Catherine Keener

All posts tagged Catherine Keener

LOS INCREÍBLES 2

Posted by Martí on 24 d'Agost de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , , , . 3 comentaris

The Incredibles 2

Director: Brad Bird

Veus originals: Craig T. Nelson, Holly Hunter, Bob Odenkirk, Samuel L. Jackson, Sarah Vowell, Huck Milner, Catherine Keener, Jonathan Banks.

Gènere: Animació, superherois, acció. USA, 2018. 115 min.

Després de no poder aturar el “Socavador” i seguir empitjorant la mala imatge pública dels superherois, la família Parr rep una proposta de l’empresari Winston Deavor per a redreçar la situació. El pla consisteix en oferir una nova perspectiva de les accions del superheroi per a demostrar el seu veritable valor, i per a dur-ho a terme escullen Elastigirl. Aquest fet deixa Mr. Increible com a responsable dels tres fills de la família, una tasca que el porta a comprovar les estranyes capacitats que comença a mostrar el petit Jack-Jack.

Resulta curiós constatar que, d’entre tot el llegat cinematogràfic de Pixar, rarament es situa Los Increíbles entre els seus títols cabdals. Tot i ser una pel·lícula excel·lent, tant en la vessant d’acció com en la del seu retrat familiar, i també pionera en la conjunció entre superherois i animació, per alguna raó no va calar de la mateixa manera que moltes altres. Potser degut a una menor connexió emocional. En tot cas, seria un error pensar que Los Increíbles no parlava de nosaltres, perquè ho feia clarament, i el cas és que ara Los Increíbles 2 encara ho manifesta amb més contundència. La seqüela, que arrenca precisament en el punt en què finalitzava la seva antecessora, torna a erigir-se com un film de superherois en què el focus principal són els propis superherois i la seva relació amb la resta de la societat. A tot això, s’hi afegeix l’acció, l’èpica i l’humor de forma completament equilibrada, convertint Los Increíbles 2 en un nou èxit de Pixar.

Continue Reading

SICARIO: EL DÍA DEL SOLDADO

Posted by Martí on 4 de Juliol de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , . 1 comentari

Sicario: Day of the Soldado

Director: Stefano Sollima

Intèrprets: Benicio del Toro, Josh Brolin, Matthew Modine, Catherine Keener, Isabela Moner, Jeffrey Donovan, Elijah Rodríguez, Christopher Heyerdahl.

Gènere: Thriller, drama. USA, 2018. 120 min.

L’entrada d’uns terroristes a través de la frontera mexicana reactiva la lluita del govern dels Estats Units contra els càrtels que organitzen les entrades d’immigrants. El seu objectiu és provocar una guerra interna segrestant la filla de l’amo d’un dels principals càrtels que operen a la frontera. Per a fer-ho, contracten l’especialista Matt Graver, qui a la vegada recupera el seu col·laborador Alejandro per a fer la feina bruta.

Agafar el relleu d’una notable pel·lícula com Sicario no era gens fàcil, sobretot tenint en compte que tres figures cabdals com Denis Villeneuve (director), Roger Deakins (director de fotografia) i Emily Blunt (protagonista) no repetien presència. No obstant, Sicario: El Día del Soldado ha sabut trobar el seu propi rumb erigint-se com una seqüela gairebé independent i amb unes prioritats diferents a la de la seva predecessora. El director italià Stefano Sollima relega a un segon pla la vessant política de la història –tot i que el fet inductor és eminentment polític– i també la visió crítica del personatge de Blunt, i es centra en construir un thriller fronterer que va molt més a barraca. Sicario: El Día del Soldado retrata la violència de forma molt més crua i salvatge, i a la vegada adopta una mentalitat en què el judici moral ja no té res a fer davant una realitat incorregible que només es pot combatre superant en joc brut al teu adversari.

Continue Reading

DÉJAME SALIR

Posted by Martí on 23 de Mai de 2017
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , . 3 comentaris

Get Out

Director: Jordan Peele

Intèrprets: Daniel Kaluuya, Allison Williams, Catherine Keener, Bradley Whitford, Betty Gabriel, Caleb Landry Jones, Lyle Brocato.

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2017. 100 min.

Després de quatre mesos de relació, Chris i Rose es disposen a fer un pas important: passar un cap de setmana a casa dels pares d’ella perquè aquests puguin conèixer el seu nòvio. Chris no les té totes, ja que la família de Rose, blanca i de classe alta, no sap que ell és de raça negra, i no sap com reaccionaran en assabentar-se’n. Després d’un viatge un pèl accidentat, la parella arriba a la casa i Chris és rebut amb absoluta amabilitat, però poc a poc el noi comença a detectar detalls una mica estranys.

Vivim en una època en què l’exagerat pes que adquireix la promoció d’una pel·lícula pot acabar fent-li més mal que bé. Déjame Salir arribava amb tota l’expectació que comporta l’etiqueta de pel·lícula revelació d’aquest any dins del gènere de terror independent, sumada a diversos adjectius superlatius, però al cap i a la fi ha resultat no ser res de tot això. I ho dic sense que això tingui necessàriament cap connotació negativa, sinó al contrari. En realitat, estem davant d’un thriller que, sense arribar a trepitjar el terreny propi del terror, aconsegueix construir una atmosfera cada cop més enverinada i malaltissa, on el perill s’ensuma constantment però es va manifestant poc a poc. Aquestes propietats, recolzades en un guió elaborat amb enorme astúcia, fan de Déjame Salir una pel·lícula efectiva i magnètica, i que a més a més amaga una clara lectura sobre els conflictes racials existents a bona part de la societat nord-americana.

Continue Reading

SHOW ME A HERO

Posted by Martí on 28 de Setembre de 2015
Posted in: Sèries TV. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Show Me a Hero

Creador: David Simon

Intèrprets: Oscar Isaac, Carla Quevedo, Catherine Keener, Ilfenesh Hadera, Dominique Fishback, Alfred Molina, Natalie Paul, Winona Ryder, LaTanya Richardson Jackson, Bob Balaban, James Belushi, Jon Bernthal

Gènere: Drama. USA, 2015. 6 capítols de 50-60 min.


L’any 1987, la ciutat de Yonkers, al nord de Nova York, es veu agitada per una ordre judicial que dictamina la construcció 200 habitatges públics per a famílies de raça negra amb l’objectiu d’aturar la disgregació present entre la població. Nick Wasicsko és un candidat demòcrata a l’alcaldia que es posiciona en contra de la decisió i compta amb l’ampli recolzament dels ciutadans contraris a la construcció dels habitatges, que bàsicament són les classes mitges i altes de raça blanca. Quan Wasicsko obté més responsabilitats, però, s’adona que potser estava equivocat.

La cultura dels herois és un dels trets que millor defineix la societat nord-americana. Des de l’heroi nacional en temps de guerra o el salvador en una catàstrofe, fins l’ídol polític o esportiu, o fins i tot la pròpia figura paterna; sembla que a Estats Units no hi ha existència vàlida si no tens algú en qui emmirallar-te per a prendre’n exemple. Però òbviament la figura de l’heroi comporta una idealització que, en el fons, pot falsejar una realitat molt diferent. “Show me a hero, and I’ll write you a tragedy” és una famosa frase de F. Scott Fitzgerald que és pronunciada en un instant sense especial rellevància i per un personatge del tot secundari a Show Me a Hero, però resumeix a la perfecció les raons per les quals la minisèrie cita el prestigiós escriptor dels anys 20 en el seu títol. I és que tota la tragèdia que omple de dura realitat la figura de l’heroi l’acabarà fent lamentar haver-ho estat mai.

Continue Reading

SOBRAN LAS PALABRAS

Posted by Martí on 24 de Desembre de 2013
Posted in: Cine - 2013. Tagged: , , , , , , , . 1 comentari

Sobran las palabras

Enough Said

Directora: Nicole Holofcener

Intèrprets: Julia Louis-Dreyfus, James Gandolfini, Toni Collette, Catherine Keener, Tavi Gevinson, Tracey Fairaway.

Gènere: Comèdia romàntica, drama. USA, 2013. 90 min.

7stars

Eva és una mare divorciada que treballa com a massatgista i que afronta amb cert desànim la marxa de la seva filla a la universitat, ja que es quedarà sola. Un dia, en una festa on és convidada per la seva millor amiga Sarah, coneix Albert, qui es troba en una situació molt semblant a la d’Eva, i també a Marianne, una poetessa que la contracta perquè li faci massatges. Aquestes dues noves relacions que comencen aquell dia faran que la vida d’Eva canviï.

Sobran las Palabras és una pel·lícula a la qual més d’un ja s’hi ha referit utilitzant el dubtós diminutiu “comedieta”. Són aquelles comèdies sovint denominades també “amables” o “lleugeres”, en un to en què, segurament sense voler ser despectiu, es dóna a entendre la falta de risc o l’excés de benvolença del film. Doncs crec que s’equivoquen quan l’inclouen en aquesta mena de subcategoria. Aquesta és una pel·lícula de pretensions humils, comicitat moderada i diàlegs que no són el súmmum de l’enginy, però ho és perquè aposta decididament pel realisme dels seus personatges i situacions, amb els quals aconsegueix connectar de seguida amb el públic. És una comèdia que busca més el somriure que la riallada i que apel·la a la complicitat de l’espectador gràcies a uns protagonistes molt propers i interpretats per dos grans actors. Sembla poca cosa, però no ho és tant.

Continue Reading

CAPITÁN PHILLIPS

Posted by Martí on 19 de Novembre de 2013
Posted in: Cine - 2013. Tagged: , , , , , , , , . 3 comentaris

Capitán Phillips

Captain Phillips

Director: Paul Greengrass

Intèrprets: Tom Hanks, Barkhad Abdi, Barkhad Abdirahman, Faysal Ahmed, Mahat M. Ali, Michael Chernus, Catherine Keener.

Gènere: Thriller, drama, acció. USA, 2013. 130 min.

8stars

El capità Rich Phillips és contractat per portar el vaixell de càrrega Maersk Alabama des del port de Salalah, Oman, fins a Mumbasa, Kènia. Quan entren en aigües internacionals properes a Somàlia, un grup de pirates procedents d’aquest país els aborda i, tot i els intents per impedir-ho, acaben prenent el control del vaixell. Els pirates busquen diners, però al trobar-se amb poca cosa comencen a posar-se nerviosos; a més, el capità Phillips no perd la calma i la tripulació no els ho posarà fàcil.

Pocs directors saben imprimir el ritme narratiu i la tensió dramàtica com ho fa Paul Greengrass a les seves pel·lícules. Només cal recordar títols com United 93 (2006) o El Ultimátum de Bourne (2007) per a testificar-ho, i ara afegir-hi Capitán Phillips per acabar-ho de corroborar. El pas dels anys no és cap obstacle perquè el director anglès segueixi oferint-nos tot el que podem esperar d’ell: pel·lícules que contagien el seu nervi a l’espectador de forma natural, sense floritures ni excessos, i que avancen amb solidesa gràcies a una constància sorprenent i difícilment igualable per la resta de títols d’aquest gènere. Tal com va fer amb la citada United 93, i també amb Bloody Sunday (2002), aquí Greengrass assumeix el repte de partir d’uns fets reals i, per tant, de desenllaç conegut, però aquest fet queda lluny de resultar un inconvenient, ja que les dues hores i quart de pel·lícula passen com si res.

Continue Reading