gener | 2019 | M.A.Confidential

CREED II

Posted by Martí on 31 de gener de 2019

Posted in: Cine - 2018. Tagged: boxa, Creed 2, Dolph Lundgren, drama, esport, Florian Munteanu, Michael B. Jordan, Phylicia Rashad, Rocky, seqüela, Steven Caple Jr, sylvester stallone, Tessa Thompson, Wood Harris. Deixa un comentari

Creed II

Director: Steven Caple Jr.

Intèrprets: Michael B. Jordan, Sylvester Stallone, Tessa Thompson, Dolph Lundgren, Florian Munteanu, Phylicia Rashad, Wood Harris.

Gènere: Drama, esportiu. 2018. 130 min.

Després de recuperar-se de la derrota contra Ricky Conlan, Adonis Creed s’adjudica per fi el cinturó de campió del món de pesos pesats. A partir de llavors, encara amb relativa tranquil·litat una nova etapa de la seva vida personal amb la seva parella Bianca. No obstant, tot canvia quan el boxejador rus Viktor Drago el desafia públicament, fet que rememoraria el combat en què el seu pare Ivan va acabar amb la vida del pare d’Adonis, Apollo Creed.

Ara fa tres anys, l’aparició de Creed va suposar un gens menyspreable retrobament amb l’univers de Rocky. Tot i no comptar amb un guió disposat a trencar cap motlle, Ryan Coogler va aconseguir un bon equilibri entre l’homenatge a les figures llegendàries de la saga i el necessari salt generacional de la història. Vist això, la principal comesa que es podia esperar per part de Creed II era un manteniment d’aquesta trajectòria en tots els aspectes, però tot i que en general aguanta bé el tipus, no pot evitar quedar per sota de la seva predecessora. La pèrdua de Coogler darrere la càmera i la manca de risc i de substància a nivell narratiu fan que Creed II sigui una pel·lícula encara més rutinària i, el que és pitjor, menys emocionant. Continue Reading

VERANO DEL 84

Posted by Martí on 29 de gener de 2019

Posted in: Cine - 2018. Tagged: Anouk Whissell, anys 80, aventures, Caleb Emery, Cory Gruter-Andrew, François Simard, Graham Verchere, intriga, Judah Lewis, Rich Sommer, Summer of 84, Tiera Skovbye, Yoann-Karl Whissell. Deixa un comentari

Summer of 84

Directors: Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell

Intèrprets: Graham Verchere, Judah Lewis, Caleb Emery, Cory Gruter-Andrew, Tiera Skovbye, Rich Sommer.

Gènere: Aventures, intriga. 2018. 100 min.

Durant l’estiu de 1984, la població de Cape May (Oregón) viu atemoritzada per la desaparició en sèrie de més d’una dotzena de nens en els últims anys. Davey, un adolescent amb gran afició per les conspiracions, comença a sospitar que el seu veí, l’agent local de policia Wayne Mackey, és el responsable d’aquests crims. Amb l’ajuda dels seus tres millors amics i de la seva veïna Nikki, Davey comença la seva pròpia investigació, amb els perills que això comporta.

L’arribada del fenomen Stranger Things l’any 2016 va suposar el punt àlgid del que podríem anomenar com la gran era de la nostàlgia en l’entreteniment. Bàsicament, aquesta tendència semblava assegurar l’èxit a tot allò que ens traslladi als anys 80 mitjançant la recuperació d’una estètica i uns elements narratius propis dels grans èxits cinematogràfics d’aquella època. No obstant, arriba un moment en què repetir la mateixa jugada ja no val, i Verano del 84 n’és un clar exemple. La pel·lícula, dirigida per Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell, inclou tots els ingredients preceptius (barri residencial, grup d’amics, bicicletes, walkie-talkies i un gran misteri per a resoldre), amb el petit detall que els personatges ja són adolescents i que l’enemic és un assassí en sèrie. I poca cosa més. Verano del 84 ho confia tot a una fórmula que creu que funcionarà per inèrcia i s’oblida d’oferir quelcom genuí o distintiu. Continue Reading

ATARDECER

Posted by Martí on 25 de gener de 2019

Posted in: Cine - 2019. Tagged: anys 10, Atardecer, Christian Harting, drama, Juli Jakab, László Nemes, Napszállta, Romania, Susanne Wuest, Uwe Lauer, Vlad Ivanov. Deixa un comentari

Napszállta

Director: László Nemes

Intèrprets: Juli Jakab, Vlad Ivanov, Susanne Wuest, Uwe Lauer, Christian Harting, Levente Molnár, Urs Rechn.

Gènere: Drama. 2018. 140 min.

Budapest, 1910. La jove Irisz acaba de tornar a la ciutat i es dirigeix a la barreteria de luxe que regentava la seva família perquè la contractin. Quan esmenta la seva identitat, però, rep la recomanació de marxar de la ciutat. No obstant, el descobriment de l’existència d’un germà que desconeixia fa que Irisz decideixi quedar-se i investigar el seu passat familiar.

En la primera imatge d’Atardecer, la protagonista Irisz duu un vistós barret que incorpora un vel negre que li tapa la cara. Tot seguit, una dependenta l’aixeca poc a poc per a deixar al descobert la mirada de la noia, que per uns segons sembla entre hipnotitzada i desorientada. El director László Nemes ja sembla indicar-nos així que la història que vindrà després no respondrà a una mirada clara. I realment ho acaba complint. La pel·lícula ens trasllada a una època convulsa per a Europa, que no sabia que era a les portes d’una guerra que canviaria la seva naturalesa per complet, i ho fa marcada per un aposta formal que fomenta la confusió per davant de la revelació. Enlloc d’explicar-nos els motius o els origens del conflicte, Atardecer ens situa en el desconcert de qui es veu immers en un conflicte que el sobrepassa pels dos costats, i deixa que siguem nosaltres els que acabem completant l’equació. I la jugada li surt… a mitges. Continue Reading

GLASS

Posted by Martí on 21 de gener de 2019

Posted in: Cine - 2019. Tagged: Anya Taylor-Joy, bruce willis, ciència ficció, drama, El Protegido, Glass, James McAvoy, m night shyamalan, Samuel L. Jackson, Sarah Paulson, seqüela, Shayna Ryan, Spencer Treat Clark, Split, superherois. 3 comentaris

Glass

Director: M. Night Shyamalan

Intèrprets: James McAvoy, Bruce Willis, Samuel L. Jackson, Sarah Paulson, Anya Taylor-Joy, Spencer Treat Clark, Shayna Ryan.

Gènere: Drama, ciència-ficció, thriller. 2019. 130 min.

Poques setmanes després dels fets de “Múltiple”, Kevin Wendell Crumb i les seves diferents personalitats segresten quatre animadores universitàries per a entregar-les a La Bèstia. Mentrestant, David Dunn, que porta anys fent de justicier per la ciutat, ho investiga amb l’ajuda del seu fill per a trobar l’amagatall de Kevin i aturar-lo. No obstant, l’enfrontament acaba amb els dos detinguts i confinats en un centre psiquiàtric on hi ha un vell amic de Dunn.

És possible que M. Night Shyamalan sigui un dels directors més incompresos dels últims anys, però el pas del temps ha constatat que també és un dels que té les idees més clares en referència a allò que vol explicar. Fa 19 anys, El Protegido ja va oferir una mirada insòlita sobre els superheroïs i la seva naturalesa, però poc ens pensàvem que en realitat era l’inici d’una gran tesi en tres parts sobre el paper d’aquests a la nostra societat. Una tesi que Múltiple va revifar amb una imatge final que ens va deixar amb la boca oberta, i que Glass ha tancat de forma totalment coherent, però també força arriscada. Shyamalan planteja una pel·lícula peculiar, gairebé anàrquica, en què els diàlegs i els detalls visuals adopten pràcticament tot el protagonisme en detriment del ritme narratiu, la intriga i l’acció. Una decisió que comporta pros i contres, però que sens dubte fa de Glass un producte molt particular i carregat de lectures de diversa profunditat. Continue Reading

13è ANIVERSARI M.A.CONFIDENTIAL

Posted by Martí on 18 de gener de 2019

Posted in: General. Tagged: aniversari, cinema, M.A.Confidential. 4 comentaris

Un altre 18 de gener, i una altra mirada enrere cap a la tonteria aquella d’obrir un blog per a comentar aquelles pel·lícules que anava veient. El 13 no té massa bona fama, i a sobre resulta que cau en divendres, però en aquest cas és motiu de celebració. La raó és que ja han passat dotze mesos més repassant i criticant el més destacat que arriba a les sales de cinema, alguns festivals i també la petita pantalla. Tot i que a vegades costa trobar el temps i la constància desitjats, M.A.Confidential arriba als 13 anys de vida sense decaure, que ja és molt.

SILVIO (Y LOS OTROS)

Posted by Martí on 15 de gener de 2019

Posted in: Cine - 2018. Tagged: biopic, drama, Elena Sofia Ricci, Euridice Axén, Fabrizio Bentivoglio, Kasia Smutniak, Loro, Paolo Sorrentino, Riccardo Scamarcio, Roberto De Francesco, Silvio Berlusconi, Toni Servillo. Deixa un comentari

Loro

Director: Paolo Sorrentino

Intèrprets: Toni Servillo, Elena Sofia Ricci, Riccardo Scamarcio, Kasia Smutniak, Euridice Axén, Fabrizio Bentivoglio, Roberto De Francesco, Dario Cantarelli, Anna Bonaiuto.

Gènere: Drama, biogràfic. 2018. 145 min.

Sergio Morra és un jove home de negocis de Taranto, al sud d’Itàlia, que comercia amb noies acompanyants que fa servir per a subornar polítics, entre altres pràctiques fora de la llei. Amb l’ambició d’arribar a gent de més poder, Sergio viatja a Roma per a conèixer Silvio Berlusconi. La seva tàctica consisteix en organitzar una festa plena de noies a la casa que hi ha just davant de la residència que Berlusconi té a Sardenya, i així cridar la seva atenció.

Era difícil no fregar-se les mans després de saber que Paolo Sorrentino dedicaria una pel·lícula a la figura de Silvio Berlusconi. I era obvi que era el seu actor fetitxe, Toni Servillo, qui s’havia de posar a la pell (mai millor dit) del controvertit expresident italià. La combinació no decep, però Sorrentino sorprèn amb una proposta que allunya Silvio (y los otros) del relat monogràfic que més d’un es podia esperar. Tal com indica la part afegida del seu títol traduït -que en realitat és el seu títol original en italià: Loro– la història atorga una gran importància a les altres mirades, les que rodegen Berlusconi i que en certa manera el defineixen tant com la seva pròpia. Paolo Sorrentino es manté fidel a la seva posada en escena i la seva capacitat de dibuixar personatges esperpèntics sense deixar-se portar per ells, i converteix Silvio (y los otros) en un retrat ple de subtileses i interpretacions de tota mena. Continue Reading

AQUAMAN

Posted by Martí on 8 de gener de 2019

Posted in: Cine - 2018. Tagged: acció, Amber Heard, Aquaman, DC comics, Dolph Lundgren, fantàstic, James Wan, Jason Momoa, Nicole Kidman, Patrick Wilson, superherois, willem dafoe, Yahya Abdul-Mateen II. Deixa un comentari

Aquaman

Director: James Wan

Intèrprets: Jason Momoa, Amber Heard, Patrick Wilson, Willem Dafoe, Nicole Kidman, Yahya Abdul-Mateen II, Temuera Morrison, Dolph Lundgren, Michael Beach, Ludi Lin.

Gènere: Superherois, fantàstic, acció. 2018. 135 min.

En ple oceà, un submarí és abordat per uns pirates que arrasen amb tot el que troben per davant, fins que arriba Arthur Curry, conegut amb el nom d’Aquaman, per a salvar la tripulació i castigar els responsables de l’atac. Arthur ho celebra amb el seu pare, amb qui viu tranquil·lament en un petit poble pesquer, però tot canvia quan Mera arriba per a avisar-lo que la civilització a la qual pertany, Atlantis, corre perill degut a la gran guerra que és a punt de declarar Orm, el germanastre d’Arthur.

Estem en un moment en què cada nova pel·lícula de DC Comics és rebuda amb un “a veure si aquesta sí”. Segurament és una pressió afegida injusta per als títols que vénen, però la veritat és que, entre la pròpia DC i els responsables de Warner, s’ho han guanyat a pols. En tot cas, tenint en compte aquestes expectatives, es pot afirmar que Aquaman passa l’examen amb més fortuna que bona part de les seves antecessores. I ho fa, d’una banda, acostant-se a les fórmules narratives relativament conservadores de Marvel, però de l’altra arriscant en l’apartat formal. Així doncs, per bé que pot resultar discutible pel que fa a la parcel·la estètica, algunes eleccions de càsting o escenes que freguen l’esperpent, és innegable que Aquaman aposta per una idea i una mentalitat concretes, i que s’hi manté fidel fins el final. I el més important, deixa aquesta sensació d’haver passat dues hores d’entreteniment, per sobre de tot. Continue Reading

Spider-Man: Into the Spider-Verse

Directors: Bob Persichetti, Peter Ramsey, Rodney Rothman

Veus originals: Shameik Moore, Jake Johnson, Hailee Steinfeld, Mahershala Ali, Brian Tyree Henry, Lily Tomlin, Luna Lauren Velez, Zoë Kravitz, Nicolas Cage, Kathryn Hahn, Liev Schreiber.

Gènere: Animació, superherois, comèdia. 2018. 115 min.

El jove Miles Morales comença una nova etapa en un institut de Brooklyn sense massa convenciment, ja que el seu esperit de barri no encaixa amb els alumnes de classe alta que hi van. Una nit que s’escapa amb el seu oncle per a fer un graffiti a les instal·lacions del metro, Miles rep la picada d’una aranya radioactiva que li provoca uns efectes que no controla. Quan Miles torna a aquell lloc per estudiar l’aranya que el va picar, descobreix un experiment del malvat Kingpin que Spider-Man està intentant evitar.

La mentalitat purista és sens dubte un dels grans enemics del gènere de superherois, i de ben segur que un gran maldecap per als responsables de cada pel·lícula. “Aquest personatge no hauria de ser així”, “això no encaixa amb el to de la història”, “ho han suavitzat massa”, “no és prou obscur”… són valoracions que apareixen cada vegada que un producte cultural de masses és portat a la gran pantalla. Per a combatre-ho i a la vegada deixar-ho en evidència, Spider-Man: Un Nuevo Universo ha trobat la millor fórmula: llibertat absoluta. No només el terreny de l’animació li permet piruetes estètiques de tota mena, sinó que la seva narrativa comprimeix de forma admirable tot el que necessita una pel·lícula de superherois, sense sentir-se lligada a cap cànon concret. I així, sense que ningú ens avisés, Spider-Man: Un Nuevo Universo es converteix en tot allò que necessitava el gènere per a fer un pas endavant. Continue Reading

ESTRENES 2019

Posted by Martí on 3 de gener de 2019

Posted in: Avanços, Cine - 2018, Cine - 2019, General. Tagged: estrenes, tràiler. 1 comentari

Com cada any, no va gens malament fer un repàs general de les pel·lícules més importants que ens arribaran en el transcurs del recentment estrenat 2018. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, la qual cosa implica que podria haver-hi modificacions, així que no m’ho tingueu en compte. Clicant al títol es pot accedir al tràiler de la pel·lícula en qüestió, o a informació extra sobre aquesta.

Glass (M. Night Shyamalan). El particular univers de superherois de Shyamalan es fa realitat amb tots els seus integrants. Sens dubte, una de les més esperades de l’any.
La Casa de Jack (Lars von Trier). El director danès torna a superar-se amb la seva obra més personal i també polèmica. Tot un autoretrat en forma d’assassí en sèrie.
El Blues de Beale Street (Barry Jenkins). Després de l’oscaritzada Moonlight, el director proposa un drama policíac sobre discriminació ambientat a Harlem.
The Favourite (Yorgos Lanthimos). El director grec no para, i ara cop viatja al segle XVIII a Anglaterra per narrar una traïció a la reina Anna. Amb Rachel Weisz i Emma Stone..
El Vicio del Poder (Adam McKay). Història real sobre l’ascens de la influència de Dick Chenney (Christian Bale), vicepresident d’Estats Units durant la presidència de Bush.
Creed II: La Leyenda de Rocky (Steven Caple Jr.). Després de l’encertat retorn de la saga, Adonis Creed afronta el combat contra el fill del mític Ivan Drago.
Atardecer (László Nemes). El director de El Hijo de Saúl es trasllada ara a l’Hongria prèvia a la 1a GM per seguir el drama personal d’una jove orfe que busca el seu passat.
The Old Man and the Gun (David Lowery). Robert Redford es retira com a actor amb aquest drama policíac sobre un lladre que prepara el seu últim robatori als 80 anys.
Silvio (y los otros) (Paolo Sorrentino). La genial parella formada per Sorrentino i Servillo es submergeixen de forma prometedora a l’excèntrica vida de Silvio Berlusconi.