anys 30

All posts tagged anys 30

MANK

Posted by Martí on 24 de Desembre de 2020
Posted in: Cine - 2020, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Mank

Director: David Fincher

Intèrprets: Gary Oldman, Amanda Seyfried, Arliss Howard, Charles Dance, Tom Burke, Lily Collins, Tuppence Middleton, Tom Pelphrey, Ferdinand Kingsley, Jamie McShane.

Gènere: Drama, biopic.

País: USA, 2020. 130 min.

Encara convalescent d’un accident de trànsit que l’ha deixat força malferit, el guionista Herman Mankiewicz arriba a una casa al sud de Califòrnia amb l’objectiu d’acabar el guió que Orson Welles li ha encarregat per a la seva primera pel·lícula. És l’any 1940, i Mankiewicz ve de passar una dècada tumultuosa a Hollywood, on ha conegut grans magnats com William Hearst o Louis B. Mayer, a més de l’actriu Marion Davies, amb qui estableix una gran amistat. Tot plegat influenciarà Mank en l’escriptura del que serà el guió de “Ciudadano Kane”.

La trajectòria de David Fincher justifica, i sobradament, que tot el pes de la nostra atenció es focalitzi en cada nova pel·lícula que estrena. I venint d’un any cinematogràfic com el que estem venint, encara s’hi podia afegir una esperança extra d’ajudar-nos a veure la llum durant un parell d’hores. Però resulta que Mank potser no era precisament el film de Fincher més apropiat per a fer-ho. La seva carta de presentació ja feia preveure una d’aquelles obres amb què Hollywood li agrada tant mirar-se el melic de tant en tant. A la vegada, feia salivar tots aquells cinèfils que volien veure la visió del director d’una època tan rellevant com els anys 30 i d’una figura tan controvertida com la de Herman Mankiewicz. És probable que el resultat final entusiasmi a molts, i la pel·lícula n’és plena de raons incontestables, però Mank també acusa un excés de confiança respecte un espectador que pot no conèixer per endavant molts dels contextos i referències que omplen tot el film.

Continue Reading

MIENTRAS DURE LA GUERRA

Posted by Martí on 15 d'Octubre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Mientras Dure la Guerra

Director: Alejandro Amenábar

Intèrprets: Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego, Patricia López, Inma Cuevas, Nathalie Poza, Luis Bermejo, Mireia Rey, Tito Valverde, Luis Callejo, Luis Zahera.

Gènere: Drama, històric. Espanya, 2019. 105 min.

Salamanca, 1936. Els militars del bàndol nacional arriben a la ciutat per a prendre’n el control i troben la complicitat de Miguel de Unamuno, rector de la universitat, que en aquell moment està enfrontat amb la República. Tot i les pressions del seu entorn, l’escriptor es resisteix a posicionar-se amb claredat davant el nou escenari, i fins i tot mostra certes simpaties amb els sublevats, però poc a poc els fets es comencen a agreujar i a afectar gent propera.  

Històricament, la combinació entre cinema espanyol i Guerra Civil ha estat motiu de crítica i també de certa burla, ja que hi havia la percepció –no del tot falsa– que només es feien pel·lícules basades en aquesta temàtica. Ara, quan la indústria espanyola ha sabut fugir d’aquest clixé i ha demostrat una clara evolució en altres gèneres, és irònic que hagi aparegut Mientras Dure la Guerra: una notable pel·lícula ambientada… a la Guerra Civil. I també resulta sorprenent que el seu artífex sigui, Alejandro Amenábar, qui fins ara era molt més afí a altres terrenys com la ciència-ficció o el thriller. El director basc s’encomana d’un esperit clàssic per a explicar de forma molt equilibrada i estructurada les primeres setmanes del conflicte, amb Miguel de Unamuno com a figura que pivota entre un i altre bàndol. Amb ell com a referència, Mientras Dure la Guerra fuig de posicionaments descarats i es converteix en un testimoni prou interessant, i fins i tot valent en més d’un aspecte.

Continue Reading

INCERTA GLÒRIA

Posted by Martí on 9 d'Abril de 2017
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Incerta Glòria

Director: Agustí Villaronga

Intèrprets: Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla, Bruna Cusí, Luisa Gavasa, Terele Pávez, Juan Diego, Fernando Esteso.

Gènere: Drama. Espanya, 2017. 110 min.

L’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el tinent de l’exèrcit republicà Lluís de Brocà és destinat al Front d’Aragó, concretament a un petit poble situat en plena zona dels Monegros. Allà, el Lluís es retroba amb el Juli Soleràs, un vell amic seu, que li recorda que porta mesos sense escriure a la seva dona Trini, que viu a Barcelona. Des de la seva arribada, el Lluís nota que tothom parla de la misteriosa “Carlana”, una dona vídua que viu a la casa senyorial, a la part més alta del poble, per això comença a interessar-se per ella. 

La brometa sobre l’obsessió del cinema espanyol amb la Guerra Civil té, per què enganyar-nos, bona part de raó. Però també és veritat que quan la guerra es converteix en un element de context, que afecta a la trama però no n’és el focus principal, en poden sortir films amb personalitat. Un dels millors dels últims anys és Pa Negre, on Agustí Villaronga adaptava la novel·la d’Emili Teixidor per a convertir-la en un autèntic thriller rural. Set anys després, Incerta Glòria es pot considerar fàcilment la seva hereva en molts aspectes: un poblet aïllat en ple camp, uns habitants obligats a conviure amb la guerra i els soldats, i una misteriosa ombra del passat que ho sobrevola tot. No obstant, aquí els esforços de Villaronga per a crear una atmosfera incòmoda i anar desvetllant els secrets dels personatges no són suficients. En tenen la culpa una narració irregular i el poc èxit de la pel·lícula a l’hora de transmetre tot el dramatisme que pretén.

Continue Reading

LA DONCELLA

Posted by Martí on 2 de Desembre de 2016
Posted in: Cine - 2016. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Handmaiden

Director: Park Chan-wook

Intèrprets: Kim Min-hee, Kim Tae-ri, Ha Jung-woo, Kim Hae-suk, Jo Jin-woong, Moon So-ri.

Gènere: Drama, thriller. Corea del Sud, 2016. 145 min.


En plena colonització japonesa a Corea del Sud, durant els anys 30, la jove Sookee és contractada com a assistenta d’una dona rica anomenada Hideko que viu pràcticament aïllada i sota el control del seu oncle, que té previst casar-se amb ella després que la seva esposa aparegués penjada d’un arbre. La contractació no és casual, sinó que respon als interessos d’un home que es fa passar per un comte japonès i que també aspira a conquerir Hideko. No obstant, les particularitats de la dona no els ho posen gaire fàcil.

Qualsevol espectador mínimament familiaritzat amb Park Chan-wook ja sap que no s’està per tonteries, i que no hi ha pel·lícula seva desproveïda d’imatges plenes d’estímuls i provocacions de tota mena; fins i tot de perversions que freguen límits força pertorbadors. Només cal recordar el colpidor final d’Old Boy i el que suposava per al seu protagonista, o l’escena de Mia Wasikowska a la dutxa a Stoker, per a citar-ne algun exemple. A La Doncella, el director coreà no només torna a desplegar aquesta voluntat provocadora i un punt manipuladora que sempre ha mantingut, sinó que hi afegeix diversos punts extra quant a riquesa visual, posada en escena, enginy en el muntatge i presència de capes ocultes que poc a poc van desvetllant el veritable significat de la història, i també la intenció definitiva del film. Tot plegat, ens porta a parlar de La Doncella com una de les seves millors obres i el consagren com un dels grans referents del cinema asiàtic contemporani.

Continue Reading