Rogue One: A Star Wars Story
Director: Gareth Edwards
Intèrprets: Felicity Jones, Diego Luna, Ben Mendelsohn, Donnie Yen, Jiang Wen, Mads Mikkelsen, Forest Whitaker, Alan Tudyk, Riz Ahmed, Jonathan Aris, Jimmy Smits
Gènere: Ciència-ficció, acció. USA, 2016. 130 min.
Fa un any, tancava la meva crítica a El Despertar de la Fuerza amb l’intent de resumir d’alguna manera el cúmul de sensacions que ens havia provocat: “era la pel·lícula que volíem veure”. Un any després, malauradament no puc dir el mateix. És obvi que Rogue One: Una Historia de Star Wars arribava en unes condicions força diferents, i m’atreveixo a dir que la primera d’elles era, precisament, que en aquesta ocasió no sabíem ben bé quina era la pel·lícula que volíem veure. També és cert que la funció del film era molt més acotada, ja que es tractava d’una mena d’extensió narrativa en forma de preqüela de la qual ja en coneixíem el desenllaç. Així doncs, quedava la curiositat de descobrir els nous personatges creats per a l’ocasió i també l’aventura que havien de viure fins aquest anunciat final. No hi ha dubte que l’aventura hi és, i que com a tal es gaudeix, però Rogue One presenta unes mancances palpables que no poden ser alleujades del tot per les intenses injeccions de nostàlgia dirigides als fans de la saga.