegat, regit per les desconcertants i sovint indesxifrables regles narratives del director de Montana.

DÉJAME SALIR

Posted by Martí on 23 de Mai de 2017

Posted in: Cine - 2017. Tagged: Allison Williams, Betty Gabriel, Bradley Whitford, Catherine Keener, Daniel Kaluuya, Get Out, intriga, Jordan Peele, racisme, thriller. 3 comentaris

Get Out

Director: Jordan Peele

Intèrprets: Daniel Kaluuya, Allison Williams, Catherine Keener, Bradley Whitford, Betty Gabriel, Caleb Landry Jones, Lyle Brocato.

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2017. 100 min.

Després de quatre mesos de relació, Chris i Rose es disposen a fer un pas important: passar un cap de setmana a casa dels pares d’ella perquè aquests puguin conèixer el seu nòvio. Chris no les té totes, ja que la família de Rose, blanca i de classe alta, no sap que ell és de raça negra, i no sap com reaccionaran en assabentar-se’n. Després d’un viatge un pèl accidentat, la parella arriba a la casa i Chris és rebut amb absoluta amabilitat, però poc a poc el noi comença a detectar detalls una mica estranys.

Vivim en una època en què l’exagerat pes que adquireix la promoció d’una pel·lícula pot acabar fent-li més mal que bé. Déjame Salir arribava amb tota l’expectació que comporta l’etiqueta de pel·lícula revelació d’aquest any dins del gènere de terror independent, sumada a diversos adjectius superlatius, però al cap i a la fi ha resultat no ser res de tot això. I ho dic sense que això tingui necessàriament cap connotació negativa, sinó al contrari. En realitat, estem davant d’un thriller que, sense arribar a trepitjar el terreny propi del terror, aconsegueix construir una atmosfera cada cop més enverinada i malaltissa, on el perill s’ensuma constantment però es va manifestant poc a poc. Aquestes propietats, recolzades en un guió elaborat amb enorme astúcia, fan de Déjame Salir una pel·lícula efectiva i magnètica, i que a més a més amaga una clara lectura sobre els conflictes racials existents a bona part de la societat nord-americana.

LA CURA DEL BIENESTAR

Posted by Martí on 3 d'Abril de 2017

Posted in: Cine - 2017. Tagged: A Cure for Wellness, Celia Imrie, Dane DeHaan, Gore Verbinski, intriga, Jason Isaacs, Mia Goth, paranoia, psicològic, Susanne Wuest, thriller. 1 comentari

A Cure for Wellness

Director: Gore Verbinski

Intèrprets: Dane DeHaan, Jason Isaacs, Mia Goth, Susanne Wuest, Celia Imrie, Lisa Banes, Adrian Schiller, Ivo Nandi, Natalia Bobrich.

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2017. 150 min.

Lockhart és un jove i ambiciós executiu que és enviat a un luxós centre termal de Suïssa a buscar el director general de la gran empresa financera nord-americana on treballa, ja que sense ell és impossible tancar una operació clau. En arribar-hi, Lockhart es troba amb què la direcció del centre li posa força pegues per a trobar l’home a qui ha anat a buscar, i també comença a veure coses estranyes en el comportament dels pacients.

Després d’iniciar la dècada com un dels directors comercials més rellevants gràcies a la saga de Piratas del Caribe, Gore Verbinski va patir un important revés per culpa del fracàs d’El Llanero Solitario. Quatre anys després, Verbinski ha ressorgit d’una forma del tot inesperada, però també carregada de significat. La Cura del Bienestar és un títol més propi d’un cineasta novell que aprofita el cinema de gènere per a desenvolupar una idea boja, experimentar, moure’s amb llibertat i deixar en un segon pla la preocupació de que tot quadri. En aquest cas, cal entendre-ho com el punt i a part d’un director que es treu un pes de sobre, que recupera sensacions i que les vol compartir amb l’espectador. La Cura del Bienestar ens endinsa a una trama de pur thriller psicològic, però també s’atreveix a jugar amb apunts de terror i fins i tot de ciència-ficció amb regust de sèrie B; un còctel on no tot funciona amb la mateixa efectivitat, però que genera un magnetisme molt particular de principi a fi.

MÚLTIPLE

Posted by Martí on 31 de gener de 2017

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Anya Taylor-Joy, Betty Buckley, intriga, James McAvoy, m night shyamalan, psicològic, Split, thriller. 4 comentaris

Split

Director: M. Night Shyamalan

Intèrprets: James McAvoy, Anya Taylor-Joy, Betty Buckley, Haley Lu Richardson, Jessica Sula, Brad William Henke.

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2016. 115 min.

Després de celebrar la seva festa d’aniversari, Claire, la seva amiga Marcia i Casey, una noia no massa sociable a qui ha convidat per compromís, són acompanyades a casa pel pare de la primera. No obstant, abans de pujar al cotxe, el pare és abatut per un home que tot seguit entra al cotxe i adorm les noies amb un spray. Més tard, les tres es desperten tancades en una habitació sota terra, però a banda d’intentar escapar, s’adonen que el seu segrestador té múltiples personalitats i no saben amb quina es trobaran cada vegada.

Tot i l’irrefutable daltabaix que ha patit la seva carrera durant la última dècada, ningú li pot negar a M. Night Shyamalan la seva posició com un dels grans narradors de l’era cinematogràfica actual. Les seves no solen ser pel·lícules absolutament rodones, però abracen els seus missatges amb un sentit molt particular i mostren una astúcia que funciona com poques a l’hora d’executar-ho en pantalla. Fa dos anys celebràvem La Visita com una reconciliació amb el director, tot i que a nivell formal s’entenia com un capritx per part seva; però amb Múltiple sí que podem parlar d’un ple retrobament amb el cinema de Shyamalan: el que primer ens deixa amb la boca oberta i després provoca una pila de converses posteriors. El director vessa tot el seu ADN a la història per a jugar amb l’espectador com a ell tant li agrada, i també per a crear, amb aquest toc sobrenatural marca de la casa, un univers propi amb el qual tractar certs aspectes de la naturalesa humana presents a tota la seva filmografia.

LA INVITACIÓN

Posted by Martí on 10 d'Abril de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: intriga, John Carroll Lynch, Karyn Kusama, Logan Marshall-Green, Michiel Huisman, Tammy Blanchard, The Invitation, thriller. Deixa un comentari

The Invitation

Directora: Karyn Kusama

Intèrprets: Logan Marshall-Green, Michiel Huisman, Tammy Blanchard, John Carroll Lynch, Mike Doyle, Emayatzy Corinealdi, Karl Yune

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2015. 90 min.

Dos anys després de desaparèixer sobtadament quan mirava de superar la mort del fill que tenien en comú, Eden convida el seu exmarit Will a un sopar de retrobada amb d’altres amics. El sopar no resulta especialment còmode per a Will, no només perquè no sabia res d’Eden en tot aquest temps, sinó perquè, a més, té lloc a la mateixa casa on els dos vivien quan va passar la tragèdia. Quan arriben al sopar, tot sembla transcórrer amb certa cordialitat, però Will de seguida comença a fixar-se en alguns detalls que el fan sospitar que alguna cosa passa.

La distància que hi ha entre la sospita i la certesa pot ser molt punyetera, i a vegades molt traïdora. També pot convertir-se en una arma molt efectiva a l’hora de construir un bon thriller cinematogràfic si se sap gestionar amb la dosificació correcta i també amb un punt de mala llet, i és exactament això el que ha fet la directora novaiorquesa Karyn Kusama a La Invitación, flamant i merescudíssima guanyadora del passat Festival de Sitges 2015. Amb una trama lineal relativament simple i una acció ambientada pràcticament en un sol espai durant la seva hora i mitja, la pel·lícula absorbeix l’espectador en una atmosfera que augmenta la seva incomoditat de forma continua des del primer minut, alimentant la seva suspicàcia a base de pistes i senyes que no sempre resulten tan clares o inconfusibles com semblen. Un joc d’intriga que ens obliga a mantenir els ulls ben oberts en tot moment, i que sap treure profit amb molt enginy a cada una de les situacions que presenta.

EL REGALO

Posted by Martí on 31 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Allison Tolman, Beau Knapp, El Regalo, intriga, Jason Bateman, Joel Edgerton, Rebecca Hall, The Gift, thriller. Deixa un comentari

The Gift

Director: Joel Edgerton

Intèrprets: Jason Bateman, Rebecca Hall, Joel Edgerton, Beau Knapp, Allison Tolman

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2015. 105 min.

Simon i Robyn són un matrimoni benestant que s’acaba de mudar a una luxosa vivenda de Los Ángeles degut a la nova i prometedora feina que ell acaba d’aconseguir. En una botiga on fan algunes compres per la casa, un home s’acosta a Simon i assegura conèixer-lo de la seva etapa escolar. Tot i dubtar una mica, Simon fa memòria i reconeix el seu antic company de classe, anomenat “Gordo”, però visiblement incòmode mira de treure-se’l de sobre. Tot sembla haver quedat en una simple anècdota fins que arriba el dia següent, en què el matrimoni es troba un misteriós regal davant la porta de casa seva.

Tot i pertànyer a la quota relativament més “assequible” de la programació del festival, El Regalo va ser un dels títols de Sitges 2015 que va quedar subratllat des del mateix moment en què va ser anunciat. I el veredicte va corroborar les expectatives. El debut darrere la càmera de l’actor australià Joel Edgerton és una d’aquelles pel·lícules que atrapen des d’un bon inici i saben gestionar la intriga en tot moment fins arribar a la seva conclusió. Una gestió que, en aquest cas, destaca molt més per la seva efectivitat que no pas per l’originalitat o la vocació trencadora, però que al capdavall compleix el seu objectiu amb l’enginy suficient perquè l’espectador se senti estimulat i no utilitzat. Una agradable sorpresa davant un film que, de no comptar amb la paciència d’Edgerton –que a banda de dirigir també escriu el guió–, hauria pogut caure perfectament en l’efectisme i la mediocritat.

FRÍO EN JULIO

Posted by Martí on 15 de gener de 2015

Posted in: Cine - 2014, Sitges 2014. Tagged: anys 80, Cold in July, Don Johnson, drama, intriga, Jim Mickle, michael c. hall, Sam Shepard, thriller, Vinessa Shaw. Deixa un comentari

Cold in July

Director: Jim Mickle

Intèrprets: Michael C. Hall, Sam Shepard, Don Johnson, Vinessa Shaw, Nick Damici

Gènere: Thriller, intriga, drama. USA, 2014. 105 min.

En una petita localitat de Texas, Richard Dane és un home bondadós que viu tranquil·lament amb la seva dona i el seu fill, fins que una nit sent com un intrús ha entrat a casa seva. En un intent de defensar-se, i quasi de forma involuntària, Richard dispara i mata l’intrús, cosa que el converteix en tot un heroi local al poble. No obstant, de seguida comprova que la seva acció pot tenir conseqüències perilloses per a ell i la seva família, i es veu obligat a prendre mesures de protecció.

Amb tan sols 35 anys, Jim Mickle és un dels noms destinats a encapçalar la nova fornada de directors nord-americans. Després d’un inici de carrera bàsicament orientat al gènere de terror independent, la seva quarta pel·lícula podria suposar un abans i un després que amb tota seguretat el farà pujar esglaons dins de la gran indústria “hollywoodiana”. Frío en Julio és una obra força particular, que construeix la seva personalitat agafant-ne bocins de moltes altres, aconseguint així descol·locar de forma repetida a un espectador que ho té força difícil per encertar el rumb de la història. Tot i moure’s entre la versatilitat i el desconcert, es tracta d’un thriller potent i atrevit, amb una direcció molt sòlida i un gran efecte potenciador per part del carisma individual de tres protagonistes com Michael C. Hall, Sam Shepard i Don Johnson.