Armie Hammer

All posts tagged Armie Hammer

HOTEL BOMBAY

Posted by Martí on 10 de Setembre de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Hotel Mumbai

Director: Anthony Maras

Intèrprets: Armie Hammer, Dev Patel, Jason Isaacs, Nazanin Boniadi, Angus McLaren, Anupam Kher, Natasha Liu Bordizzo, Tilda Cobham-Hervey, Suhail Nayyar.

Gènere: Thriller, drama. Austràlia, 2018. 120 min.

Un grup de joves arriba amb una llanxa a la riba de la ciutat de Bombai, a l’Índia. El seu objectiu és separar-se i dur a terme una sèrie de tirotejos a punts clau per al turisme de la ciutat. Al mateix temps, una parella de classe alta arribada d’Estats Units s’instal·la a una de les millors suites del Taj Mahal Palace, un dels hotels més luxosos de la localitat, i es disposa a sopar en un dels seus restaurants de més categoria.

A finals de novembre de 2008, un grup de terroristes gihadistes va dur el caos a la ciutat de Bombai amb la perpetració d’una sèrie d’atacs coordinats en diferents punts de la localitat índia. És probable que molta gent ho hagi oblidat, però aquell dia van morir més de 160 persones. En un afany de recordar aquells fets, i també alguns dels seus protagonistes reals, Hotel Bombay ofereix una recreació d’aquella jornada tràgica en el que es podria definir com un thriller de supervivència amb alguns tocs de veritable slasher. Tot i que ha arribat sense fer excessiu soroll, la pel·lícula resulta ser un sòlid exercici de tensió des de pràcticament el primer minut, amb un ritme narratiu i una capacitat d’impacte que mantenen el pols de forma meritòria. Encara que sigui en el mode més superficial, Hotel Bombay sap suplir certs clixés i recursos habituals, així com la seva decisió d’excloure qualsevol discurs polític, social o religiós, i es mostra prou solvent a l’hora de jugar les seves cartes.

Continue Reading

CALL ME BY YOUR NAME

Posted by Martí on 26 de gener de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , . 4 comentaris

Call Me by Your Name

Director: Luca Guadagnino

Intèrprets: Timothée Chalamet, Armie Hammer, Michael Stuhlbarg, Amira Casar, Esther Garrel, Victoire Du Bois.

Gènere: Drama. Itàlia, 2017. 125 min.

Elio és un noi de 17 anys que viu amb la seva família, d’origen jueu i nord-americà, en una casa rural a Itàlia. Acostumat a passar les vacances entre llibres, banys i flirteigs a les festes del poble, Elio veu com la seva calma es trenca l’estiu de 1983 quan apareix Oliver, un estudiant de postgrau a qui el pare ha convidat perquè li faci d’ajudant en els seus projectes arqueològics. Tot i els recels inicials, Elio se sent cada cop més atret per la personalitat d’Oliver.

Hi ha pel·lícules que realment esperen fins la seva ultimíssima escena per a acabar d’expressar-se de forma completa. Un dels exemples recents més significatius és Estiu 1993, on la reacció de la petita Frida enmig d’una improvisada guerra de coixins desferma unes emocions que ens fan rememorar, i potser entendre millor, tot els fets que hem presenciat fins llavors. Tot i les evidents diferències, és curiós comprovar com Call Me by Your Name fa el mateix. No només presenta una clara semblança pel que fa a la imatge final protagonitzada pel jove Elio, sinó que també ens situa en un període estiuenc capaç de posar un punt i a part clau a la vida d’una persona, i de fer-li prendre consciència d’una realitat que encara no s’havia manifestat. A Call Me by Your Name, el director italià Luca Guadagnino ho trasllada a una història d’adolescència amb tota la complexitat pròpia d’aquesta edat, però amb un aire natural com la vida mateixa.

Continue Reading

ANIMALES NOCTURNOS

Posted by Martí on 13 de Desembre de 2016
Posted in: Cine - 2016. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Nocturnal Animals

Director: Tom Ford

Intèrprets: Amy Adams, Jake Gyllenhaal, Armie Hammer, Aaron Taylor-Johnson, Michael Shannon, Isla Fisher.

Gènere: Thriller, drama. USA, 2016. 115 min.


Susan Morrow és una exitosa propietària d’una galeria d’art a Los Àngeles que viu rodejada de luxe, però amb una aparent infelicitat. Un dia, rep a casa seva un esborrany de l’últim llibre d’Edward Sheffield, el seu exmarit, acompanyat d’una nota d’aquest en què proposa que es trobin al cap d’uns dies. Quan Susan comença a llegir el llibre, anomenat ‘Animales Nocturnos’, queda completament submergida en la narració, fins el punt de sentir-se força commocionada pels fets que s’hi expliquen.

Set anys després d’iniciar-se com a cineasta amb la subtil i notable Un Hombre Soltero, el dissenyador Tom Ford deixa ben clar que aquell debut no va ser un cop de sort puntual. Animales Nocturnos no només torna a evidenciar la qualitat visual del director texà, sinó que demostra la seva vàlua per a controlar una narrativa força més complexa; d’aquelles que requereixen un punt més d’exigència a l’espectador. El film, magnètic des del primer minut, basa el seu potencial en el desenvolupament d’una història plena de matisos, capaç de desconcertar en més d’una ocasió, però que poc a poc va encaixant les peces de la seva exposició fragmentada per a arribar a trobar el seu veritable nucli. O, si més no, per a donar a l’espectador les pistes suficients per a fer-ho. Aquest entreteixit narratiu converteix Animales Nocturnos en una caixa de sorpreses que és millor encara amb la menor informació possible.

Continue Reading

OPERACIÓN U.N.C.L.E.

Posted by Martí on 22 d'Agost de 2015
Posted in: Cine - 2015. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Man from U.N.C.L.E.

Director: Guy Ritchie

Intèrprets: Henry Cavill, Armie Hammer, Alicia Vikander, Elizabeth Debicki, Hugh Grant, Jared Harris, Luca Calvani, Sylvester Groth

Gènere: Acció, thriller, comèdia. USA, 2015. 115 min.


A principis dels anys 60, en plena Guerra Freda, l’agent de la CIA Napoleon Solo és enviat a Berlín per a emportar-se Gaby Teller, la filla d’un important científic que acaba de desaparèixer. Allà, es troba amb l’oposició d’Ilya Kuryakin, un agent de la KGB que mira d’impedir que Napoleon i Gaby surtin de Berlín est. El que no saben els dos agents és que, en realitat, han estat escollits per a treballar junts en una important missió contra una organització criminal que podria estar preparant una bomba nuclear.

El tango inicial que ballen dos cotxes pels carrers de Berlín Est resumeix a la perfecció la personalitat de la pel·lícula: intensa, seductora, sinuosa, festiva, però, per sobre de tot, elegant i distingida en tots i cadascun dels seus moviments. Operación U.N.C.L.E. es presenta com un thriller d’acció on una veritable successió de balls de saló, com si d’un pseudomusical es tractés, amenitzen l’evolució d’una trama d’espies tan clàssica com, en el fons, lleugera i previsible. El sempre efectiu i elèctric Guy Ritchie construeix el que probablement és el seu títol més contingut si el posem en contrast amb el global de la seva adrenalínica filmografia, però això no l’impedeix estampar el seu segell de forma tan identificable i brillant com ens té acostumats. Gràcies a la seva mesurada planificació i a la personalitat irònica i desenfadada del film, Ritchie demostra que sap triomfar, fins i tot, quan es desvia del camí que millor es coneix.

Continue Reading

THE MAN FROM U.N.C.L.E. – Tràiler

Posted by Martí on 19 de Març de 2015
Posted in: Avanços, Cine - 2015. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

man-from-uncle-poster-2015

Un dels cineastes que ha estat capaç de crear un segell propi en el cinema contemporani, tot i operar de forma majoritària en un segment més massiu, és indubtablement Guy Ritchie. Només cal comparar pel·lícules com Lock & Stock, Snatch: Cerdos y Diamantes o Rock’n’Rolla per a identificar clarament els seus trets característics: històries corals, muntatge adrenalínic, estètica de videoclip, humor negre i força llicències visuals a la recerca de l’espectacle. També a la recent saga de Sherlock Holmes es pot percebre la mà el director britànic. Ara, Guy Ritchie es remunta als anys 60 per a adaptar The Man from U.N.C.L.E., una sèrie nord-americana d’espies de gran èxit a la televisió d’aquella època, on explicarà la història de dos agents secrets que busquen una organització descendent dels nazis alemanys que suposadament està preparant un atac nuclear.

Continue Reading

EL LLANERO SOLITARIO – Primer tràiler

Posted by Martí on 4 d'Octubre de 2012
Posted in: Avanços. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Aquest estiu no ha brillat especialment per la qualitat de les pel·lícules estrenades i ja comencem a conèixer els títols que procuraran que la història no es repeteixi l’any que ve. Una d’elles serà El Llanero Solitario, l’adaptació cinematogràfica d’una sèrie de televisió que va fer furor a Estats Units entre els anys 40 i 50, i que va crear una autèntica icona cultural d’aquella època. L’encarregada de portar-la al cinema és la factoria Disney, en el que serà el seu projecte més ambiciós de l’any que ve amb Gore Verbinski (Piratas del Caribe, Rango) com a director. El seu format de western d’aventures és relativament familiar, però promet acció espectacular i també tocs d’humor.

Continue Reading

J. EDGAR

Posted by Martí on 19 de febrer de 2012
Posted in: Cine - 2011. Tagged: , , , , , , , , . 3 comentaris

J. Edgar

Director: Clint Eastwood

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Naomi Watts, Judi Dench, Armie Hammer, Jeffrey Donovan.

Gènere: Biopic, drama. USA, 2011. 135 min.


Després del seu pas pel Departament de Justícia i amb només 29 anys, John Edgar Hoover és nomenat director de l’FBI, una agència creada pel govern dels Estats Units amb l’objectiu d’investigar i combatre el crim i la corrupció, que cada cop tenen més presència en el país. Des de l’inici, Hoover lluita per disposar de tots els recursos possibles per a dur a terme la seva tasca, mal vista per alguns, però per la qual mostrava una total entrega. El dur control maternal i la seva ambigua relació amb el seu assessor Clyde Tolson van marcar una vida personal que quasi estava monopolitzada per la seva feina.

“Qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood?”, es pregunten els mallorquins Antònia Font en una de les cançons del seu últim disc. Doncs, tot i que ens entri una mica de mala consciència haver de dubtar a l’hora de respondre una pregunta que hauria de ser retòrica, el cert és que les seves últimes pel·lícules no acaben de donar el resultat que es pot esperar d’un cineasta responsable d’algunes de les millors obres de la primera dècada del s.XXI. Als aires de telefilm esportiu d’Invictus i la poca contundència i ingenuïtat de Más Allá de la Vida, ara s’hi afegeix una història no mancada d’interès històric, però excessivament sòbria, distant, llarga i poc amena per a l’espectador. Eastwood posa els cinc sentits a l’hora d’explicar la vida d’un personatge atractiu i controvertit, però no aconsegueix l’eficàcia desitjada. J. Edgar és d’aquells films que requereix que el públic hi posi força de la seva part, i això no sempre és fàcil.

Continue Reading