M.A.Confidential

Un altre 18 de gener, i una altra mirada enrere cap a la tonteria aquella d’obrir un blog per a comentar aquelles pel·lícules que anava veient. El 13 no té massa bona fama, i a sobre resulta que cau en divendres, però en aquest cas és motiu de celebració. La raó és que ja han passat dotze mesos més repassant i criticant el més destacat que arriba a les sales de cinema, alguns festivals i també la petita pantalla. Tot i que a vegades costa trobar el temps i la constància desitjats, M.A.Confidential arriba als 13 anys de vida sense decaure, que ja és molt.

Passant als números pertinents, es pot dir que mantinc amb prou dignitat la mitjana històrica d’un centenar de publicacions anuals, ja que tanco el 13è any amb 1.295 posts. Durant aquest temps, l’entrada més visitada quant a crítiques han estat La Forma del Agua, suposo que amb certa incidència pel fet d’haver guanyat l’Oscar a millor pel·lícula. Per darrere, dos dels títols més destacats que ens va deixar l’inici d’any: Tres Anuncios en las Afueras i Call Me By Your Name. A nivell absolut, els llistats de millors pel·lícules dels últims anys tornen a liderar amb claredat les visites, així com les prèvies i cròniques del Festival de Sitges. El repàs a les estrenes de 2018 ocupa una altra de les primeres posicions.

I tot i que ho faig cada vegada, mai puc escatimar l’agraïment a tots els qui (encara) entren alguna vegada per a llegir algun dels posts, ja sigui de forma regular, ocasional o inclús per casualitat. Qualsevol tipus de feedback sempre serà rebut amb tota la satisfacció del món. Ah, i gràcies a la Susana per la imatge commemorativa personalitzada 🙂

GRÀCIES A TOTS!