Arxius

All posts for the month febrer de 2019

CAFARNAÚM

Posted by Martí on 26 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , . 1 comentari

Capharnaüm

Director: Nadine Labaki

Intèrprets: Zain Al Rafeea, Yordanos Shiferaw, Boluwatife Treasure Bankole, Kawthar Al Haddad, Fadi Kamel Youssef, Cedra Izam, Nadine Labaki.

Gènere: Drama. 2018. 120 min.

Zain és un nen de 12 anys que malviu en un dels barris més pobres de Beirut. Treballa al carrer venent sucs i també roba el que pot per a portar alguna cosa per menjar a casa seva, on viu amb uns quants germans més. Conscient que el seu futur la porta a llocs força obscurs, Zain també presta especial atenció a la seva germana Sahar; és per això que reacciona ple de ràbia quan s’assabenta que els seus pares la volen casar amb un comerciant de la zona.

El cinema social i amb vocació de denúncia sempre és necessari, especialment si serveix com a altaveu d’aquelles parts de la població mundial que no tenen mitjans per a exposar el seu cas. Però no tot s’hi val; sobretot quan es tracta una qüestió tan sensible com, per exemple, la misèria infantil. Cafarnaúm neix de la respectable premissa de mostrar al món les lamentables condicions en què han de créixer els nens a les zones més pobres de Beirut, però arriba un moment en què s’evidencia que l’objectiu de la directora Nadine Labaki no va més enllà. El film ens fa acompanyar el seu protagonista Zain al llarg d’un recorregut on només s’acumula tragèdia rere tragèdia, en el que sembla una mena d’exercici per a justificar la inusual escena inicial: el nen denunciant els seus pares per haver-lo portat a aquest món. Deixant de banda la part de raó que pugui tenir, Cafarnaúm és tan descarada en les seves intencions que acaba tirant enrere, i molt.
Continue Reading

LA LEGO PELÍCULA 2

Posted by Martí on 20 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The LEGO Movie 2

Directors: Mike Mitchell i Trisha Gum

Veus originals: Chris Pratt, Elizabeth Banks, Will Arnett, Tiffany Haddish, Stephanie Beatriz, Alison Brie, Nick Offerman, Charlie Day, Maya Rudolph, Will Ferrell, Brooklynn Prince.

Gènere: Animació, comèdia, acció. USA, 2018. 95 min.

L’arribada dels personatges Duplo a la ciutat planteja un nou repte per a Emmet i companyia. Tot i l’intent de convivència pacífica, al cap de cinc anys la ciutat ha quedat destruïda i desèrtica, cosa que no evita que Emmet segueixi amb la mateixa actitud feliç i despreocupada. Però tot canvia quan un nou personatge indestructible s’emporta Lucy, Batman i la resta d’amics d’Emmet cap a un altre món desconegut.  

“Hem trucat a Marvel, però no ens agafen el telèfon”. El que d’entrada es percep com un més dels gags que omplen La LEGO Película 2, amb petit dard inclòs a la productora rival, és en realitat un molt bon resum de la filosofia que els guionistes Chris Lord i Phil Miller han volgut inculcar a aquesta saga. Probablement, Marvel hauria agafat els seus arxiconeguts Avengers i els hauria convertit en els grans protagonistes i heroïs de la història, però aquí no és el cas: els heroïs segueixen sent els personatges forjats des de zero que ja van funcionar tan bé a la genial La LEGO Película, i els protagonistes som, en realitat, tots nosaltres. Tot i que òbviament perd el factor sorpresa de la seva antecessora, La LEGO Película 2 és capaç de donar continuitat a les bases establertes i a la vegada introduir noves idees i personatges amb una eficàcia considerable. I sí, torna a ser la mar de divertida. Continue Reading

LA FAVORITA

Posted by Martí on 13 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Favourite

Director: Yorgos Lanthimos

Intèrprets: Olivia Colman, Emma Stone, Rachel Weisz, Nicholas Hoult, Joe Alwyn, James Smith, Mark Gatiss.

Gènere: Comèdia negra, històric. 2018. 115 min.

A principis del segle XVIII, i en plena guerra contra França, la reina Anna d’Anglaterra viu marcada pel progressiu deteriorament de la seva salut, tan física com mental. Una de les que en treu més partit és la duquessa de Marlborough, millor amiga i mà dreta de la reina, que és qui en realitat acaba prenent les decisions. No obstant, l’arribada a la cort d’Abigail Masham, cosina de la duquessa, trastoca la relació amb la reina Anna, ja que aquesta de seguida li agafa afecte.

Si hi ha algun qualificatiu que no defineix precisament el cinema de Yorgos Lanthimos aquest és el d’accessible. Des del seu salt a la popularitat fa 10 anys amb Canino fins la malaltissa El Sacrificio de un Ciervo Sagrado estrenada tot just fa un any, el director grec ha aconseguit incomodar-nos amb tota mena de plantejaments rebuscats, sempre a mig camí entre el drama psicològic i la distòpia sobrenatural. Amb La Favorita, Lanthimos suavitza relativament aquesta dificultat per a processar el seu cinema i firma una història de tonalitat força diferent; no només per ser una pel·lícula d’època, sinó per apostar per un humor excèntric i una mala baba molt més directa. El resultat és una obra carregada de personalitat, però en general més dispersa i capritxosa a l’hora de transmetre un missatge o una idea concreta. És per això que La Favorita no es percep tan sòlida com les anteriors propostes del director.
Continue Reading

GREEN BOOK

Posted by Martí on 8 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

Green Book

Director: Peter Farrelly

Intèrprets: Viggo Mortensen, Mahershala Ali, Iqbal Theba, Linda Cardellini, Ricky Muse, David Kallaway, Montrel Miller.

Gènere: Comèdia, drama. 2018. 130 min.

Frank Vallelonga, més conegut com a “Tony Lip”, es guanya la vida com a membre de seguretat d’un club nocturn de Nova York als anys 60. Quan el local tanca per reformes, Tony ha de buscar-se una nova feina, i és llavors quan li arriba l’oferta per a fer de xofer del prestigiós pianista afroamericà Don Shirley. La seva missió és acompanyar Don per la gira que farà pel centre i sud d’Estats Units, on la discriminació racial és especialment accentuada.

El plantejament d’una història ambientada als Estats Units dels anys 60 amb el racisme com a teló de fons sembla conduir obligatòriament al drama, a la lluita, a la condemna i a la reivindicació. Green Book demostra que no ha de ser així per definició; que es pot abordar aquesta problemàtica des d’una cara més amable, sense que això signifiqui frivolitzar amb la qüestió de fons. Peter Farrelly, que aquí se separa excepcionalment del seu germà Bobby (responsables d’icones dels 90 com Dos Tontos Muy Tontos o Algo Pasa con Mary), sap trobar el to idoni per a arrencar-nos diversos somriures al llarg d’un trajecte que funciona de forma eficaç tot i trepitjar terrenys més que coneguts. Green Book és una pel·lícula benèvola, ja que mesura molt bé el grau de conflicte per a no arribar a sobresaltar o incomodar realment l’espectador, però no resulta ingènua en les seves pretensions. I el que fa té més mèrit del que sembla. Continue Reading

LA CASA DE JACK

Posted by Martí on 4 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , . 1 comentari

The House That Jack Built

Director: Lars von Trier

Intèrprets: Matt Dillon, Bruno Ganz, Uma Thurman, Riley Keough, Sofie Gråbøl, Siobhan Fallon, Ed Speleers.

Gènere: Drama, thriller. 2018. 150 min.

Durant la dècada dels 70, Jack, un home solitari que somia amb construir-se la seva pròpia casa al costat d’un llac, duu a terme una sèrie de brutals assassinats a diferents persones del seu entorn. Els cadàvers acaben en una càmera frigorífica, on Jack busca la inspiració artística per a completar la seva obra, i on també reflexiona sobre el sentit de tot allò que fa. Tot comença amb una dona a qui Jack ajuda després d’haver patit una punxada al mig de la carretera.

És probable que Lars von Trier sigui una persona indesitjable en molts aspectes, però el que ningú mai li podrà negar és que pocs directors han bolcat tota la seva autoconsciència a les seves pel·lícules com ho ha fet ell. La Casa de Jack és, fins el moment, la seva obra culminant en aquest sentit. I, com era d’esperar, el danès ho ha fet de forma extrema, sometent l’espectador a plantejaments, imatges i afirmacions que poden remoure qualsevol estómac i consciència. No obstant, seria massa simplista quedar-se en la provocació com a única explicació de les intencions del director darrere aquesta pel·lícula. Reafirmació? Autocrítica? Penediment? Autoalabança? Desafiament? Confessió? El més probable és que hi sigui tot a la vegada, i és això el que dóna a La Casa de Jack una dimensió tan gran i també tan rica. Von Trier no s’està rient de nosaltres, sinó que ens enfronta a un estudi sobre la part més fosca de l’ésser humà i la possibilitat que també pugui ser considerada un art. Continue Reading