A vegades un no s’adona de tot el bon cinema que ha vist durant tot un any fins que no arriba el moment d’escollir-ne les millors pel·lícules. És cert que el 2016 ha estat força decebedor a nivell de blockbusters, però el cinema independent de gènere, europeu, asiàtic i d’animació s’ha encarregat d’elevar el llistó de qualitat. Fins i tot les produccions espanyoles han experimentat una gran millora durant aquesta tardor. De nou, ha estat complicat deixar segons quina pel·lícula fora de la llista, ja que possiblement mereixeria ser-hi (les cito al final). En tot cas, la selecció de les millors de 2016 torna a ser completa i variada. Recordo el criteri: pel·lícules estrenades a les sales espanyoles durant l’any 2016. Comencem per la meitat baixa de la llista!
Nocturnal Animals
All posts tagged Nocturnal Animals
Nocturnal Animals
Director: Tom Ford
Intèrprets: Amy Adams, Jake Gyllenhaal, Armie Hammer, Aaron Taylor-Johnson, Michael Shannon, Isla Fisher.
Gènere: Thriller, drama. USA, 2016. 115 min.
Susan Morrow és una exitosa propietària d’una galeria d’art a Los Àngeles que viu rodejada de luxe, però amb una aparent infelicitat. Un dia, rep a casa seva un esborrany de l’últim llibre d’Edward Sheffield, el seu exmarit, acompanyat d’una nota d’aquest en què proposa que es trobin al cap d’uns dies. Quan Susan comença a llegir el llibre, anomenat ‘Animales Nocturnos’, queda completament submergida en la narració, fins el punt de sentir-se força commocionada pels fets que s’hi expliquen.Set anys després d’iniciar-se com a cineasta amb la subtil i notable Un Hombre Soltero, el dissenyador Tom Ford deixa ben clar que aquell debut no va ser un cop de sort puntual. Animales Nocturnos no només torna a evidenciar la qualitat visual del director texà, sinó que demostra la seva vàlua per a controlar una narrativa força més complexa; d’aquelles que requereixen un punt més d’exigència a l’espectador. El film, magnètic des del primer minut, basa el seu potencial en el desenvolupament d’una història plena de matisos, capaç de desconcertar en més d’una ocasió, però que poc a poc va encaixant les peces de la seva exposició fragmentada per a arribar a trobar el seu veritable nucli. O, si més no, per a donar a l’espectador les pistes suficients per a fer-ho. Aquest entreteixit narratiu converteix Animales Nocturnos en una caixa de sorpreses que és millor encara amb la menor informació possible.