Terminator Salvation
Director: McG
Intèrprets: Christian Bale, Sam Worthington, Anton Yelchi, Bryce Dallas Howard, Helena Bonham Carter.
Gènere: Acció, ciència-ficció. USA, 2009. 115 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Any 2018. El dia del judici final ja ha passat. Tot està arrassat i Skynet controla les grans ciutats gràcies al seu armament i els seus Terminator, cada cop més evolucionats. No obstant, la Resistència, amb John Connor com a líder carismàtic, també s’ha militaritzat i organitzat, i no cessa en el seu intent d’acabar amb Skynet. En una missió, Connor i el seu equip descobreixen el projecte més nou de la companyia i es decideixen a evitar-ho. Pel mig, un nom crucial i bàsic per l’existència de Connor, el de Kyle Reeves.Ha arribat l’estiu i això es nota a les sales de cinema. Després d’un mes de maig força lamentable en termes de cartellera (només cal veure la sequera d’articles de pel·lícules al blog), comencen a caure les primeres grans superproduccions disposades a alimentar-se del bon temps i les ganes de sortir més de casa per part de la gran majoria. No obstant, Terminator Salvation mereix que la separem una mica, tampoc massa, només pel fet de seguir un llegat que va marcar el cinema d’acció i ciència-ficció de finals del segle XX. I la veritat és que ho fa de forma més que acceptable, tenint en compte el que podem esperar de quartes parts. El film destaca per la seva capacitat de desfer-se de tota la palla i anar directament a allò que ens importa, amb descansos comptats i una clara evolució de menys a més.
La peli comença massa revolucionada, desbocada, amb una primera seqüència que de tan trepidant es converteix en marejant per culpa d’una càmera hiperactiva i un muntatge un pèl passat de voltes. Això sí, pel mig ens regala alguna que altra flipada, com un pla seqüència en què sortim i entrem d’un helicòpter un parell de cops, que, perquè enganyar-nos, són la salsa d’un film com aquest. No obstant, reitero que aquests punts de vista de videojoc i la excessiva inquietud de l’objectiu acaben empatxant. Es nota que aquest tal McG prové del videoclip i deu tenir pànic a la càmera fixa, però, per sort, la direcció es modera una mica a partir de cert punt i la sensació de moure’t més tu que els protagonistes desapareix.
Terminator Salvation és, no obstant, un 90% d’acció. A favor, que al final t’aconsegueix transmetre les pulsacions adequades per a poder gaudir de les nombroses lluites i persecucions; en contra, que no es cuida gaire de deixar ben clars certs aspectes del guió que en realitat són vitals per a explicar el que passa i el lligam amb l’inici de la saga Terminator. Crec que és el propi espectador qui després ha d’encaixar algunes peces (la conversa sortint del cine així ho corrobora), perquè amb quatre diàlegs que hi dediquen no hi ha molt temps per processar-ho. Precisament, un dels aspectes més positius de Terminator Salvation és el seu respecte a la resta de la saga, fins i tot amb la inclusió de més d’una referència directa i que sempre agrada a l’espectador.
Una de les grans atraccions del film és, sens dubte, Christian Bale. L’actor de moda (Batman i John Connor en un any, no està gens malament) és l’ànima de la peli, però el seu protagonisme no és insultant, ni molt menys. I és que la trama de Sam Worthington té un pes no gaire menor, cosa que crec que enriqueix força la peli i evita que segueixi un sol camí només. Això sí, no hi ha dubte que el carisma de Bale s’imposa i que és una gran elecció per al personatge. Al seu voltant, uns efectes especials espectaculars i un estil visual que pren diverses referències (Blade Runner és una de les més evidents) per a mostrar-nos un paisatge post-apocalíptic i bastant “underground”.
No m’ha decebut aquest Terminator Salvation, però tampoc m’ha enganxat (sí, Terminator 2 segueix insuperable). Això sí, aconsegueix distingir-se de la resta, adoptar un estil propi i presentar una estructura molt més acotada que les seves antecessores, en el sentit que es focalitza a consciència amb el que vol explicar i deixa estar la resta. Com tota peli d’acció, té un munt de situacions en què posar a prova la versemblança del que veus ja és innecessari de tan obvi que resulta, però, globalment, és un bon producte dins d’aquest gènere. Grans racions de crispetes, i a gaudir. Pròxim capítol, el 2011.
Martí
M.A.Confidential 
coincideixo amb el comentari del marti. jo vaig disfrutar molt la peli, passa ràpid i les dosis d’acció estan molt ben treballades.
m’agrada:
– moltes escenes diurnes.
– aspecte callejero, brut i desgastat dels terminators diurns.
– estem en una fase de la guerra bastant inicial, i tota la guerra de tunels de les pelis anteriors (flash-backs) fosca i pringada encara no ha arribat (vaig flipar bastant en veure els avions, helicòpters).
– tota la història del Marcus, està molt ben trobat.
– el cameo del swarzenegger digital, tot i que no se xq li posen expresivitat a la cara (en plan furiós) si un terminator no en té.
kuan hi hagi altres comentaris i si em venen més coses al cap ja les apuntaré!
M'agradaM'agrada
A mi em va agradar el fet que l’espectador sàpiga des del principi “què” és el Markus, però en canvi desconegui les seves intencions reals. Així estàs expectant per veure quan ho descobriran els altres i quina serà la seva reacció. Realment està ben portada aquesta trama.
D’altra banda, suposo que la tia embarassada del John Connor pot ser un preludi de la pròxima peli, no? S’ajuntaran el jove Kyle Reeves, John Connor i el fill d’aquest en un mateix moment temporal? vaya lio…
Ah, també es pot parlar dels paral·lelismes que tot plegat té amb Lost, sobretot pel tema de preservar el passat per tal que el futur sigui el que ha de ser i coses així. Osti, ara tinc moltes ganes de veure la següent!
M'agradaM'agrada
Doncs què vols que et digui, a mi em va deixar una mica fred, tiu…
Sí, el Bale té carisma com a actor, però el personatge la veritat és q no cau gens simpàtic. És un vinagres tot el rato!
I hi ha escenes d’acció xules, vale. I l’estil, més que a Blade Runner, referenciava descaradament a (la genial!!) Mad Max 2.
Però tot el clímax a la fàbrica és bastant una merda. Una copiada literal del final de la 1, poc espectacular avui dia i sense cap tipus d’intriga o emoció perquè ja sabem que ni Kyle ni John moriran. Per cert, amb allò de donar-li el cor al final casi em moro de vergonya aliena. Barato barato.
Suposo que és tot problema de guió. Els personatges no tenen força i per això no estava prou ficat, implicat emcionalment o jo què sé.
Lo del Marcus està bé, però la explicació de la Helena Bonham Skynet, a part de ser un altre recurs barato de guió, trobo que no tenia cap sentit. I ens pinten que Skynet encara està evolucionant, tot just comença amb els T-800..però en canvi és capaç de fabricar coses com el Marcus?? Aquestes incoherències de guió no les tenien les anteriors pelis. Una cosa és que passin coses inversemblants, com en tota peli d’acció, i l’altra són incoherències internes.
A part d’això, a nivell de la història de la saga en general, què acaba aportant aquesta peli? Jo crec que pateix el síndrome “Episodio I”: va massa enrera. Lo únic que fa és fer-te venir ganes de veure la següent ya per veure el que realment tothom esperava veure: que el J.C. envii el Kyle al passat, després al Chuache reprogramat, que matin al J.C., i que destrueixin Skynet (o no, pro que s’acabi la guerra). Deixen tot lo interessant per a les següents.
A mi la direcció i el muntatge em van semblar molt bé. Jo crec, Martí, que et vas asseure massa endavant al cine. Va en serio, a les pelis d’acció la diferència entre estar molt a prop o no es nota molt! 😉
M'agradaM'agrada
Atenció Balcells criticant recursos baratos de guió! Què t’ha passat? jejeje…
Doncs estava endavant, però tampoc tant… no obstant, ja et dic que va ser algo només del principi de la peli. I si ho he posat al comentari és perquè realment ho vaig notar molt més que en d’altres pelis d’acció.
Les incoherències de guió, en efecte, hi són, però jo crec que quan vaig a veure una peli així poso aquest detector en un mode molt més flexible, potser per això no em van condicionar tant com a tu. On més coincideixo és amb el final, sí que el rollo “te doy mi corazón” queda bastant efectista i tret de la màniga perquè quedi “maco”, però ja et dic, no em va molestar tant com m’hagués molestat en un altre cas.
En fi, sento que et deixés fred, sé com d’important era per tu… 😉
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: TERMINATOR GÉNESIS | M.A.Confidential
Retroenllaç: TERMINATOR: DESTINO OSCURO | M.A.Confidential