m night shyamalan

All posts tagged m night shyamalan

SERVANT

Posted by Martí on 28 de Mai de 2020
Posted in: Sèries TV. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Servant

Creadors: M. Night Shyamalan, Tony Basgallop

Intèrprets: Lauren Ambrose, Toby Kebbell, Nell Tiger Free, Rupert Grint, S.J. Son, Jeffrey Mowery, Erinn Anova, Sarah Biermann.

Gènere: Thriller, drama. USA, 2019. 10 capítols de 30 min.

En una nit plujosa a Filadèlfia, la jove Leanne arriba a casa dels Turner, una parella de classe alta que l’ha escollit per a fer de cuidadora de Jericho, el seu fill de pocs mesos. Tot seria prou normal si no fos perquè el bebè és en realitat un ninot al qual la seva mare Dorothy segueix tractant com si fos el seu fill. Tot i les indicacions del pare, Sean, que és plenament conscient de la situació, Leanne decideix actuar també com si Jericho fos real, cosa que augmenta el desconcert d’ell, que pensava que comptaria amb una aliada. 

Quan ens enfrontem a un producte concebut per M. Night Shyamalan hi ha una premissa que hem de saber que és innegociable: mai serem nosaltres els qui controlem el relat. Ell sempre anirà un pas per davant. Pot agradar o no, però si s’accepta aquesta condició i s’entra en el seu joc, el trajecte es pot gaudir, i molt. Ho compleix a la perfecció Servant, la nova sèrie d’Apple TV creada pel propi Shyamalan i el guionista Tony Basgallop. A partir d’un plantejament que ja de per sí resulta pertorbador, la sèrie desenvolupa una inquietant trama en què el thriller psicològic i el drama familiar conviuen amb alguns tocs que directament pertanyen al terror. I ho fa amb tota l’astúcia i la mala llet que ens ha anat demostrant Shyamalan: dosificant allò que mostra i allò que oculta, i transmetent a l’espectador la sensació constant que encara hi ha alguna cosa que se li escapa. Unes qualitats que converteixen Servant en una sèrie absorbent i també força diferent a tota la oferta que es pot trobar ara mateix.

Continue Reading

Una de superherois: de la icona salvadora a la democratització dels poders

Posted by Martí on 13 de Mai de 2019
Posted in: General. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

L’estrena de Vengadores: Endgame no només ha suposat un brillant i apoteòsic tancament (parcial) a un viatge de deu anys i 22 pel·lícules per l’univers de Marvel, sinó que ha deixat una profunda sensació de punt i a part dins del gènere de superherois. No només hem assistit a un fenomen mundial que costarà moltíssim de repetir, sinó que a partir d’ara ens haurem d’acostumar a no conviure –o si més no, fer-ho d’una forma diferent– amb algunes de les grans icones que ens han acompanyat durant aquesta dècada.

I és que dins d’aquesta concepció, la d’icona en la qual reflectir-nos i guiar-nos, no es pot negar que Marvel ha sublimat el concepte del superheroi. Ha sabut traslladar a l’espectador de cinema la mirada d’admiració del lector de còmics cap a aquella figura única, sovint considerada com la gran esperança de salvació per a la societat on viu. No en va, els grans paradigmes en són els dos grans pilars de la saga que acabem de concloure: Iron-Man i el Capità Amèrica. I no només han estat salvadors. Més enllà dels seus respectius superpoders, els dos han representat mirades i mentalitats enfrontades, fins i tot des d’una òptica política, que es poden traslladar fàcilment al món on vivim. El mateix ha passat amb els conflictes personals de la majoria de personatges; un aspecte que precisament té un pes molt rellevant a Vengadores: Endgame.

Continue Reading

GLASS

Posted by Martí on 21 de gener de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , . 3 comentaris

Glass

Director: M. Night Shyamalan

Intèrprets: James McAvoy, Bruce Willis, Samuel L. Jackson, Sarah Paulson, Anya Taylor-Joy, Spencer Treat Clark, Shayna Ryan.

Gènere: Drama, ciència-ficció, thriller. 2019. 130 min.

Poques setmanes després dels fets de “Múltiple”, Kevin Wendell Crumb i les seves diferents personalitats segresten quatre animadores universitàries per a entregar-les a La Bèstia. Mentrestant, David Dunn, que porta anys fent de justicier per la ciutat, ho investiga amb l’ajuda del seu fill per a trobar l’amagatall de Kevin i aturar-lo. No obstant, l’enfrontament acaba amb els dos detinguts i confinats en un centre psiquiàtric on hi ha un vell amic de Dunn.

És possible que M. Night Shyamalan sigui un dels directors més incompresos dels últims anys, però el pas del temps ha constatat que també és un dels que té les idees més clares en referència a allò que vol explicar. Fa 19 anys, El Protegido ja va oferir una mirada insòlita sobre els superheroïs i la seva naturalesa, però poc ens pensàvem que en realitat era l’inici d’una gran tesi en tres parts sobre el paper d’aquests a la nostra societat. Una tesi que Múltiple va revifar amb una imatge final que ens va deixar amb la boca oberta, i que Glass ha tancat de forma totalment coherent, però també força arriscada. Shyamalan planteja una pel·lícula peculiar, gairebé anàrquica, en què els diàlegs i els detalls visuals adopten pràcticament tot el protagonisme en detriment del ritme narratiu, la intriga i l’acció. Una decisió que comporta pros i contres, però que sens dubte fa de Glass un producte molt particular i carregat de lectures de diversa profunditat. Continue Reading

MÚLTIPLE

Posted by Martí on 31 de gener de 2017
Posted in: Cine - 2016. Tagged: , , , , , , , . 4 comentaris

Split

Director: M. Night Shyamalan

Intèrprets: James McAvoy, Anya Taylor-Joy, Betty Buckley, Haley Lu Richardson, Jessica Sula, Brad William Henke.

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2016. 115 min.


Després de celebrar la seva festa d’aniversari, Claire, la seva amiga Marcia i Casey, una noia no massa sociable a qui ha convidat per compromís, són acompanyades a casa pel pare de la primera. No obstant, abans de pujar al cotxe, el pare és abatut per un home que tot seguit entra al cotxe i adorm les noies amb un spray. Més tard, les tres es desperten tancades en una habitació sota terra, però a banda d’intentar escapar, s’adonen que el seu segrestador té múltiples personalitats i no saben amb quina es trobaran cada vegada.  

Tot i l’irrefutable daltabaix que ha patit la seva carrera durant la última dècada, ningú li pot negar a M. Night Shyamalan la seva posició com un dels grans narradors de l’era cinematogràfica actual. Les seves no solen ser pel·lícules absolutament rodones, però abracen els seus missatges amb un sentit molt particular i mostren una astúcia que funciona com poques a l’hora d’executar-ho en pantalla. Fa dos anys celebràvem La Visita com una reconciliació amb el director, tot i que a nivell formal s’entenia com un capritx per part seva; però amb Múltiple sí que podem parlar d’un ple retrobament amb el cinema de Shyamalan: el que primer ens deixa amb la boca oberta i després provoca una pila de converses posteriors. El director vessa tot el seu ADN a la història per a jugar amb l’espectador com a ell tant li agrada, i també per a crear, amb aquest toc sobrenatural marca de la casa, un univers propi amb el qual tractar certs aspectes de la naturalesa humana presents a tota la seva filmografia.

Continue Reading

LA VISITA

Posted by Martí on 14 de Setembre de 2015
Posted in: Cine - 2015. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Visit

Director: M. Night Shyamalan

Intèrprets: Olivia DeJonge, Ed Oxenbould, Deanna Dunagan, Peter McRobbie, Kathryn Hahn

Gènere: Terror, comèdia. USA, 2015. 95 min.


Becca i Tyler són dos germans de 15 i 13 anys que mai havien vist els seus avis degut a la pèrdua de tota relació per part de la seva mare, però ara l’han convençut perquè els deixi passar una setmana amb ells a la casa que tenen al mig de la muntanya, a Pensilvània. Becca s’emporta la càmera per gravar la seva estada a mode de documental, i així saber què va passar exactament amb la seva mare. Quan hi arriben, tot sembla normal, però les coses canvien quan arriben les 21:30 de la nit, l’hora límit que els avis posen als seus néts perquè vagin a dormir.

Ningú l’esperava. Ningú ho hauria dit. Ningú ens havia avisat. Però M. Night Shyamalan ha escollit la tardor 2015 per recordar-nos que, quan vol, pot ser un dels cineastes més lúcids d’aquest segle. I ho ha fet, també, de forma força insòlita: amb una pel·lícula humil, rodada amb quatre duros i d’aparença més pròpia de qualsevol director que s’inicia en la matèria que no pas d’un dels noms que va marcar el gènere de terror al tombant de segle. La Visita no llueix el segell Shyamalan que ens va captivar des de la inoblidable El Sexto Sentido (1999), sinó que recorre a una tècnica tan gastada com la del ‘found footage’ i es focalitza en una història concisa que amb prou feines compta amb quatre protagonistes. Un retorn al punt de sortida que funciona a les mil meravelles, i que el director necessitava amb urgència després de sonats fracassos comercials com Airbender (2010) o After Earth (2013).

Continue Reading

THE VISIT – Tràiler

Posted by Martí on 30 d'Abril de 2015
Posted in: Avanços, Cine - 2015. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Visit - poster

Si hi ha un director que ha aconseguit passar de la veneració quasi unànime a la dilapidació quasi absoluta de forma progressiva, aquest és sens dubte M. Night Shyamalan. El Sexto Sentido, El Protegido i Señales van ser un ‘hat-trick’ memorable en tan sols quatre anys, marcant fins i tot una època en el thriller de ciència-ficció, però a partir de llavors tot va començar a esllavissar-se fins arribar a productes nefastos com El Incidente o la recent After Earth. El que no se li pot negar al director d’origen indi és la perseverança per a mirar de recuperar l’èxit assolit fa una quinzena d’anys, i podríem estar a prop d’aquest objectiu si es confirmen les bones sensacions del seu nou film. The Visit s’endinsa al gènere més estrictament de terror per explicar la història de dos nens que van a passar uns dies a casa dels seus avis, en plena muntanya, i comencen a descobrir un estrany i sospitós comportament, sobretot per part de la seva àvia.

Continue Reading

AFTER EARTH

Posted by Martí on 6 de Juliol de 2013
Posted in: Cine - 2013. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

after-earth

After Earth

Director: M. Night Shyamalan

Intèrprets: Will Smith, Jaden Smith, Sophie Okonedo, Zoë Kravitz.

Gènere: Ciència-ficció, acció. USA, 2013. 100 min.

3stars

Després d’haver d’abandonar la Terra degut a una sèrie de catàstrofes provocades pels mateixos humans, aquests viuen ara al planeta Nova Prime. Allà, un prestigiós general a punt de retirar-se emprèn una última missió acompanyat del seu fill Kitai, qui vol convertir-se en el mateix que el seu pare, fins que una tempesta d’asteroides fa caure la seva nau contra la Terra, que ara és completament salvatge i molt perillosa. De cop, el jove Kitai es troba amb la responsabilitat de salvar la vida dels dos.

Les sensacions al sortir del cinema quan el que acabes de veure no t’ha deixat tota la satisfacció desitjada són una barreja entre la detecció dels defectes que ho han provocat (pot ser un guió fluix, uns actors justets, una estètica desafortunada, una resolució decebedora o un mal aprofitament d’una idea, entre altres) i també certes ganes de voler quedar-te amb la part més positiva. Amb After Earth, la sensació és molt més clara, simple i directa, sense massa necessitat d’analitzar els perquès: és una pel·lícula molt mal feta. I no ho és en concret pels actors, per la història, pels diàlegs o pel ritme, sinó d’una forma molt més global. Després de regalar-nos joies com El Protegido o El Sexto Sentido, i sorprendre amb títols sovint incompresos com El Bosque o El Incidente, M. Night Shyamalan sembla haver perdut el rumb amb una pel·lícula que no ha fet més que acumular detraccions, i amb raó.

Continue Reading