Låt Den Rätte Komma In
Director: Tomas Alfredson
Intèrprets: Kare Hedebrant, Lina Leandersson, Per Ragnar, Henrik Dahl, Karen Bergquist, Peter Carlberg.
Gènere: Drama, thriller, terror. Suècia, 2008. 110 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Oskar és un nen solitari que té problemes de maltractaments a l’escola per part d’alguns dels seus companys. Viu amb la seva mare en un bloc de pisos d’un barri residencial d’una localitat que s’ha vist alterada per una sèrie d’assassinats. Al pati de davant de casa seva, on acostuma a sortir cada nit, es troba un dia amb Eli, una misteriosa nena que s’ha mudat a l’edifici fa poc. De seguida es crea una estreta relació entre ells, però Eli no és exactament el que es pensa Oskar.A vegades tinc la sensació d’anar en contra de tothom, però no em queda altra que escriure el que realment penso després d’haver vist Déjame Entrar. Havia llegit, entre altres, comentaris com “la millor peli de vampirs dels últims anys” o “ha nascut un nou clàssic del gènere”, i també havia comprovat com la crítica en general coincidia de forma insòlitament unànime. Doncs bé, a mi m’ha semblat un film bastant fluixet, ple d’imperfeccions, sense cap cohesió narrativa i profundament pretensiós. Puc reconèixer que Tomas Alfredson prové d’una bona escola de directors i ac0nsegueix deixar-nos grans imatges i seqüències, però això no salva els despropòsits del conjunt. En fi, que, per més que vulgui, no sé trobar les raons de tanta alabança i veneració per aquesta pel·lícula.
El primer quart d’hora de pel·lícula resulta mitjanament prometedor. Tot i trobar-nos un cop més amb el tema del bullying (és el tercer film europeu que veig en els últims mesos que ho tracta), les presentacions dels dos protagonistes i l’inici de la seva relació estan força ben compassats i es genera un cert misteri al voltant. Encara ho seria més si no coneguéssim la naturalesa de la nena, però avui dia sembla impossible començar a veure una peli sense que ja t’hagin explicat algun aspecte que els creadors pretenien que es descobrís un cop entrat el film. La qüestió és que Déjame Entrar es va enrarint a mida que avança, convertint-se en una trama principal més o menys clara entre els dos nens, però a la qual es sumen una sèrie de fets i escenes sense gaire sentit i que se surten del rumb del film. La sensació és la d’anar posant pedaços per omplir, però sense cap mena de preocupació per la continuïtat del muntatge.
A aquesta clara falta de cohesió, s’adjunta el fet que en certs trams es vulgui desviar el protagonisme cap a altres personatges secundaris (en aquest cas, altres veïns del mateix barri on viuen els nens), quan no tenen cap mena d’interès ni fan cap aportació a la peli. Aquesta part deixa escenes realment lamentables. Pel que fa a l’evolució dels dos protagonistes, tampoc presenta tota la coherència que es podria esperar, ja que se’ns deixen d’explicar moltes coses que passen entre una fase i l’altra, amb la qual cosa no entenem massa bé segons quins canvis de comportament. Un altre aspecte no gaire afortunat són els diàlegs, molts d’ells sense cap tipus de raó de ser, totalment desconcertants i inútils. En fi, que molts cops sembla que la pròpia peli no s’aclareixi amb si mateixa.
A banda de tot això, és cert que a la història entre els dos protagonistes no li falten alguns moments força emocionants i impactants degut a l’estranya naturalesa de la seva relació, però es veuen perjudicats per aquests excessius alts i baixos. Crec que se’n podia esperar molt més, per tal com s’havia plantejat a l’inici. El més destacat de Déjame Entrar probablement són els últims dos o tres minuts, amb una seqüència veritablement espectacular. El desenllaç no deixa de ser una mica previsible, però sí que almenys deixa un regust de boca que hagués pogut ser pitjor. I sí, potser el rerefons de la història principal té molta força i simbolisme, però això no camufla un conjunt extremadament irregular i amb massa peces sense encaixar.
El cert és que molts cops puc comprendre que certa peli que a mi no m’ha convençut, sí que hagi agradat molt a altra gent, però haig de dir que en aquest cas em costa més. Els amants del gènere de terror dubto que es conformin amb les poques dosis que ofereix Déjame Entrar, com a thriller tampoc és una meravella i des del punt de vista del retrat social que fa, doncs no trobo que sobresurti especialment. He tornat a mirar les crítiques, per si m’incitava a canviar alguna cosa del que acabo d’escriure, però segueix costant-me molt trobar totes les virtuts de les que parlen. I tot i això, crec que el millor seria que tothom la veiés per poder-ne parlar després, encara que m’exposi a fortes represàlies.
Martí
M.A.Confidential 
A mí em va semblar una prou bona pel.lícula, i diferent al que és habitual al génere. Però está bé la diversitat d´opinions, i encara ho havia llegit una crítica negativa sobre el film.
he arrivat aquí una mica per casualitat, no coneixía el teu blog. Ja tornaré amb més temps per tal de llegir més dels teus articles.
Salut!
M'agradaM'agrada
Doncs celebro la teva arribada casual, sempre és bo saber d’un lector més. Ara mateix faré una ullada al teu, que també pinta força interessant i sembla una bona font de pelis poc conegudes.
Pel que fa a la peli, el cert és que jo tampoc he llegit cap altra crítica negativa, per això em sentia una mica a contracorrent al fer-ho, però és el que m’ha semblat i així ho havia de dir. Naturalment, com més diversitat d’opinions, més tema per parlar.
Fins la pròxima!
M'agradaM'agrada
Jo també m’he quedat amb una sensació estranya despres de veure la película. Certament m’han agradat molt els personatges principals i el personatge té aquella personalitat tan atractiva pròpia dels personatges vampírics. També estic amb tu quan comentes la inutilitat dels veïns borratxos, no aporten res a la història.
Tampoc trobo que el nus de la pel·licula tingui un pes important. Tot i així, com he comentat al principi, el personatge de la nena té un aura de misteri que el fa realment interessant i desitges saber més, tot i q potser, el fet de no donar-nos més informació és el que ho fa interesant i més dades només farien perdre l’interès.
En fi, amb la de xorrades q he vist últimament, jo li posaria un 6 o 7.
M'agradaM'agrada
És una llàstima que la peli falli en tot el que no són els dos protagonistes. Jo sincerament no li posaria més d’un 6… potser sóc massa dur, però és que hi va haver diverses escenes que em van semblar totalment inadequades, i algunes inclús tirant a patètiques. La peli intenta camuflar massa els seus defectes tota l’estona, però per mi no ho aconsegueix.
Per cert, no et va fer molta ràbia el nen quan es posa en plan vacilón?
M'agradaM'agrada
Doncs la veritat es que a mi si que em va semblar una bona pelicula. Feia temps que no anava a veure un film de temàtica fantàstica i aquest em va sorprendre molt gratament.
M’encanta l’ambient suec, la neu constant, les llums tènues, la relació entre els nens… Cert és que els veins no hi tenen molt a veure amb la historia principal però l’escena de l’hospital amb la veina infectada em va sobtar bastant.
Em vaig quedar amb dues preguntes al final: què vol dir la cicatriu que s’ens mostra de la noia quan es canvia de roba? i pot ser que la historia sigui cíclica i que el nen es converteixi amb els anys en el nou “pare” de la nena ja que ella no envelleix pero ell si?
Salut!!
M'agradaM'agrada
Jo em vaig quedar amb les ganes de saber més coses, com per exemple el significat de la figura amb aquella mena d’ou daurat a dins que té la nena sobre la taula, entre altres. No entenc que la peli li presti tanta atenció durant aquell moment perquè després caigui en l’oblit totalment. El que dius de la cicatriu de la nena, jo ho vaig veure més com la constatació per part del nen que ella no és humana, o que és asexual, vaja.
El que dius de la possibilitat que sigui una història cíclica… doncs no ho havia pensat, però podria ser. Suposo que la nena ha d’anar canviant de casa periòdicament i hi ha d’haver algú que la cuidi. Abans era aquell home, ara podria ser el nen… Tot i això, segueix sense convence’m tot plegat.
Gràcies per la teva visió, ury!
M'agradaM'agrada
arribo una mica tard,
pero a mi tb em va agradar força,
i crec que la gràcia està en lo hermètica que és la història,
que no s’explica gaire coses,
sinó que has de deduir, imaginar, omplir-la tu mateix,
perfectament lligat amb el títol
i ambientat pel fred i la neu i l’aillament del paisatge.
en relació a l’ou que dius,
crec que és genial el que fan,
incloure tota la mitologia dels vampirs que ens sabem de memòria,
però sense haver dentrar en la fantasia,
sinó seguir amb la línia realista, natural,
fins rutinari que té tota la història.
per contra, això fa tb que li falti una mica de ritme,
de cohesió com tu deies, aquesta sensació de no avançar cap a ninguna part que la pot fer a estones una mica avorrida.
M'agradaM'agrada
A mi també m’agrada el fet que una pel·lícula doni marge a l’espectador pel que tu dius d’omplir els buits i deduir la informació que falta, però trobo no està gaire ben resolt en aquest cas. Potser és que el film busca un públic massa restringit, no ho sé, però personalment em vaig quedar amb coses sense saber que m’hagués agradat, perquè semblen tenir un pes important.
De la mateixa manera, et puc dir que el final sí que em va agradar, per aquesta mateixa raó de deixar-ho a interpretació de cadascú.
Per cert, aquí ningú arriba tard, eh! Tots els posts del blog són igual de vigents (com el cine en si) així que, com si vols comentar-ne un de fa dos anys, jo respondré igualment… 😉
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: TINKER, TAILOR, SOLDIER, SPY – Tràiler « M.A.Confidential
Retroenllaç: FESTIVAL DE SITGES 2016 – Crònica (part I) | M.A.Confidential