The Squid and the Whale

Director: Noah Baumbach

Intèrprets: Jeff Daniels, Laura Linney, Jesse Eisenberg, Owen Kline, William Baldwin.

Gènere: Drama. USA, 2005. 75 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Ens trobem davant d’una d’aquelles petites grans pel·lícules q de tant en tant arriben a les nostres sales i q hem d’estar atents si no ens les volem perdre, pq passen desaparcebudes i en una o dues setmanes ja desapareixen de la cartellera i cauen en l’oblit. Feia temps q una peli no m’impactava tant per la senzillesa com explica les coses, sense por a ocultar res i mostrant la vida tal com és.

Tot el q passa ho podríem trobar, en més o menys mesura, a qualsevol família de qualsevol lloc del món (inclus a la nostra pròpia). No cal buscar-hi res amagat, és una peli completament transparent, carregada de sentiments oposats i capaç de transmetre’ls, en ocasions, tots a la vegada. En una mateixa escena et pot fer somriure, entristir, preocupar, escandalitzar, però en cap moment et fa sentir estrany, de lo real i humana q acaba sent.

Segurament, el fet q et trobis amb uns primers deu minuts (només els deu primers) en què veus reflectida una etapa de la teva vida, fins i tot amb alguns diàlegs calcats, ja et marca per la resta de la peli i per això l’he viscut tan intensament i sense perdre cap detall. De totes formes, crec q un cop començada ja no pots abandonar-la fins q s’acaba. Impressionant actuació dels quatre actors i actrius principals, direcció molt correcta i guió molt notable, simple però molt treballat.

En resum, la recomano enèrgicament a tothom, i especialment a aquells qui hagin viscut casos com el q he explicat a la sinopsi de l’argument.

Superman Returns

Director: Bryan Singer

Intèrprets: Brandon Routh, Kate Bosworth, Kevin Spacey, James Mardsey, Tristan Lake Leabu.

Gènere: Fantàstic, acció. USA, 2006. 150 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Per mi, la saga cinematogràfica de Superman es pot equiparar a la de Batman per tal com han evolucionat pel·lícula rera pel·lícula. En els dos casos, els inicis van ser molt bons i després la cosa va devaluar a marxes forçades fins a deixar pelis bastant lamentables. Per sort, últimament ha sorgit la voluntat de recuperar els grans superherois i amb un resultat molt bo. Per això, podríem dir q Superman Returns és a Superman el mateix q Batman Begins ha estat a Batman (tot i q com a peli té més qualitat aquesta última). Quan en acabar la peli t’adones q ha durat molt més (2h i mitja) del q t’ha semblat, ja és clarament bona senyal.

I és q Superman Returns aconsegueix posar la dosi perfecta de tot el q ha de tenir una peli de superherois i al mateix temps aportar-hi alguns tocs d’una visió innovadora. És de destacar la fidelitat al personatge de Superman/Clark Kent, en la qual el nou actor treu un notable alt, però al mateix temps com ofereix una visió més profunda d’ell i els seus sentiments cap a Lois. D’altra banda, m’encanta Kevin Spacey en el paper de villano i la inclusió del fill de Lois és una variant bastant interessant.

És d’aquelles q s’han d’anar a veure indiscutiblement al cine. Amb els primers acords de la melodia durant els títols de crèdit, qui més qui menys ja es comença a emocionar, i la gran qualitat dels efectes especials, dels quals en fa un ús molt ben mesurat, et fan vibrar a la butaca. D’altra banda, m”agrada molt el començament la peli i com després no perd el temps i passa de seguida a l”acció. Els aspectes q se li poden retreure són bàsicament algunes incoherències del guió.

Per la resta, molt entretinguda, com ja he dit gens avorrida a pesar de la llarga durada, i amb la capacitat de fer renéixer l’esperit de Superman, un repte q no era gens fàcil. Bryan Singer seguirà la saga dirigint una nova seqüela prevista per 2009.

Caché

Director: Michael Haneke

Intèrprets: Daniel Auteuil, Juliette Binoche, Maurice Bénichou, Lester Makedonsky, Annie Girardot.

Gènere: Intriga, drama. Àustria, 2005. 110 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Perturbadora pel·lícula de la qual, tot i haver-la vist ahir i haver-la repassat mentalment, encara em resulta difícil dir si m’ha agradat o no, donat la gran quantitat de contrastos que em va generar. Per començar, diré que la idea principal em sembla genial i que té una primera hora boníssima, però al mateix temps crec q no aconsegueix treure-li tot el suc que hagués pogut i q durant la segona hora la peli s’acaba estancant.

És tanta l’expectació q genera la primera part, q el desenllaç arriba a ser, m’atreviria a dir, una mica decepcionant; estàs enganxat a la pantalla esperant un últim pas q no acaba d’arribar mai, i quan t’adones quin és realment el perquè de tot, tens la sensació que s’ha desaprofitat el q hagués pogut ser una molt millor pel·lícula. D’altra banda, en general s’ha de destacar el ritme acusadament pausat que té tota la peli, q aconsegueix impacientar i generar més tensió de la q ja de per si hi ha en tot moment, però tb crec q en ocasions n’abusa un pèl i sense motiu.

Com ja he dit, és una peli q costa de digerir un cop l’has acabat de veure. Aquesta és l’opinió q tinc ara mateix, potser al final m”acabo adonant q realment és un tros de peli, o al contrari, en fi no ho sé. El q no se li pot negar a Caché és q no deixa a ningú indiferent, per bé o per mal, i q aconsegueix fer-te passar dues hores d’intriga incessant. També s’aprecia una direcció força arriscada i diferent. Només per això ja mereix ser vista.

Scary Movie 4

Director: David Zucker

Intèrprets: Anna Faris, Craig Bierko, Regina Hall, Bill Pullman, Michael Madsen, Leslie Nielsen, Shaquille O’Neal.

Gènere: Comèdia. USA, 2006. 75 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Breu retorn amb cine de qualitat xDD. La veritat es q no sabia si veure-la o no, pero al final el temps lliure i el fet que duri poc més d’una hora (afortunadament) han fet q l’acabés veient. D’altra banda, reconec q amb Scary Movie 3, tot i ser conscient q tb era una autentica chorrada de peli, vaig acabar rient bastant. No puc dir el mateix d’aquesta, en q només quatre gags mal contats m’han provocat alguna cosa més q un somriure, la resta és força patètic i idiota.

Abusa descaradament dels gags escatològics fàcils, d’aquells q acaben fent riure només als nens, i demostra una clara falta d’idees per trobar alguns recursos humorístics una mica més enginyosos, els quals sí q són presents a la primera i la tercera de la “saga”. Cada Scary Movie q han tret es basa en intentar treure el màxim suc de les pelis q parodien en cadascuna, i a Scary Movie 4 tot el q veus et sona d’haver-ho les anteriors, i això al final avorreix. Es dediquen més als gags típics i facilons q no pas a parodiar la peli en concret.

Per qui hagi vist les anteriors, s’ha de dir que aquesta és totalment innecessària i q no es perden res si no la veuen. No sé si pensen fer-ne gaires més, però algú els hauria de dir q ja n’hi prou, ja no cal. El problema és q a USA tenen unes recaptacions bestials cada cop q s’estrenen i ja sabem com funciona el mundillo. En resum, una tonteria de cap a peus.